Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/624

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


meseria
589


p.p. come agg. Ⓜ mescedés, mescededa, mescededes
composto da elementi di qualità diversa (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mescolato, misto, mischiato Ⓓ gemischt, vermischt ◇ a) Ël é delunch insciö; le bun e le rie é in vigne lüch moscedè. Ël é delung insceu; le buǹ e le rie é iǹ vigne lüc moscedè. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); b) Vin bev mescedà cun ega, blot uniun n beve puech, / Chi che da jëunn se dà al vin, na gran flama mët te fuech. Viŋ böv mus̄edà con èga, blot ugnuŋ ëŋ böve puech, / Chi chë da s̄oun së dà al viŋ, na gran flamma mëtt te fuech. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
p.p. come s.
foraggio composto da paglia mista ad altre erbe (grd. G 1923, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986) Ⓘ pagliata, insieme di foraggi Ⓓ Gemisch aus Heu und Stroh als Viehfutter, Mischfutter ◇ a) e i à ‘l cu da scarismà / a lascià chera scaliera, / chi sbroàs, chel mescedà e i a ‘l cu da scarismà / a lascà chera scaliéra, / chi sbroàs, chel mescedà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) ‘L é seà el outigoi, / ‘L é ra vena, el mescedà Le seà el autigoi, / Le ra vena, el mescedà Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.)
se mescedé (gad. V/P 1998) Ⓘ intrecciarsi Ⓓ sich verflechten ◇ a) Coche les rames se moscëda cun sënn; döta la natöra desmostra orur a odëi sacrifican l’inozënt cocche les rames sè mosceda cung senn; dutta la natura demostra orror a udei sacrificang l’innozente DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia).

mescedé (grd., fod., LD) ↦ mescedé.

mescedèr (fas., caz.) ↦ mescedé.

mescedoz Ⓔ deriv. di mescedé (EWD 4, 502) 6 1878 muscedōz (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3)
gad. moscedoz mar. moscedoz Badia moscedoz grd. mescedoz fas. mescedoz fod. mescedoz amp. mescedozo LD mescedoz
s.m. Ⓜ mescedoc
mancanza di ordine, stato di confusione, scompiglio e simili (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. Pe 1973; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986) Ⓘ disordine Ⓓ Gemengsel ◇ a) Grof Sigfrid, ciavalier de gran valüta, de sentimënc nia basc y bel de porsona, i á salvé la vita tl moscedoz dla batalia al düca de Brabant Grof Sigfrid, cavalier de grang valuta, de sentimentg’ nia basc’, e bell de persona, i ha salvè la vita t’ l muscedōz d’la battaglia al duca de Brabante DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); b) Unis ad Ël ne n’unse bria de tremoré deplü tra le moscedoz da sanch en batalia, co sön nosc ciastel, porcí ch’Ël é Idî di eserziti, y la forza di virtuusc Unīs ad El nen ungſe bria de tromorè de plou tra ‘l moscedōz da sanc in battalia, che soung nosc’ ciastell, purcicch’ El è Iddì degli eserziti, e la forza di virtuosi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

mescedoz (grd., fas., fod., LD) ↦ mescedoz.

mescedozo (amp.) ↦ mescedoz.

mesdì Ⓔ MEDIUS DIĒS (EWD 4, 430) 6 1763 moetzdí ‘meridies’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. misdé mar. misdé Calfosch mesdì Badia misdé grd. mesdì fas. mesdì moe. mesodì fod. mesdì amp. mesodì LD mesdì
s.m. Ⓜ mesdis
le ore 12 del giorno civile (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mezzogiorno Ⓓ Mittag ◇ a) Da mesdì, y dala trëi domesdì à ël inò fat nsci, y dui jiva a lauré. Da mëźdi, y dalla trëi dòmëzdi ha ël inò fatt iŋŝi, y dui s̄iva a laurè. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); b) Al ê bele misdé, y la fan se fajô sintí dassënn El ē belle miſdè, e la fang sè fasceō sintì dassenn DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); c) Sc’ ara ê datrai ia por l’isté tra sasc ërc y surc sentada te n’ambria di lëgns les ores cialdes dl misdé S’ ella ē datrai ia pur l’istè tra sasc’ ertg’ e surtg’ sentada t’ n’ambria di lengn’s les ores cialdes d’l miſdè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia).

mesdì (Calfosch, grd., fas., fod., LD) ↦ mesdì.

mesëina (grd.) ↦ mesena.

mesena Ⓔ *MEDIĒNA (EWD 4, 399) 6 1860 mezena (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
gad. mesana mar. mesana Badia mesana grd. mesëina fas. mesena fod. mesëna col. mesena amp. mesena
s.f. Ⓜ mesenes
1 ognuna delle due parti in cui viene tagliato, longitudinalmente, un animale macellato (gad. G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. G 1923; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ mezzena Ⓓ halbes Schlachtvieh, Speckseite
2 gran numero, abbondanza (amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ quantità Ⓓ Menge ◇ a) Verse a mesena, a grun, latis, taliane / e anpezane. Verse a mezena, a grun, latìs, taliane / E ampezzane. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

mesena (fas., col., amp.) ↦ mesena.

mesëna (fod.) ↦ mesena.

meseria Ⓔ it. miseria ‹ MISERIA (EWD 4, 402) 6 1813 miseries (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. meseria mar. meseria Badia meseria grd. meseria, miseria fas. meseria caz. miseria bra. meseria moe. meseria, mijeria fod. miseria col. miseria amp. miseria LD miseria MdR meseria
s.f. Ⓜ meseries
1 condizione di estrema povertà (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ miseria, stento, povertà Ⓓ Not, Entbehrung, Armut, Elend ◇ a) E dapò che l’à abù scacarà dut, l’é vegnù na gran ciarestìa, e el enstes é vegnù en gran miseria. E dapó che l’a abú scacará dut, l’é vegnú una gran chjarestia, e el instess é vegnú in gran miseria. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); b) A. Ma canta chel no fossa nia, se no le fossa così ciare. B. A scì l’é na gran meseria. A. Ma cantô chöl no fossa nia, sö no lö fossa così tscharö. B. A schi lö nô gran miseria. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.); c) A chël tëmp fovel te chël paesc na gran ciarestia, y duc se durova fam. Nce ël fova te na gran miseria, y no savova ulà via. A chël temp foa ‘l te chëll paiŝ na graŋ tgiàrestia, y dutg së duròva fàm. Anch’ ël fòa te nà gràŋ misèria, y no savòa ulà via. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); d) In Italia vedé n vilazio, doi o trei palaz, laite doi o trei sior o tirannelli, e l rest zent barache e povertà e miserie. In Italia vedè un villazzio, doi o trei palaz, la ite doi o trei sior o tirannelli, e ‘l rest cento baracche e povertà e miserie. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); e) Ra miseria ca in Anpezo / R’é fenida par ades Ra misèria cà in Ampezzo / Re fenida par ades Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.); f) te messaras bëgn prësc morí dala meseria tè messarās ben presc’ murì dalla meſeria De-