Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/615

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


meis
580


Ne čapà jo justa téis, / Ogni dì e no soul ogni méis. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); d) L’era giusta l meis de aost, che la jent jìa sa mont a seèr L era ğiusta l meis de Aost, ke la ʒ̉ent ʒ̉ia sa mont a seer BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.); e) Ra à abù da stà drio / Cuaji zirca sié mesc R’ á abú da stá drio / Quagi circa sié mesc Anonim, Monumento1873:3 (amp.); f) Chi valgügn mëisc che Genofefa â passé tl spavënt dla porjun Chi valgungn’ meisc’ che Genofefa ā passè t’ l spavent d’la p’rjung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia); g) valgun mënsc ne n’an udù nce la plu pitla nibla va̤lgúŋ ma̤ŋš nęn a-ŋ udú ntxę la̤ plu pítla̤ níbla̤ RifesserJB, SurëdlPlueia1879:107 (grd.).

meis (fas., caz., bra., fod., LD) ↦ meis.

mëis (gad., Calfosch, Badia, MdR) ↦ meis.

meisa Ⓔ MĒNSA (EWD 4, 398) 6 1763 masa ‘tabula’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. mësa mar. mësa Badia mësa grd. mëisa fod. mësa LD meisa MdR mësa
s.f. Ⓜ meises
mobile costituito da un piano orizzontale di forma e materiali vari (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tavola, tavolo Ⓓ Tisch ◇ a) A Gejù al dat la spëisa, / Che l maiova pra si mëisa. A Geſhù al dat la spëisa, / Ke l majova pra si mëisa PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) La jënt ch’ê pro chëla mësa, le damana ći ch’ël i manćia. La ĝënt ch’ê prò quëlla mësa, le damana çhi ch’ël i mançhia. DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279 (MdR); c) Gejù ie jit y s’à sentà pra mëisa. Ges̄ù jè s̄it y s’ hà sëntà pra mëiźa. VianUA, Madalena1864:193 (grd.); d) Per no giaté striches mucia chël debota sot a mëisa ite. Per no giatè striches muĉa chëll debòta sott a mëiźa ite. VianUA, OstFëna1864:196 (grd.); e) Tla gran sala dales ermes mëtel l’elm y la spada sön mësa T’la grang sala dalles ermes mett’l l’elmo e la spada soung meſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

meisa (LD) ↦ meisa.

mëisa (grd.) ↦ meisa.

mel1 Ⓔ MALUM (EWD 4, 365) 6 1813 mèl (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. mal, me mar. mé Badia mè grd. mel fas. mèl bra. mal moe. mal fod. mel col. mal amp. mal LD mel MdR mal
s.m. Ⓜ mei
1 dolore, sofferenza fisica e morale (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dolore, male Ⓓ Übel, Schmerz, Leiden ◇ a) Na te ega da bagn ne n’él nia dalunc / por vigni mal che brüj o che punj. Na te’ ega da bagn ne n’él nia dalunc / per vigne mal che brüja o che punc. PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia); b) A enjuriar chi da la Val / Che ades i disc - Sepon / Cogn esser n gran mincion / A scriver chel l’à fat mal. A insuriar chi da La val / Che adess i diss - Sepon / Con eser n gran mincion /A scriver chel la fat mal. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264 (bra.)
2 ciò che è cattivo, ingiusto, disonesto (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd., fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ male Ⓓ Böse ◇ a) Da man pietosa l mus a Gejù vën suià. / Mudëme l cuer, al mel ruel ntlinà. Da mang pietosa ‘l mus a Gesu vèn sujà. / Mudam ‘l cuor, al mèl ruel inclinà. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) che gonot n’é contënć d’ester instësc ri, mo che prô de menè inće i atri al mal. che gonót n’é contëntg d’estr instëŝ ri, mó che prò de menè inçhié i atri al mal. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); c) L mal s’avanza come un’onda negra fin a ste mont, ma spere, che l confin no l passarà. ‘L mal s’ avanza come un onda negra fin a ste mont, ma spere, che ‘l confin nol passarà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); d) i s’impormëti de l’assiguré dal mal desche n tesur prezius a me confidé i s’ impormette d’l assigurè dal mal desc’ ch’ ‘ng tesoro prezioso a mè confidè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia)
3 ciò che è inutile, inopportuno, svantaggioso (gad., grd., amp.) Ⓘ male Ⓓ Benachteiligung ◇ a) E vosoutre el par che sede / Propio in zerca, del vero mal. E vos’ autre el par che sede / Propio in zerca, del vero mal’. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.); b) Y ala fin di fins, ci fossel pa ince, sce rovasson te n mal, tert o abonora la messunse impó paié. E alla fing di fings, ci foss’l pa incie, se r’vaſsung teng mal, tert o a bon ora la messungſe impò paiè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia); c) Y le mal él, ch’i sá ma da manajé la spada y no la lënga E ‘l mal elle, ch’i sa ma da manajè la spada e no la leinga DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia); d) La tiera zitrova sot i piesc dl mut spaurì, y l i à parù de sté dut n fuech. Ma l n’i ie suzedù nia de mel la̤ tiá̤ra̤ tsitrǫ́a̤ sot i píeš d’l mut špourí, i l i a pa̤rú dę štę dut ŋ fúek. ma̤ l n’i íe sutsędú nía̤ dę męl RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
4 disgrazia, sfortuna (MdR) Ⓘ male Ⓓ Unglück ◇ a) tröc dinà inte les mans de n caprizius é n gran mal, e pò ester süa ruina treućh dinnà inte les maǹs de ‘ǹ capriciús [é] ‘ǹ graǹ mal, e pò estr süa ruìna DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR)
5 malattia (gad.) Ⓘ male Ⓓ Krankheit ◇ a) Podun avëi ci mal che orun / che öna o l’atra nes cuncia le magun Podun avëi ći mal che orun / che üna o l’atra nes cuncia l’magun PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); b) O plaies o valch ater bur mal / söla pel varësc döt a Rumestluns da La Val! O plaies o valch ater bur mal / söla pel varësc düt a Romostluns da La Val! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia)
mel de cef (MdR P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ mal di testa Ⓓ Kopfweh, Kopfschmerzen ◇ a) I à mè de će. J’ha mä de çhié. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR) ◆ mel de

testa (fod.) Ⓘ mal di testa Ⓓ Kopfweh, Kopfschmerzen ◇ a) Ades che la gran bala é passada, i sent l mal de testa Adess che la gran bala e passada, i sent ‘l mal de testa AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) ◆ mel sech (gad. G 1923; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. G 1923) Ⓘ tubercolosi, tisi Ⓓ Tuberkulose ◇ a) Y os, püri vedli, che jëis col bachët, / os dal me sëch, passede Col Maladët Y os, püri vedli, che jîs col bachët, / os dal mè sëch, passed’ Côl Maladët PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia) ◆ tré al mel (gad.) Ⓘ sedurre Ⓓ verführen ◇ a) iö fô le demone por la tenté y trá al mal iou fō ‘l demonio pur la tentè e tra al mal DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia).

mel (grd., fod., LD) ↦ mel1.

mel2 Ⓔ MALE (GsellMM) 6 1763 di mal ‘obloquor’; fa mal ‘malefacio’ (Bartolomei1763-1976:78, 79)
gad. mal grd. mel fas. mèl caz. mèl bra. mal moe. mal fod. mel col. mal amp. mal LD mel MdR mal
avv.
1 in modo non buono, non retto, non giusto (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879;