Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/638

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


mo
603


DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ miserabile Ⓓ erbärmlich ◇ a) Ci fajará mo Genofefa te chësc stat tan miserabl? Ci farammo Genofefa te chesc’ stato tang miserabile? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia)
2 di azione o comportamento, che dimostra indegnità morale, abietto, turpe (gad.) Ⓘ miserabile Ⓓ erbärmlich ◇ a) Al sintiará n plajëi falz, miserabl, trapolun, y do i vëgnel le pentimënt y la meseria El sintirà ‘ng plajei falz, miſerabile, trappulung, e dō i vegnel ‘l pentiment e la m’ſeria DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia)
3 che rappresenta uno scarsissimo o assolutamente inadeguato valore economico (gad.) Ⓘ miserabile Ⓓ armselig ◇ a) Sce te fajaras vign’ota, che t’ i ciares a chësta crusc, chi proponimënc, y tües operes jará d’acort col proponimënt, ará chësta miserabla arpejun de tüa uma plü gran valüta, co la grassa y rica eredité da to pere. Se t’ faràs vign’ota, ch’t’ i ciares a chesta crusc’, chi proponimentg’, e tuus operes jarà d’accordo col proponiment, arrà chesta miſerab’l arpejung d’tua uma plou grang valuta, che la grassa e ricca ereditè da to pere. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia)
s.m.f. Ⓜ miserabli, miserabla, miserables
1 chi vive o si trova in condizioni di miseria (gad.) Ⓘ miserabile Ⓓ Elender ◇ a) torna al lüch de pesc y prëia por me miserabl, che söla tera n’él plü speranza por me de gode val’ torna al luc d’pesc’ e preia pur mè miserabile, che soulla terra nen elle plou speranza pur mè d’gode val DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia)
2 chi agisce in modo spregevole, abietto (gad.) Ⓘ miserabile Ⓓ Elender ◇ a) Le miserabl cherdô de ciafé le conte döt en sënn y füria; mo chëra manira umila mai aspetada i â ferí le cör tan sot, ch’al ê rot fora en leghermes ‘L miſerabile crdō d’ceaffè ‘l conte dutt in senn e fŭria; mo chella maniera umile mai aspettada i ā firì ‘l cour tang soutt, ch’el ē rott fora in legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia).

miserabel (LD) ↦ miserabel.

miserabile (fod.) ↦ miserabel.

miserabl (gad., Badia, grd.) ↦ miserabel.

miseràbol (fas.) ↦ miserabel.

miseria (grd.) ↦ meseria.

misericordia Ⓔ it. misericordia ‹ MISERICORDIA (EWD 4, 432) 6 1763 avè misericordia ‘misereor’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. misericordia mar. misericordia Badia misericordia grd. misericordia fas. misericordia bra. mesericordia fod. misericordia amp. misericordia LD misericordia
s.f. sg.
sentimento che induce alla comprensione, alla pietà e al perdono verso chi soffre (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998 DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ misericordia Ⓓ Barmherzigkeit ◇ a) V’adore te chësta ultima Stazion, Gejù plën de misericordia! V’adore in chasta ultima Stazion, Giesu plein de misericordià! RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) Ede misericordia, ch’Idî ará ince misericordia cun os. Ede m’ſericordia, ch Iddì arà incie m’ſericordia cung os. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia).

misericordia (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ misericordia.

misericordiëus (grd.) ↦ misericordious.

misericordiojo (Badia) ↦ misericordious.

misericordios (amp.) ↦ misericordious.

misericordious Ⓔ it. misericordioso (EWD 4, 433) 6 1878 misericordioso (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105)
gad. misericordius Badia misericordiojo grd. misericordiëus fas. misericordious fod. misericordious amp. misericordios LD misericordious
agg. Ⓜ misericordiousc, misericordiousa, misericordiouses
che prova o usa misericordia (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ misericordioso Ⓓ barmherzig ◇ a) Chël ch’é misericordius ciafará misericordia Chel ch’è misericordioso ceaffarà misericordia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia).

misericordious (fas., fod., LD) ↦ misericordious.

misericordius (gad.) ↦ misericordious.

mistier (gad., fas., MdR) ↦ mestier.

mistir (Badia) ↦ mestier.

misura (col.) ↦ mesura.

misurà (col.) ↦ mesuré.

mitl Ⓔ dtir. mittl (EWD 4, 436) 6 1813 mitli pl. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:88)
gad. mitl mar. mitl Badia mitl grd. mitl caz. mitl
s.m. Ⓜ mitli
qualsiasi modo, strumento, procedimento, o altro di cui ci si vale per raggiungere un fine (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, caz.) Ⓘ mezzo Ⓓ Mittel ◇ a) me tole fermamënter dant, cula vosta santa grazia de me schivé da duc i picëi, […], y adurvé duc canc i mitli per me schivé, così sia. me tolle fermamenter dant, colla vosta santa grazia de me schkive da dutg i pitziej, […], e adurve dut cant i mitli per me schkive, così sia. RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Es assé, dinei y mitli, / Canche te es 5, 6, 7 pitli? Es assè, dinei y mittli, / Cànche t’ es, 5. 6. 7. pittli? PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); c) Canche te ès sie set pitles vegnarà duc i mitles / vegnarà da braies, tate mama gé voi pan. Chanche ti az sie sett pitlez vegnarà dug i mitlez / vegnarà da bralg [?], tate mama gio voi pan. ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.) gardenismo.

mitl (gad., mar., Badia, grd., caz.) ↦ mitl.

Mittewald 6 1870 Mittewald (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
fod. Mittewald col. Mittewald
topon.
località del tirolo orientale, a metà strada tra sillian e lienz (fod.) Ⓘ Mittewald Ⓓ Mittewald ◇ a) La val de la Drava é bela fin a Mittewald. La val della Drava è bella fin a Mittewald. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

Mittewald (fod., col.) ↦ Mittewald.

miú (gad., mar., Badia) ↦ miour.

miù (MdR) ↦ miour.

miuré (grd.) ↦ mioré.

mo (gad., mar., Badia, bra., MdR) ↦ ma.

mo (mar., MdR) ↦ me.

mo Ⓔ MODO (EWD 4, 436) 6 1805 mo (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192)
gad. mo Badia mo grd. mo fas. mo bra. mo fod. mo col. mo amp. mo LD mo MdR mo
avv.
1 con valore rafforzativo in espressioni di incoraggiamento o rimprovero e in proposizioni concessive (gad., grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pure, ancora, ora Ⓓ nur, doch, nun, einmal ◇ a) Ciala mo chël puoro vegle colassù / l se la rì e ciala ju chia-