Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/585

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


madur
550


suŋ si txamp a̤ udái, š’ la̤ bláva̤ íe pra̤š’ ma̤dúra̤. RifesserJB, Spies1879:108 (grd.)
2 fig. che è giunto alla voluta condizione, al naturale compimento (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ maturo fig.Ⓓ reif fig. ◇ a) Che Se lomina incö söl müs, / O ciarede, ch’ëis fermëza, / Fin ch’Üsc dis sará madüs Che S’lumina ingcoù soul mus, / O ciarede, ch’aie Fermezza, / Fin ch’Ousc’ dis sarà madùs DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); c) Y col gní plü vedla d’agn y madüda en gioventú, ne se pordô nia fora süa belëza y inozënza E col gni plou vedla d’angn’ e madura in gioventù, nè sè perdō nia fora sua bellezza e innozenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia).

madur (grd., fas., fod., col., LD) ↦ madur.

madurí (Badia) ↦ madurì.

madurì Ⓔ MĀTŪRĒSCERE con passaggio alla classe dei verbi in -ĪRE (EWD 4, 277) 6 1878 madurì 3 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47)
gad. madorí mar. madorí Badia madurí grd. madurì fas. madurir fod. madurì amp. madurì LD madurì
v.intr. Ⓜ maduresc
di frutti o semi, diventare maturo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ maturare Ⓓ reifen ◇ a) Genofefa messâ rí, s’ le tol y le mëna te n bel sit inanter i crëps te sorëdl bun cialt, olache döt madorî snel. Genofefa messā rì, s’ ‘l tōl e ‘l mena teng bell sito inant’r i crepp te sored’l bung cialt, ullacche dutt madurì snell. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia).

madurì (grd., fod., amp., LD) ↦ madurì.

madurir (fas.) ↦ madurì.

maduro (amp.) ↦ madur.

maestà (grd., fas.) ↦ maesté.

maesté Ⓔ it. maestà ‹ MĀJESTĀS (EWD 4, 279) 6 1878 maestè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127)
gad. maesté Badia maesté grd. maestà fas. maestà fod. maesté amp. maiestà LD maesté
s.f. Ⓜ maestés
imponenza, grandiosità, solennità dovuta all’aspetto o alle qualità intrinseche di qualcosa (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ maestà Ⓓ Majestät ◇ a) mo s’ascogn a nüsc edli y ilominëia cun maesté n’atra pert dl monn mo s’ ascogn’ a nousc’ oudli e illumineia cung maestè ‘ng n’atra pěrt d’l mon DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia).

maesté (gad., Badia, fod., LD) ↦ maesté.

maester Ⓔ (nord)it. maestro ‹ MAGISTER (EWD 4, 280) 6 1832 Maester (HallerJTh, MadalenaBAD1832:154)
gad. maester mar. maester Badia maester grd. maester fas. maester caz. maester bra. maester fod. maestro amp. maestro LD maester MdR maester
s.m.f. Ⓜ maestri, maestra, maestres
1 chi conosce pienamente una qualche disciplina così da possederla e da poterla insegnare agli altri (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ maestro Ⓓ Meister ◇ a) É le discepul fortuné, / So maester sc’ël pó somié. È ‘l discepol Fortunè, / So Maest’r s’ el po somiè. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); b) Gejú Crist sides cun te, so spirit sides to condutier y maester Gesù Cristo sii cung te, so spirito sii to conduttier e maest’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia)
2 insegnante di scuola primaria (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ maestro Ⓓ Lehrer ◇ a) Scola. Maester: Sumeme tu D. chest cont Schola. Maoster. Sumömö tu D. chöst cont ZacchiaGB, Scola1858*:1 (bra.); b) N di dumanda n maester de scola n sculé: Dì mut tan d’elemënc iel pa? Uŋ di dumànda uŋ maester de scòla uŋ scolè: Di mutt tàŋ d’elemëntg jèl pa? VianUA, MaesterSculé1864:196 (grd.)
s.m. sg.
gesù, soprattutto nella sua predicazione e nel suo rapporto con gli apostoli e i discepoli (gad., grd., fas., fod.) Ⓘ maestro Ⓓ Meister ◇ a) Ai dijô a Gejú: Maester! chësta fomena é stada dër sëgn ciatada söl fat. J’dischóa a Jeshú: Maester! casta fomena é stada dar sagn tgiatada söl fatt. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) I dijova ad ël: Maester! Chësta fëna ie stata drë śën giapeda tl adultere. Y disova ad el: Möster! chesta fanna ie statta dredeseng tgiapéda in tel adultére. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); c) E i à dit a el: Maester! chesta fémena se l’à troèda ades te n adulterie. E j’a dit a el: Maester! chesta femena se l’a troéda adess in te un adulterio. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); d) E i’à dit a dël: Maestro! chësta fëmena se l’à de chëst moment arclapada nte n adulterio. E já dit al: Maestro! casta famena se l’ha de cast momento arclapada ‘n teng adulterio. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); e) Y l Fariseo respuend: Maester, rujenëde! Y Gejù cuntinua Y ‘l Faris̄èo respuend: Maester, rusnëde! Y Ges̄ù continua VianUA, Madalena1864:194 (grd.)
s.m. Ⓜ maestri
artigiano esperto, provetto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923;, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002) Ⓘ mastro Ⓓ Meister ◇ a) Dapò l’à imparà trei egn apede un faure. […] L’à preà l maester che el lo lasciassa far n bachet de fer. Dapô la imparà trei ein appedö un faurö. […] La pröà l’maöster chö öl lo laschössö far un baköt dö fer. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:2 (bra.) ☟ moaster
maester de ciasa (gad.) Ⓘ amministratore dei beni di casa Ⓓ Verwalter der häuslichen Güter ◇ a) Al ê mefodër en che sëra, che le maester de ciasa tignî n bel gran past cun sü compagns, söla speranza che le conte moriss da süa gran ferida El ē meffo der in che serra, ch’ ‘l maest’r d’ciaſa tignō ‘ng bell grang pāst cung su compangn’s, soulla speranza che ‘l conte moriss’ da sua grang firida DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia); b) Le maester de ciasa, spordü dal’ improvisa comparsa, i é jü umil incuntra L maest’r d’ciaſa, spordù dall’ improvvisa comparscea, i è jū umil ingcuntra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia) ◆ maester de mujiga (MdR) Ⓘ maestro di musica Ⓓ Musiklehrer ◇ a) mi maester de müjica dij, ch’iö n’à nia dërt na bona vusc mi Maéstr de müŝica diŝ, ch’jeu n’ha nia dërt ‘na bona vuŝ DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:237 (MdR).

maester (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., LD, MdR) ↦ maester.

maestous Ⓔ it. maestoso 6 1878 maestosa f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77)
gad. maestus Badia maestus fas. maestous fod. maestous LD