Vocabolar dl ladin leterar/Vocabolar/L

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Vocabolar dl ladin leterar  (2020)  by Paul Videsott
L
[ 513 ]

l

l (grd., fas., fod., col., amp.) ↦ al

l Ⓔ ILLE (EWD 4, 152) 6 1631 la (festa) (Anonim, Proclama1631-1991:156)
gad. le mar. le Badia l grd. l fas. l, lo (accus.), el † caz. l fod. l, lo (accus.), el col. l amp. el LD l MdR le, el
art. Ⓜ i, la, les
indica e determina una cosa e una persona distinta da ogni altra della stessa specie o comunque nota all’interlocutore (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ il Ⓓ der ◇ a) la Maria e i autri lo tentáva / l vegle de la lum se baudiáva la Maria e i autri lo tentava / il Vegle della Lum se baudiava PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) N moler à tëut su n di a depënjer doi uemes, che ova na litiga tra ëi: l un, che l’ova perduda, y l auter, che l’ova vënta. Ung moler a tœut su ung dì a depœncher doi vuemes, kœ avòva una litiga tra œi: l’ung, kœ l’avòva perdùda, y l’auter, kœ l’avòva venta. PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); c) Tö as imparé a lí franch le talian Tö aas imparë a lí franc ‘l taliang PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); d) Ël ti cinia prëst - de no! / y stluj mo i uedli pro. El ti tschig’na prêst - de nò! / y schluss’ mo ï vuodli prò. PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); e) "Pere dáme la pert dla facolté, che me toca"; y ël i á despartí l’avëi. "Père dáme la pert d’la facoltè, che me tocca;" e al i hà desparti l’avai. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); f) Jì delongo a tò l plu bel guánt, vestilo e meteie ite ntel deit l anel, e tireie ite i ciauzei. Schí de longo a tó ‘l plu bel govant, vestílo e mettéje ite ‘n tel deit l’anel, e tiréje ite i tgiauzéi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); g) Ël alda, che le Vicare dij a un: N’oste jì jö Sotrù? Ël alda, che le Vicare diŝ a uǹ: N’óste ĝi ĝeu Sottrù? DeRüM, VicareSignoria1833-1995:276 (MdR); h) tröc dinà inte les mans de n caprizius é n gran mal, e pò ester süa ruina. treućh dinnà inte les maǹs de ‘ǹ capriciús [é] ‘ǹ graǹ mal, e pò estr süa ruìna. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); i) Les nüces pa la cöna / Y i omi pa i mituns. Lös nütschös palla cona / I, i omi pai mittungs. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:136 (mar.); j) Pare dajéme ra me parte de ra roba, che me toca. Pare dagème ra me parte de ra roba, che me tocca. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); k) Poche dì dapò el fiol pì śoen ‘l à tolesc duto el fatossò Poche dì dapò el fiol pi zoven l’ha tolès dutto el fato so ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); l) E per chesta rejon ai fat mez el viaz a pe. La val de la Drava é bela fin a Mittewald. E per chesta reson hai fatt mez el viaz a pè. La val della Drava è bella fin a Mittewald. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); m) Sëgn level sö y se fej bel inant / Le pere y la uma de Siur Primiziant Sagn level sö e se fess bell inant / L’pere e la uma de Sior Primiziant PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
pron. Ⓜ i, la, les
forma atona del pronome personale complemento diretto (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; Lardschneider 1933/1999; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ lo Ⓓ ihn ◇ a) o per forza o per amour / la voi fè ca, e con onour o per forza o per amour / la voi fè cha, e con onour PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) ël la porta a si pere; chëst la tol, y va debota tla majon œl la porta a si pere; kæst la tol, y va debotta tælla massong PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); c) Jan Batista, si jurman / L menova per la man Shan Batista, si ſhurman / L menova per la man PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); d) no te le lascé jí plü fora dla man Nó t’ l laschë schi plü fora dla mang PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); e) E canche l’era amò lontan, so père l’à vedù E canche l’era amó lontan, so pére l’a vedú HallerJTh, Fil [ 514 ] gliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); f) l bracia ntourn l col, e l bussa ‘l bratssha ‘ntourn ‘l coll, e ‘l bussa HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); g) Mo dijon chësc orôi le porvé, por le podëi acusé. Mo dishang cast oró’ i ‘l porvé, por ‘l podai accusé. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); h) Le medemo orova studié, e tramentava vigne dé so pere acioch’ ël le menass a studié. Le medemmo oròva studié, e tramentava vigne dé sò père acćioch’ ël le menass a studié. DeRüM, Studié1833-1995:278 (MdR); i) E el pare fesc ra division, e dàira. E el pare fes ra division, e daira. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); j) l é caminé prëst ju per la sciala, e i’ và ncontra, l ie fesc n braciacol, l lo bussa l’è caminè prast giu per la sala, e gli va incontra, el gliè fess en bracciacol, el lo bussa DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); k) Se i sent segur nfin / Via n fonz de Davedin Se i sent segur infiŋ / Via in fonz de Davediŋ PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); l) Chel ch’El disc, el voron fei! Chel ch’El dis, el voron fei! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); m) Y de le perde al nes straverdes E d’Al perdë al n’es straverde PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); n) N orbo lo vedeva, che bognava dezide N orbo lo vedeva, che bognava dezide AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.); o) Ma ió ’es lascio fora / Par desbrigame e fenì. Ma jó es lasso fora / Par desbrigame e fení. Anonim, Monumento1873:4 (amp.); p) A düc ladins i le fajunse a savëi, / Che un incö na Mëssa novela. A dütg Ladings il faŝungse a savái, / Che ung incö na Mássa novella. PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

l (Badia, grd., fas., caz., fod., col., LD) ↦ l.

Ⓔ ILLĀC (EWD 4, 152) 6 1828 la (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65)
gad. là † Badia là † grd. là fas. là † fod. là amp. là
avv.
1 indica un punto lontano così da chi parla come da chi ascolta (gad. B 1763; A 1895, grd. L 1933; Ma 1950, fas., fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ là, lì Ⓓ dort ◇ a) Les ie mpo mo lestes / Y sauta n crëp ca y là. Les ie mpo mo lestes / I sauta n krëp ka i la. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) Menova de là ca i fariseies y dutores di cumandamënc na fëna, giapeda n adultere Menova de la cá i Pharisejes y Dotores dei Comandaments una fanna, tgiapéda in adultére HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); c) e s’ in é śù dalonse in un paes foresto; là ‘l à scomenzà a fei el malgoverno e si ne zù da lonze in un paès foresto; là l’ha scomenzà a fei el malgoverno ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); d) Là, cardéme, ch’i ra studa / co na prescia r’arsità, / ch’i se jonfa, fin ch’i suda / dal festide de crepà. La, cardeme, ch’i ra studa / co na prèsca r’ arsità, / ch’i se gionfa, finch’ i suda / dal festide de crepà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); e) Che pì otes sun un cuerto / El se sconde là a paissà. Che pi òtes su n’un querto / El se scόnde là a paisà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.); f) les fëies ê sëces, y les züces ca y lá por tera meses frades les fouies ē seccies, e les zūcches ca e là pur terra měſes frades DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia)
2 perciò, a causa di ciò (amp.) Ⓘ in quel caso, allora Ⓓ in diesem Fall, dann ◇ a) Se in sescion i é come toutes, / là no ocore, che s’i caze Se in sesión i e come tòutes, / la no ocore, che s’ i caz̄e DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

(grd., fod., amp.) ↦ là.

(gad., mar., Badia) ↦ ava.

là † (gad., Badia, fas.) ↦ là.

La Court 6 1833 la Curt (DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281)
fod. La Court MdR La Curt
topon.
frazione del comune di fodom (fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ Corte Ⓓ Corte ◇ a) Na compagnia d’omi jê na ota a la Curt de Suramunt a dlijia. ’Na compagnìa d’omi ĝê ‘na óta a la Curt de Suramunt a dliŝia. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR).

La Court (fod.) ↦ La Court.

La Curt (MdR) ↦ La Court.

là fora (moe., fod., amp.) ↦ lafora.

