Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/626

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


messei
591


sta, mascima in tëmp de pêsc, la mëssa, i lî dant le Vangele inçhié i soldas ha sò proprio pastor d’animes, ch’i diŝ vigne Domënia e festa, masŝima iǹ tëmp de päŝ, la mëssa, i lì dant le Vangele DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); c) Obedì dut; e se l comana / Che n preve endana che l disc messa / No l ve confesse Obedì dut; e se l’comana / Che ‘n preve ‘n dana che ‘l dis messa / Nol ve confesse BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.) ◆ messa

grana (fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ messa solenne Ⓓ Hochamt ◇ a) se l dijessa / Che al descors e a messa grana / Stae chiec i preves, l fasc ben! se ‘l disessa / Che al discorss e a messa grana / Stae chietg i preves, ‘l fas beng! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.) ◆ messa novela (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ messa novella Ⓓ Primiz ◇ a) Al nes á dit mëssa novela, / Y ci festa é pa tan bela Al n’es ha dit Massa Noëlla, / E tgi Fësta ë pa tang bëlla PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); b) Sciöche Dante cianté oressi en lënga ladina / De na Mëssa novela la Comedia divina. Söcche Dante tgiantè oressi in leinga ladina / De na Mássa novella la Commedia divina. PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

messa (fas., bra., col., amp., LD) ↦ messa.

mëssa (gad., mar., Badia, grd., fod., MdR) ↦ messa.

messal Ⓔ it. messale 6 1856 messal (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266)
gad. messal grd. messal fas. messèl bra. messal fod. messel col. messal amp. messal LD messal
s.m. Ⓜ messai
libro liturgico cattolico contenente il testo per la celebrazione della messa (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ messale Ⓓ Messbuch, Missal ◇ a) Lascia star ence l messal / Se calche bel mus / Levar vel ogne abus / Perché ence con chel se pel far mal. Lasa star encie l messal / Se calche bel muso / Levar vel ogni abuso / Perche ence con chel se pel far mal. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.).

messal (gad., grd., bra., col., amp., LD) ↦ messal.

messal (bra.) ↦ messel.

messé (gad.) ↦ messel.

messè (Badia) ↦ messel.

messedà (col.) ↦ mescedé.

