Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/657

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


mus
622


A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ faccia, viso Ⓓ Gesicht ◇ a) Veronica suia a Gejù l mus. Veronica suja a Gesu ‘l mus. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Chel che fasc chela burta vista. / Falaré fosc, mo a mi dit, / Da ge dar sul mus polit. Kel ke faš kela burta vista. / Falerè foš, mo a mi dit, / Da je dar sul mus pulìt. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); c) Lascia star ence l messal / Se calche bel mus / Levar vel ogne abus / Perché ence con chel se pel far mal. Lasa star encie l messal / Se calche bel muso / Levar vel ogni abuso / Perche ence con chel se pel far mal. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.); d) Tl müs i vëgnel na burta gran rogna, / al cridla y smociogna ch’al é na vergogna. Tl müs i vëgnel na burta gran rogna, / al cridla y smoćiogna ch’al é na vergogna. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); e) Ades ’es se dà anche el sbeleto / Par se bete sul museto Ades es se dà anhe el sbeleto / Par se bete su’ museto Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); f) De n bel angel la ligrëza, / Che Se lomina incö söl müs De ‘ng bell’ Angel la ligrezza, / Che S’lumina ingcoù soul mus DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); g) Sigfrid incunta dlunch lus y pumpa insolita, mo al odô ince da vigni pert döt sotissura en dejordin, müsc odôl strambamënter spaventá Sigfrid ingcunta dlunc lusso e pumpa insolita, mo el odō incie da vigne pert dutt soutt e sura in disordine, mūsc’ odole strambamentr spaventà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia) ☟ faza
2 la parte della testa degli animali che si estende dagli occhi alla bocca (amp.) Ⓘ muso Ⓓ Maul, Schnauze ◇ a) Bocia larga, mus pelos / Dente fate par tazà. Bòcia larga, mŭs pelόs / Dente fatte, par tazzà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.) ☝ musa
fé l mus (grd., fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ fare il broncio Ⓓ böse Miene machen ◇ a) Mé fajëi n drë mus dur; / Scenó ve giapeles tan che segur! Me faſei un’g drê mus dur; / S’ no ve giàplês tan’g segur! PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); b) Fossà voi touse rencurade, / Tegnì bel net, e sparagnà; / Coscì al piovan ge piajarà; / Fajege l mus a le bulade. Fossà voi touze rencurade, / Tegnì bel net, e sparagnà; / Cossì al Piovang ge piaxarà; / Faxee ‘l muss alle bullade. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.) ◆ mus a

mus (gad.) Ⓘ a faccia a faccia Ⓓ von Angesicht zu Angesicht ◇ a) acioche rovunse finalmënter felizi da d’Ël, unich y vero nosc Pere en Cil, y podunse l’odëi müs a müs acceocche r’vungſe finalment’r felizi da d’El, unico e vero nosc’ Pere in Ceìl, e pudungſe l’udei mūs a mūs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia).

mus (grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ mus.

müs (gad., mar., Badia) ↦ mus.

musa Ⓔ mozione di mus (EWD 4, 499) 6 1763 la musa ‘rostrum’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. müsa mar. müsa Badia müsa grd. musa fas. musa fod. musa amp. musa LD musa
s.f. Ⓜ muses
cavità corrispondente all’inizio del canale alimentare (gad. B 1763; A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bocca Ⓓ Mund ◇ a) Giauride su la musa / Y duc ciantëde do. / Degun ne tire scusa Giauride su la musa / I duc ciantëde do. / Degun ne tire skusa PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.).

musa (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ musa.

müsa (gad., mar., Badia) ↦ musa.

musc Ⓔ nordit. mus(so) (di origine prelat.) (EWD 4, 500) 6 1763 musch ‘asinus’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. müsc mar. müsc Badia müsc fas. muscia bra. muscia fod. musc amp. musc LD musc
s.m.f. Ⓜ musc, muscia, musces
mammifero dei perissodattili, più piccolo del cavallo e con orecchie più lunghe (equus asinus) (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Masarei 20, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ asino Ⓓ Esel ◇ a) Tu da le musce e di musciac; o Dio! / Senti ades n giust lamento mio Tu dalle muše e dei mušač; o Dio! / Senti adés ‘n just lamento mio BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); b) L’à tout chest bez e l’à lascià semper ciuciar al lat de na muscia. La tout chost bötz ö la lassà sömper tschutschar al lat dö nô muschô ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1 (bra.); c) Un bel musc se sente el resto / Col iò iò… a vegnì Un bel musc se sente el resto / Col iò iò… a vegnì Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); d) en compagnia de düc i nobli ciavaliers de süa vijinanza, de tröc sorvidus, vignun a ciaval, cun atri ciavai da soma o müsc in compagnìa de duttg’ i nobili cavalieri d’sua vijinanza, d’troucc’ servidūs, vignung a ciaval, cung atri ciavai da soma o musc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia)
s.m. Ⓜ musc
persona ignorante, di scarsa intelligenza e capacità (fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ stupido, asino fig., somaro fig.Ⓓ Esel fig., Dummkopf ◇ a) T’as vorù, col "Monumento" / Brao el musc, éi capì ades / Dà una idea del to talento / A ra śente del paes. Tas vorù, col monumento / Brao el mŭsc, ei capĭ adés / da una idea del to’ talento / Ara zènte del paes. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.)
cef da musc (gad.) Ⓘ testa d’asino Ⓓ Eselskopf ◇ a) Tö t’as schivé dai poc y dal ce da müsc, chël burt cotal Tö t has schive dai potsch E dal tgië da müsch, käll burt cotal PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia).

musc (fod., amp., LD) ↦ musc.

müsc (gad., mar., Badia) ↦ musc.

musće (col.) ↦ mustl1.

muscedè (Badia) ↦ mescedé.

muschie (fas.) ↦ mustl1.

muscia (fas., bra.) ↦ musc.

musciat Ⓔ deriv. di musc + -at (EWD 4, 501) 6 1807 muschatt (PlonerM, Erzählung1GRD1807:45)
gad. musciat mar. müsciat Badia musciat grd. musciat fas. musciat caz. musciat bra. musciat fod. musciat amp. musciato LD musciat
s.m.f. Ⓜ musciac, musciata, musciates
mammifero dei perissodattili, più piccolo del cavallo e con orecchie più lunghe (equus asinus) (gad. P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ asino Ⓓ Esel ◇ a) Tu da le musce e di musciac; o Dio! / Senti ades n giust lamento mio Tu dalle muše e dei mušač; o Dio! / Senti adés ‘n just lamento mio BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.)
s.m. Ⓜ musciac
fig. persona ignorante, di scarsa intelligenza e capacità (gad. A 1879, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ stupido, asino fig., somaro fig.Ⓓ Esel fig., Dummkopf ◇ a) Un crauniova n auter, ch’ël rejona da mat, y da musciat. Ung craugniòva ung auter, k’ œl reschòna da matt,