Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/589

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


maié
554


paura à dit che el vae a tor un’agua che n’era tante e che el monte lassù ma che el se tole ence ciarn con el e el gin dae da magiar. Dapò al veiö pien dö paurâ a dit chö öl vaö a tor un aguô chö nero tantö ö chöl montö lassù mô chö öl sö tolö entschö tscharn con öl ö öl gin daö da magiar. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11 (bra.)
2 assunzione di cibo da parte di animali (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ mangiare Ⓓ fressen ◇ a) Y se dejidrova de mplì si vënter cun l pastulà (tamejons) che i purciei maiova, y deguni i dajova. Y se desidróva d’impli si ventr cung el pastulà (tameschongs) che i purtschièj majóva, y deguing li daschóva. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) Tlo ulovel se paré la fam cun chël, ch’i i dajova da magë ai purciei, y degun n’i l dajova. Tlò uloel se parè la fam cun chel, che i dayoa da magiè ai purciei, i degung n’il dayoa. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.)
s.m. Ⓜ maiés
ciò che si mangia, cibo, vivanda (grd. F 2002; DLS 2002) Ⓘ cibo, mangiare Ⓓ Essen, Speise ◇ a) se la cuntova, tan puech, che maia n franzëus y n talian, y tan truep che cunsuma alincontro n tudësch, che, sc’ ël no maia, almancul rejona ël dl maië sela cuntòva, tàŋ puech, che màja uŋ Franzous y uŋ Taliàŋ, y tàŋ truep che consuma all’ incontro uŋ Tudèsch, chë, ŝ’ ël no màja, almancul rës̄ona ël del majë VianUA, DoiUemes1864:197 (grd.)
se maié via (grd. DLS 2002) Ⓘ dissipare Ⓓ vergeuden ◇ a) Y do che l se ova magià via dut, iel unì na gran fam te chël paesc, y nce ël metova man de se n duré. I do ch’l s’ oa magià via dutt, iel unì ‘na grang fam te ch’l pavisc, i ‘n ciè el metoa mang de s’ n durè. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.).

maië (grd.) ↦ maié.

maiestà (amp.) ↦ maesté.

mainira (Badia) ↦ maniera.

maiou (fod.) ↦ maiour.

maiour Ⓔ MĀJŌRE (EWD 4, 288) 6 1710 maiu (penna) (Proclama, 1710-1991:167)
gad. maiú mar. maiù Badia maiú grd. maiour fas. maor bra. maor fod. maiou col. maor LD maiour MdR maiù
agg. Ⓜ maiours, maioura, maioures
1 più grande, quanto ad ampiezza, estensione, intensità, altezza e simile (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ maggiore Ⓓ größer ◇ a) S. Ël suzed bëin, ch’an à le maiù riguard sön chisc, dè de chël ch’ëi vëgn ordinariamënter bele da pici nudris aladô S. Ël succed bëiǹ, ch’an ha le majù rigúard seu ‘ǹ quiŝ, dè de quël ch’ëi vëgn ordinariamëntr bel[e] da picći nudris a la dò DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); b) L’era amò un maor mago che i paraa duc co na cencia. Lerô amô un maor mago ehe i paraô dutsch cun nô tschentschô. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:4 (bra.); c) I se l’à meritada, ma zerti e forsi la maor part à falà per ignoranza I se l’ha meritada, ma zerti e forsa la maor part ha fallà per ignoranza AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); d) Bun coraje, Genofefa, maius crusc te poste aspeté ciamó Bung coraggio, Genofefa, maiùs crusc’ tè poste aspettè ciamò DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia); e) La maiú morvëia i êl a odëi jënt a ciaval La maiù morvouia i ēle a udei jent a ciavāl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia)
2 che è più vecchio d’età rispetto ad altri (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ maggiore Ⓓ größer ◇ a) Canch’al ê maiú co tö, ál vit n trat de tëmp tl desert Cang ch’el ē maiŭ co tou, àle vitt ‘ng tratt d’temp t’ l deſert DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia).

maiour (grd., LD) ↦ maiour.

maiú (gad., Badia) ↦ maiour.

maiù (mar., MdR) ↦ maiour.

majena Ⓔ deriv. di majené 6 1870 másena (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
col. masena
s.f. sg.
macinatura dei cereali (col.) Ⓘ molitura Ⓓ Mahlen ◇ a) I é restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal, del tabach, la carta, la imposta su la masena I è restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal, del tabac, la carta, la imposta sulla másena AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

majenà (amp.) ↦ majené.

majenar (bra., moe.) ↦ majené.

majené Ⓔ MĀC(H)INĀRE (EWD 4, 289) 6 1844 magena 3 (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. majené mar. majiné Badia majenè grd. majené fas. majenèr bra. majenar moe. majenar fod. majené col. masenà amp. majenà LD majené
v.tr. Ⓜ majena
ridurre in farina con la macina (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ macinare Ⓓ mahlen
v.intr. Ⓜ majena
fig. riflettere, meditare intensamente (amp.) Ⓘ rimuginare Ⓓ sinnieren ◇ a) i scomenza a rajonà, / ma ‘l Carter el no i abada, / el majena e ‘l tende là i scomenz̄a a ragionà, / ma ʼl Cartèr el no i abada, / el magena e ʼl tènde la DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

majené (gad., grd., fod., LD) ↦ majené.

majenè (Badia) ↦ majené.

majenèr (fas.) ↦ majené.

majer Ⓔ MĀJOR (EWD 4, 347) 6 1813 majer (RungaudieP, LaStacions1813-1878:88)
gad. majer mar. majer Badia maser grd. majer fod. majer LD majer
agg. Ⓜ majeri, majera, majeres
più grande (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ maggiore Ⓓ größer ◇ a) o mi bon Die, che sëis l mi bon pere, l mi bon seniëur, l majer bën de duc i bëns o mi bon Diè, che sèis ‘l mi bon perè, ‘l mi bon segnour ‘l mascher beng de dut i bengs RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) O! - dires: - Puere cutel! / L maridé, ie l majer mel! O! - dirès: - Puere cutèl! / l’maridè, je l’maser mèl! PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); c) L majer fi no fova a cësa, ma fova ora n campania a lauré. ‘L màs̄er fi no fòa a tgèsa, ma fòa òra in campàgna a làurè. VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.); d) Dime: Co un de chisc ova l seniëur plu gën? Y Scimon respuend: Chël, a chël ch’ël à dunà la majera soma. Dimë: Co uŋ de chiŝ òva ‘l Signour plu gëŋ? Y Ŝimoŋ respuend: Chëll, a chëll ch’ël hà dunà la màs̄ra somma. VianUA, Madalena1864:194 (grd.).

majer (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ majer.

majia (amp.) ↦ magia.

majiné (mar.) ↦ majené.

majon Ⓔ MĀ(N)SIŌ (EWD 4, 290) 6 1807 massong (PlonerM, Erzählung6GRD1807:48)
gad. majun mar. majun Badia majun grd. majon fas. majon fod.