Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/592

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


malora
557


nia, ra maldicenza / Le res’ armes, dera vὸstres Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.).

malé (fod.) ↦ amalé.

maledí (mar.) ↦ maledì.

maledì Ⓔ it. maledire ‹ MALEDĪCERE (EWD 4, 295) 6 1763 maledi ‘maledico’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. maledì mar. maledí Badia maledì grd. maledì fas. maledir fod. maledì amp. maledì LD maledì
v.tr. Ⓜ maledesc, maledion, maledì
colpire con una condanna o anatema (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ maledire Ⓓ verfluchen ◇ a) Per chësc ie deteste abomine, y maledësce duc mi picëi Per chast je deteste abomine, e malladasche dutg mi pitziej RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) düc i ciavaliers dl Grof abiná sön üsc de so zelt maledî Golo duttg’ i cavalieri d’l Grof abinà soung usc’ d’so zelt maledī Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia).

maledì (gad., Badia, grd., fod., amp., LD) ↦ maledì.

maledir (fas.) ↦ maledì.

malfá (gad., Badia) ↦ melfé.

malfat (gad., mar., Badia, fas.) ↦ melfat.

malfato (amp.) ↦ melfat.

malfator (fas., fod., amp.) ↦ malfatour.

malfatour Ⓔ it. malefattore ‹ MALEFACTOR (EWD 4, 297) 6 1813 melfatores (m. pl.) (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. malfatur Badia malfatur grd. melfator fas. malfator fod. malfator amp. malfator MdR malfatur
s.m.f. Ⓜ malfatours, malfatoura, malfatoures
chi commette azioni disoneste; malvivente, delinquente (gad. A 1879; Ma 1950, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879, amp. A 1879, MdR) Ⓘ malfattore Ⓓ Übeltäter ◇ a) V’adore te chësta duodezima Stazion o Salvator dl mond, tl’aria sula Crëusc tamez a doi melfatores V’adore in chasta duodezima Stazion o Salvator del mont, töl’ aria sulla crousch ta mez a doi melfattores RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Co gniss de tai a ester le teror di nemici de la patria, tant da ite che de fora, e de tüć i malfaturs Cò gniss de tai a estr le terror di nemici de la patria, tant da ite che de fòra, e de tütg i malfatturs DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); c) La tor destinada por i malfaturs y por chësc nominada "Tor di condaná", ê spaventosa a odëi La torr destinada pur i malfattori, e purchesc’ nominada Torr di condannà, ē spaventoſa a udei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); d) al ê le malfatur te porjun el ē ‘l malfattore in te p’rjung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia).

malfatur (gad., Badia, MdR) ↦ malfatour.

malgoverno (col., amp.) ↦ melgovern.

malinconech (bra.) ↦ melanconich.

malinconia (gad., Badia, grd., col.) ↦ melanconia.

malinconìa (bra.) ↦ melanconia.

malinconich (gad., Badia, fas.) ↦ melanconich.

malintun (gad., Badia, MdR) ↦ melenton.

malizia Ⓔ it. malizia ‹ MALITIA (EWD 4, 336) 6 1873 malizia (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37)
gad. marizia mar. marizia Badia marizia grd. malizia fas. malizia fod. malizia amp. malizia LD malizia
s.f. Ⓜ malizies
compiaciuta consapevolezza del male, che spesso si traduce in atteggiamenti o comportamenti furbeschi oppure diretti a carpire l’altrui buona fede o benevolenza (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ malizia Ⓓ Arglist, Hinterlist, Boshaftigkeit ◇ a) Un gran pezo sarà via / Inz’ un busc, el se ne stà / E da i outre in conpagnia / Ra malizia ‘l à inparà. Un gran pèzzo saràvia / In z’ un busc, el si ne stà / E dai outre in compagnia / Ra malizia là imparà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.); b) Impó n él püc, che rengraziëia a Idî de tan de benefizi, atri ne pënsa a Idî, se porta gonot odio, se ofënn un l’ater y se critichëia cun gran marizia Impò n’elle puc’, che ringrazie a Iddì d’tangn’ d’benefizi, atri nè pengsa a Iddì, sè porta gonot odio, se offend’ ung l’at’r e sè critticheia cung grang marizia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia).

malizia (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ malizia.

maliziëus (grd.) ↦ malizious.

malizios (col., amp.) ↦ malizious.

malizious Ⓔ it. malizioso ‹ MALITIŌSUS (EWD 4, 336) 6 1878 mariziusc m. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66)
gad. marizius mar. marizius Badia marizius grd. maliziëus fas. malizious fod. malizious col. malizios amp. malizios LD malizious
agg. Ⓜ maliziousc, maliziousa, maliziouses
animato o suggerito da una compiaciuta partecipazione diretta o indiretta a quanto è normalmente sentito o ritenuto come sconveniente (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ malizioso Ⓓ boshaft, hinterlistig, arglistig ◇ a) Chiló restarái duncue, por ne rové tles mans d’uomini mariziusc Chilò restarai dunque, pur ne r’vè t’ les mangs d’uomini mariziusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66 (Badia); b) porcí che la lëtra de chësc ê tan plëna de baujies fines y furbes, le postier por chësc afar n gabolun tan marizius purcicche la lettra d’chesc’ ē tang plena d’baujīs fines e furbes, ‘l postier pur chesc’ affare ‘ng cabulung tang mariziùs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

malizious (fas., fod., LD) ↦ malizious.

malodü (gad., MdR) ↦ melvedù.

malora Ⓔ MALA HŌRA (GsellMM) 6 1832 malora (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140)
gad. malora mar. malora Badia malora grd. malora fas. malora bra. malora fod. malora amp. malora LD malora
s.f. sg.
perdizione, rovina, stato di grave dissesto (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986, LD) Ⓘ rovina, malora Ⓓ Unglück, Verderben ◇ a) Porcí che chësc mi fi fô mort, y al é ressorí, al fô en malora, y al é gnü ciaté. Portgíche chast mi fi fóa mort, e al è ressori, al fóa in malora, e al é gnü tgiaté. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia)
jì en malora (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ andare in malora Ⓓ zugrunde gehen ◇ a) Le Pontac da Coz á la lancia tres fora / y dant y do i vá le sanch en malora. L’Pontać da Coz á la lancia tres fòra / y dant y daò i va l’sanch in malora. Pesco-