Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/601

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


mantegnì
566


mantegnì DeRüM, ConfesséPasca1833-1995:279 (MdR)
se mantegnì (gad. A 1879, grd. A 1879; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005) Ⓘ mantenersi Ⓓ sich erhalten ◇ a) Ah! mi fi mantëgnete ma da bëgn. Ah! mi fì mantegnete ma da bengn’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia); b) Tignisse pro Idî en oraziun fervorosa, mantignisse de cosciënza nëta Tignisse pro Iddì in oraziung fervorosa, mantigniſse d’coscienza netta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia).

mantegnì (fod., LD, MdR) ↦ mantegnì.

mantegnir (fas., bra.) ↦ mantegnì.

mantel Ⓔ MANTELLUM (EWD 4, 322) 6 1866 mantel (BrunelG, Cianbolpin1866:14)
gad. mantel mar. mantel Badia mantel grd. mantel fas. mantel caz. mantel fod. mántel amp. mantl LD mantel
s.m. Ⓜ mantiei
1 indumento pesante con maniche lunghe e bavero, da portare sopra ad altri vestiti (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mantello, cappotto Ⓓ Mantel ◇ a) Emben l’à vedù n burt mantel enlongia a tera e l disc. "Che berdon él po chiò ’Nben l a vedù un burt mantel in lenğia a tera e l diš. "Ke berdon el po kiò BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.); b) Ël istës á deslié sö la pocaja, trat y destenü fora dlungia le füch na cuerta, á curí la sposa de so proprio mantel da d’invern El istess, à d’sliè sou la poccasc’, tratt e destenŭ fora d’lungia ‘l fuc na cuerta, à corì la sposa d’so proprio mantell da d’ingvēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia)
2 fig. elemento uniformemente colorato che ricopra occasionalmente o permanentemente il terreno (gad.) Ⓘ manto fig., mantello fig.Ⓓ Mantel fig. ◇ a) Sce duncue Idî cür le ciamp de n te bel mantel, ne fajarál mo chël tan ince por os, jënt de pücia fede? Se dunque Iddì cūr ‘l ciamp deng n’te bell mantell, nè faralle mo chel tang incie pur os, jent d’pucia fede? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia)
mantel da pelegrin (gad.) Ⓘ pellegrina Ⓓ Pelerine ◇ a) Tra chëra jënt, ch’gnô incuntra ala compagnia d’Genofefa êl dui pelegrins cun mazes lunges, cun scüsces tacades söl ciapel, y söl mantel da pelegrin Tra chella jent, ch’gnē ingcuntra alla compagnia d’Genofefa ēle dui pellegrings cung mazzes lungies, cung scusces taccades soul ciappell, e soull mantell da pellegring DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia).

mantel (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., LD) ↦ man-

tel.

mántel (fod.) ↦ mantel.

mantelina Ⓔ it. mantellina (EWD 4, 322) 6 1873 mantelines (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
gad. mantelina mar. mantelina Badia mantelina fas. mantelina fod. mantelina amp. mantelina
s.f. Ⓜ mantelines
sopravveste a mezza ruota e senza maniche, per riparare dalle intemperie (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ pellegrina, mantella Ⓓ Pelerine, kleiner Mantel ◇ a) Ades ci àres betù su / Arloe e mantelines / I guadagnes de sta nines / I é dute intor el… Ades ci hares betù su / Arlòe e mantelines / I guadagnes de sta nines / Iè dute in tor el… Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

mantelina (gad., mar., Badia, fas., fod., amp.) ↦ man-

telina.

mantenì (grd.) ↦ mantegnì.

mantienì (amp.) ↦ mantegnì.

mantignì (gad., Badia) ↦ mantegnì.

mantl (amp.) ↦ mantel.

manz Ⓔ *MANDIUS (EWD 4, 325) 6 1763 manz ‘taurus’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. manz mar. manz Badia manz grd. manz fas. manz bra. manz fod. mánz col. manz amp. manso LD manz
s.m. Ⓜ manc
1 maschio adulto dei bovini, non castrato, adatto alla riproduzione e al combattimento (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ toro Ⓓ Bulle, Stier ◇ a) L’à tout chest bez e l’à lascià semper ciuciar al lat de na muscia. E l’à ciapà na forza desche un manz. La tout chost bötz ö la lassà sömper tschutschar al lat dö nô muschô. Ö la tschappà nô forzô döschö un manz. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1 (bra.) ☟ toro
2 bovino di sesso maschile, castrato e di età compresa tra uno e quattro anni (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ manzo Ⓓ Rind ◇ a) Ló era un muge de manc che jìa a past e d’apede l’era ence na ciajaa. Lo erô un mugö dö mantsch chö schiô a past ö dappedö lerô entschö no tschaschaô. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:5 (bra.)
3 uomo di grossa corporatura, pesante nei movimenti, o d’aspetto rozzo (amp.) Ⓘ manzo Ⓓ Grobian ◇ a) e po i scomenza con na burta vosc / a m’in dì d’ogni sorte inze par fora / a me ciamà sturlon, manso, magnato e po i scomenža con na burta vosh / a m’in di d’ogni sorte inže par fora / a me ciamà sturlon, manzo, magnato DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); b) Par Gotardo Meneguto / Chi outre manse ‘l ea assei, / Ma par nos, che saon duto / Un orario beśen fei… Par Gottardo Menegutto / Chi autre manse, lea assèi, / Ma par nos, che saón dutto / Un orario besen fei… Anonim, Prima Rapresentanza1873*-1973:19 (amp.).

manz (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., col., LD) ↦

manz.

mánz (fod.) ↦ manz.

manzia (amp.) ↦ mancia1.

maor (fas., bra., col.) ↦ maiour.

maorigo (mar.) ↦ marigo.

mar (bra., moe., col., amp.) ↦ mer.

marà (amp.) ↦ amalé.

maradët (gad., mar.) ↦ maladet.

maraldì (gad.) ↦ melaudì.

maratia (gad., Badia, amp., MdR) ↦ malatia.

maratía (mar.) ↦ malatia.

maravear (bra.) ↦ marevueié.

marc (bra., moe.) ↦ merc.

marcà (amp.) ↦ marcé2.

marcadënt (Badia, grd.) ↦ marciadent.

marcant (gad.) ↦ mercant.

marcante (Badia, moe., amp.) ↦ mercant.

marcé1 Ⓔ it. marciare ‹  frz. marcher ‹  fränk. *markôn (EWD 4, 329) 6 1833 marćiëje 3 cong. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265)
gad. marcé grd. marcë fas. marcèr bra. marciar moe. marciar fod. marcé amp. marcià LD marcé MdR marcé
v.intr. Ⓜ marcia
avanzare a passo di marcia (grd. L 1933; Ma 1953; F