Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/591

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


malan
556


gnü tla man, / […] / Chël Bel Dî, a scorné le malan Bell’ ingcoù S’ ell’ gnu t’ la mang, / […] / Chelbeldì, a scornè ‘l malang DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia)
2 disgrazia, sventura (fod. Pz 1989, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ disgrazia, malanno Ⓓ Unglück, Unheil ◇ a) Ades in sti tre ane, / Dapò che r’ à el mandato / El par de fei malane… Adés in sti tre anne, / Dappó che r’ á el mandato / El par de fei malanne… Anonim, Monumento1873:1 (amp.); b) On soferto inze tre ane / Duto chel che se pó dì / Santo Dio, cuante malane / ‘L é ben ora de fenì. On soferto inze tre anne / Duto chel che se po di / Santo Dio, quante malane / Le ben ora de fenì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.)
interiez.
esprime meraviglia, impazienza, disapprovazione, dispetto, ira e simili (grd. F 2002, MdR) Ⓘ diavolo Ⓓ verdammt ◇ a) Malan de müta! Malaǹ de mütta! DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR)
dal malan (gad., grd.) Ⓘ diabolico Ⓓ teuflisch ◇ a) Svardënes dala stries, / Rie ëiles dl malan. Svardënes dala stries, / Rie ëiles del malan. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) tal dé ota da iló (éra) röada a Cipro, y é gnüda patociada dër bort da jont dal malan tęl dẹ ǫtta da illò (ęra) rǫada a Cipro, ed è gnöda patoććàda dęr burt da šont dale malon PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.).

malan (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ malan.

malanconia (fod.) ↦ melanconia.

malandret Ⓔ trasformazine eufemistica di maledet (Gsell 1993b:187) o prestito dal Veneto (GsellMM) 6 1853 malandrët (PescostaC, BracunCoz1853-1994:225)
gad. malandrët Badia malandrët grd. malandrët fas. malandret bra. malandrot
s.m.f. Ⓜ malandrec, malandreta, malandretes
persona che abitualmente vive di espedienti cercando di raggirare il prossimo (gad., fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013;) Ⓘ imbroglione, truffatore, malandrino Ⓓ Gauner, Betrüger ◇ a) ci lotrun ch’al fô y gran malandrët! -, / vëgn sö dai Pontac vers Col Maladët ći lotrun ch’al foa y gran malandrët! -, / vëgn sö dai Pontać vers Côl Maladët PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia).

malandret (fas.) ↦ malandret.

malandrët (gad., Badia, grd.) ↦ malandret.

malandreta (fas.) ↦ maladeta.

malandrëta (gad., Badia) ↦ maladeta.

malandrin Ⓔ it. malandrino (EWD 4, 294) 6 1821 malandrina (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58)
gad. malandrin Badia malandrin grd. malandrin fas. malandrin fod. malandrin
agg. Ⓜ malandrins, malandrina, malandrines
chi sa mettere in pratica accorgimenti sottili e abili (grd.) Ⓘ astuto, furbo Ⓓ verschmitzt, schlau ◇ a) Te cunësce bën Cristina, / Tu ies fauza, tu ies fina, / Tu ies furba, malandrina, / Ma deguni la ndevina. Te kunëshe bën Kristina, / Tu ies fauza, tu ies fina, / Tu ies furba, malandrina, / Ma negun la indevina. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.).

malandrin (gad., Badia, grd., fas., fod.) ↦ malandrin.

malandrot (bra.) ↦ malandret.

malapena Ⓔ it. (a) malapena 6 1872 mal’apena (DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12)
amp. malapena
avv.
da poco tempo, allora allora (amp.) Ⓘ appena Ⓓ kaum, soeben, eben ◇ a) Donca ancuoi sé deentade, / Malapena dito… sci / Da noìze maridade Donca anquoi se deventade, / Mal’ apena dito…… si / Da novizze maridade DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.).

malapena (amp.) ↦ malapena.

malatia Ⓔ it. malattia (EWD 1, 89) 6 1763 maratia ‘morbus’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. maratia mar. maratía Badia maratia grd. malatia fas. malatìa fod. malatia amp. maratia LD malatia MdR maratia
s.f. Ⓜ malaties
stato patologico per alterazione della funzione di un organo o di tutto l’organismo (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ malattia Ⓓ Krankheit ◇ a) Ël él che nes dà la sanité, mo ël é inć’ ël che nes lascia pro les maraties e les averscitês. Ël él che nes dà la sanité, mó ël é inçh’ ël che nes lascia prò les maraties e les avverŝités. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); b) Sta tumeda à purtà a Jan na malatia, y ie jita tan inant, ch’ël messova sté a liet. Sta tumèda hà purtà a S̄àŋ na màlattia, y jè s̄ita tàŋ inànt, ch’ël muessòva stè a liött. VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); c) O! lassö en Cil cotan felize ch’i sará, le frëit ne me dlaciará plü, i ne n’ará degöna maratia da soporté O! lassou in Ceìl cutang felize ch’i sarà, ‘l freit nè mè d’laccearà plou, i nen’ arà d’guna marattìa da sopportè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia).

malatia (grd., fod., LD) ↦ malatia.

malatìa (fas.) ↦ malatia.

malcontent (fas.) ↦ melcontent.

malcontënt (gad., Badia, bra.) ↦ melcontent.

malcontento (amp.) ↦ melcontent.

malcontont (mar.) ↦ melcontent.

malcostum Ⓔ it. malcostume 6 1873 mal costume (Anonim, Monumento1873:3)
amp. malcostume
s.m. sg.
prevalenza di elementi di immoralità o di illegalità, spec. nell’ambito dei rapporti sociali o amministrativi (amp.) Ⓘ malcostume Ⓓ Missstände ◇ a) Chesto ‘l ea un debito / Che ‘l aea col comun, / Provegnù in seguito / Al so mal costume. Chesto l’ea un debito / Che ‘l avea col Comune, / Provegnú in seguito / Al só mal costume. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

malcostume (amp.) ↦ malcostum.

maldicente (amp.) ↦ maldizent.

maldicenza (amp.) ↦ maldizenza.

maldizent Ⓔ it. maldicente 6 1872 maldicentes f. pl. (DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12)
amp. maldicente
s.m.f. Ⓜ maldizenc, maldizenta, maldizentes
di chi, per malignità o per invidia o per leggerezza, ha l’abitudine di parlar male degli altri (amp.) Ⓘ maldicente Ⓓ Lästerer ◇ a) Che viene ca, ch’i se preśente, / I stanpioi che disc coscì / Che viene ca ste maldicentes… / E al contrario i dovrà dì. Che iene cà, chi se presente, / I stampioi che disc così / Che iene cà ste maldicentes… / E al contrario i dovrà di. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.).

maldizenza Ⓔ it. maldicenza 6 1873 maldicenza (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27)
amp. maldicenza
s.f. Ⓜ maldizenzes
discorso malevolo o dannoso all’altrui reputazione (amp.) Ⓘ maldicenza Ⓓ üble Nachrede ◇ a) Ra calunia, ra maldicenza / ‘L é res armes de ra vostres Ra calun-