La Ila 6 1833 La Villa (DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275)
gad. La Ila Badia La Ila grd. La Ila fas. La Ila fod. La Vila amp. La Ila LD La Ila MdR La Vila
topon.
paese nel comune di badia (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ La Villa Ⓓ Stern ◇ a) Scé, và mo damana l’ostì da La Vila, cotan "santo" che iö sun. Ŝé, va mó damana l’ostì da La Villa, cotaǹ "santo" che jeu suǹ. DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); b) Sëgn düc sö, fajei na viva / A siur Iaco da La Ila Seingn duttg’ sou, fascei na viva / A Sior Jaco da Lailla DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

La Ila (gad., Badia, grd., fas., amp., LD) ↦ La Ila.

là int (moe.) ↦ laite.

là inze (amp.) ↦ laite.

La Piof (col.) ↦ La Plié de Fodom.

La Pli de Fodom (gad.) ↦ La Plié de Fodom.

La Pli de Mareo 6 1838 la pli (AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130)
gad. La Pli de Marou mar. La Pli de Mareo Badia La Pli de Marô grd. La Pli de Mareo fod. La Plié de Marebe amp. Pieve di Marebe LD La Pli de Mareo
topon.
paese del comune di marebbe, pieve storica della val badia (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Pieve di Marebbe Ⓓ Enneberg Pfarre ◇ a) Finalmonter ái ince aldí / […] / Te nosta dlijia tlo La Pli / encündenn les nozes de os cater. Finalmongter ai intgiö aldi / […] / Tö noschta glischia tlo la pli / ’Ng cüngden lös notzös dö os cater. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); b) Le Bracun da Brach da La Pli de Marou L’Bracun da Brach da La Pli de Marô PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia).

La Pli de Mareo (mar., grd., LD) ↦ La Pli de Mareo.

La Pli de Marô (Badia) ↦ La Pli de Mareo.

La Pli de Marou (gad.) ↦ La Pli de Mareo.

La Plié (fod.) ↦ La Plié de Fodom.

La Plie † (fod.) ↦ La Plié.

La Plié da Fodom (fod.) ↦ La Plié.

La Plié de Fodom 6 1843 la Plìe (PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428)
gad. La Pli de Fodom grd. La Plief da Fedom bra. Pief da Fedom fod. La Plié, La Plie †, La Plié da Fodom col. La Piof, Piof amp. Pieve de Fodom LD La Plié de Fodom
topon.
capoluogo del comune di livinallongo (gad. DLS 2002, grd. F 2002, bra. R 1914/99, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Pieve di Livinallongo Ⓓ Buchenstein ◇ a) Chël orghen coche l soneron / Te gliejia da La Plié! Cal orghen cò che l’sonerom / Te glieṡia dalla Plìe! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.).

La Plié de Fodom (LD) ↦ La Plié de Fodom.

La Plié de Marebe (fod.) ↦ La Pli de Mareo.

La Plief da Fedom (grd.) ↦ La Plié de Fodom.

l [ 515 ] La Val 6 1819 la Val (PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200)
gad. La Val Badia La Val fod. La Val amp. La Valle LD La Val
topon.
paese e comune nella val badia centrale (gad. DLS 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ La Valle Ⓓ Wengen ◇ a) Tö t’as schivé dai poc / y dal ce da müsc, chël burt cotal / y por chësc aste l’eminënza / tra i scolars da La Val. Tö t has schive dai potsch / E dal tgië da müsch, käll burt cotal / Ë por käscht aste l’eminenza / Tra i scolari dala Val. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia); b) O plaies o valch ater bur mal söla pel / varësc döt a Rumestluns da La Val! O plaies o valch ater bur mal söla pel / varësc düt a Romostluns da La Val! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia).

La Val (gad., Badia, fod., LD) ↦ La Val.

La Valle (amp.) ↦ La Val.

La Veisc 6 1858 la Veisch (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:1)
gad. L’Avëisc Badia L’Avëisc fas. La Veisc bra. La Veisc moe. La Vesc amp. Avisio
topon.
torrente che nasce dalla marmolada e percorre la val di fassa, la val di fiemme e la val di cembra; è un affluente di sinistra dell’adige (gad. DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. DLS 2002) Ⓘ Avisio Ⓓ Avisio ◇ a) La Val de Fascia é na val longia e strenta. La se tira su enlongia la Veisc. La val dö Fassa ö nô val longia ö strentô. La sö tira su inlôngiô la Veisch. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:1 (bra.).

La Veisc (fas., bra.) ↦ La Veisc.

La Vesc (moe.) ↦ La Veisc.

La Vila (fod., MdR) ↦ La Ila.

laà (amp.) ↦ lavé.

laac (mar.) ↦ lavac.

lach (bra.) ↦ lech.

Lach de Marevegna 6 1840 Lak de Marevegna (BrunelG, ColCornon1840-2013:365)
fas. Lech de Marevegna bra. Lach de Marevegna
topon.
lago sito nel gruppo del lagorai, in territorio di predazzo (fas.) Ⓘ Lago di Moregna Ⓓ Moregna-See ◇ a) Se l sas de chel Cornon / Fossa n gran polenton, / E l lach de Marevegna / Fossa tant de lat de pegna Se l sas de kel Kornóng / Fosa ‘n gran polentóng, / E l lak de Marevegna / Fosa tant de lat de pegna BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.).

Lach de Marevegna (bra.) ↦ Lach de Marevegna.

ladin Ⓔ LATĪNUS (EWD 4, 156) 6 1819 lading (PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198)
gad. ladin mar. ladin Badia ladin grd. ladin fas. ladin fod. ladin amp. ladin LD ladin MdR ladin
s.m.f. Ⓜ ladins, ladina, ladines
1 abitante o nativo della ladinia, cioè delle cinque vallate brissino-tirolesi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ladino Ⓓ Ladiner ◇ a) Mo acioch’ al te lasces dessigü innerkemm / Le mësseste cun chësc bewegen in die Klemm, / Dass du bist na mesa ladina Ma acciocch’ äll të lasche de segü innerkemm / ‘L mäste con käscht bewegen in die Klemm, / Dass du bist una mezza ladina PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:199 (Badia); b) Söla sëra / fosc dagnora / feji i ladins / propi da vijins: / ai s’abina y se sënta Söla sëra / fôsc dagnëra / fêji i Ladins / propi da vijins: / ai s’ abina y se sënta PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); c) A nos, püra jënt, a nos, püri ladins, / nes dál bëgn mius robes co a püri cuzins. A nos, püra jëint, a nos, püri Ladins, / nes dál bëgn mius robes ch’a püri cozins. PescostaC, BonesEghes1858-1994:228 (Badia); d) Gnide ca, ciantun fortüna / Deboriada nos ladins Gnide ca, ciantung fortuna / De buriada nos Ladings DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); e) A düc ladins i le fajunse a savëi, / Che un incö na Mëssa novela. A dütg Ladings il faŝungse a savái, / Che ung incö na Mássa novella. PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
2 abitante o nativo della val badia (gad.) Ⓘ ladino Ⓓ Ladiner ◇ a) Chësc liber é por düc i ladins, cuindi oressi tigní poscibilmënter la mesaria, tra la pronunzia en Badia y Marou Chesc’ liber e pur duttg’ i Ladings, quindi oressi tignì possibilment’r la meseria, tra la pronunzia in Badia e Marêo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia)
agg. Ⓜ ladins, ladina, ladines
relativo alla ladinia e alle varietà ladine (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ladino Ⓓ ladinisch ◇ a) Chësc é le pröm liber blot ladin rové ala stampa. Chesc’ è ‘l prum liber blott lading r’vè alla stampa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia); b) na gramatica ladina nes ál ciamó lascé a man scrita na grammatica ladina nes à le ciamò lascè a mang scritta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia); c) y n sonn ladin mëss avëi les lëtres, spezialmënter i vocai plü adöm e ‘ng son lading mess avei les lettres, spezialmentr i vocai plou adum DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia); d) Idî benedësces chësc pice laur, ch’al portes bi früc de benedisciun contentëza y bugn costüms te nosta amabla patria ladina. Iddì benedesce chesc’ picce laur, ch’el porte bi frutti de benedisiung contentezza e bongn’ costumi te nosta amabil patria ladina. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:V (Badia); e) Sciöche Dante cianté oressi en lënga ladina / De na Mëssa novela la Comedia divina. Söcche Dante tgiantè oressi in leinga ladina / De na Mássa novella la Commedia divina. PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
s.m. sg.
una delle lingue neolatine, parlata nelle dolomiti (gad. V/P 1998, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ ladino Ⓓ Ladinisch ◇ a) Mia bona Moidl Hitthal! / Na tara sciöche tö gibt es net boll. / An pó reden deutsch - ladin, / a te él döt ein Ding Mia buna Moidl Hitthall! / Na tara schö che tö giebtes nöt boll. / Ang po reden deutsch - lading, / A të ëlle düt ein Ding PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); b) Ël i và pro e dij inte so lingaz ladin: "N’ ëise nia odü berba Jan Casper da Ćiaminades valgó stan incërch chisc parëis a sorëdl?" Ël i va prò e diŝ inte sò linguaz ladiǹ: "N’ ëise nìa odü bärba Ĵean Caspr da Çhiaminades valgó staǹ inćërc quiŝ parëis a sorëdl?" DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR); c) Mo recordesse dagnora, che liëis ladin, y no talian Mo r’cordesse dagnara, ch’lieis lading, e no taliang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia); d) mo la vita de S. Genofefa en ladin i é inzai restada tla pëna mo la vita de S. Genofefa in lading i è zai restada t’la penna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

ladin (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ ladin.

