Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/645

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


moneida
610


(gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ moneta Ⓓ Münze ◇ a) N patron, dijova n di Gejù a si Apostuli, ova na vinia, y ie jit ora abenëura a crì lauranc per i mandé te si vinia cul pat, ch’ëi giaterà na munëida. Uŋ patroŋ, dis̄ova uŋ di Ges̄u a si Apostoli, òva na vigna, y jè s̄it òra a bon’ ëura a cri lauràntg per i màndè te si vigna col pàtt, ch’ëi giaterà na munëida. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); b) ara i portâ guant lauré de süa propria man, o monëdes d’arjënt ella i portā guant laurè de sua propria mang, o monedes d’arjent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia).

moneida (fas., LD) ↦ moneida.

monejel Ⓔ MOLLICELLUS (EWD 4, 463) 6 1833 morŝella (DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242)
gad. morjel mar. morjel Badia morjel grd. mujel fas. monejel caz. monejel bra. monejel fod. monejel LD monejel MdR morjel
agg. Ⓜ monejiei, monejela, monejeles
1 che ha consistenza soffice, cedevole e molle (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ tenero, morbido Ⓓ weich ◇ a) Renforzada col lat éra tornada fora ad abiné müstl, le tënder y süt, dales crëpes y da cianac vedli, y dopo ch’ara n â abiné plü fasc adöm s’ára injigné a se y por le pice tla caverna n let morjel. Ringforzada col latt ella tornada fora ad abinè must’l, l teind’r e sūtt, dalles creppes e da cianac’ vedli, e dopo ch’ella n’ā abinè plou fasc’ adum s’ àla injignè a sè e pur ‘l picce t’ la caverna ‘ng lett morjell. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia); b) Ara é fata de mani sëc d’erba, daite sotrac cun na pelicia morjela, scöra. Ella è fatta d’mànesc’ secc’ d’erba, daite sottrattg’ cuna piliccea morjella, scūra. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia)
2 teneramente dolce e gradevole ai sensi (gad.) Ⓘ soave Ⓓ lieblich ◇ a) Y por chësc él sté, ch’al comparí de Golo i ciarâl cun compasciun, i edli inflá dales leghermes, y i á dit cun usc morjela E pur chesc’ èle stè, ch’al comparì d’Golo i ciarāle cung cumpassiung, i oudli inflà dalles legrimes, e i à ditt cung usc’ morjella DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia)
3 di clima, dolce e temperato (gad., MdR) Ⓘ mite Ⓓ mild ◇ a) N’él mia massa ćialt? Ël é bëin ćialt, mo ël tira n pü’ d’aria morjela N’él mia massa çhiald? Ël é bëiǹ çhiald, mó ël tira ‘ǹ pü’ d’aria morŝella DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR); b) na vita simila a na bela sëra d’aisciöda morjela do n gran temporal, na vita simile a na bella sera d’aingsceuda morjella dō ‘ng grang temporal DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia)
4 detto di grado consonantico di minima forza e durata (gad.) Ⓘ tenue Ⓓ weich ◇ a) Le ʃ é plü morjel, che s p. e. rasú, śëgn, sëgn - segno. L’ʃ e plou morjell, ch’s p. e. raʃù, ʃegn’, segn’ - segno. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia).

monejel (fas., caz., bra., fod., LD) ↦ monejel.

monje (col.) ↦ mouje.

monn (gad., mar., Badia) ↦ mond.

mont (mar.) ↦ ment.

mont1 Ⓔ MŌNS (EWD 4, 493; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’mOnte) 6 1763 na mont ‘collis, tumulus’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. munt mar. munt Badia munt grd. mont fas. mont caz. mont bra. mont fod. mont col. mont amp. monte LD mont
s.f. Ⓜ montes
1 pascolo estivo del bestiame in montagna (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ alpeggio, pascolo in montagna Ⓓ Alm, Alp ◇ a) Doi ore dalafora da Vich l’é le mont da Vich. […] D’istà é propio bel fora mont Doi orö dalla fora da Vic lö lö mont da Vic. […] Dista ö propio bel fôrô mont ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.); b) A śì su par sta montes, poereto, / Un gran sfardor el s’à ciapà de peto. Ah zì su par sta montes, poeretto, / Un gran sfardor el s’ ha ciapà de petto. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) J. Ie l’é trëi invierns, che d’instà l’ova la ciajarina sa mont. S̄. Iö l’hè trëi iŋviergn, che d’iŋstà l’òva la caras̄ina sa mont. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); d) L’era giusta l meis de aost, che la jent jìa sa mont a seèr L era ğiusta l meis de Aost, ke la ʒ̉ent ʒ̉ia sa mont a seer BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.); d) Da Ju de Cherz, Planfistí y da Frara / Vëgni jö dales munts düc avisa / Y s’abina söi plans da Corvara. Da ŝou de Cherz, Plangfistì e da Frara / Vagni ŝö dalles munts dütg avisa / E s’ abina soi plangs da Corvara PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
2 rilievo naturale della superficie terrestre (gad., fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ monte Ⓓ Berg ◇ a) capi de na sort de n natural, ch’an ürta ma sciöch’ i iai da crotun söles munts altes capi de na sort deng natural, ch’ang ürta ma sceoucch’ i giai da crottung soulles munts altes DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); b) Ne vëigheste che l’Orco é gran sciöche na munt! Ne vêgheste ch’l’Orco é gran sciöch’ na munt! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); c) Rovada amesa la röa dla munt, olach’ara é por jí, s’éra sentada jö, por palsé R’vada a mezza la rūa d’la munt, ullacch’ ella è pur jì, s’ ella sentada jou, pur palsè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia); d) La munt y la val ê cuertes de na novera tan alta La munt e la val ē cuertes de na nevera tang alta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia); e) Corvara y Calfosch anter crodes y munts / Pé n tëmpl fat: bel vërt él le funz Corvara e Calfosc anter crodes e munts / Pè ng tempio fatt: bell vart elle l’funz PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
3 con valore collettivo, indica un’intera regione o zona montuosa (gad., fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ montagna Ⓓ Gebirge, Berg ◇ a) L mal s’avanza come n’onda negra fin a ste mont, ma spere, che l confin no l passarà. ‘L mal s’ avanza come un onda negra fin a ste mont, ma spere, che ‘l confin nol passarà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); b) La munt y la val ê cuertes de na novera tan alta, che les rames plü stersces di lëgns d’aica y de pëc se rumpî sot al pëis. La munt e la val ē cuertes de na nevera tang alta, che les rames plou stersces di lengn’s d’aica e d’pecc’ se rompia soutt’ al apeis. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
s.m. Ⓜ monc
rilievo naturale della superficie terrestre (gad., grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ monte Ⓓ Berg ◇ a) Saslonch, Pordoi, Vael, Duron / chisc l’é dut monc sch’ i autres, mac! Sass lonch, Pardoi, Vael, Durong / Chis l’è dut montg sch’ i autres, matg! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); b) Tedò l mont dalaìte l’é la bela mont de chi da Poza. Tödo l’mont dalla ite lö la bello mont dö chi da Pozza. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.)