Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/653

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


mubilia
618


mubilia (grd.) ↦ mobilia.

mucé Ⓔ *MŪCIĀRE (Gsell 1990a:130) 6 1813 mucè (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. mucé mar. mücé grd. mucé fod. mucé LD mucé
v.intr. Ⓜ mucia
allontanarsi da un luogo o da una situazione con la maggior rapidità possibile (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ fuggire, scappare Ⓓ weglaufen, abhauen, fliehen ◇ a) É n iede ulù purvé, / Sce te ies bon da me giapé. / Coche fossa a mucé. E n jëde ulù pruvè, / She t’ ies bon da me giapè. / Koke fossa a mucè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Sce fin Salomon n’i mucia, / Ve farales a vo na pucia?? Se fin Salomon n’i mutscha, / Ve faral’s a vo na putcha?? PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.).

mucé (gad., grd., fod., LD) ↦ mucé.

mücé (mar.) ↦ mucé.

mucio (col., amp.) ↦ mudl.

mudà (col., amp.) ↦ mudé.

mudar (bra., moe.) ↦ mudé.

mudazion Ⓔ deriv. di mudé x it. mutazione (EWD 4, 483) 6 1878 mudaziungs (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54)
gad. mudaziun mar. müdaziun Badia mudaziun grd. mudazion fas. mudazion fod. mudazion amp. mudazion LD mudazion
s.f. Ⓜ mudazions
parziale trasformazione, cambiamento di qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ modifica, cambiamento Ⓓ Änderung, Veränderung ◇ a) Al vëgn l’invern y sciöch’ al solit, gnarál lassura l’aisciöda, porcí che vign’ann porta les medemes mudaziuns El vengn’ l’ingvēr e sceoucch’ al solito, gnaràle lassura l’ainsceuda, purcicche vign’an porta les medemmes mudaziungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia).

mudazion (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ mudazion.

mudaziun (gad., Badia) ↦ mudazion.

müdaziun (mar.) ↦ mudazion.

mudé Ⓔ MŪTĀRE (EWD 4, 482) 6 1763 modè ‘muto’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. mudé mar. müdé Badia mudé grd. mudé fas. mudèr bra. mudar moe. mudar fod. mudé col. mudà amp. mudà LD mudé MdR modé
v.tr. Ⓜ muda
rendere diverso, trasformare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ modificare, alterare, cambiare Ⓓ verändern, modifizieren, abändern, ändern, wechseln ◇ a) Da man pietosa l mus a Gejù vën suià. / Mudëme l cuer, al mel ruel ntlinà. Da mang pietosa ‘l mus a Gesu vèn sujà. / Mudam ‘l cuor, al mèl ruel inclinà. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.) ☟

cambié
p.p. come agg. Ⓜ mudés, mudeda, mudedes
diverso, trasformato (gad.) Ⓘ cambiato Ⓓ verändert ◇ a) Mia bona uma, cotan mudada, che sëis a se ciaré: i se conësci prësc apëna plü. Mia bona uma, cutang mudada, ch’seis a sè ciarè: i sè conesce presc’ appena plou. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia)
mudé ju (gad.) Ⓘ scambiare Ⓓ tauschen ◇ a) por interzesciun dla Signura compascionevola le conte i â scinché la vita, y mudé jö le castighe en porjun perpetua pur interzessiung d’la Signura compassionevole ‘l conte i ā scinchè la vita, e mudè jou ‘l castigo in p’rjung perpetua DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia) ◆ se

mudé (gad., grd., MdR) Ⓘ cambiare, trasformarsi Ⓓ sich verändern, sich verwandeln ◇ a) N om vedl da chi agn se lamentava na ota che tüt s’ê modé, e ch’ël n’ê plü nia sco zacan. ‘Ǹ óm vedl da chi agn se lamentava ‘na óta che tüt s’ ê modé, e ch’ël n’ê plü nìa sco zaquaǹ. DeRüM, CossesNöies1833-1995:277 (MdR); b) La fertuna bën prëst se muda, tënietel for amënt La fortuna bëŋ prèst së muda, tëgnetë ‘l fort a mënt PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) mo chësc fistide, che drucâ düc, s’ê prësc mudé te na oraziun de fiduzia en Dî y süa amabla providënza mo chesc’ fastide, che druccā duttg’, s ē presc’ mudè tena oraziung de fiduzia in Dio e sua amabil provvidenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); d) les desfortünes en chësc monn ne se müda dagnora en fortüna les desfortunes in chesc’ mon nè s’ muda dagnara in fortuna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia).

mudé (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ mudé.

müdé (mar.) ↦ mudé.

mudèr (fas.) ↦ mudé.

mudl Ⓔ MŪTULUS (EWD 4, 483) 6 1858 mugö (ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1)
gad. müdl grd. mudl fas. muie, muge caz. muie bra. muie fod. mugle col. mucio amp. mucio LD mudl
s.m. Ⓜ mudli
insieme di cose riunite, specialmente disordinatamente (gad. Ma 1950; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mucchio Ⓓ Haufen
n mudl de (fas. DILF 2013) Ⓘ molti Ⓓ viele ◇ a) dajea la luna e se vedea un muge de steile Daschöa la lunô ö sö vödöô un mugö dö steille ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1(bra.); b) de tia jent gé cree no te troarès più nesciugn, perché l’é jà n muie de egn che ti es chiò de tia ʒ̉ent gé kree no te troares più nešugn, perke l è ʒ̉à n muje de egn, ke ti es kiò BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.).

mudl (grd., LD) ↦ mudl.

müdl (gad.) ↦ mudl.

mueia Ⓔ deriv. di moié (EWD 4, 444) 6 1852 möia (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3)
gad. möia mar. mëia S. Martin möia Badia möia grd. mueia fod. moia LD mueia
s.f. Ⓜ mueies
senso di afflizione, rammarico e simile (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; Pi 1967; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ pentimento, dispiacere Ⓓ Kummer, Verdruss, Reue ◇ a) Chësc nes fej de bona vëia, / Y sce an ess ’ci de val’ la möia, / Sc’ incö mëssera demez Cas ‘n es fes de bona vöia, / E së ang ës gë dë val la möia, / S’ incö masla dëmëz PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); b) No fé mei velch, che te porte dejunëur o gran mueia No fè mëi vëlch, chë t’ porte des̄unour o gran muöja PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) che al no castiâ con iustizia les ofejes fates ad atri, mo s’an dörâ zonza fin de chëres fates ad ël enstës, en na moda, che vignönn co â val’ mëia, se la parâ ia zonza s’ al lascé conëscer o (zonza) vergogna ch’el no ćastiǫa con jostizia les offežes fattes ad attri, ma sen dǫrava zǫnza fin de chęres fattes ad ęl instęss, in na mǫda, cho vignun che ǫva vàl möja, se la parǫva ia zǫnza sel lassè conęsser o (zǫnza) vergogna PescostaC, DecameronIXMAR1875:650