Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/616

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


melanconich
581


Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ male Ⓓ schlecht ◇ a) Iö n’à le minimo apetit e… in soma i me sënte dërt mal. Jeu n’ha le minimo appetit e… iǹ somma i me sënte dërt mal. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR); b) Sënza me paréssel ch’ël ne jiss nia mal in calés; a raité ne l’ài inćiamò provè. Sënza me paressl ch’ël ne ĝiss nia mal iǹ calés; a rëité ne l’hai inçhiamò provè. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); c) Co se trata del piovan, / Ben, o mal, na fre de moto / Fejo anch’ ió par anpezan. Co se trata del Piovan, / Ben, o mal, ʼna fre ’ de moto / Fego anch’ jò par ampezzan. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); e) Dighe encia mi, ston mal encia noi Dighe enĉia mi, ston mal enĉia noi AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.); f) On vedù che aé bon cuore / Tropa otes mal se và On vedù che aè, bon cuore / Troppa òtes mal se và Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.); g) Tl sënn ne fá y ne dí mai val’, ch’al sará por solit mal fat y mal dit T’l senn nè fà e nè dì mai val, ch’el sarà pur solito mal fatt e mal ditt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia)
2 in modo non conveniente, non opportuno, non vantaggioso (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, amp., MdR) Ⓘ male Ⓓ schlecht ◇ a) A. Oh, nia mal, nia mal, sce an à sanité. A. Oh, nia mal, nia mal, ŝ’ aǹ ha sanité. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); b) A le bone pìciole la ge va ben e a le burte mal. Allö bonö pitscholö la gö va bön ö allö burtö mal. ZacchiaGB, DoiSores1858*:3 (bra.); c) te troarès ogni strèda che te ves, mo recordete de vegnir indò, senó la te va mèl. te troares ogni streda ke te ves, mo recordete de vegnir indò, senò la te va mèl. BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.); d) Ma procura de fei meo / De fei algo manco mal / N’outra ota tasc te preo / Tu poeta da carnaal. Ma procura de fei meo / De fei algo, manco mal / Noutra òta tas te preo / Un poéta da Crasoál. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.); e) porcí che a proporziun dl amur, ch’Ël nes porta mënel les desgrazies, che é favori mal conesciüs purcicche a proporziung d’l amur, ch’El nes porta menel les desgrazies, che è favori mal conesceūs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia); f) Mo intan Genofefa jô de mal en peso Mo intang Genofefa jè d’mal in peſo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia)
dì mel (fas.) Ⓘ sparlare Ⓓ schlecht reden ◇ a) No lasce mai dir mal de voi; / I lode e i lodaré i fascegn No lasse mai dir mal de voi; / I lode e i lodarè i Fassegn BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.) ◆ fé mel 1 (grd., MdR) Ⓘ far male Ⓓ schmerzen, wehtun ◇ a) L ie na cossa de mpurtanza, / Che me fej drë mel la panza L’ie na kossa d’importanza, / Ke me fesh drë mel la panza PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) E de plü ël me fej mè (mal) a le spiné E de plü ël me féŝ mä (mal) a le spinné DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:256 (MdR)

2 (fas., amp.) Ⓘ nuocere Ⓓ schaden ◇ a) Lascia star ence l messal / Se calche bel mus / Levar vel ogne abus / Perché ence con chel se pel far mal. Lasa star encie l messal / Se calche bel muso / Levar vel ogni abuso / Perche ence con chel se pel far mal. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.); b) Chesta bestia r’é segura / Co se trata, de fei mal. Chesta bestia re segura / Co se tratta, de fei mal. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.) ◆

se fé mel (gad., grd., fas.) Ⓘ farsi male Ⓓ sich wehtun ◇ a) i à taià la corda e i l’à lascià sutar ju. Chest per grazia no l se à fat mal. i a taià la chorda ö i la lassà suttàr schu. Chöst per grazia nol sö a fat mal. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:10 (bra.); b) Jan fova jit sun Resciesa a tré lënia, toma, se fej mel, y rua dut amalà a cësa. S̄àŋ fòà s̄it suŋ Res̄iöźa a trè lëgŋa, toma, së fèŝ mèl, y rua dutt ammalà a tgèsa. VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.).

mel (grd., fod., LD) ↦ mel2.

mèl (fas.) ↦ mel1.

mèl (fas., caz.) ↦ mel2.

melament (fod.) ↦ melamenter.

melamenter Ⓔ deriv. di mel avv. 6 1763 malamaent ‘male’ (Bartolomei, 1763-1976:86)
gad. malamënter mar. malamonter Badia malamënter grd. melamënter fas. malamenter caz. melamenter fod. melamenter, melament, malamente amp. malamente LD melamenter MdR malamënter
avv.
in malo modo (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ malamente, in malo modo Ⓓ schlecht, schlimm, übel ◇ a) E dò no tropes dis dapò, che l’à abù sturtà dut ensema, l’é se n jit en n paìsc lontan, e aló l’à magnà duta la sia facoltà con viver melamenter. E do no tropes di dapó, che l’a abú sturtá dut insema, l’e s’ inshid in un paish lontan, e alló l’a magná duta la sia facoltá con viver melamente. HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:144 (caz.); b) Perdonéme, iö feje inćiamò tröc fai, e pronunzie malamënter. Perdonéme, jeu feŝe inçhiamò treućh fai, e pronunzie malamëntr. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); c) plütosc orunse ciaugné raisc y erbes cun Genofefa inozënta te bosch, co gode les festes da bal y les mangiaries de Golo sön ciastel cun na ria cosciënza, y finí tan malamënter plouttosc’ urungſe ceaugnè raìsc’ e erbes cung Genofefa innozente te bosc, che gode les festes da ball e les mangiaries d’Golo soung ciastell cuna ria coscienza, e finì tang malament’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia).

melamenter (caz., fod., LD) ↦ melamenter.

melamënter (grd.) ↦ melamenter.

melanconech (caz.) ↦ melanconich.

melanconia Ⓔ it. malinconia ‹  MELANCHOLIA (EWD 4, 299) 6 1836 malinkonía (BrunelG, Fenì1836-2013:354)
gad. malinconia Badia malinconia grd. melancunia, malinconia fas. melanconìa bra. malinconìa fod. malanconia col. malinconia LD melanconia
s.f. Ⓜ melanconies
dolce e delicata tristezza, vaga e intima mestizia (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ malinconia Ⓓ Melancholie ◇ a) E n pìciol da Moena per compagnìa / Che no me vegne ampò la malinconìa E n pičol da Moena per kompagnía / Ke no me vegne ’mpo la malinkonía BrunelG, Fenì18362013:354 (bra.); b) deach’ al amâ chësc devertimënt da pice insö, parôl ’ci chësc l’unich por le destó da süa malinconia dea ch’el amā chesc’ d’vertiment da picce ingsou, parōle ci chesc’ l’unico, pur ‘l destò da sua malinconìa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

melanconia (LD) ↦ melanconia.

melanconìa (fas.) ↦ melanconia.

melanconich Ⓔ it. malinconico 6 1865 malinconic (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. malinconich Badia malinconich grd. melanconich fas. melanconich, malinconich caz. melanconech bra. malinconech
agg. Ⓜ melanconics, melanconica, melanconiches
1 che prova, dimostra o esprime malinconia (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ malinconico Ⓓ melancholisch ◇ a) Siur Domëne malinconich / Mai, düc ési en gran onur. Siur Domeine malinconic / Mai, duttg’ esi in grang unùr. DeclaraJM, MëssaGrossru-