Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/614

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


meis
579


A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ proprio, appunto Ⓓ halt, eben ◇ a) Te muesses mefo la vaghé, / Y bel la cosses palejé Te muesses mefe la vaghè, / I bel la kosses palesè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Incö voressi mefo che fosses tüć canć ćioć! Incoeu voressi meffo che fosses tütg quantg çhioçh! DeRüM, Perdica1833-1995:281 (MdR); c) Ne la biesces ne la ciaures, mefo voi pa più vardèr / La cajons son pa ben chestes, che me voi pa maridèr. Ne la biežes ne la čure, mefo voi po più vardé / La kažon son pa ben keste, ke me voi po maridé. ZacchiaGB, GardeneraC1858*-1995:172 (caz.) gardenismo; d) Cul mparé gën y tenì amënt no fares de chëi ac, / Che fej chëi, che uel mefun desmustré l’aurità ai mac. Coll’ imparè gëŋ y tënì a mënt no farès de chëi atg, / Chë fèŝ chëi, chë uèl möfum desmustrè l’èurità ai màtg. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) "O cotan bones! pói ciamó n cöie?" "Assá mefo, dij la uma, mo demá chëres, ch’é madüdes." "O cutang bones! poi ciamò ‘ng couie?" "Assà meffo, disc’ la uma, mo d’ma ch’elles, ch’è madures." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia); f) al me mancia mefo la finëza de rajoné cun prudënza. el mè mancia meffo la finezza d’rajonè cung prudenza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia).

mefo (gad., mar., Badia, caz., fod., MdR) ↦ mefo.

mefodër (gad., Badia) ↦ mefodret.

mefodret Ⓔ comp. di mefo + dret 6 1848 Mefodër (PiccolruazA, Scassada1848-1978:72)
gad. mefodër Badia mefodër
avv.
proprio, esattamente (gad.) Ⓘ proprio, precisamente Ⓓ genau ◇ a) Mefodër le Giubileo / m’á amainé sciöche Saul Ebreo Mefodër el Giubilèo / m’à amainé sciöch’ Saul Ebrèo PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia).

mefun (grd., LD) ↦ mefo.

megher Ⓔ MACER (EWD 4, 375) 6 1763 gnu megher ‘macesco’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. megher mar. megher Badia megher grd. megher fas. mègher bra. magher fod. megher col. magher amp. magro LD megher
agg. Ⓜ megri, megra, megres
scarno, sottile (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ magro Ⓓ mager, schlank ◇ a) Sarà stat le set vace n frego grasse de l’Austria, ma delongo dapò l é capità le set magre a se le divorà. Sarà stat le sett vaĉĉe un fregol grasse dell’Austria, ma de longo dapò l’è capità le sett magre a sele divorà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); b) düc resta plëgns de morvëia, a odëi la dona megra y smarida a süa man duttg’ resta plengn’s d’morvoia, a udei la donna megra e smarida a sua mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia).

megher (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ megher.

mègher (fas.) ↦ megher.

megol (fas.) ↦ migol.

mei (grd., fod.) ↦ mai.

mei Ⓔ MĀJUS (EWD 4, 267; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’mai-u) 6 1763 ma ‘maius’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. mà mar. má Badia má grd. mei fas. mé moe. mè fod. mei amp. maśo LD mei MdR ma
s.m. sg.
quinto mese dell’anno, di trentun giorni (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ maggio Ⓓ Mai ◇ a) Y dì: Can ulons’ a fé la noza? / Po dirala: bel prëst de mei. I di: Kan ulonsa fe la noza? / Po dirala: bel prëst de Mei. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) Pó ben esse, ‘l é śà maśo / Ra te spiza, ‘l é el to mes. Pό ben èsse, le zà màzo / Ra te spizza, lè el tò mès. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.).

mei (grd., fod., LD) ↦ mei.

mëia (mar.) ↦ mueia.

mëinder (Badia) ↦ mender.

Meine (caz.) ↦ Domene.

Mëine (grd.) ↦ Domene.

Meinech (bra.) ↦ Domene.

meio Ⓔ ven. meio (EWD 4, 414) 6 1844 mèo (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118)
fod. meio col. meio amp. meo
avv.
in modo migliore; in modo più soddisfacente e più adeguato; più facilmente (fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ meglio Ⓓ besser ◇ a) Fajé meo ad azetara / senza v’in aé parmal Fagé mèo ad az̄etara / senz̄a v’in avé par mal DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); b) se ra toses ’es fosse na fre meo… / s’ ’es mandasse chi beche via in malora! se ra toses es foše na fre meo… / s’ es mandaše chi beche via in malora! DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.)
agg.
comparativo di buono (fod. Pe 1973; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ meglio, migliore Ⓓ besser ◇ a) a dà in bestia, a tirà fora / zinch’ o sié di meo pardios a da in bèstia, a tirà fòra / z̄inc’ o sié di mèo pardiós DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); b) Ce gran Dio bel! De meo no pó mia esse. Ciè gran Dio bel! De meo no po mia esse. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) Aé scelto un mestier che ‘l é un dei meo Avè scielto un mestier chè l’è un dei meo DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.)
a la meio (fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ alla bell’ e meglio Ⓓ mehr schlecht als recht ◇ a) Ne tocarà avè pazienza e combinà le cose a la meio coi confinanti. Ne toccarà avè pazienza e combinà le cose alla meio coi confinanti. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
miec.

meio (fod., col.) ↦ meio.

meis Ⓔ MĒNSIS (EWD 4, 377) 6 1632 meis (de ottober) (Anonim, Proclama1632-1991:161)
gad. mëis mar. mëns Calfosch mëis Badia mëis grd. mëns fas. meis caz. meis bra. meis moe. mes fod. meis col. mes amp. mes LD meis MdR mëis
s.m. Ⓜ meisc
ciascuna delle dodici parti in cui viene diviso l’anno (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mese Ⓓ Monat ◇ a) Él bele die, che vos imparëis la lingua taliana? Sce, mi care, ël é desëin ot mëisc. Él bel[e] die, che vos imparëis la lingúa taliana? Ŝé, mi care, ël é desëiǹ òtt mëiŝ. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); b) Ël é bele plü de n mëis, che iö n’à avü le favor de ves odëi. Ël é bel[e] plü de ‘ǹ mëis, ch’jeu n’ha avü le favór de ves odëi. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR); c) N’é ciapà gio giusta teis, / Ogni dì e no soul ogni meis.