ladro Ⓔ it. ladro 6 1870 ladri pl. (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
fas. ladro fod. ladro amp. ladro

ladro [ 516 ]
s.m.f. Ⓜ ladri, ladra, ladres
chi ruba, chi commette furti (fas. DA 1973, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ ladro Ⓓ Dieb, Räuber ◇ a) Le guardie de la finanza di e not in ronda come se no fossa auter che ladri a Col e Vinaulonch Le guardie della finanza dì e nott’ in ronda come se non fossa auter che ladri a Coll e Vinallongo AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
lere1.

ladro (fas., fod., amp.) ↦ ladro.

ladron Ⓔ it. ladrone (semantica, GsellMM) 6 1879 la̤dróŋ (RifesserJB, Plueia1879:107)
gad. ladrun mar. ladrun Badia ladrun grd. ladron fas. ladron fod. ladron
s.m. Ⓜ ladrons
malvivente che attenta a mano armata alla vita e alla proprietà altrui (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ rapinatore, brigante, ladrone Ⓓ Räuber ◇ a) Tlo vëijel te n colp n ladron, che mesurova sun ël cun n stlop y a drucà l sneler. tlo váiž-l t’ ŋ kolp ŋ la̤dróŋ, kę męzurǫ́a̤ suŋ a̤l kuŋ ŋ štlǫp i a druká l žnélę̆r. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

ladron (grd., fas., fod.) ↦ ladron.

ladrun (gad., mar., Badia) ↦ ladron.

laé (mar.) ↦ lavé.

laete (mar.) ↦ leite.

lafora Ⓔ comp. di + fora (EWD 4, 152) 6 1832 la fora (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140)
gad. lafora mar. lafora Badia lafora grd. laora fas. lafora bra. lafora moe. là fora fod. là fora amp. là fora
avv.
1 all’aperto (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ fuori Ⓓ draußen ◇ a) Mo so fi plü vedl fô lafora tla campagna, y canch’al é gnü, y rovâ daimpró da ciasa, aldîl sonan y balan. Mó so’ fi plö vedl fóa la fora ‘ntla campagna, e chanch’ al è gnü, e rovóa dainpro da tgiasa aldíle sonang e ballang. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia)
2 all’esterno di un luogo noto (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ fuori Ⓓ draußen ◇ a) Se podarae dì algo / Anche de cheres là fora, / Ch’i à dà come a saldo, / Ch’i s’ea fates alora. Se poderae dí algo / Anche de cheres lá fora, / Ch’i á dá come a saldo, / Ch’i s’ ea fattes allora. Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
3 in un posto verso l’uscita della vallata (fas., amp.) Ⓘ fuori Ⓓ draußen ◇ a) D’istà é propio bel fora mont perché l’é tropa jent e trop bestiam lafora. Dista ö propio bel fôrô mont perchö lö tropa schent ö trop böstiam lafora. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.); b) E intor chi pontes là fora / Che i à ormai tanto spendù! / Ce saralo po e alora / Co i sarà fate su! E intor chí pontes lá fora / Che i á ormai tanto spendú! / Cié sarallo po e allora / Co i sará fatte sú! Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

lafora (gad., mar., Badia, fas., bra.) ↦ lafora.

laghermé (gad.) ↦ lagremé.

laghermè (Badia) ↦ lagremé.

laghermus (gad., Badia) ↦ lagremous.

lagnà (amp.) ↦ lagné.

lagné Ⓔ it. lagnarsi ‹ LANIĀRE (EWD 4, 161) 6 1873 lagná (Anonim, Monumento1873:2)
gad. lagné fod. lagné amp. lagnà
v.rifl. Ⓜ se lagna
dolersi, rammaricarsi con qualche risentimento, dimostrare, a voce o per iscritto, malcontento o disapprovazione
se lagné (gad. P/P 1966, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983) Ⓘ lagnarsi, lamentarsi Ⓓ jammern, sich beklagen ◇ a) Intanto ra por’ śente, / Che i se vorea lagnà, / I solite maltratamente / I aea dal Potestà. Intanto ra por zente, / Che i se vorrea lagná, / I solite maltrattamente / I avea dal Potestá. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

lagné (gad., fod.) ↦ lagné.

lago (amp.) ↦ lech.

lagrema (amp.) ↦ legrema.

làgrema (bra.) ↦ legrema.

lagremar (bra.) ↦ lagremé.

lagremé Ⓔ it. lagrimare ‹ LACRIMĀRE (EWD 4, 160) 6 1878 lagrimaa 6 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6)
gad. laghermé mar. lagrimé Badia laghermè grd. lagrimé fas. legremèr bra. lagremar fod. leghermé col. lagrimà amp. lagrimà LD legremé
v.intr. Ⓜ lagremeia
versare lacrime per dolore, commozione o altri sentimenti (gad. P/P 1966, grd. Ma 1953, fas. R 1914/99) Ⓘ piangere Ⓓ weinen ◇ a) düc laghermâ por rengraziamënt sinzier duttg’ lagrimaa pur ringraziament sinzir DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); b) sëis impó manco crödies, co i uomini, che d’acort cun mia tribolaziun laghermëise ’ci os cun me seis impò manco crudies, che li uomini, chè daccordo cung mia tribulaziung lagrimeiſe ci os cung me DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia); c) mo canch’al dijô de messëi jí al Cil por odëi so Pere, s’ agramâi düc; mo ël i consolâ: - Ne laghermede, y ne se desturbes osc cör mo cang, ch’el dijō, d’m’ssei jì al Ceìl pur udei so Pere, s’ aggramai duttg’; mo El i consolā: - Nè lagrimede, e nè sè desturbe osc’ cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia).

lagremous Ⓔ deriv. di lagremé (Gsell 1993b:185) e/o it. lagrimoso (GsellMM) 6 1833 lagremuŝ pl. (DeRüM, Mercadant1833-1995:286)
gad. laghermus mar. lagrimus Badia laghermus fas. legremous MdR lagremus
agg. Ⓜ lagremousc, lagremousa, lagremouses
pieno, bagnato di lacrime (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas. DILF 2013, MdR) Ⓘ lacrimoso Ⓓ tränenvoll ◇ a) Ël sarà pa le viade che fej valch; derest àle i ödli n püch lagremusc. Ël serà pa le viade che feŝ valq; derest hale i eudli ‘n püc lagremuŝ. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR).

lagremus (MdR) ↦ lagremous.

lagrima (mar., col.) ↦ legrema.

lagrimà (col., amp.) ↦ lagremé.

lagrimé (mar., grd.) ↦ lagremé.

lagrimus (mar.) ↦ lagremous.

laider Ⓔ dtir. Leider 6 1819 Laider (PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195)
gad. laider Badia laider
s.m. Ⓜ laidri
persona che merita riprovazione, disprezzo o pietà (gad.) Ⓘ disgraziato Ⓓ Unglücksmensch, armer Kerl ◇ a) sce tö vas col Ijodoro / vëgneste pa n püre laider Schë tö vas’ coll’ Isodoro. / Vängnäste pa un püre Laider PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia).

laider (gad., Badia) ↦ laider.

