Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/599

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


mangé
564


volëva se mplì so venter almánco con chël, che mangiáva i porciei L’ava tanta la gran fam, che ‘l volava s’ empli so venter almanco con cal, che mangiava i portschiéi HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); c) Mangi duncue or y arjënt chisc animai? Mangi dunque or e arjent chisc’ animai? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia)
s.m. Ⓜ mangés
ciò che si mangia, cibo, vivanda (gad. V/P 1998; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cibo, mangiare Ⓓ Essen, Speise ◇ a) Chëst é n mangé, che me plej le plü ël. Quëst é ‘ǹ mangé, che me pläŝ le plü ël. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); b) Insciö tirâl ’ci fora sëgn, ch’i rehli o i loi gnô tan mesti, ch’ai i tolô le mangé fora de süa man Ingsceou tirāle ci fora ſengn’, ch’i rechli o i lěoi gnē tang mesti, ch’ei i tolō ‘l mangiè fora d’sua mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia)
da podei mangé (gad.) Ⓘ commestibile Ⓓ genießbar ◇ a) paromores, pomacian, y düc i früc da podëi mangé paromores, pomaciang, e duttg’ i fruttg’ da pudei mangiè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia) ◆

se mangé (fod., MdR) Ⓘ mangiarsi Ⓓ essen ◇ a) E menéme l vedel ngrassé, e mazélo; mangionselo, e ston de bona voia a mangé e beibe E menéme ‘l vedél ‘ngrassé, e mazzélo; mangionselo, e stong de bona voja a mangié e beive HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); b) La bona uma và a i fà chisc gnoch de cazü ch’ël se mangia con le plü gran apetit. La bonna uma va a i fà quiŝ gnòc de cazzü ch’ël se mangia coǹ le plü graǹ appetit. DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR) ◆ se mangé dut (fod.) Ⓘ dissipare Ⓓ vergeuden ◇ a) e n puoch temp l s’à mangé dut l fatossuo, e davò che l s’à mangé dut, l é vegnù na gran ciarestia nte chël paisc e in puoc temp ‘l s’ ha mangiè dut el fatto suo, e duò che ‘l s’ ha mangiè dut, l’è vegnù ‘na gran ciarestia ‘n te cal païs DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.) ◆ se mangé via (fod. P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ dissipare Ⓓ vergeuden ◇ a) Infin a tant ch’ël â de sü grosc, se mangiavel via chi a l’osteria, e spo che chisc fova finis, metòvel man d’i n tó inće a la fomena. Infiǹ a tant ch’ël â de sü groŝ, se mangiavel via chi a l’osteria, e spò che quiŝ fova finis, mettovel maǹ d’i ‘ǹ tó inçhie a la fomena. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); b) e pernánche l é rué chëst vost fi, che l s’à mangé via dut l fatossò co le putane [corr.: donne de mondo], i’ mazei n vedel gras, e i’ fajei na tel festa e pernan’ che l’è ruè cast vost fì, che ‘l s’ ha mangiè via dut el fatto sò colle putane [corr.: donne de mondo], gli mazzeì en vedel grass, e i fasei ‘na tel festa DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.)
magné.

mangé (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ mangé.

mangiaria Ⓔ it. mangeria 6 1878 mangiaries pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125)
gad. mangiaria Badia mangiaria fod. mangiaria
s.f. Ⓜ mangiaries
abbondante mangiata e bevuta collettiva, bisboccia (gad.) Ⓘ abbuffata Ⓓ Völlerei ◇ a) plütosc orunse ciaugné raisc y erbes cun Genofefa inozënta te bosch, co gode les festes da bal y les mangiaries de Golo sön ciastel cun na ria cosciënza plouttosc’ urungſe ceaugnè raìsc’ e erbes cung Genofefa innozente te bosc, che gode les festes da ball e les mangiaries d’Golo soung ciastell cuna ria coscienza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia).

mangiaria (gad., Badia, fod.) ↦ mangiaria.

mangora Ⓔ deriv. di (a)mangoré (Gsell 1990:122) 6 1832 mangora (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139)
gad. mangora mar. mangora Badia mangura
s.f. sg.
condizione di estrema povertà (gad. A 1879; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998) Ⓘ miseria Ⓓ Mangel, Not ◇ a) Y despó ch’al s’á desfat ia döt, él gnü na sterscia fan te chël lüch, y al scomenciâ d’avëi mangora. E deshpò ch’al s’ ha desfat ià dütt, è ‘l gnü na sterscha fang in te chal lüc, e al scomentscháa d’avai mangora. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia).

mangora (gad., mar.) ↦ mangora.

mangura (Badia) ↦ mangora.

mania1 Ⓔ MANICA (EWD 4, 317) 6 1833 manies pl. (DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251)
gad. mania mar. magna Badia mania grd. mania fas. mènia bra. mania moe. mania fod. mania amp. magna LD mania MdR mania
s.f. Ⓜ manies
parte di un indumento che ricopre il braccio (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; DILF 2013, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ manica Ⓓ Ärmel ◇ a) Üna viesta bëin fata mëss jì do la vita ëla. / N’él pa les manies massa lerges? / Perdonede, ëles n’é nia massa lerges. Üna viesta bëiǹ fatta mëss ĝì dò la vita ëlla. / N’él pa les manies massa lärgies? / Perdonéde, ëlles n’é nia massa lärgies. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR); b) De magnes e mesa magnes / E de jaides no vardon / Che vien infin pascion De magnes e meza magnes / E de giaides no vardon / Che vien in fin pascion Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
fé les manies (fas.) Ⓘ avere una relazione amorosa Ⓓ Liebschaften treiben ◇ a) Robes plu stranies - fossa mo fé manies / O gor jì en slita - po! na tèl vita Robes plu stranies - foss mo fè manies / O gor xi ‘n slitta - po! ‘na tel vita BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.) ◆ n auter

per de manies (amp.) Ⓘ un altro paio di maniche Ⓓ zwei Paar Stiefel ◇ a) con vosoutre sun chi scagnes / a ve vede, a pressentì, / ‘l ea un outro pei de magnes con vos òutre sun chi scagnes / a ve vede, a presentì, / l’èva un òutro pei de magnes DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.).

mania (gad., Badia, grd., bra., moe., fod., LD, MdR) ↦

mania1.

mania2 Ⓔ it. mania ‹ μανία (EWD 4, 319) 6 1873 manía (Anonim, Monumento1873:2)
gad. mania Badia mania grd. mania fas. manìa fod. mania amp. mania LD mania
s.f. Ⓜ manies
idea ossessiva (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mania, fissazione Ⓓ Manie ◇ a) Par ra spesa superflues / I aea proprio mania Par a spesa superflues / I avea proprio manía Anonim, Monumento1873:2 (amp.); b) Che te vores in poesia / Esse un outro Śoenal / ‘L é un acesso de mania / Che pó zerto fenì mal. Che te vόres in poesia / Esse unˈoutro Soenal / Le un accesso de mania / Che p’ ò, zerto fenì măl. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.).

mania (gad., Badia, grd., fod., amp., LD) ↦ mania2.

manìa (fas.) ↦ mania2.

maniera Ⓔ it. maniera ‹ frz. manière (da MANUS) (EWD 4, 286) 6 1833 maniera (DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231)
gad. manira mar. manira Badia mainira grd. maniera fas. maniera bra. maniera fod. maniera col. maniera amp. maniera LD maniera MdR maniera
s.f. Ⓜ manieres