messei Ⓔ mhd. müeʒen (EWD 4, 405) 6 1763 chael massa ‘debet’; masse ‘debeo’ (Bartolomei1763-1976:72, 87)
gad. messëi mar. messëi Badia messëi grd. messëi caz. mossei fod. mossei LD messei MdR messëi
verbo modale Ⓜ mess, messon, messù
1 avere l’obbligo di fare una determinata cosa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966 V/P 1998; DLS 2002;, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, caz., fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dovere Ⓓ müssen ◇ a) Mei ne n’al messù svaië / Mei ne l al messù scurië. / Sce Sant Ujep trajova n scibl, / Po laurovel bele tribl. Mei ne n’al messù svajë / Mei ne l al messù skurië. / She Sant’ Uſhep traſhova n shibl, / Po lëurovel bele tribl. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) De Sant Ujep si gran paian / Messëssen for avëi tla man. De Sant’ Uſhep si gran pajan / Messëssun fort avëi tla man. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); c) Tu, Ujep, ies mi padrin, / Ie muesse ulghé al mi devin. / Chël lassù ne n’ie tan catif / Che tu pere putatif. Tu, Ujep, ies mi padrin, / Ie muesse ulghé al mi devin. / Chël lassù ne n’ie tan catif / Che tu pere putatif. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); d) Mo acioch’ al te lasces dessigü innerkemm / Le mësseste cun chësc bewegen in die Klemm Ma acciocch’ äll të lasche de segü innerkemm / ‘L mäste con käscht bewegen in die Klemm PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:199 (Badia); e) Por i agn ch’à da gnì, / Ne se mëssen nudrì / Massa [de] gran speranzes, no! Por i agn ch’ha da gnì, / Ne se mëssaǹ nudrì / Massa [d’] graǹ speranzes, nò! DeRüM, GroßeHoffnungen1833-1995:291 (MdR); f) e daspò l à scomencé ad avei ence dël debujen, l s’à mossù mëte a laoré pro n signour e daspò ‘l ha scomencè ad avei éncie dal be busang, el s’ ha mossù matte a laorè pro ‘n signour, e cast signour DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); g) te veighe ben, che se mossëva fè ncuoi n gran past te veighe ben, che se mossava fe’ ncuoi en gran past DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.); h) (Le pere:) Pan da müfa / pro la jüfa / i á fosc fat tan me, / ch’al te mëss cherdé. (Le pêre:) Pan da müfa / pro la jüfa / i à fôsc fat tan mè, / ch’al te mëss cherdè. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); i) "sce te n orôs un che bër ega, esste messü maridé n alcun." "se t’ n’uros ung che bei ega, este m’ssè maridè ǹg alcung." DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:267 (Badia); j) L é ben vei, respon l auter, ma mi mosse parlé coscì, acioche te me ntëne. L’é beŋ vei, respogn l’auter, ma mi mosse parlé cosí, acció che te m’intënnes. PlonerM, Erzählung1FOD1856:23 (fod.); k) Canche son pa na pera stenta, che no é po più polenta / Son po soula a me l vadagnèr, gé mosse ma jir a me l petlèr. Kanke son po na pera stenta, ke no é po più polenta / Son po soula a mel vadagné i mos ma si a mel pittlé. ZacchiaGB, GardeneraC1858*-1995:172 (caz.); l) Dala ciarestia, che fova, messova ël se cuntenté de maië cun chëla besties Dalla tgiàrestia, chë foa, mëssòva ël së cuntëntè de majë con chëlla bösties VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); m) No son plu bon de jì su, dij Jan, zënza messësses unì cun me, y te mustrësse coche é fat No soŋ plu boŋ de s̄i su, diŝ S̄àŋ, zenza muesseses uni con më, y të mustrësse coche hè fàtt VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); n) Ciaréi ala löna en cil, coch’ ara proa de s’ascogne do i pëc, por ne messëi ciaré pro al delit ciarei alla luna in ceìl, cocch’ ella prova d’s’ ascogne dō i pēcc’, pur nè m’sei ciarè pro al delitto DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); o) Ahi! set agn lungiscims messëi sté zënza n bocun de pan ahi! sett angn’ lunghissimi m’ssei ste zenza ‘ng buccung d’pang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia); p) Le soldá de guardia, ch’i le messâ lascé odëi a jënt, ne n’â n’ora de pesc ‘L soldà d’guardia, ch’i ‘l messā lascè udei a jent, nen ā ng n’ora d’pesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia)
2 avere necessità, bisogno di fare qualcosa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dovere Ⓓ müssen ◇ a) Tra chisc fòvel inće berba N. che, da via ch’ël ê plü tost vedl, stentava a jì, e messava gonot palsè. Tra quiŝ fovel inçhié bärba N. che, da via ch’ël ê plü tost vedl, stentava a ĝì, e messava gonót palsè. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); b) (La uma:) Vad’ atira / bel lisiera / por ne descedé / chi che mëss palsé. (L’ ioma:) Vad’ atira / bel lisìera / pur ne descedè / chi che mëss palsè. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); c) ie l tenive per mort, ma l ie mo n vita, y perciò muessen sté de bona ueia jö ‘l tënive per mòrt, ma ‘l jè mò in vita, y perciò muessuŋ stè de bòna voja VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.)
3 sembrare con tutta probabilità, parere, essere probabile (gad., grd. L 1933; F 2002, MdR) Ⓘ dovere Ⓓ sollen, müssen ◇ a) Can sëise pa vegnüda a ćiasa? / A mesanöt; in punt a les dodesc! / Tant tert? Messëis avëi