laite Ⓔ comp. di + ite (EWD 4, 152) 6 1763 la ite ‘intra, introrsum’; scri la ite ‘inscribo’ (Bartolomei1763-1976:84, 98)
gad. laite mar. leite, laete Badia laite grd. laite fas. laìte bra. laìte moe. là int fod. laite col. laite amp. là inze LD laite
avv.
nell’interno (gad. B 1763; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dentro Ⓓ [ 517 ] drinnen ◇ a) cassù fossa n ciastel, ma laìte nesciugn no se fida dormir cassù fossô un tschastèl, mô laitö nössuin nô se fidô dormir ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:1 (bra.); b) In Italia vedé n vilazio, doi o trei palaz, laite doi o trei sior o tirannelli In Italia vedè un villazzio, doi o trei palaz, la ite doi o trei sior o tirannelli AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); c) Co là inze i à sapù / Che i aea fato sta roba: / El judizio aé pardù! Co lá inze i á sapù / Che i avea fatto sta roba: / El giudizio avé pardù! Anonim, Monumento1873:3 (amp.); d) y por chël büsc podôn te na caverna grana assá por nezescité da podëi abité laite döes trëi porsones e pur chel busc’ pudōng t’ na caverna grana assà pur necessitè da pudei abitè laite dūs trei persones DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); e) y oj le taí cun pora söl rodus, por ne toché le möt, ch’al minâ, che foss laite e ŏc’ ‘l taì cung pora soull’ r’dùs, pur nè tocchè ‘l mutt, ch’el minā, ch’foss’ laite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia).

laite (gad., Badia, grd., fod., col., LD) ↦ laite.

laìte (fas., bra.) ↦ laite.

laldé (gad., mar.) ↦ laudé.

laldè (Badia, MdR) ↦ laudé.

lament Ⓔ it. lamento (EWD 4, 165) 6 1845 lamento (BrunelG, MusciatSalin1845:1)
gad. lamënt Badia lamënt grd. lamënt fas. lament bra. lament fod. lamento amp. lamento
s.m. Ⓜ lamenc
espressione di insoddisfazione o di risentimento, per lo più riferibile a fatti determinati e documentabili (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002) Ⓘ lamento Ⓓ Klage, Beschwerde ◇ a) Tu da le musce e di musciac; o Dio! / Senti ades n giust lamento mio, / Che da la tera su te mana en aut / L musciat de Salin e no de Sbaut. Tu dalle muše e dei mušač; o Dio! / Senti adés ‘n just lamento mio, / Ke da la terra su te mana ‘n aut / L mušat de Saling e no de Šbaut. BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.).

lament (fas., bra.) ↦ lament.

lamënt (gad., Badia, grd.) ↦ lament.

lamentà (col., amp.) ↦ lamenté.

lamentabel Ⓔ it. lamentabile 6 1878 lamentabile f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91)
gad. lamentabl Badia lamentabl
agg. Ⓜ lamentabli, lamentabla, lamentables
improntato a un senso di dolore o di rammarico manifestato con la voce e spesso anche col pianto (gad.) Ⓘ lamentabile Ⓓ jammernd, bedauerlich ◇ a) Y ëra alincuntra l’â conesciü ala pröma odlada, y respognô cun usc lamentabla: Sigfrid! i sun Genofefa, tüa sposa E ella all’ ingcuntra l’ā conesceù alla pruma odlada, e respognō cung usc’ lamentabile: Sigfrid! i sung Genofefa, tua sposa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia).

lamentabl (gad., Badia) ↦ lamentabel.

lamentanza Ⓔ it. lamentanza (EWD 4, 165) 6 1878 lamentanzes pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15)
gad. lamentanza mar. lamentanza Badia lamentanza grd. lamentanza fas. lamentanza fod. lamentánza col. lamentanza amp. lamentanza LD lamentanza
s.f. Ⓜ lamentanzes
espressione di insoddisfazione o di risentimento, per lo più riferibile a fatti determinati e documentabili (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ lamentanza, lagnanza Ⓓ Klage, Beschwerde ◇ a) A pora nia toli sö chëstes pënes da süa man paterna y i ne gnará cun lamentanzes cuntra chël, che me porseghitëia. A pora nia toli sou chestes penes da sua mang paterna e i nè gnarà cung lamentanzes cuntra chel, che mè perseghita. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia).

lamentanza (gad., mar., Badia, grd., fas., col., amp., LD) ↦ lamentanza.

lamentánza (fod.) ↦ lamentanza.

lamentar (bra., moe.) ↦ lamenté.

lamentazion Ⓔ it. lamentazione (EWD 4, 165) 6 1878 lamentaziungs pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96)
gad. lamentaziun Badia lamentaziun grd. lamentazion fas. lamentazion fod. lamentazion amp. lamentazion
s.f. Ⓜ lamentazions
manifestazione di dolore o di rammarico, per lo più ripetuta e spesso sottolineata dal pianto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ lamento Ⓓ Wehklage ◇ a) Fin ales lamentaziuns, y tratëgnete t’atri pinsiers. Ciari a to fi, frësch y vi Fing alles lamentaziungs, e trattengn’ te in t’ atri pingsirz. Ciari a to fì, fresc e vī DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

lamentazion (grd., fas., fod., amp.) ↦ lamentazion.

lamentaziun (gad., Badia) ↦ lamentazion.

lamenté Ⓔ it. lamentare (GsellMM) 6 1833 se lamentava 3 ind. imperf. (DeRüM, CossesNöies1833-1995:277)
gad. lamenté mar. lamenté Badia lamenté grd. lamenté fas. lamentèr bra. lamentar moe. lamentar fod. lamenté col. lamentà amp. lamentà LD lamenté MdR lamentè
v.tr. Ⓜ lamenta
compiangere, provare dolore o rammarico per qualche cosa (gad. Ma 1953; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ lamentare Ⓓ klagen, jammern
se lamenté (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ lamentarsi Ⓓ sich beklagen ◇ a) N om vedl da chi agn se lamentava na ota che tüt s’ê modé, e ch’ël n’ê plü nia sco zacan. ‘Ǹ óm vedl da chi agn se lamentava ‘na óta che tüt s’ ê modé, e ch’ël n’ê plü nìa sco zaquaǹ. DeRüM, CossesNöies1833-1995:277 (MdR); b) Nos nes lamentun / Ch’i dis, che nos un / In chësc mond a vire, é püć, / E fajun impò con tüć / Sch’ ëi n’ess mai na fin. Nos nes lamentuǹ / Ch’i dis, che nos uǹ / Iǹ queŝ Mond a vire, é püçh, / E faŝuǹ impò coǹ tütg / Sch’ ëi n’ess mai ‘na fiǹ. DeRüM, Verkehrtheit1833-1995:291 (MdR); c) Sun chësc à ëi scumencià a bruntlé, y se n lamenté dijan: Co po pa giaté chisc tan, che nëus Suŋ chëst ha ëi scumënĉà a bruntlè, y sën lamëntè dis̄àŋ: Co pò pa giatè chiŝ tàŋ, che nous VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); d) Aé prima scomenzà / Vosc dan, no ve lamentà, / Se el vespei ve becarà! Avè, prima scomenzà Vosc, / dan’ no ve lamentà, / Se el vespei ve beccàrà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.); e) per chest ela zenza poder più troar pasc seghitando a lamentarse, l’à pensà de jirsene a portar le sove proteste davant dal Re per chest ella zenza poter più troàr pas seghitando a lamentarze, l’ha penzà de sirzene a portar le zoe proteste d’avant dal Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); f) la se n à abù amal zenza consolazion, e à pissà de jir a se lamentar dal Re. la sen ha avù a mal zenza co̬nso̬lazio̬n, e ha pissà dę žir a se lamentar dal Re. RifesserJB, Decame- ronIXBRA1875:649 (bra.); g) De cösc s’ an ára albü pormal zonza degüna consolaziun, y s’ á ponsé de jí dal re a [ 518 ] se lamonté. De cöst sen àra abü pǫr mal zǫnza degöna consolaziun, e s’ ha ponsè de ži dalle Rè a se lamontè. PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); h) De chësc s’ un ára albü pormal zënza degöna consolaziun, y á ponsé de jí dal Re a se lamenté. De cast sẹn hala albü pẹr mal žåinza degüna consolaziun, ẹ ha pensè de ži dal Rę a sẹ lamentè. PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); i) de chëst la se n à abù permel zenza consolazion, che pensa de jì a se lamenté dal Re. de cast la sẹn ha abú per mẹl zenza consolazion, che pẹnsa de ži a se lamẹntè dal Re. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); j) Davia de chësc fovel melcuntënt y se à sterch lamentà, che Die i à dat n tan rie tëmp sul viac. da̤ vía̤ dę ka̤s fǫ́vę-l męlkuntá̤nt i s’ a štęrk la̤męntá, kę díe i a dat n taŋ ríe ta̤mp su l viátš. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

lamenté (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ lamenté.

lamentè (MdR) ↦ lamenté.

