Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/656

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


mus
621


Munciogn (fas., bra.) ↦ Munciogn.

Muncion 6 1858 Muntschon (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*4)
fas. Muncion bra. Muncion LD Moncion
topon.
frazione del comune di pozza di fassa, ora sèn Jan di fassa (fas. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Moncion Ⓓ Moncion ◇ a) Dapò vegn Mazin e Muncion, Mazin apede l’aga e Muncion sul mont. Dapò vöng Mazin ö Muntschon, Mazin apedö laga ö Muntschon sul mont. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*4 (bra.).

Muncion (fas., bra.) ↦ Muncion.

munëida (grd.) ↦ moneida.

munemënt (grd.) ↦ monumënt.

munt (gad., mar., Badia) ↦ mont1.

Munt dales Olives † (gad.) ↦ Munt dl Orí.

Munt dl Orí (gad.) ↦ Mont dl Olif.

muntagna (gad., Badia) ↦ montagna.

muntania (grd.) ↦ montagna.

munté (grd.) ↦ monté.

muntè (Badia) ↦ monté.

munter Ⓔ dtir. muntεr (EWD 4, 495) 6 1879 muntra f. (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. munter mar. munter Badia munter grd. munter fod. munter LD munter
agg. Ⓜ muntri, muntra, muntres
che è sveglio, acuto, pronto (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ sveglio, vivace Ⓓ munter, aufgeweckt, frisch ◇ a) Jundi cina sö al’ancona incuntra / A Peater Paol y süa vedla tan ligra y muntra! Sundi china sö all’ ancona incuntra / A Peatr Paol e süa vedla tang ligra e muntra! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) ☝ descedé.

munter (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ munter.

muoia (col.) ↦ moia.

muole (fod.) ↦ muele.

muot (fod.) ↦ muet.

muove (fod.) ↦ mueve.

mur Ⓔ MŪRUS (EWD 4, 496) 6 1763 mur (u gall.) ‘murus’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. mür mar. mür Badia mür grd. mur fas. mur bra. mur fod. mur col. mur amp. muro LD mur
s.m. Ⓜ murs
1 costruzione di mattoni, cemento, pietre naturali e simili (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ muro Ⓓ Mauer ◇ a) Ater co le ciaval dl Fujina / che ciarâ sura le mür de cortina! Ater ch’l’ćiaval dl Fojina / che ćiarava sura l’mür de cortina! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) No n é tant, che un davant la botega dal tabach se levava in ponta de pe e se rampinava su per l mur per dà n baso a l’acuila austriaca. Non è tant, che un davant la botega dal tabac se levava in ponta de pè e se rampinava su per ‘l mur per da un baso all’ acquila austriaca. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
2 elemento verticale di un edificio, con prevalente funzione di separare i diversi ambienti sia tra di loro sia verso l’esterno (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ parete, muro Ⓓ Wand ◇ a) N di stajova n grum de jënt jëuna dant a n cunvënt di capuzineri, y cunscidrova na pitura sul mur Uŋ di stas̄ova uŋ grum de s̄ënt s̄ouna dànt a uŋ cunvënt dei Capuzineri, y cuns̄idròva na pittura sul mur VianUA, JëntCunvënt1864:195 (grd.); b) Sa Sènt Ugiana é stat un om che jìa semper a rompir i mures de la lejia. Sa sent Ugiana ö stat un ôm chö schiô semper a rompir i mures dello löschiô. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:4 (bra.); c) Fô chësta na porjun frëida, scöra, timpla desco n paisc dla mort; i mürs plëgns de müfa, ghei vërc por l’umidité Fō chesta na p’rjung freida, scura, timpla, desco ‘ng paìsc’ d’la mort; i murz plens de muffa, ghei vertg’ pur l’umiditè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia).

mur (grd., fas., bra., fod., col., LD) ↦ mur.

mür (gad., mar., Badia) ↦ mur.

muraa (fas.) ↦ muraia.

muradëur (grd.) ↦ muradour.

murador (fas., col.) ↦ muradour.

muradou (fod.) ↦ muradour.

muradour Ⓔ it. muratore 6 1850 moradù (DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266)
gad. muradú mar. moradú Badia muradú grd. muradëur fas. murador fod. muradou col. murador LD muradour
s.m. Ⓜ muradours
operaio addetto alla costruzione di opere in muratura (gad. A 1879 A 1895; G 1923; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879 G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002;, fas. A 1879 R 1914/99; G 1923; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879 G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005;, LD DLS 2002) Ⓘ muratore Ⓓ Maurer ◇ a) Cazöla, probabl deach’ al fô muradú Cazzoula, probabile dea, chal fó moradù DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia).

muradour (LD) ↦ muradour.

muradú (gad., Badia) ↦ muradour.

muraia Ⓔ it. muraglia (EWD 4, 497) 6 1878 mureies pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17)
gad. muraia mar. müraia Badia muraia fas. muraa
s.f. Ⓜ muraies
muro di notevole spessore, lunghezza e imponenza (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99) Ⓘ muraglia, mura Ⓓ Mauerwerk, Gemäuer ◇ a) O! os muraies malinconiches, che nes sarëis fora dl monn, scemia che bagnëis chësta amabla creatöra, sëis impó manco crödies, co i uomini O! os mureies malinconiches, che nes serreis fora d’l mon, semìa che bagneis chest’amabil creatura, seis impò manco crudies, che li uomini DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia).

muraia (gad., Badia) ↦ muraia.

müraia (mar.) ↦ muraia.

mure Ⓔ dtir. murre ‘lästig, verdrossen’ (EWD 4, 498) 6 1848 mure (PiccolruazA, Scassada1848-1978:71)
gad. mure mar. mure Badia mure
s.m.f. Ⓜ muri, mura, mures
(gad.) Ⓘ persona importuna Ⓓ lästiger Mensch ◇ a) Ci sciosciüre / che chël mure fej insnöt tl sonn! Ći sciusciure / che chël mure fêj insnöt tel sonn! PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia).

mure (gad., mar., Badia) ↦ mure.

murì (grd.) ↦ morì.

murjelé (grd.) ↦ mujelé.

muro (amp.) ↦ mur.

murtel (grd.) ↦ mortal.

mus Ⓔ *MŪSUS (EWD 4, 499) 6 1763 mus (u gall.) ‘frons, tis’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. müs mar. müs Badia müs grd. mus fas. mus bra. mus fod. mus amp. mus LD mus
s.m. Ⓜ musc
1 parte anteriore del cranio umano (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd.