Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/655

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


mufa
620



gad. müfa mar. müfa Badia müfa grd. mufa fas. mufa fod. mufa amp. mufa LD mufa
s.f. sg.
formazione di funghi saprofiti o parassiti microscopici che si sviluppano perlopiù sui cibi deteriorabili, conferendo agli stessi un colore biancastro o verdastro e il caratteristico odore sgradevole (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ muffa Ⓓ Schimmel ◇ a) i mürs plëgns de müfa, ghei vërc por l’umidité i murz plens de muffa, ghei vertg’ pur l’umiditè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia)
da mufa (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ammuffito Ⓓ schimmelig ◇ a) Pan da müfa / pro la jüfa / i á fosc fat tan me Pan da müfa / pro la jüfa / i à fôsc fat tan mè PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia).

mufa (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ mufa.

müfa (gad., mar., Badia) ↦ mufa.

muge (fas.) ↦ muie.

mugle (fod.) ↦ mudl.

müia (gad., mar., Badia) ↦ moia.

muie (fas., caz., bra.) ↦ mudl.

muië (grd.) ↦ moié.

muje (gad., mar., Badia) ↦ mouje.

mujel (grd.) ↦ monejel.

mujelé (grd.) ↦ smonejelé.

mujica (fod.) ↦ mujiga.

müjica (MdR) ↦ mujiga.

mujiga Ⓔ it. musica ‹ MŪSICA ‹ μoϑσιχή (EWD 4, 488) 6 1832 musica (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145)
gad. musiga mar. musiga Badia müjiga grd. mujiga fas. mùsega caz. mùsega fod. mujica col. musica amp. musica LD mujiga MdR müjica
s.f. Ⓜ mujighes
arte di combinare più suoni in base a regole definite (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ musica Ⓓ Musik ◇ a) E canche l’é tornà, e che l se à arvejinà a la cèsa, l’à sentù na bela mùsega e balèr. E canche l’e torná, e che ‘l se a vishiná alla tgiesa, l’a sentú una bella musica e balér. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); b) An dij, che imparëis inće la müjica; él pa vëi? / Scé, ël é bëin vëi. / Ći imparëise pa a sonè? Aǹ diŝ, ch’imparëis inçhié la müŝica; él pa vëi? / Ŝé, ël é bëiǹ vëi. / Çhi imparëise pa a sonè? DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:237 (MdR); c) Ra musica sentì, sentì i cantore, / Ch’i cianta ancuoi parpedevia anche lore. Ra musica sentì, sentì i cantore, / Ch’i cianta anquoi par pede via anche lore. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); d) al rové plü davijin aldîl da iló alerch na musiga strepitosa al r’vè plou da vijing aldìle da illò arlerc na musiga streppitosa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia).

mujiga (grd., LD) ↦ mujiga.

müjiga (Badia) ↦ mujiga.

mul Ⓔ it. mulo ‹  MŪLUS (EWD 4, 489) 6 1828 mull (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142)
gad. mül mar. mulo Badia mül grd. mul fas. mul fod. mul col. mul amp. mul LD mul
s.m.f. Ⓜ mui, mula, mules
ibrido non fecondo ottenuto dall’incrocio di un asino con una cavalla (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mulo Ⓓ Maulesel, Maultier ◇ a) Sce l bincé ne jova nia, / me faré dedò mo stria, / y faré de vo n mul, / cun la coda sëura l cul. Se l’Wünschè ne schóva nia, / me farè de dò mo Stria, / y farè de vo un Mull, / con la Coda soural Cull. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) Chëi mutons lassù da Bula, / maridessa inant na mula. / O mutons dal cuer tan dur, / la vendëta vën segur! Chei Mutons la su da Bulla, / marides in’and n’a Mulla. / O Mutons dal cuer tan dur, / la vendeta ven’g segur! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); c) Viva Vittorio, credendo, che l vegnissa delongo co le mule de Paoletto ciariade de genue a paié duta la cracheja. Viva Vittorio, credendo, ch’el vegnissa de longo colle mule de Paoletto ciariade de genue a pajè dutta le cráchesa. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

mul (grd., fas., fod., col., amp., LD) ↦ mul.

mül (gad., Badia) ↦ mul.

mulesté (grd.) ↦ molesté.

muliment (fod.) ↦ monument.

mulin (grd.) ↦ molin.

mulinar (col.) ↦ moliné.

muliné (grd.) ↦ moliné.

mulinè (fod.) ↦ moliné.

mulo (mar.) ↦ mul.

multiplicar (bra.) ↦ multipliché.

multipliché Ⓔ it. multiplicare ‹ MULTIPLICĀRE (EWD 4, 491) 6 1878 moltiplicā 6 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99)
gad. multipliché mar. multipliché Badia multipliché grd. multipliché fas. moltiplichèr bra. multiplicar fod. moltipliché amp. moltiplicà LD multipliché
v.tr. Ⓜ multiplicheia
rendere due o più volte maggiore; generic., accrescere notevolmente di numero, di quantità, di intensità (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ moltiplicare Ⓓ vervielfachen, vermehren ◇ a) Y tra chësta rebeliun de ligrëza y compasciun, de morvëia y coriosité, se renovâ y multiplicâ les esclamaziuns y domandes de condolënza E tra chesta r’belliung d’ligrezza e compassiung, d’morvouia e curioſitè, s’ renovā e moltiplicā les sclamaziungs e dimandes d’condolenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia).

multipliché (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ multipli-

ché.

mumënt (grd.) ↦ moment.

Munciogn 6 1812 Montschong (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57)
fas. Munciogn bra. Munciogn
topon.
catena montuosa del gruppo della marmolada (fas.) Ⓘ Monzoni Ⓓ Monzoni ◇ a) chel auter coscì grisc i vel che sie vesuvian. L’aon troà te i Munciogn. chell’ auter cossì grisch i vell che sie Vesuviang. L’ong troa tei Montschong. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); a) Dò de chisc vegn il più bel scito de la Val de Sora, Ciampedel, dapò tedò i Munciogn vegn 4 pìcui: Cianacei, Gries, Dalba, Penìa. Dò dö chis vöng il più bel sito della Val dö sora, Tschanpödel, dapô tödo i Muntschoni vöng 4 picui: Tschanazei, Gries, Dalba, Bönia. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.).