lamentèr (fas.) ↦ lamenté.

lamento (fod., amp.) ↦ lament.

lampada (fod., LD) ↦ lampeda.

lampant Ⓔ it. lampante ‹ lampare (Battisti/Alessio 3, 2157) 6 1844 lanpantes pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
amp. lanpante
s.m. Ⓜ lampanc
un tipo di moneta antica (amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ tipo di moneta d’oro Ⓓ Art Goldmünze ◇ a) Non é cajo, ch’i ghe tome / chi lanpantes da ra mas, / el sodisfa i porome / con boldoi e zigar asc. Non e cagio, ch’i ghe tome / chi lanpantes dara mas, / el sodisfa i poeròme / con boldói e z̄igaràsc. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

lampeda Ⓔ it. lampada ‹ LAMPADA (da λαμπάς) (EWD 4, 165) 6 1879 lampedes pl. (PescostaC, MëssaPescosta1879:4)
gad. lampeda Badia lampeda fas. làmpeda fod. lampada amp. lampeda LD lampada
s.f. Ⓜ lampedes
nome generico col quale si indicano vari tipi di sorgenti luminose artificiali (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ lampada Ⓓ Lampe ◇ a) Les stëres, la löna, sce le tëmp ne se müda, / Y sorëdl é les lampedes che mai se destöda. Les stálles, la lüna, se l’táimp ne se müda, / E sorádl è les lampedes che mai se destüda. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

lampeda (gad., Badia, amp.) ↦ lampeda.

làmpeda (fas.) ↦ lampeda.

lancia Ⓔ it. lancia ‹ LANCEA (EWD 4, 167) 6 1853 lancia (PescostaC, BracunCoz1853-1994:226)
gad. lancia mar. lancia Badia lancia grd. lancia fas. lancia fod. láncia
s.f. Ⓜ lances
arma da urto o da getto, costituita da un lungo fusto con ferro a punta (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879) Ⓘ lancia Ⓓ Speer, Lanze ◇ a) Le Pontac da Coz á la lancia tres fora / y dant y do i vá le sanch en malora. L’Pontać da Coz á la lancia tres fòra / y dant y daò i va l’sanch in malora. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); b) Al’ausënza dles sciores de ciastel comparësc Genofefa tl salun, i taca al sposo la spada ’cër la centöna, i dá la lancia en man All’ auſenza d’les Siores de ciastell comparesc’ Genofefa t’ l salung, i tacca allo sposo la spada cear la centuna, i dà la lancea in mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

lancia (gad., mar., Badia, grd., fas.) ↦ lancia.

láncia (fod.) ↦ lancia.

landro (amp.) ↦ ander.

lanpante (amp.) ↦ lampant.

laor (fas., col.) ↦ laour.

laora (grd.) ↦ lafora.

laorà (col.) ↦ laoré.

laorant Ⓔ ven. laorante, it. lavorante (EWD 4, 181) 6 1763 laorànt ‘operarius’ (Bartolomei1763-1976:84)
gad. laurant mar. laorante Badia laurant grd. laurant fas. laorant moe. laorante fod. laoránt amp. lourante LD laorant
s.m.f. Ⓜ laoranc, laoranta, laorantes
chi lavora esercitando un mestiere o una professione e simili (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lavoratore, operaio Ⓓ Arbeiter, Arbeitnehmer ◇ a) Sant Ujep, n bon laurant, / Che laurova mez debant Sant’ Uſhep, n bon laurant, / Ke laurova mez debant PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) N patron, dijova n di Gejù a si Apostuli, ova na vinia, y ie jit ora abenëura a crì lauranc per i mandé te si vinia Uŋ patroŋ, dis̄ova uŋ di Ges̄u a si Apostoli, òva na vigna, y jè s̄it òra a bon’ ëura a cri lauràntg per i màndè te si vigna VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.).

laorant (fas., LD) ↦ laorant.

laoránt (fod.) ↦ laorant.

laorante (mar., moe.) ↦ laorant.

laorar (moe.) ↦ laoré.

laoré Ⓔ LABORĀRE (EWD 4, 180) 6 1763 laorè ‘laboro, operor, elaboro’ (Bartolomei1763-1976:84)
gad. lauré mar. laoré Badia laurè grd. lauré fas. lurèr caz. lurèr bra. lurar moe. laorar fod. laoré col. laorà, laurà amp. lourà, laurà LD laoré MdR lavorè
v.intr. Ⓜ laora
operare nell’esercizio di un mestiere, di una professione, di un’arte (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ lavorare Ⓓ arbeiten ◇ a) N artejan ova doi fions […]; l auter fova valënt, y laurova gën. Ung arteschang avova doi fions […]; l’auter fova valent, y laurova gieng. PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) N bon vedl, na bon’ ana. / Tost laurovel cula plana, / Tost laurovel cula uega N bon vedl, na bon’ ana. / Tost laurovel kula plana, / Tost laurovel kula uega PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); c) o cotán de oure n cesa de mio pere, che à assè da laoré e da mangé ma mi muore da fam chilò! o cotan de oure ‘n tgièsa de mio pére, che ha assé da lavoré e da mangié ma mi muore da fam chiló! HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); d) sce iö n’esse tant da fà, da lavorè, e da festedié a ćiasa, voressi bëin gnì gonot da vos ŝ’ jeu n’esse tant da fà, da lavorè, e da festedié a çhiasa, voressi bëiǹ gnì gonot da vos DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR); e) Oh! bon Dio, angele sante, / conzedéme par sto an / na dentera de diamante / par lourà da cortejan Òh! bon Dio, àngele sante, / cònz̄edeme par sto an / na dentèra de diamante / par lourà da cortegian DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); f) I ó pa dër lauré, / mai plü santoré! I ô pa dër laurè, / mai plö santurè! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); g) Pì ‘l laora, e manco ‘l sente; / ‘L é de fer, e po zalà. Pì ʼl lavora, e manco ʼl sente; / L’è de fer, e po zalà. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); h) Donca se fasc descheche El vel, / Che i fenc laore, e che i vadagne Donca se fas deschè che El vel, / Che i fentg lao- [ 519 ] re, e che i vadagne BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); i) I primes a tò l paiamënt fova chëi, ch’ova laurà mé n’ëura, y perciò chëi, ch’ova laurà dut l di, s’aspitova velch de plu. I primes a tò ‘l pajàmënt fòa chëi, ch’òva laurà më un’ ëura, y perciò chëi, ch’ova laurà dutt il di, s’aspëttòva vëlch de plu. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); j) vèlch outa troon trop da lurèr e trop da risćèr velk outa troon trop da lurer e trop da riščer BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.); k) Finalmente r’on spontada / Dopo tanto che on lourà / Su beon… e che ra vada / On fenì de struscià! Finalmente rόn spόntada / Dópo tanto che on laurà / Su beόn… e che ra vada / On fenì de struscià! Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28 (amp.); l) Jënt se baudia datrai, ch’ai mëss lauré Jent s’ baudiea datrei, ch’ei mess’ laurè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia)
v.tr. Ⓜ laora
operare su una determinata materia per ridurla alla forma voluta o per trasformarla (gad.) Ⓘ lavorare Ⓓ bearbeiten ◇ a) O! sc’ i ess n’aodla cun n pü’ de fi, cotan dal’aurela cörta ch’al me passass les ores a lauré val’ guant por mi fi y por me. O! s’ i ess’ na ŏdla cunung pude fi, cutang dalla urella curta ch’el m’passass’ les ores a laurè val guant pur mi fì e pur mē. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ laorés, laoreda, laoredes
cucito, ornato, abbellito con decorazioni, disegni ecc. (gad.) Ⓘ lavorato Ⓓ bearbeitet ◇ a) Y en verité, che chë möta ê n angel de consolaziun tles üties di püri y al let di amará canch’ara i portâ guant lauré de süa propria man E in veritè, chè che mutta è ‘ng angel de consolaziung tles ūties di puri e al lett di amarà cang, ch’ella i portā guant laurè de sua propria mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); b) le torá da recamé - da cují fora - cun na gherlanda d’aurer, laurada cun speziala finëza ‘l tarà da ricamè - da cujì fora - cuna gherlanda d’aurēr, laurada cung spezial finezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia)
se laoré (grd. F 2002) Ⓘ rovinarsi moralmente Ⓓ sich moralisch ruinieren ◇ a) Mirete, y sce tu cunësces y tu ses de vester bel, / No te lauré cun vic, o cun purté aut y stort l ciapel. Miratë, y ŝë tu cunës̄es y tu ses de vöster böll, / No të laurè con viĉ, o con purté aut y stòrt ‘l tgiapöll. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

laoré (mar., fod., LD) ↦ laoré.

laorier Ⓔ trent. laorér ‹ * LABORĒRIUM (EWD 4, 181) 6 1866 lurier (BrunelG, Cianbolpin1866:13)
fas. lurier caz. lurier, lurger bra. lurier moe. lurier
s.m. Ⓜ laoriers
l’applicazione delle facoltà fisiche e intellettuali dell’uomo rivolta direttamente e coscientemente alla produzione di un bene, di una ricchezza (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ lavoro Ⓓ Arbeit ◇ L volessa demò ciapèr lurier apede valgugn per se vadagnèr vèlch. El volessa demò čaper lurier apede valgugn per se vadagner velk. BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.)
laour.

laoro (moe., amp.) ↦ laour.

laour Ⓔ LABOR (EWD 4, 179) 6 1763 laour ‘opus’ (Bartolomei1763-1976:84)
gad. laur mar. laur Badia laur grd. lëur fas. laor moe. laoro fod. laour, laur col. laor amp. laoro LD laour MdR lavur
s.m. Ⓜ laours
1 l’applicazione delle facoltà fisiche e intellettuali dell’uomo rivolta direttamente e coscientemente alla produzione di un bene, di una ricchezza (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ lavoro Ⓓ Arbeit ◇ a) intant che le püre ne sà co la tó, jache por le lavur n’él plü dërt adatè e sënza n’àl nia de le fat so intant che le püre ne sa cò la tó, ĝiacche por le lavur n’él plü dërt adattè e sënza n’hal nia de le fat sò DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) Rudiferia Degan Calonich, / Soplá en gran soius de laur Rudiferia D’gang Calonic, / Soppla in grang suius d’laùr DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) Rie y drët ert sarà tl prim l scumenciamënt de uni lëur, / Ma te puech tëmp te purteral gran vadani y bel unëur. Rië y drèt èrt sarà tel prim ‘l scumenĉamënt d’ugni lour, / Ma te puech tëmp të purterà’l graŋ vadagn y böll unour. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Le laur cun diligënza ne n’é ma na fortëza cuntra les tentaziuns y ries inclinaziuns, mo al é ’ci sann por le corp ‘L laur cung deligenza nen è ma na fortezza cuntra les tentaziungs e ries inclinaziungs, mo el è ci sān pur ‘l corp DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia); e) zënza laur él n vire da incrësce y pesoch, che a respet al ozio é vigni gran fadia n benefize zenza laùr èlle ‘ng vire da ingcresce e p’ſōc, chè a respett all’ ōzio è vigne grang fadìa ‘ng benefizio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia)
2 occupazione retribuita e considerata come mezzo di sostentamento, e quindi esercizio di un mestiere, di un’arte, di una professione (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lavoro Ⓓ Arbeit ◇ a) Ocorevelo foreste / Par fei ben sto laoro? Occorrevelo foreste / Par fei ben sto lavoro? Anonim, Monumento1873:2 (amp.); b) Al ne n’ê n miserabl, che ne ciafass da Genofefa laur, o elemojina El nen ē ‘ng miserabile, che nè ceafass’ da Genofefa laur, o limosina DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
3 il risultato del lavoro, l’opera compiuta (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lavoro Ⓓ Arbeit ◇ a) Ël fova n artejan, / Se vadaniova l pan / Cui lëures de si man. El foa n arteſhan, / Se vadaniova l pan / Kui lëures de si man. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Un laoro coscì fato / Ne in talian, ne in anpezan / No ‘l podea fei che un mato Un laoro cosci fatto / Nè in taliàn, ne in ampezzàn / Nol podea fei che un matto Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.); c) Idî benedësces chësc pice laur, ch’al portes bi früc de benedisciun Iddì benedesce chesc’ picce laur, ch’el porte bi frutti de benedisiung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:V (Badia); d) Idie à fat dut. Surëdl, luna y stëiles, ierba, flëures y lëns, y dut chël ch’udon ntëur a nëus, ie si lëur. idíe a fa’ dut. surá̤dl, lúna̤ i štáilęs, iá̤rba̤, flóuręs i la̤ŋs, i dut ka̤l k’ udóŋ ntóur a̤ nóus, íe si lóur. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
4 l’attività stessa applicata praticamente a un oggetto determinato (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F [ 520 ] 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lavoro Ⓓ Arbeit, Tätigkeit ◇ a) Bën sën, os nüciuns, / Racomanede a Dio vigne de / Üsc laurs y crusc y ince pasciuns! Beng söng os Nütschungs, / Racomanödö a Dio vignödö / Üsch laurs i crusc e intgio paschiungs AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); b) N uem ie jit ora te si campania a sené. Fajan chësc lëur tumova na pert dla sumënza sula streda Un’ uem jè s̄it òra te si campàgna a sënè. Fas̄àŋ chëst lour tumòva una pèrt d’la sumënza sulla strèda VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.)
5 per estensione, e per lo più ironico, qualsiasi imbroglio, maneggio, o guaio combinato (amp.) Ⓘ lavoro Ⓓ Betrug, Übervorteilung ◇ a) Par vosoutre macaroi / Meritaa una risposta / Ce laoro da stanpioi. Par vosŏutre maccaroi / Meritaà una risposta / Ce lavoro da stampiòi. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.)
laorier.

laour (fod., LD) ↦ laour.

lapidé Ⓔ it. lapidare 6 1832 lapidé (HallerJTh, MadalenaFOD1832:160)
fod. lapidé
v.tr. Ⓜ lapideia
uccidere a sassate (fod.) Ⓘ lapidare Ⓓ steinigen ◇ a) Ma nte la lege l à pa comané a nos Moisé, che se dëssa na tela la fè morì a ie trè de sasc (la lapidé). Ma ‘ntella lege l’ha pa comané a nos Moisé, che se dassa na téla la fé mori ai tré de sass (la lapidé). HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.).

lapidé (fod.) ↦ lapidé.

lapró (gad.) ↦ laprò.

laprò Ⓔ comp. di + pro (EWD 5, 390) 6 1811 lapro (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. lapró mar. laprò Badia laprò grd. leprò fod. laprò LD laprò MdR laprò
avv.
oltre a ciò, per giunta (gad. Ma 1950; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ inoltre, anche Ⓓ überdies, dazu ◇ a) ve prëie mo leprò dl gran don de sté scialdi te vosc sant amor y timor nfin ala mort ve preje mò le prò del gran don de ste schaldi te vosch sant amor i timor in fin alla mort RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) Ince le picé, (dijôra) i dá gonot la somëia a chi früc intossiá, porater cöci, bi, adurbi l’edl, mo porta lapró maratia y la mort Incie ‘l picciè, (dijōla) i da gonot la someia a chi fruttg’ intossià, pur at’r coucci, bi, addorbi l’oud’l, mo porta lapprò marattìa e la mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia)
ester laprò (gad., grd. F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ essere presente Ⓓ dabei sein ◇ a) Timido y spaurí parô Schmerzenreich, a odëi tan de jënt, a ester la pröma ota lapró, mo plan plan ciafâl confidënza, y gnô discorsif. Timido e spaurì parō Schmerzenreich, a udei tang d’jent, a est’r la pruma ŏta lapprò, mo plang plang ceaffāle confidenza, e gnē discorsivo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia) ◆ sté laprò (gad.) Ⓘ stare con qualcuno Ⓓ bei jemandem bleiben ◇ a) arbandoné ciases y viles, tolon fora i amará, y chi che messâ sté lapró, por salté a odëi la bona signura arbandonè ciaſes e villes, tolando fora i amarà, e chicche m’ssā ste lapprò, pur saltè a udei la bona signura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia).

laprò (mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ laprò.

larch (bra., moe., col.) ↦ lerch.

lare (bra.) ↦ lere1.

largo (amp.) ↦ lerch.

Larjëi 6 1878 d’l Arjei (DeclaraJM, MaringSopplà1878:2)
gad. Larjëi Badia Larjëi
topon.
località del comune di badia, a est di san leonardo (gad.) Ⓘ Larjëi Ⓓ Larjëi ◇ a) Y i Socreles, Proi da Pecëi / Cënc; trëi Tasser vëgn impara, / Dui de Sorega, un de Larjëi E i Socrelles, Proi da P’ccei / Ceìnc; trei Tasser vengn’ impara, /Dui d’Sorega, ung d’l Arjei DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia).

