Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/654

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


mufa
619


(mar.); d) che ël ne castiâ cun iustizia les ofejes fates ad atri, mo sofrî finamai zënza fin de chëres fates a ël instës, en na moda, che vignun ch’â val’ möia, se la parâ ia zënza se le lascé a conësce o vergogna che val nẹ ćastiava co̮n jo̮stizia les o̮ffẹžes fattẹs ad attri, ma so̲ffrìa finmaj zanza fin de cárrẹs fattẹs a vál instass, in na mo̲da, che vignun ch’ava val mo̮ja, se la parava ia zanza sẹl lassè a co̮nasćer o vergo̮gna PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (S. Martin); e) ch’al ne castiâ cun iustizia les ofejes fates ad atri, mo sofrî finamai infinites fates ad ël instës, de manira che vignun ch’â val’ möia s’ la parâ ia zënza se lascé a conësce o vergogna ch’ål ne ćastiava con giustizia les offöžes fattes ad altri, ma soffriva finmai infinites fattes ad åll inståss, de måinira che vignun ch’ava val moja, s’ la parava ia zåinza s’ lassè a conasse o vergogna PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); f) no medrë l ne castigova cun giustizia l’ufejes fates ai autri, ma n sufriva anzi nfinides fates ad ël de maniera che uniun ch’ova vel’ mueia se la parova via cun i fé n mpermel o dejunëur no̬ medrà ‘l nę cåstigo̱a cun giustizia l’ufföžęs fattęs åi autri, man suffriva anzi infinites fattes å d’ęl dę månięra che ugnun ch’o̱a vel muęia s’ la paro̱a via cui fè un impęrmel o̬ dežunęur RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.).

mueia (grd., LD) ↦ mueia.

muele Ⓔ mhd. müelich (EWD 4, 446) 6 1879 möle (PescostaC, MëssaPescosta1879:8)
gad. möle mar. möle Badia möle grd. muele fas. melech moe. mölge fod. muole LD muele
agg. Ⓜ mueli, muelia, muelies
di persona cui nulla va a genio, più per una sofisticata ostentazione di raffinatezza che per un reale senso di repulsione (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ schizzinoso Ⓓ heikel, zimperlich
al n’é nia muele (gad.) Ⓘ è uguale Ⓓ es ist egal ◇ a) Tolunde tla man le gote o la boza, / Ne n’é nia möle: trëi otes Eviva! Tollunde t’la mang l’gott o la bozza, / Ne n’è nia möle: tráj ottes Evviva! PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia).

muele (grd., LD) ↦ muele.

muet Ⓔ MODUS (Gsell 1990a:129) 6 1833 meut (DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252)
gad. möt mar. mö Badia möt grd. muet fas. met moe. möt fod. muot LD muet MdR möt
s.m. sg.
1 condizione di chi è ricco (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ricchezza, benessere Ⓓ Reichtum, Wohlhabenheit ◇ a) Jan respuend: No cumpere, chësc no poss’ ie fé, che po degun guant me jiss a drët, y de me n cumpré de nuef no é l muet. S̄àŋ rëspuend: No cumpère, chëst no pòss’ jö fè, che pò deguŋ guànt më s̄is a drèt, y de mën cumprè de nuef nòn hè ‘l muet. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.)
2 capacità, forze, mezzi di cui si dispone, e che mettono in grado di fare qualcosa (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ possibilità, modo Ⓓ Möglichkeit, Weise
avei l muet (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ avere la possibilità finanziaria, essere ricchi Ⓓ die finanziellen Mittel haben, wohlhabend sein ◇ a) Ma no un, no l auter ova l muet de l paië, y perciò l à ëi prià, ch’ël ulëssa i duné la soma. Ma no uŋ, no l’auter ova ‘l muet del pajë, y pèrciò l’hà ëi prià, ch’ël uless jë dunè la somma. VianUA, Madalena1864:194 (grd.) ◆ fé a sie muet (grd. G 1879; G 1923; L 1933, fod. Pz 1989, MdR) Ⓘ a mio modo Ⓓ auf meine Weise ◇ a) Olà él vosta britola da pënes? Chilò éla, Signur. Savëise da taié pënes vos? Iö les taie mefo a mi möt. Olà él vosta brittola da pënnes? Quilò éla, Signur. Savëise [da] tajé pënnes vos? Jeu les taje meffo a mi meut. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR).

muet (grd., LD) ↦ muet.

mueve Ⓔ MOVĒRE (EWD 4, 459) 6 1763 moere ‘moveo’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. möie, möre † Badia möre grd. muever fas. mever caz. mever moe. möver fod. muove amp. moe LD mueve
v.tr. Ⓜ muev, movon, muet
spostare qualcosa da una posizione a un’altra (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ muovere Ⓓ bewegen ◇ a) No te sentes ce aria fresca, moe ra foies dei brascioi… No te sentes cie aria fresca, moe ra foies dei brascioi… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); b) Ra domanda r’ea fata / Par ’es vinte al pié, / Sbanzeghes se trata, / E de no moe pì un pe. A domanda r’ ea fatta / Par es vinte al pié, / Sbanzeghes se tratta, / E de no moe pí un pé. Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
v.intr. Ⓜ muev, movon, muet
allontanarsi, per un tempo più o meno lungo, da un luogo per recarsi in un altro (grd. F 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ partire, avviarsi Ⓓ abfahren, sich auf den Weg machen ◇ a) Eh! ma ignante po de moe, / dute insieme deburiada / i se sturta con chi noe / a dà r’ultima spanzada. Eh! ma ignante po de moe, / dute insieme de buriada / i se sturta con chi noe / a da r’ ùltima spanz̄ada. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) E moé dute cuante pize e grei / Parché sta ota onor i voron fei. E movè dute quante pize e grei / Parchè sta vota onor i voron fei. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) me tiro na fre de estro inz’un momento / e senza outro pensà moo contento… me tiro na fre’ de estro inž’ un momento / e senža outro pensà moo contento… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); d) ie son tlo tl pericul de messëi murì da fam! Ue la muever, y jì da mi pere zeruch jö soŋ tlò tel pericul de mëssëi muri da fàm! Voi la muever, y s̄i da mi père zruch VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.)
se mueve (gad., grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ muoversi Ⓓ sich bewegen, sich rühren ◇ a) l’é sin jit sot letiera per no aer più brea de se lascèr veder e l se à enculà laìte zenza se mever l e sin ʒit sot letiera per no aer piu brea de se lašer veder e el se à inkulà la it ʒenʒa se mever BrunelG, Cianbolpin1866:21 (caz.); b) y chësc corp restará dagnora destenü ia por tera frëit, zënza se möre, cina ch’al é frat y vá en cënder e chesc’ corp resterà dagnara destenù ia pur terra freit, zenza s’ moure, cina ch’el è frat e va in ceind’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia); c) Al se vega, al se möi, an l’alda dalunc Al se vega, al se möj, ang l’alda da lunts PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

mueve (LD) ↦ mueve.

muever (grd.) ↦ mueve.

mufa *muff - di origine incerta (GsellMM) 6 1848 müfa (PiccolruazA, Scassada1848-1978:71)