Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/600

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


mantegnì
565


1 caratteristica particolare dell’essere, dell’operare, del sentire (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ modo Ⓓ Weise, Art ◇ a) No tant che minëis; col tëmp vegnirëise a rajonè perfetamënter bëin; ves messëis demà ejerzité. In ći maniera mo? No tant che minëis; col tëmp vegnirëise a raĝionè perfettamëntr bëiǹ; ves messëis demà eŝercité. Iǹ çhi maniera mó? DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); b) a jí vistí alingrana fora de mosöra, a dé pasć de gran cost, y a desfá ia en chësta manira la roba dl patrun a ji vistì all’ inggrana for de meſura, a dè pastg’ de grang cost, e a desfà ia in chesta maniera la roba d’l patrung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
2 specialmente al plurale: garbo, buona creanza (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ maniera, creanza, cortesia Ⓓ Manieren, Anstand ◇ a) L’à vert l’usc e l disc con duta maniera: Onorada raprejentanza vegne a me tor chel stroset L’ha vert l uš e l diš kon duta maniera: Onorada rapresentanza vegne a me tor kel stroz̄ét BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.); b) Golo, n om furbo, capaze de trá a se le cör de n ater cun baiá inganevoi y manires ducejines Golo, ‘ng om furbo, capaze de tra a se ‘l cour deng n’at’r cung baià inganevoli e manieres dulcejines DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
bela maniera (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ buone maniere, gentilezza Ⓓ Höflichkeit, gute Manieren ◇ a) Ues amisc? te i giateres cun fé amabl ciera, / Plu saurì cun bona paroles y bela maniera. Uès amizi? t’ ëi giaterès con fè amabil ciöra, / Plù saurì con bòna paròles y bölla maniöra. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.) ◆ beles manieres (fas. DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ buone maniere, gentilezza Ⓓ Höflichkeit, gute Manieren ◇ a) Son stat azetà per dut con bele maniere, e son obbligatissimo. Son stat azzettà per dut con belle maniere, e son obbligatissimo. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ◆ de maniera che (gad.) Ⓘ sicché, così che Ⓓ sodass ◇ a) al ne castiâ cun iustizia les ofejes fates ad atri, mo sofrî finamai infinides fates ad ël instës, de manira che vignun ch’â val’ möia s’ la parâ ia zënza se lascé a conësce o vergogna ål ne ćastiava con giustizia les offöžes fattes ad altri, ma soffriva finmai infinites fattes ad åll inståss, de måinira che vignun ch’ava val moja, s’ la parava ia zåinza s’ lassè a conasse o vergogna PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); b) l ne castigova cun giustizia l’ufejes fates ai autri, ma n sufriva anzi nfinites fates ad ël de maniera che uniun ch’ova vel’ mueia se la parova via cun i fé n mpermel o dejunëur ‘l nę cåstigo̱a cun giustizia l’ufföžęs fattęs åi autri, man suffriva anzi infinites fattes å d’ęl dę månięra che ugnun ch’o̱a vel muęia s’ la paro̱a via cui fè un impęrmel o̬ dežunęur RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.).

maniera (grd., fas., bra., fod., col., amp., LD, MdR) ↦

maniera.

manifestà (col., amp.) ↦ manifesté.

manifesté Ⓔ it. manifestare 6 1631 manifestè (alla Signoria) (Proclama1631-1991:157)
gad. manifesté Badia manifesté grd. manifesté fas. manifestèr fod. manifesté col. manifestà amp. manifestà LD manifesté
v.tr. Ⓜ manifesteia
far conoscere, rendere noto in modo chiaro; palesare, esternare (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ esprimere, manifestare Ⓓ ausdrücken, äußern ◇ a) porcí ch’i messâ aspeté la mort da osta man, sc’ ara se manifestâ la verité purcicch’ i m’ssā aspettè la mort da osta mang, s’ ella s’ manifestā la veritè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia).

manifesté (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ manifesté.

manifestèr (fas.) ↦ manifesté.

manijà (col.) ↦ manejé.

manira (gad., mar.) ↦ maniera.

maniśà (amp.) ↦ manejé.

mano (mar.) ↦ mane.

manso (amp.) ↦ manz.

mantegní (mar.) ↦ mantegnì.

mantegnì Ⓔ MANŪ TENĒRE (EWD 4, 324) 6 1631 mantegnù p.p. m.sg. (Proclama1631-1991:156)
gad. mantignì mar. mantegní Badia mantignì grd. mantenì fas. mantegnir bra. mantegnir fod. mantegnì amp. mantienì LD mantegnì MdR mantegnì
v.tr. Ⓜ mantegn, mantegnon, mantegnù
1 far rimanere qualcosa o qualcuno in una determinata condizione; far durare (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mantenere Ⓓ bewahren, konservieren ◇ a) Ence chest piovan l vel la pasc / Del bon Gejù, duc la volon; / Mo fosc se la mantegnaron / Zenza ciapar del Crist sui nasc ’Ntge chest Piovang ‘l vel la pas / Del bong Gesu, dutg la volong; / Mo fos se la mantegnarong / Tzentza tgiapar del Crist sui nas BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); b) Ël te darà talënt y sanità n abundanza, / Y mo plu, sce tu mantënies sun ël bona fidanza. Ël të darà talënt y sanità in abbundanza, / Y mò plù, ŝë tu mantëgnes suŋ ël bòna fidanza. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) La roba te mantënies cun avëi scialdi bën cura / Starà for dalonc i leresc, finché la guardia dura. La ròba të mantëgnes con avëi ŝàldi bëŋ cura / Starà fort da lonĉ i leres̄, fiŋchè la guardia dura. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) mo al é ’ci sann por le corp, y mantëgn le spirit alegher mo el è ci sān pur ‘l corp, e mantegn’ l’spirito allegro DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia); e) ai pröms i racomanâra cialdamënter de mantigní la pesc y l’amur ai prumts i raccomanāla cialdament’r d’mantignì la pesc’ e l’amur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia)
2 provvedere dei mezzi necessari per vivere (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ mantenere Ⓓ erhalten ◇ a) döt salta y scricia y fej na gran vera / a laldé le bun Dî ch’i mantëgn por döt l’ann düt salta y scrićia y fej na gran vera / a laldè l’bun Dî ch’i mantëgn per düt l’ann PescostaC, BonesEghes1858-1994:227 (Badia); b) Os podëis bëgn ince mantigní me y mia creatöra, podëis ’ci fá dles peres pan. Os pudeis bengn’ incie mantignì mè e mia creatura, pudeis ci fa d’les peres pang. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); c) injenedlada por rengrazié a Idî, ch’Ël l’á mantignida tan dî iló injenedlada pur ringgrazziè a Iddì, ch’El l’à mantignuda tang dī illò DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
3 tenere fede a qualcosa (gad. A 1879, grd. A 1879; F 2002, fas. A 1879; DILF 2013, fod. A 1879, MdR) Ⓘ mantenere Ⓓ halten ◇ a) Sc’ an và dunca a se confessè, mëssen impermëte de ne le fà plü, e ći ch’an impermët, déssen inće mantegnì Ŝ’ aǹ va dunca a se confessè, mëssǹ impermëtte de ne le fa plü, e çhi ch’aǹ impermëtt, dessǹ inçhié