Larjëi (gad., Badia) ↦ Larjëi.

lascé Ⓔ *LAXIĀRE (statt LAXĀRE) (EWD 4, 172; http://www.atilf.fr/ DERom/entree/’laks-a-) 6 1763 el sa lassè menè ‘deducere se permisit’; jeu à laschè ‘ego scivi’; lassa ‘sino’; lassa schtè ‘sine stare’, lassa vi lò ‘sine stare’; lassè ‘permitto’; lassè in avò ‘praetereo’ (Bartolomei1763-1976:79, 84, 85)
gad. lascé mar. lascé Badia lascè grd. lascé fas. lascèr caz. lascèr bra. lasciar moe. lasciar fod. lascé col. lassé amp. lascià LD lascé MdR lascè
v.tr. Ⓜ lascia
1 staccarsi da qualcuno o da qualche cosa allontanandosi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lasciare, abbandonare Ⓓ lassen, verlassen ◇ a) I à da bete śo ra ziera, / e i à ‘l cu da scarismà / a lascià chera scaliera, / chi sbroas, chel mescedà. I a da bete zò ra z̄iéra, / e i a ʼl cu da scarismà / a lascà chera scaliéra, / chi sbroàs, chel mescedà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) No ve lascio coscì presto / Ve lo śuro, nolafé No ve lascio cosci presto / Velo zuro, no la’ fè Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.); c) I lasci chësta vita cun n anim reconzilié plëgn d’amur I lasce’ chesta vita cunnung n’animo reconziliè plengn’ d’amur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia); d) Confinada iló s’âra lascé jö sot n gran peció, y iló l’ái lasciada i soldas, y s’un é jüs por les pedies, ch’ai ê gnüs. Confinada illò s’ āla lascè jou soutt ang grang pecceŏ, e illò l’ai lasceada i soldas, e sen è jūs pur les pedies, ch’ei ē gnūs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia)
2 cessare di tenere, di reggere, di stringere; fare a meno (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950, grd. A 1879; Ma 1953, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976, fod. A 1879; T 1934, amp. A 1879) Ⓘ lasciare, rinunciare Ⓓ loslassen, überlassen ◇ a) Ie t’ la lasce gën a ti. Ie t’ la lashe giën a ti. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Ie lascësse inant la testa, / Che me tò na tel’ rie pesta, / Che me dà n tel guviern, / Sciche n fossa tl infiern. Jê lassês in’ and la testa, / Chê me tò, n’a tel’ riè pèsta, / Chê me da un’g tel guvièrn, / Schi’c’ un fossa tê l’infiêrn. PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); c) Sce te ne stes bel sot mi zochi, / Cul sciadas, ares ti cochi! / Chël che ie ue - es da fé, / Chël che ne ue - es da lascé! S’ tê ne stès, bœll sott’ mi zocchi, / Col schadàs, aurès ti cocchi! / Chêl che jê vuê - es da fè, / Chêl che n’uê - es da lassè! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.)
3 far rimanere qualcosa o qualcuno in un certo stato o condizione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ lasciare Ⓓ lassen ◇ a) el s’impiza ra lun, el và inze lieto / e inze stua con nos ra lascia sola el s’ impiza ra lun, el va inže lieto / e inže stua con noš ra lascia sola DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); b) y lascia le möt en dübe, sce chëra nescia gnô dala sonn, o dala mort e lascea ‘l mūtt in dubbio, se chella něscea gnē dalla son, o dalla mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia) [ 521 ]
4 dare, consegnare qualcosa a qualcuno (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fod. T 1934, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ concedere, lasciare Ⓓ geben, überlassen ◇ a) E ministre i é de Dio / chesta sorte de birboi? / che i m’i lasce a mi parbìo / ió sci i fejo vienì boi. E ministre i é de Dio / chésta sòrte de birboi? / che i mi lasce a mì parbìo / io sci i fejo vienì boi. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.); b) Mi fi, i ne te pó lascé atra recordanza, co chësc püre lëgn grou Mi fì, i nè t’ po lascè atra r’cordenza, che chesc’ pure lengn’ grŏ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia)
5 non prendere qualcosa con sé, volontariamente o per dimenticanza (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ lasciare Ⓓ lassen ◇ a) O mi Dî: co mai se podarái rengrazié assá dl bëgn, che m’ëis fat a me lascé chësta creatöra amabla? O mi Dì: cō mai s’ pudarai ringraziè assà d’l bengn’, ch’m’ais fatt a m’lascé chesta creatura amabile? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia); b) Y deach’ i lëgns á pordü les fëies, á le Signur lascé i pecios vërc, por i lascé n rifugio ai animai de bosch. E dea ch’i lengn’s à purdù les fouies, à ‘l Signur lascè i p’cceōs vertg’, pur i lascè ‘ng rifugio ai animai d’bosc. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia)
6 conservare, mantenere (gad., amp.) Ⓘ lasciare Ⓓ lassen, beibehalten ◇ a) Preon dute ancuoi san Śuane, / Che ‘l é ‘l Santo del so gnon: / Ah! lasciamelo zento ane! / E po outro no voron. Preòn dute ancuoi san Zuane, / Che l’è ‘l Santo del so gnon: / Ah! lassamelo cento ane! / E po outro no voron! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); b) deache le e vá plü iüst, le mësson lascé deache l’e va plou giust, ‘l messung lascè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia); c) Os ferméi le brac, acioch’ ai i lasces la vita a na püra uma cun süa unica creatöra Os fermei ‘l bracc’, acceocch’ ei i lasce la vita a na pura uma cung sua unica creatura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia)
7 (spesso seguito da un verbo all’infinitivo): autorizzare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986, MdR) Ⓘ lasciare, permettere, concedere, consentire Ⓓ erlauben, gewähren, lassen ◇ a) Ntánt Tomesc fè mpedì ne se lasciáva intant Thomes fe impedi ń se lasava PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Ie te bince uni bën! / Es ntendù śën? / Lascete tu drët servì, / Doduman che l ie ti di! Ie te bince uni bën! / Es ntendù de ſën? / Lashete tu drët servì, / Do duman ke l ie ti di! PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); c) Und bitt, ch’al te lasces gní dlaite / Por imparé bel frësch / Inciamó le todësch. Und bitt, ch’äll të lasche gní dlaite / Per imparë bell fräschc / Intgiamò il todeschc. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); d) Po scota chiet y lascia fé, / L vën pa bën mo a se l dé. Po skota kiet i lasha fe, / L vën pa bën mo a sel de. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); e) olà ch’ël é röses, ilò à le Signur Idie inće lascè crësce spines ólà ch’ël é reuses, illò ha le Signur Iddie inçhié lascè crësce spines DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); f) Ne ves desmentiede de vegnì a me ciafè, sce vostes fascendes ves lascia Ne ves desmentiéde de vegnì a me ćiaffè, ŝe vostes fascëndes ve[s] lascia DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241 (MdR); g) Sën Jan, sën lascete ma cunté / I m’an feji n pü’ morvëia Seng Schang, seng laschtö ma cuntö, / I mang föschi ng pü morvöja AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); h) Ah! śon pu daos ra zapores / Del nosc vecio santo, e ‘l diau, / Lascia pu ch’el tende trapores / Ch’el no vien mai pì da un ciau. Ah! zon pu davòs ’a zapores / Del nosc’ vec’io santo, e ‘l diau, / Lassa pu ch’el tende trapores / Ch’el no en mai pi da un c’iau. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); i) O sc’ al ne messess te so convënt / Ne le lasciasson plü jí inant! O s’ Al në mëssas të so Convant / N’El lasasung plö sì inant! PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); j) No lasce mai dir mal de voi; / I lode e i lodaré i fascegn No lasse mai dir mal de voi; / I lode e i lodarè i Fassegn BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.); k) Ve preo lasciai / Fei lore chel ch’i par e chel ch’i vó Ve preo lasciai / Fei lore chel ch’i par e chel ch’i vò DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); l) Śën cunësci, che m’ëis per vosc mat. Jide me, y lascëde unì l tudësch, che à mo cumprà vaces. Źëŋ conosci, che m’ëis per voŝ màtt. S̄ide më, y laŝsëde uni ‘l Tudèsch, chë hà mò cumprà vàtges. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); m) Grazie a Dio la jent nossa à un bon criterio e un po’ de sentimento cristiano, e non se lassarà inganà, ma giudicarà l’albero dai frutti. Grazie a Dio la jent nossa ha un bon criterio e un po’ de sentimento cristiano, e non se lassarà ingannà, ma giudicarà l’albero dai frutti. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); n) y sc’ al ne s’é lezit chësc, lasceme vire, no por me, mo por bëgn de chësta creatöra e s’ el nè s’ è lezito chesc’, lascěmme vire, no pur mè, mo pur bengn’ de chesta creatura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia); o) Lasciundi vire, y sce t’os propi avëi sanch, fori plütosc la spada tl cör a Golo. Lasceundi vire, e s’ t’ os propi avei sanc’, fŏri plouttosc’ la spada t’ l cour a Golo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); p) Dopo che m’ëis salvé me y mi fi dales mans di uomini, ne nes lascëise sigü ne scarzé dai lus. Dopo che m’ais salvè mè e mi fì dalles mangs dei uomini, nennes lasceiſe sigune scarzè dai lūs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia); q) Y prëia, acioche na te bela festa / Signur Idî ne lasces gní la tempesta E prája, atsò che na te bella festa / Signur Iddie ne lasse gnì la tampesta PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
8 (spesso seguito dalla preposizione "de/da" e da un verbo all’infinitivo): smettere (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986, MdR) Ⓘ lasciare Ⓓ lassen, aufhören ◇ a) t’àl lascè desëin de te dorëi le vënter? t’ hal lasciè desëiǹ de te dorëi le vëntr? DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR); b) Gato me, no te sas nuia / Cuanto pizo che te sos / Lascia là, e bete via / A zertune no te pos. Gatto me, no te sàs nuia / Quanto pizò che te sòs / Lasca là, e bette via / A zert’ une no te pòs. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.); c) Lascede de baudié, y godessela tl Signur Lascede de baudiè, e gedess’la nel Signur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia)
v.intr. Ⓜ lascia
finire, aver termine (gad. A 1895; P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ smettere, cessare Ⓓ aufhören, unterlassen ◇ a) Ades lasce, vae a far polenta, / Che la fam l’é che la me tenta. Ades laše, vae a far polenta, / Ke la fam l è ke la me ténta. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); b) Canche siede stufes de balar / Dijé che posse lasciar. Can che siödö stufes dö balar / Dischö chö possö lassar. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.); c) iö cherdô de vire plü dî, zënza t’essi splighé chësta s. imagina, mo sëgn ne se lascel plü jomé cun chësta noela iou c’rdō d’vire plou dì, zenza t’ avessi spieghé chesta s. imagi- [ 522 ] ne, mo ſengn’ n’s’ lasc’l plou jumè cung chesta novella DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia)
lascé do (gad. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scontare Ⓓ einen Nachlass gewähren ◇ a) Mo impormó canch’ara, cun lizënza dl grof, anunziâ por le rest dl ann paga dopla ai soldas y ai servi, i lasciâ do les groaries ai sudic y vassai, […] s’ él lové sö n sciosciüre de ligrëza Mo impermò cang ch’ella, cung lizenza d’l grof, annunziā pur ‘l rest d’l an paga doppla ai soldàs e ai servi, i lasceā dō les gravaries ai sudditi e vassalli, […] s’ elle levè sou ‘ng sussure de ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia) ◆ la-

scé fora (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ escludere, omettere Ⓓ auslassen, weglassen ◇ a) Y le plü jonn ne lasciunde fora / Signur Lunz en gran mirit E ‘l plou jon n’lasceunde fora / Signor Lunz in grang merìt DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) Apò tantes ancora / Ghin sarae da dì; / Ma ió ’es lascio fora / Par desbrigame e fenì. Appó tantes ancora / Ghin sarave da dí; / Ma jó es lasso fora / Par desbrigame e fení. Anonim, Monumento1873:4 (amp.) ◆ lascé ju (grd. F 2002) Ⓘ abbassare, far scendere, calare Ⓓ herunterlassen ◇ a) Lasci ju suvënz la breies / A chi pestes de sculeies. Lashi ſhu suënz la brejes / A ki pestes de skulejes. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.) ◆ lascé pro (Badia, grd. F 2002, MdR) Ⓘ ammettere, consentire Ⓓ zugeben, zulassen ◇ a) Lasce pro, che t’es na rica / Drët superbia che se scica Làsse prò, che t’es na ricca / Drêt superba che sê schica PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); b) Ël él che nes dà la sanité, mo ël é inće ël che nes lascia pro les maraties e les averscitês. Ël él che nes dà la sanité, mó ël é inçh’ël che nes lascia prò les maraties e les avverŝités. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); c) y sc’ ara é insciö, co pól Ël lascé pro che morise? e sella è ingsceou, cò pol’ El lascè prò ch’morīſe? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia) ◆ lascé sté (grd. F 2002, fas. DILF 2013, amp.) Ⓘ lasciare, lasciar stare Ⓓ lassen, aufhören ◇ a) Pudëis bën zënza ve l pensé, / L ie saurì da ndeviné. / Dì diral: O lascia sté, / Va pa pu a cheghé. Pudeis bën zënza vel pensè, / L’ie sauri da ndevinè. / Di diral: O lasha ste, / Va pa pu a keghè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) L’é miec lasciar star / Olache no s’é envié / Ne manco comané / Che voler a despet perdiciar. Le mietc lassar star / Olaché no s’ è invié / Ne manco comané / Che voler a despet perdiciar. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); c) Salamon da la Scritures / L sà ben che che se dura; / Caratì lascia stèr, / e inchègheie al maridèr. Salamon dalla skritures / L sa ben ke ke se dura; / Kara ti lasa ster, / e kegeǧie al marider. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:176 (caz.); d) Sora fó ra menestra lascià stà / Che ra se brostole, ancuoi no conta nuia. Sora fò ra menestra lassà stà / Ch’a se brostole, anquoi no conta nuja. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.) ◆ lascé tres (MdR) Ⓘ lasciare trasparire Ⓓ durchscheinen lassen ◇ a) Chëst papire lascia tres. / Chilò ëise papire de posta. Quest papire lascia très. / Quilò ëise papire de posta. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR) ◆ lascé via (gad.) Ⓘ lasciare, mollare Ⓓ loslassen ◇ a) Lásceme ia, lásceme ia, che tüa man é frëida sciöche na dlacia Lasceme ia, lasceme ia, che tua mang è freida sceoucche na dlaccea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia) ◆ ne se lascé… (gad.) Ⓘ non essere possibile Ⓓ es ist nicht möglich ◇ a) Mo nosc lingaz ne se lascia nia scrí belavisa coles lëtres talianes. Mo nosc’ lingaz nè sè lascea nia scrì bell’ avvisa colles lettres talianes. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia); b) Al ne se lascia splighé la morvëia y le spavënt a chëstes parores El n’sè lascea spieghè la morvouia e ‘l spavent a chestes parores DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia) ◆ se la-

scé ju 1 (gad. A 1879, grd.) Ⓘ sdraiarsi Ⓓ sich niederlegen ◇ a) De y nöt se lasciâra jö sön n gröm de stran Dè e noutt sè lasceala jou sounung grum de strang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); b) Tra chëra jënt, che gnô incuntra ala compagnia de Genofefa êl dui pelegrins cun mazes lunges, […] che dales perts dla letaia s’ â lascé jö dan i pîsc de Genofefa. Tra chella jent, ch’gnē ingcuntra alla compagnia d’Genofefa ēle dui pellegrings cung mazzes lungies, […] che dalles perts d’la lettaia s’ ā lascè jou dang i pisc’ d’Genofefa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia) 2 (gad., amp.) Ⓘ fermarsi, rimanere Ⓓ stehen bleiben, bleiben ◇ a) Ël ne n’ê prësc lëgn y prezipize, olach’ ara ne ne s’ ess lascé jö a fá oraziun El nen ē presc’ lengn’ e prezipizio, ullacch’ ella nene s’ ess’ lascè jou a fa oraziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia); b) Intan gnôl le vicel vedl, y s’ á lascé jö sön ur de coa Intang gnēle ‘l vicell ved’l, e s’ à lascè jou soung urt d’cō DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia) ◆ se lascé fora (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ esprimersi, pronunciarsi Ⓓ sich auslassen, sich äußern ◇ a) Diversi se n lassa fora, che i starave pì volentiera con noi tirolesi. Diversi ʃen lassa fora, che i starave pì volentieri con noi tirolesi. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) ◆ se lascé jì de man (gad.) Ