Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/584

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


549
549


dié, atira mënel n apostat al conte cun calunies plënes de baujies porsura la fomena, ch’ara i é infedela, y á macé l’onur zeinza intardivè, attira menel ‘ng’ apostato al conte cung’ calunnies plenes de baujiis pur sura la fomena, ch’ella i è infedele, e à maccìè l’onor DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ macés, maceda, macedes
non puro (gad., grd. F 2002) Ⓘ macchiato Ⓓ befleckt ◇ a) mo sce reconesciun nüsc defec Idî iüst y fedel nes pordonará, y purificará ci ch’é macé mo se r’conesceung nousc’ d’fettg’ Iddì giust e fedele nes perdonerà, e purificherà cicch’ è macciè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia)
macé da sanch (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ macchiato di sangue Ⓓ blutbefleckt ◇ a) Ah zerto él le cadaver, che ne n’â pesc te chësta spelunca, porcí ch’i vëgni iö chiló a pesté söla tera, maciada da to sanch Ah’ zerto elle ‘l cadavere, che nen ā pesc’ te chesta spelunca, purcicch’ i vegne iou chilò a pestè soulla terra, macciada da to sanc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia).

macé (gad., fod., LD) ↦ macé.

macë (grd.) ↦ macé.

maćé (mar., Badia) ↦ macé.

macèr (fas.) ↦ macé.

macheto (amp.) ↦ bachet.

macia Ⓔ nordit. macia ‹ MACULA (EWD 4, 272) 6 1763 maccia ‘macula’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. macia mar. maćia Badia maćia grd. macia fas. macia fod. macia amp. macia LD macia
s.f. Ⓜ maces
1 segno lasciato da grasso, tinta o altro su una superficie (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ macchia Ⓓ Fleck ◇ a) Che plaz de dlijia sides incö zënza maces, / Bel y nët sciöche la dlijia adertöra! Che plaz de dlisia sie incö zanza matgies, / Bell e nátt söcch’ la dlisia a dertüra! PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
2 fig. imperfezione fisica o morale più o meno accentuata e rilevabile dal punto di vista oggettivo o soggettivo (gad., grd. G 1879; G 1923, fas. R 1914/99) Ⓘ imperfezione, difetto Ⓓ Makel ◇ a) En süa divina presënza söl ur dl’eternité t’assigurëii ’ci te: i arbandonëii le monn cual vitima zënza macia. In sua divina prsenza soull’ urt d’l eternitè t’ assigurei ci tè: i arbandone ‘l mon qual vittima zenza maccia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia).

macia (gad., grd., fas., fod., amp., LD) ↦ macia.

macià (amp.) ↦ macé.

maćia (mar., Badia) ↦ macia.

maciar (bra., moe.) ↦ macé.

madaia (amp.) ↦ medaia1.

madaia (amp.) ↦ medaia2.

Madalena 6 1864 Maddalena (VianUA, Madalena1864:194)
gad. Lena mar. Lena grd. Madalena fas. Lena, Nena fod. Lena, Nena, Nëna
antrop.
(gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ Maddalena Ⓓ Magdalena ◇ a) Po à ël dit a Madalena: Va, che ti picëi ie perdunëi, y ti fede t’à fat salva! Po hà ël ditt a Maddalena: Và, che ti pitgëi jè perdunëi, y ti fede t’hà fàtt sàlva! VianUA, Madalena1864:194 (grd.).

Madalena (grd.) ↦ Madalena.

madër (gad., mar., Badia) ↦ medré.

madié (amp.) ↦ madier.

madier Ⓔ nordit. madiar ‹ aprov. madier ‹ MATERIUM (GsellMM) 6 1844 madiés pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
fod. madier amp. madié
s.m. Ⓜ madiers
tronco corto, da ardere (amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ ciocco Ⓓ Scheit ◇ a) I madiés via de daante / de tuoi al Chino i à śà provà, / che con chi del Padresante / i aea massa da sofià. I madiés via de davante / de tuói al Chino i a za provà, / che con chi del Padresante / i avea masa da sofià. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

madier (fod.) ↦ madier.

madona Ⓔ it. madonna ‹ MEA DOMINA (EWD 4, 273) 6 1813 madona (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. madona mar. madona Badia madona grd. madona fas. madona bra. madona fod. madona amp. madona LD madona
s.f. sg.
maria, madre di gesù (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ Madonna Ⓓ Muttergottes ◇ a) N bon vedl, na bon’ana. / Tost laurovel cula plana, / Tost laurovel cula uega, / La Madona fova cuega. N bon vedl, na bon’ ana. / Tost laurovel kula plana, / Tost laurovel kula uega, / La madona fova kuega. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) i Franzesi i é vegnui da Moena su e i volea vegnir ta la Val de Fascia. Ma la Madona à fat che i se à falà la strada i Französi i ö venui da Moenô su ö i volöa venir talla val dö Fassa. Mo la madona a fat chö i sö a falla la strada ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:2 (bra.)
s.f. Ⓜ madones
donna raffinata, altolocata, benestante (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998 †) Ⓘ dama Ⓓ Dame ◇ a) düc i ciavaliers y les madones laldâ pro dadalt chësc iudize duttg’ i cavalieri e les madōnes laldā pro da d’alt chesc’ giudizio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia).

madona (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ madona.

madorí (gad., mar.) ↦ madurì.

madü (gad., mar., Badia) ↦ madur.

madur Ⓔ MĀTŪRUS (EWD 4, 277) 6 1870 madure f. pl. (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. madü mar. madü Badia madü grd. madur fas. madur fod. madur col. madur amp. maduro LD madur
agg. Ⓜ madurs, madura, madures
1 di organo vegetale che ha raggiunto la fase finale dello sviluppo morfologico e fisiologico (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ maturo Ⓓ reif ◇ a) A S. Candido e Sillian le biave madure pressapuoch come a Col a S. Candido e Sillian le biave madure press’ a puoc come a Col AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); b) Y ma bel, ch’al â ciafé iló beles gran pieries madüdes en bel corú cöce. E ma bell, ch’el ā ceaffè illò belles grang pěries madures in bell curù coucce. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia); c) N paur ie jit cun si pitl fi Tobia sun si ciamp a udëi, sce la blava ie prësc madura. m páur íe žit kuŋ si pitl fi tobía̤

madur