Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/628

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


mete
593


na fora de mosöra, a dé pasć de gran cost, y a desfá ia en chësta manira la roba dl patrun Golo scomenceā a fa dassenn da patrung: a ji vistì all’ inggrana for de meſura, a dè pastg’ de grang cost, e a desfà ia in chesta maniera la roba d’l patrung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

mesura (grd., fas., caz., fod., amp., LD) ↦ mesura.

mesurà (amp.) ↦ mesuré.

mesüra (Badia) ↦ mesura.

mesurar (bra., moe.) ↦ mesuré.

mesuré Ⓔ MĒNSŪRĀRE (EWD 4, 507) 6 1763 mesorè ‘metior, dimetior’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. mosoré mar. moseré Badia musurè grd. museré fas. mesurèr bra. mesurar moe. mesurar fod. mesuré col. misurà amp. mesurà LD mesuré MdR mesoré
v.tr. Ⓜ mesura
determinare la misura di una grandezza; eseguire una misurazione (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ misurare Ⓓ messen ◇ a) Vorëise avëi la bontè de ves la mesoré? / Scé, vorun pa odëi, sce ël và bëin. Vorëise avëi la bontè de ves la mesoré? / Ŝé, voruǹ pa odëi, ŝ’ ël va bëiǹ. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR); b) J. Per marciadé sonse unì sun la fiera; ma danz che no é auter, che sta vacia. / Tone la cunscidra, dant y do, aut y bas, la pelpa, y la mesura. S̄. Per mertgiàdè soŋse uni sulla fiöra; ma dànz che non hè àuter, che stà vàtgia. / Tone la cunŝidra, dànt y dò, àut y bàs, la pèlpa, y la mësura. VianUA, JanTone1864:198 (grd.)
v.intr. Ⓜ mesura
puntare verso un determinato obiettivo o bersaglio (gad. A 1895; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933) Ⓘ mirare Ⓓ zielen ◇ a) Tlo vëijel te n colp n ladron, che mesurova sun ël cun n stlop y a drucà l sneler. tlo váiž-l t’ ŋ kolp ŋ la̤dróŋ, kę męzurǫ́a̤ suŋ a̤l kuŋ ŋ štlǫp i a druká l žnélę̆r. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
se mesuré (gad. V/P 1998, grd., fas., fod. Pz 1989; Ms 2005, amp., LD, MdR) Ⓘ provare Ⓓ anprobieren ◇ a) L seniëur se mesura i stivei ‘L Signour së mësura i stivëi VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.).

mesuré (fod., LD) ↦ mesuré.

mesurèr (fas.) ↦ mesuré.

met (bra.) ↦ moto1.

met (bra.) ↦ moto2.

met (fas.) ↦ muet.

mete Ⓔ MITTERE (EWD 4, 409) 6 1631 matter (Proclama1631-1991:156)
gad. mëte mar. mëter Badia mëte grd. mëter fas. meter caz. meter fod. mëte amp. bete LD mete MdR mëte
v.tr. Ⓜ met, meton, metù
1 collocare, porre una persona o una cosa in un determinato luogo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mettere Ⓓ stellen, setzen, legen ◇ a) Gejù vën metù te fossa. Giesu veng metù te fossa. RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) Menova de là ca i fariseies y dutores di cumandamënc na fëna, giapeda n adultere; y l’à metuda tamez. Menova de la cá i Pharisejes y Dotores dei Comandaments una fanna, tgiapéda in adultére; y l’ha metuda ta mez. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); c) Jan! và subit a dì a la cöga ch’i à n amisc incö a marëna, e tö mët n taì deplü. Ĵeaǹ! và subit a dì a la coeuga ch’j’ha ‘ǹ amiŝ incoeu a marënna, e teu mëtt ‘ǹ taì de plü. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); d) ne savôla mefo olà i ascogne, acioche l’om n’i robass. A la fin i tómel ite d’i mëte inte süa cassa ne savôla meffo olà i ascogne, acćioche l’om n’i robass. A la fiǹ i tomel ite d’i mëtte inte süa cassa DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); e) che, se i vó se vendicà / de sta strofa, a ra pì dura / i pó béteme a poussà che, se i vo se vendicà / de sta stròfa, ara pi dura / i po bèteme a pousà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); f) voi parlà fora di dente, / ch’i me bete sora ciou voi parlà fòra di dènte, / ch’i me bete sora ciòu DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); g) Chi che da jëunn se dà al vin, na gran flama mët te fuech. Chi chë da s̄oun së dà al viŋ, na gran flamma mëtt te fuech. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); h) se i ne met sot l’Italia, el se fà portà ancora sul let de la mort fora da mont se i ne mett’ sotto l’Italia, el se fa portà ancora sul lett della mort fora da mont AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); i) Che se una o r’outra / Restasse brandol / ’Es me fajarae bete in prejon Che se una o r’ outra / Restasse brandol / E[s] me fasarae bette en preson Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); j) ne metede osta confidënza söl gros, sön roba morta, mo en Dî nè mettede osta confidenza soul grōs, soung roba morta, mo in Dì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia)
2 vestire un indumento, un ornamento (gad., fas., fod., amp.) Ⓘ mettere, infilare Ⓓ anlegen, anziehen ◇ a) portà chiò sobit dal vestir l più bel guant che aon, n bon pé de ciuzé e l’anel da ge meter tel deit portà clò subit dal vestir el plu bel goànt, che aòng, ung bong pé de ciuzzé e l’anèl da ghié metter tel deit SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); b) portede la plü bela iesta, y meteila indos portède la pleù bella jesta (viesta), e mettèila in dos FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); c) vestilo, e metei inz’el diedo un anel vestillo, e metei inc’ el diedo un’anel ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); d) Porteie debot l plu bel guánt che nos on, n bon per de ciauzei, e meteie n anel ntel deit Porteie debòt el plu bel goant che nos òng, ‘n bom pèr de ciauzei, e meteie ‘n anel ‘ntel deit DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); e) Velgiuce! voi meté l colar / Da ciadenele, e da bechec. Velgiucce! voi mettè ‘l collar / Da tgiadenelle, e da becchetg. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.)
3 investire qualcuno di un incarico, di una incombenza, missione e simili (grd.) Ⓘ incaricare Ⓓ beauftragen ◇ a) L paur l à tëut, y l à metù a vardé i purciei. ‘L paur l’hà tout, y l’hà mettù a vàrdè i purĉöi. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.)
ben metù (MdR) Ⓘ ben messo Ⓓ robust ◇ a) inte chëst stato ne pòn avëi d’atra jënt che de bëin fata, bëin metüda e sana inte quëst stato ne pòn avëi [d’] atra ĝënt che de bëiǹ fatta, bëiǹ mettüda e sana DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); b) Mo por chël ne resta un fora de na picera ćiasa, sc’ ël é pros, da bëin, bëin metü e bëin fat, desmentié. Mò por quël ne resta uǹ fòra de’ na picćera çhiasa, ŝ’ël é pross, da bëiǹ, bëiǹ mettü e bëiǹ fat, desmentié. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR) ◆ mete adum (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ comporre, unire Ⓓ zusammenstellen, zusammenfügen ◇ a) Spo ái metü dui toc de lëgn grosc, adöm, sciöche chisc, ch’i tëgni tla man Spo ai m’tù dui tocc’ de lengn’ grosc’, adūm, sceoucche chisc’, ch’i tegne t’ la mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia) ☟ compone mete dant (gad. DLS 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ mettere davanti Ⓓ vorlegen ◇ a) O i metô dant