Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/602

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


marevueia
567


2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, MdR) Ⓘ marciare Ⓓ marschieren ◇ a) Mineste ch’i superiori ne ćiare e n’abe n’atra cüra che ch’i soldas porte les ermes, feje l’ejerzize, marcëie, stie de guardia, ec.? Mineste ch’i superiori ne çhiare e n’abbe [n’] atra cüra che ch’i soldas porte les ärmes, feŝe l’eŝercize, [marćiëje,] stie de gúardia, ec.? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR)
marcé via (fas. DA 1973; Mz 1976, amp.) Ⓘ marciare Ⓓ marschieren ◇ a) Pa ra piaza con un’anda / da sovrano ‘l marcia via Para piaz̄a con un’ anda / da sovrano ‘l marcia via DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

marcé (gad., fod., LD, MdR) ↦ marcé1.

marcé2 Ⓔ MERCĀTUS (EWD 4, 328) 6 1763 marciè ‘emporium, nundinae’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. marcé mar. marćé Badia marćé grd. marcià fas. marcià fod. marcé col. mercà amp. marcà LD marcé MdR marćé
s.m. Ⓜ marcés
luogo in cui avvengono le contrattazioni di beni o servizi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mercato Ⓓ Markt ◇ a) B. Sëise stè a marćé, n’él vëi, berba Tone? / A. Scé, scé; iö sun stè a marćé da Sant Scimun. B. Sëise stè a marçhié, n’él vëi, bärba Tonne? / A. Ŝé, Ŝé; jeu suǹ stè a marçhié da Sant Ŝimuǹ. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); b) J. Vënder sci, vënder, ma nsci che é dit; pona vo me dajëis i bre dinei, y ie ve dé i defec tl marcià. S̄. Vënder ŝi, vënder, mà ŋŝi che hè ditt; pòna vo më daŝëis i brè dinëi, y jö vë dè i dëffetg tel mertgià. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); c) E par chi che patisce / E che à biśoign de conprà, / I ciapa e istituisce / Senzoutro el marcà. E par chí che patisce / E che á bisogn de comprá, / I ciappa e istituisce / Senz’autro el marcá. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

marcé (gad., fod., LD) ↦ marcé2.

marcë (grd.) ↦ marcé1.

marćé (mar., Badia, MdR) ↦ marcé2.

marcèr (fas.) ↦ marcé1.

marcià (amp.) ↦ marcé1.

marcià (grd., fas.) ↦ marcé2.

marciadant (fas., fod., amp.) ↦ marciadent.

marciadé marcé ‘luogo in cui avvengono le contrattazioni di beni o servizi’ x it. mercatare (GsellMM) 6 1864 mertgiàdè (VianUA, JanTone1864:198)
gad. marciadé grd. marciadé fas. marciadèr LD marciadé
v.intr. Ⓜ marciadeia
esercitare il commercio (gad. A 1879; Pi 1967; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ mercanteggiare, commerciare Ⓓ Handel treiben, handeln ◇ a) J. Sce l di ie bon oder no, ve l diré ie sta sëira; jì vala bona, sce la se ëuta. T. Marciadonse?: J. Per marciadé sonse unì sun la fiera; ma danz che no é auter, che sta vacia. S̄. S̄e ‘l di jè boŋ oder no, vël dirè jö sta sëira; s̄i vàla bòna, ŝe la së outa. T. Mertgiàdoŋse? S̄. Per mertgiàdè soŋse uni sulla fiöra; ma dànz che non hè àuter, che stà vàtgia. VianUA, JanTone1864:198 (grd.).

marciadé (gad., grd., LD) ↦ marciadé.

marciadent marcé ‘luogo in cui avvengono le contrattazioni di beni o servizi’ x nordit. mercadante (GsellMM) 6 1833 mercadant (DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238)
gad. marciadënt Badia marcadënt grd. marciadënt, marcadënt fas. marciadant fod. marciadant amp. marciadant LD marciadent MdR mercadant
s.m.f. Ⓜ marciadenc, marciadenta, marciadentes
chi professionalmente esercita il commercio (gad. A 1879; P/P 1966; Pi 1967; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ commerciante, mercante Ⓓ Händler ◇ a) Che dess pa ester so spojo? / Ël é n mercadant da chilò. / Él rich? / Ël é bëin de bot rich e de na bona ćiasa. Ché dess pa estr sò spoŝo? / Ël é ‘ǹ märcadant da quilò. / Él ric? / Ël é bëiǹ de bòt ric e de ‘na bonna çhiasa. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR); b) N marcadënt ie jit n di a ciaval dla fiera a cësa ŋ ma̤rka̤dá̤nt íe žit n di a̤ txa̤vál d’la̤ fíera̤ a̤ txá̤za̤ RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.) ☟ mercant.

marciadent (LD) ↦ marciadent.

marciadënt (gad., grd.) ↦ marciadent.

marciadèr (fas.) ↦ marciadé.

marciar (bra., moe.) ↦ marcé1.

mare (bra., moe., col., amp.) ↦ mere.

Marebe (fod., amp.) ↦ Marou.

marena Ⓔ MERENDA (EWD 4, 331) 6 1812 marena (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
gad. marëna mar. marëna Badia marëna grd. marënda fas. marena caz. marena bra. marena fod. marëna col. marenda amp. marenda LD marena MdR marëna
s.f. Ⓜ marenes
il pasto di mezzogiorno (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pranzo Ⓓ Mittagessen ◇ a) Valgó troaré ben valch da marena. Valgò torare [troaré] beng valc da marena. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) Jan! và subit a dì a la cöga ch’i à n amisc incö a marëna, e tö mët n taì deplü. Ĵeaǹ! và subit a dì a la coeuga ch’j’ha ‘ǹ amiŝ incoeu a marënna, e teu mëtt ‘ǹ taì de plü. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); c) Daspò che l é sté paricé la marëna, i à metù mán a mangé, e i se l à dé bona. Daspò che l’è ste pareciè la maranna, i à metù man a mangiè, e i se l’ha dè bona. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); d) do ch’i ova njinià la marënda, s’ai metù a maië, y a sté de bona ueia dò ch’i òa ‘ngignà la marenda, s’ hai mettù a majè, i a stè de bona uöja SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); e) se dovea fèr anché na marena e stèr algegres se dovea fer inché una marèna e ster agliègres SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); f) N Fariseo, che ova inuem Scimon, ova n di nvià Gejù a marënda. Uŋ Faris̄èo, chë òva inuem Ŝimoŋ, òva uŋ di iŋvidà Ges̄ù a mërenda. VianUA, Madalena1864:193 (grd.); g) Sëgn sunse chiló pro marëna da noza; / Tolunde tla man le gote o la boza Ŝagn sungse chilo pro maranna da nozza; / Tollunde t’ la mang l’gott o la bozza PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia).

marena (fas., caz., bra., LD) ↦ marena.

marëna (gad., mar., Badia, fod., MdR) ↦ marena.

marenda (col., amp.) ↦ marena.

marënda (grd.) ↦ marena.

Mareo (mar., grd., fas., LD) ↦ Marou.

marevea (fas., caz., moe., col.) ↦ marevueia.

marevèer (fas., caz.) ↦ marevueié.

marevoia (fod.) ↦ marevueia.

marevueia Ⓔ MĪRĀBILIA (n. pl.von MĪRĀBILIS) (EWD 4, 470) 6 1807 maruöja (PlonerM, Erzählung4GRD1807:47)
gad. morvëia mar. morvëia Badia mervöia, morvöia grd. marueia fas. marevea fod. marevoia col. marevea amp. mereea LD marevueia MdR mervöia