Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/605

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


marizius
570


marizius (gad., mar., Badia) ↦ malizious.

marmaa (fas.) ↦ marmaia.

marmaea (moe.) ↦ marmaia.

marmaia Ⓔ ven. marmaia / it. marmaglia 6 1856 marmaja (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267)
grd. marmaia fas. marmaa moe. marmaea fod. marmaia
s.f. Ⓜ marmaies
quantità di gente rumorosa e turbolenta, oppure tale da suscitare fastidio, disprezzo e simile (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ marmaglia Ⓓ Mischpoche, Gesindel, Horde ◇ a) I segnores roveretegn no i sarà po demò poiousc / Perché en ogne marmaa / L’é fosc ence la franzonaa / Ma i sarà ence poiousc. I signores Roveretegn non i sara po demo poglious / Perche in ogni marmaja / Le foss encie la franzonaja / Ma i sara encie poglious. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.); b) Volon stà col S. Padre, e no con chela marmaia, che l perseguita. Volon stà col S. Padre, e no con chella marmaja, che ‘l perseguita. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.).

marmaia (grd., fod.) ↦ marmaia.

marmo Ⓔ it. marmo 6 1878 marmo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127)
Badia marmo col. marmo amp. marmo
s.m. Ⓜ marmi
roccia calcarea metamorfica, usata soprattutto come rivestimento di pregio (Badia, col. Pz 1989, amp. A 1879; DLS 2002) Ⓘ marmo Ⓓ Marmor ◇ a) Le conte á fat inalzé n monumënt grandius de marmo blanch ‘L conte à fatt inalzè ‘ng monument grandioso d’marmo blanc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia).

marmo (Badia, col., amp.) ↦ marmo.

marmota Ⓔ nordit. marmotta ( ‹ frz. marmotte da *MARVU(LU)S ‹  gall. * marvos ‘tot, steif’) (GsellMM) 6 1875 marmotta (PescostaC, DecameronIXMAR1875:651)
gad. marmota mar. marmota Badia marmota fas. marmota fod. marmota amp. marmota LD marmota
s.f. Ⓜ marmotes
1 roditore degli sciuridi (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ marmotta Ⓓ Murmeltier
2 fig. persona timida (gad. P/P 1966) Ⓘ persona timida Ⓓ scheue Person
ester da marmota (gad.) Ⓘ avere un carattere debole Ⓓ einen schwachen Charakter haben ◇ a) Le re, co fina chë ora é sté tan da marmota y frat Le Rè, cho fin a chel ora è stè tan da marmotta e fràt PescostaC, Decame- ronIXMAR1875:651 (mar.).

marmota (gad., mar., Badia, fas., fod., amp., LD) ↦

marmota.

Marô (Badia) ↦ Marou.

marochin Ⓔ it. marocchino 6 1856 maroching (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246)
gad. marochin grd. marochin fas. marochin bra. marochin fod. marochin amp. marochin LD marochin
s.m. Ⓜ marochins
cuoio ottenuto, con speciale procedimento, dalla pelle di capra, assai pregevole per finezza e morbidezza (fas. R 1914/99) Ⓘ marocchino Ⓓ Maroquin ◇ a) Touse da la zendalina, / Dai ciuzarins da marochin, / Dal camelot ben fat e fin Touze dalla tzendalina, / Dai tgiutzarinss da maroching, / Dal camelot beng fat e fing BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.).

marochin (gad., grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ ma-

rochin.

Marou 6 1848 Maró (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. Marou mar. Mareo Badia Marô grd. Mareo fas. Mareo fod. Marebe amp. Marebe LD Marou, Mareo
topon.
valle laterale della val badia (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Marebbe Ⓓ Enneberg ◇ a) Ciara mo cotanc che salta / Cina le moler da Castalta; / Da Corvara infin Marou / Scizeri assá cun so bun prou. Çhiara mo cotagn che salta / Çhina l’moler da Castalta - / Da Corvara infin Maró / Schizri assà con sò bun proo. PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia)
s.m. sg.
idioma ladino di marebbe (gad.) Ⓘ marebbano Ⓓ Ennebergisch ◇ a) Chësc liber é por düc i ladins, cuindi oressi tigní poscibilmënter la mesaria, tra la pronunzia en Badia y Marou; gauja, ch’al tomará fora, no dër marou, no blot badiot. Al gnará scrit p.e. preo, te Marou liarán preo, tla Val dessura prô. Chesc’ liber e pur duttg’ i Ladings, quindi oressi tignì possibilment’r la meseria, tra la pronunzia in Badia e Marêo; gausa, ch’el tomarà fora, no der marêo, no blott badiott. El gnarà scritt p. e. prêo, in Marêo liarang preo t’la Val desura prŏ. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

Marou (gad., LD) ↦ Marou.

marsc Ⓔ dt. Marsch (EWD 4, 340) 6 1848 marsh (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. marsc mar. marsc Badia marsc fas. marsc fod. marsc
s.m. sg.
modo di procedere a piedi con passo regolare, caratteristico di truppe, cortei, atleti (gad. A 1879; V/P 1998, fas. R 1914/99, fod. A 1879) Ⓘ marcia Ⓓ Marsch ◇ a) döt ingherdenî dal strepito dles ermes, dai fers di ciavai, y dal marsc söl tact di soldas dutt ingherdenii dal strepito d’les ermes, dai ferz di ciavai, e dal marsc’ soul tact di soldàs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia)
interiez.
comando che dà l’ordine di marciare (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99) Ⓘ marsc, avanti marsc Ⓓ marsch ◇ a) Marsc bel snel it’ al confin Marsh bell snell ît’ al confin PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia).

marsc (gad., mar., Badia, fas., fod.) ↦ marsc.

martel Ⓔ MARTELLUS (EWD 4, 341) 6 1858 martèl (ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:2)
gad. martel mar. martel Badia martel grd. martel fas. martel bra. martel fod. martel amp. martel LD martel
s.m. Ⓜ martiei
attrezzo costituito da una piccola mazza metallica, munita di un foro nel quale è introdotto un manico di legno (gad. A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ martello Ⓓ Hammer ◇ a) Canche l’é la pruma sera l se tol l curam e l martel e l va sù, l se impea la lum e scomenza intorn le nef a lurar. Chan chö lö la pruma söra al sö tol al curam ö l’martèl ö l’va sù al sö impöô la lum ö scomönzô intòrn lö növ a lurar. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:2 (bra.).

martel (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ martel.

martere (mar.) ↦ martuere.

Martin 6 1857 Martin (DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9)
gad. Martin mar. Martin Badia Martin grd. Martin fas. Martin fod. Martin
antrop.