Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/619

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


mené
584


ma1710-1991:167)
gad. mené mar. mené Badia menè grd. mené fas. menèr caz. menèr bra. menar moe. menar fod. mené col. menà amp. menà LD mené MdR menè
v.tr. Ⓜ meina
1 accompagnare, portare, guidare persone o animali (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dirigere, guidare, condurre Ⓓ führen, leiten, begleiten ◇ a) I scribi e i farisei i à menà na fémena troèda te n adulterie apede el, e i l’à metuda te mez. I scribi e i Farisei i a mená una femena troéda in te un adulterio apede el, e ì a metuda in te mez. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); b) Ma i scrivagn e i farijei i mëna davánt na fëmena, arclapada nte n adulterio, e i la mët ntamez. Ma i Scrivang e i Farisei i mana davant na famena, arclapada ‘n teng adulterio, e i la matt ‘n ta mez. HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.); c) E meneme l vedel ngrassé, e mazelo E menéme ‘l vedél ‘ngrassé, e mazzélo HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) e po menà ca un vedel ingrassà, e mazalo e pò menà cà un vedel ingrassà, e mazzallo ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); e) Dapòl’é jit a libra la tousa e al l’à menada ló da la corda e al l’à fata tirar sù Dapò lö schit a libràr la tousô ö al la mönada lô dalla kôrda ö la la fatta tirràr su. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:9 (bra.); f) Enjignà n bon let a chest brao tous, l’à dit chel che l’aea menà, perché l’à intenzion de dormir chiò. Insigna un bon let a chist brau tous, la dit chelche la ea mená, perche la intenzion de dormir chió. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); g) el menaa chi outre tolpe / come un ciar par el temon el menava chi outre tolpe / come un ciàr par el temon DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.); h) Infinamai un s’à pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vace) fora per piaza In fin a mai un s’ ha pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vaĉĉe) fora per piazza AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); i) prëia, ch’ai te mënes da ël preia, ch’eì t’ mene da el DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia); j) Si via l à menà tres n bosch spës. si vía̤ l a męná tręz m bǫšk špa̤s. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
2 permettere a qualcuno di andare in un luogo o di svolgere un’attività oppure indurlo a fare ciò (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod., MdR) Ⓘ mandare Ⓓ schicken ◇ a) te farè mené a Persenon / coi autri a studié te farè menè a persenon / coi autri a studie PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Le medemo orova studié, e tramentava vigne dé so pere acioch’ ël le menass a studié. Le medemmo oròva studié, e tramentava vigne dé sò père acćioch’ ël le menass a studié. DeRüM, Studié1833-1995:278 (MdR)
3 trascorrere in una certa condizione (gad. P/P 1966, grd. L 1933, fod. Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ condurre Ⓓ führen ◇ a) Oh, sce vignun pensass sura la confesciun sco chëst pice, jìssen manco a se confessè e menass alincuntra na miù vita! Oh, ŝe vignuǹ pensass sura la confesŝiuǹ scó quest picće, ĝissǹ manco a se confessè e menass a l’incuntra ‘na miù vita! DeRüM, ConfesséPasca1833-1995:279 (MdR); b) Iló à ël scumencià a mené na stleta vita, y n puech tëmp s’al desfat dut chël, che l ova giatà da si pere. Ilò hà ël scumënĉa a mënè na slötta vita, y in puech temp s’hà ‘l döffàtt dutt chëll, chë l’òva giatà da si père. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); c) desses mené na bona vita en pesc, no pité por ëra desses m’nè na bona vita in pesc’, no pittè pur ella DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia)
mené adalerch (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ condurre Ⓓ herführen ◇ a) Mo i scrivans y farisei menâ adalerch pro ël na fomena, che fô stada ciatada en adultere Mo i scrivaigns e Fariséi menáa adarlerc pro al na fomena, che foa stada tgiatada in adulterio HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia) ◆ mené dant (gad., fod.) Ⓘ condurre al cospetto Ⓓ vorführen ◇ a) Ma i scrivagn e i farijei i mëna davánt na fëmena Ma i Scrivang e i Farisei i mana davant na famena HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.); b) Da doman damana le conte, che le colpevol i vëgnes mené dant Da dumang damana ‘l conte, che ‘l colpevole i vegne m’nè dant DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (gad.).

mené (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ mené.

menè (Badia, MdR) ↦ mené.

Mëne (mar., fod.) ↦ Domene.

mènech (fas.) ↦ mane.

Menëcol 6 1843 Menaccol (PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428)
fod. Menëcol
antrop.
soprannome di famiglia nella "vila" di sie/sief (fod.) Ⓘ Menëcol Ⓓ Menëcol ◇ a) Perauter l pleván / E de Menëcol Ján; / Cánche se ciánta e craia / Se i sent segur nfin / Via n fonz de Davedin E de Menaccol Ǵéan; / Quaŋ che se çhianta e craja / Se i sent segur infiŋ / Via in fonz de Davediŋ PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.).

Menëcol (fod.) ↦ Menëcol.

Menego (fas.) ↦ Domene.

Meneguto 6 1873 Menegutto (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19)
amp. Meneguto
antrop.
soprannome della famiglia degasper in ampezzo; deriva da "domenico" (amp.) Ⓘ Meneguto Ⓓ Meneguto ◇ a) Par Gottardo Meneguto / Chi outre manse ‘l ea assei, / Ma par nos, che saon duto / Un orario beśen fei… Par Gottardo Menegutto / Chi autre manse, lea assèi, / Ma par nos, che saón dutto / Un orario besen fei… Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.).

Meneguto (amp.) ↦ Meneguto.

menèr (fas., caz.) ↦ mené.

menestra Ⓔ it. minestra 6 1860 menestra (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
fod. menestra, minestra amp. menestra
s.f. Ⓜ menestres
pietanza costituita per lo più di pasta o riso o legumi o verdure, cotti in acqua o in brodo e variamente conditi (fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ minestra Ⓓ Suppe ◇ a) Sora fó ra menestra lascià stà / Che ra se brostole, ancuoi no conta nuia. Sora fò ra menestra lassà stà / Ch’a se brostole, anquoi no conta nuja. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.) ☝

jopa.

menestra (fod., amp.) ↦ menestra.

mènia (fas.) ↦ mania1.

menines Ⓔ da collegare con man / mina ‘manina’ (Gsell 1993b:180) 6 1828 menines (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142)
grd. menines
s.f. pl.
tenerezza, dolce effusione, carezza affettuosa (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ coccola Ⓓ Liebkosung
fé les menines (grd. L 1933; F 2002) Ⓘ lusingare, adulare Ⓓ schmeicheln ◇ a) jache vo me ëis tradì, / muessi ënghe ve la dì: / Ne ve feje plu menines: / ve sautësse