Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/629

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


mete
594


la cücia plëna de lat frësch. O i m’tō dant la cuccia plena de latt fresc. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia) ◆

mete fora (gad. DLS 2002, fod. DLS 2002) Ⓘ sporgere Ⓓ hinauslehnen ◇ a) Intan gnôl le vicel vedl, y s’á lascé jö sön ur de coa, y düc i pici bisbiliâ, metô fora le ce, daurî le bech y tolô so bocun. Intang gnēle ‘l vicell ved’l, e s’ à lascè jou soung urt d’cō, e duttg’ i piccei bisbiliā, mettō fora ‘l ciè, deurì ‘l běcc e tolò so buccung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia) ◆ mete ite 1 (gad.) Ⓘ mettere al coperto Ⓓ einfahren ◇ a) le fëgn por la cerva ê bele metü ite ‘l fengn’ pur la cerfa ē belle m’tù ite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia) 2 (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ infilare Ⓓ anstecken ◇ a) vestilo e meteie ite ntel deit l anel vestílo e mettéje ite ‘n tel deit l’anel HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.) ◆ mete ju (fod. P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ redigere, comporre Ⓓ abfassen, schreiben ◇ a) Na canzon voi bete śo / propio inz’ el dialeto nosc Na canz̄ón voi bete zò / pròpio inz’ el dialèto nòsc, che ra intènde DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) Vedé ben, che se ra pó / anche lieśe inze na jejia, / duto chel, ch’éi betù śo, / śà ‘l saé un par ciameśa. Vedé ben, che se ra po / anche lieze inz̄e na gegia, / duto chel, ch’ei betù zò, / za ‘l savé un par ciameza. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.) ◆ mete laprò (gad. V/P 1998, MdR) Ⓘ aggiungere Ⓓ hinzufügen ◇ a) Vosta tinta é massa spëssa, an ne pò scrì. / I ó pa mëte n pü’ d’ega laprò. Vosta tinta é massa spëssa, aǹ ne pò scri. / J’ó pa mëtt[e] ‘ǹ pü’ d’ägua laprò. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:253 (MdR) ◆ mete man (gad. V/P 1998, grd., fas., fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ iniziare, cominciare Ⓓ anfangen, beginnen ◇ a) A l’odëi ch’ël ê inćiamò tanć de crafuns e de canifli e cajincì arostis sö n mësa, mëtel man de pité. A l’odëi ch’ël ê inçhiamò tantg de craffuǹs e de caniffli e caŝinći arrostis seu ‘ǹ mësa, mëttl maǹ de pitté. DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279 (MdR); b) do che l se ova magià via dut, iel unì na gran fam te chël paesc, y nce ël metova man de se n duré. do ch’l s’oa magià via dutt, iel unì ‘na grang fam te ch’l pavisc, i ‘n ciè el metoa mang de s’n durè. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.); c) Daspò che l é sté paricé la marëna, i à metù mán a mangé Daspò che l’è ste pareciè la maranna, i à metù man a mangiè DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); d) Canche i é rué ja Cascian / I à scomenzà a meter man / I nesc bie cinch a scutar / E daperdut a vardar. Kanke i e ruè ža Kašáng / I ha skomenzà a meter mang / I neš bie čink a skutár / E dapèrdut a vardár. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); e) Le re, […] á motü man dal tort fat a cösta signura, che al á paié fora dër rigorus, a deventé n dër rigorus paiadú de düc Le Rè, […] ha mẹtö man dalle tǫrt fat a chösta signora, che all’ ha pajè fora dęrt regorus, a deventè n dęrt regorus pajadù de dötg PescostaC, DecameronIXMAR1875:651 (mar.) ◆ mete

pro 1 (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ aggiungere Ⓓ hinzufügen ◇ a) Jide; à po l pere metù pro, y mazëde l plu bel vadel, ch’on te stala S̄ide; hà pò ‘l père mettu prò, y mazzëde ‘l plu böll vadöll, ch’oŋ te stàlla VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); b) Pona à Gejù metù pro: Chi à urëdles per audì, aude! Pòna hà Ges̄ù mëttù prò: Chi hà urëdles per àudi, àude! VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); c) a odëi tres le spidl le müs de süa uma y de düc, de chi ch’ê pro mësa, mëtel pro: Cotan de beles cosses á cherié le bun Dî a udei tres ‘l spid’l ‘l mūs d’sua uma e de duttg, de chicch’ ē pro meſa, mett’l pro: Cutang d’belles coses à cr’iè ‘l bung Dì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia) 2 (MdR) Ⓘ addestrare Ⓓ ausbilden ◇ a) Odé, i à incö n jonn pro me ch’é permò da mëte pro, dè de chël ne pòi fà insciö plan. Odé, j’ha incoeu ‘ǹ ĵon prò mè ch’é permò da mëtte prò, dè de quël ne poi fa insceu plaǹ. DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR) ◆ mete soura Ⓜ met, meton, metù(grd.) Ⓘ far indossare Ⓓ anziehen ◇ a) Purtëde prëst l miëur guant, y metéile sëura, y dajei na varëta ala man, ciauzei sëura i piesc. Portéde prest el miour guant, y metéile soura, y daschéj una varéta alla mang, tschiauzéi soura ì pìes. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.) ◆

mete su 1 (gad. P/P 1966, MdR) Ⓘ drizzare Ⓓ aufrichten ◇ a) Canch’ëi fô pro la ćiasa, olà che la morosa dova ester, mëti sö la litra Quanch’ ëi fô prò la çhiasa, olà che la morosa dova estr, mëtti seu la littra DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR) 2 (amp.) Ⓘ vestire, indossare Ⓓ anziehen ◇ a) ‘L é ben rajon / Che sone alegre. Beté su ‘l ciapel, / Chel fato da "scalon", ma chel pì bel L’è ben rason / Che sone alegre. Betè su el ciapel, / Chel fato da Scalon, ma chel pì bel DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) Ades ci àres betù su / Arloe e mantelines Ades ci hares betù su / Arlòe e mantelines Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) 3 (fod. Ms 2005) Ⓘ istigare Ⓓ anstiften ◇ a) De na cosa me faje marevea, che finmai l clero é stat così fazile a crede tanta impostura e s’à lassà mete su finmai a se giavà stes la fossa. De una cosa me faje marevea, che fin mai ‘l Clero è stat così facile a crede tanta impostura e s’ à lassà mette su fin mai a se giavà stess la fossa. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) 4 (MdR) Ⓘ stabilire Ⓓ aufstellen ◇ a) an và de continuo metan sö valch nü; infinamai chisc proi ne pò se parè de mëte sö ćize cosses nöies. Ëi à metü sö ćizé burć pićià mortai aǹ va de continuo mettaǹ seu valq da nü; infinamai quiŝ prói ne pò se parè de mëtte seu çhiz[e] cosses neujes. Ëi ha mettü seu çhizé burtg pichià mortai DeRüM, CossesNöies1833-1995:278 (MdR) ◆ mete via (amp.) Ⓘ lasciar perdere Ⓓ außer Acht lassen ◇ a) Gato me, no te sas nuia / Cuanto pizo che te sos / Lascia là, e bete via / A zertune no te pos. Gatto me, no te sàs nuia / Quanto pizò che te sòs / Lasca là, e bette via / A zert’ une no te pòs. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.) ◆ se mete (grd. F 2002, fas., fod., amp.) Ⓘ mettersi Ⓓ beginnen ◇ a) Per chësc se n iel jit, y se à metù a servì pra un de chël paesc. Per chesc s’ in iel yit, i s’ha mettù a servi pra ung de ch’l pavisc. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.); b) do ch’i ova njinià la marënda, s’ai metù a maië dò ch’i òa ‘ngignà la marenda, s’hai mettù a majè SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); c) l s’à mossù mëte a laoré pro n signour el s’ ha mossù matte a laorè pro ‘n signour DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); d) Dopo che l à fat chëst proponiment, l é levé su n pe, e l s’à metù a caminé per strada dërt a cesa. Dopo che l’ha fat cast proponiment, l’è levè su ‘n pè, el s’ à metù a caminè per strada dart a cieŝa. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); e) Mo se ades volede grignar / Meteve a sentir e scutar Mo se adés volede grignár / Meteve a sentìr e skutár BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.); f) Scemon à cognù vegnir fora a pisciar / E chisc eroi i se à metù a sciampar. Sémong ha cognù vegnir fora a pišàr / E kiš eroi i se ha metù a šampàr. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); g) Ch’i no ra zede / Chi d’Anpezo a negun canch’i se bete / Ch’i fesc polito e che de cuor i é sćete Ch’i no ra cede / Chi d’Ampezzo a negun canch’i se bette, / Ch’i fesc polito e che de cuor jè sciette DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.) ◆ se mete

pro zachel (gad., fod.) Ⓘ mettersi a servizio di qualcuno Ⓓ bei jemanden in Dienst treten ◇ a) Al s’ un é jü y se mët pro un dla cité de chël lüch E s’ en è schü, e s’ mat pro un d’latschité de chal lüc HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Dël và, e se mët pro n patron de