Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/583

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


548
548


l’era via te strada Mo no, song kontént, la he falada, / L šušùr l era via te strada BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); r) Berba Tita Cazöla mëss ester sté n natural, ch’amâ la boanda dl Lont, y ara i fajô bun; mo süa fomena ne n’orô nia dër le laldé por chësc Berba Tita Cazzoula mess est’r ste ǹg naturàl, ch’amà la boanda dl Lond, e ella i fajò bung; mo sua fomena nen urò nia der l’laldè pur chesc DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:267 (Badia); s) un tous da Cianacei l’à dit, che el va con la feides, ma che i ge cogn enjignèr un bon bech un tous da Čanačei l à dit, ke ël va kon la feides, ma ke i ğe kon nʒ̉ignér un bon bëk BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.); t) L mal s’avanza come n’onda negra fin a ste mont, ma spere, che l confin no l passarà. ‘L mal s’ avanza come un onda negra fin a ste mont, ma spere, che ‘l confin nol passarà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); u) no solament no l se n curava de vendicar le ofeje dei autres, ma l ne soportava de ogni sort con vergognosa viltà ence de chele che i ge aeva fat sofrir a el enstes non zolament no ‘l zen curava de vendicar le offese dei autrez, ma ‘l ne zopportava de ogni zort con vergognaza viltà encie de chelle che i ge avea fat zoffrir a el en stez SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); v) chësta spia tlo, che se pliova umilmënter, ie plëina di plu biei graniei; ma chësta, che se derzova su tan superbamënter, ie duta ueta ká̤sta̤ špía̤ tlo, kę sę pliǫ́a̤ umilmá̤ntę̆r, íe plá̤ina̤ d’i plu bíei gra̤níei; ma̤ ká̤sta̤, kę sę dę̆rtsǫ́a̤ su taŋ supęrba̤má̤ntę̆r, íe dúta̤ úeta̤ RifesserJB, Spies1879:108 (grd.) ☟ però
2 uso particolare della congiunzione che acquista valori espressivi diversi a seconda della posizione e dell’intonazione (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ma Ⓓ aber, denn ◇ a) Po l ai damandà: - / Dì ma tu, ulà ies’a stà? Po l ai damandà: - / Dima tu, ulà iesa sta? PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Ësse zeche da ve dì. / Ma bon di! Ie son tan gram, / Ne n’é plu sëit, ne n’é plu fam Ësse zeke da ve di. / Ma bon di! ie son tan gram, / Ne n’e plu sëit, ne n’e plu fam PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); c) Ma ce braa stracadente / ch’i me bete sora ciou Ma ce braa stracadènte / ch’i me bete sora ciòu DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); d) Ma ancuoi sci che i sćiopetea! / Ah! non élo gnanche bel? Ma ancuoi sì che i sciopetéa! / Ah! non elo gnanche bel? ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); e) A. Ma gei a veder se no tu me ves creer. A. Ma iei a vödör sö no tu mö vös crör. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:3 (bra.); f) Ma, i disc, che el l vae demò mìngol soul per aria e che no l stae a jir dalench. ma i diš, ke el el vae demò mingol soul per aria e ke no l stae a ʒ̉ir dalenk. BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.); g) chi à pa mpià la lum? Y Greatl à dit: A ma, chi auter che l pere! segur iel ruà ntant dala zità a cësa. ki a pa̤ mpiá la̤ luŋ? i grę́atl a̤ dit: a ma̤, ki áutę́r k’ l pę́rę! sęgúr íe-l ruá ntant da̤ la̤ tsitá a̤ txá̤za̤. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

ma (grd., fas., caz., moe., fod., col., amp., LD) ↦ ma.

ma (gad., mar., Badia, fas., caz.) ↦ mé.

ma (MdR) ↦ mei.

(mar., Badia) ↦ mei.

(gad.) ↦ mei.

ma † (gad.) ↦ mo.

maca Ⓔ ven. maca (da collegare con l’onomatop. makk -) (EWD 4, 268) 6 1844 a maca (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
gad. maca fas. maca fod. maca amp. maca
s.f. sg.
gran quantità di ogni cosa (fas. R 1914/99) Ⓘ abbondanza Ⓓ Fülle
a maca (amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ a scrocco Ⓓ auf Kosten anderer ◇ a) Ma ‘l disc là, che ra và a maca: / "panza mea, no te fei stà!" / senpre pien come na vaca, / come un pinter beerà. Ma ʼl disc la, che ra va a maca: / "panz̄a mea, no te fei sta!" / sènpre pién come na vaca, / come un pinter beerà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

maca (gad., fas., fod., amp.) ↦ maca.

macaco Ⓔ it. macaco ‹ port. macaco (EWD 4, 268) 6 1873 macaco (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25)
gad. macaco mar. macaco Badia macaco grd. macaco fas. macaco fod. macaco amp. macaco
s.m. Ⓜ macachi
uomo goffamente sciocco (gad. Ma 1953; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ macaco, sciocco Ⓓ Tölpel ◇ a) El Apolonio, el vetrinario / Por macaco, i t’à tradì. El’ Apollonio, el vetrinario / Por macaco i tà tradì. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.).

macaco (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp.) ↦

macaco.

macaron Ⓔ nordit. maccheron(e) (EWD 4, 269) 6 1873 maccaroi pl. (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23)
gad. macarun mar. macarun Badia macarun grd. macaron fas. macaron moe. macaron fod. macaron amp. macaron LD macaron
s.m.f. Ⓜ macarons, macarona, macarones
persona priva o scarsamente dotata di intelligenza, avvedutezza e buonsenso (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ sempliciotto, sciocco, stupido Ⓓ Einfaltspinsel, Tölpel, Dummkopf ◇ a) Credo ben éi fato aposta / Par vosoutre macaroi / Meritaa una risposta / Ce laoro da stanpioi. Credo ben ei fatto apposta / Par vosŏutre maccaroi / Meritaà una risposta / Ce lavoro da stampiòi. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.).

macaron (grd., fas., moe., fod., amp., LD) ↦ maca-

ron.

macarun (gad., mar., Badia) ↦ macaron.

macé Ⓔ nordit. maciare ‹  MACULĀRE (EWD 4, 270) 6 1763 schmacciè ‘maculor’ (Bartolomei1763-1976:97)
gad. macé mar. maćé Badia maćé grd. macë fas. macèr bra. maciar moe. maciar fod. macé amp. macià LD macé
v.tr. Ⓜ macia
1 rendere sporco, insudiciare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sporcare, macchiare Ⓓ beflecken, beschmutzen ◇ a) Ah! fajede, ch’ai ne se maces les mans cun n te delit da sanch. Ah! fajede, ch’ei nè sè maccie les mangs cunung tē delitto da sanc. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); b) iö á macé la tera de sanch zënza macia, y ciaréi a mies mans suraía y sotite döt en sanch iou à macciè la terra d’sanc zenza maccia, e ciarei a mies mangs sura ia e sott ite dutt in sanc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia)
2 macchiare, deturpare moralmente, infamare (gad.) Ⓘ sporcare Ⓓ beschmutzen ◇ a) zënza intar-

ma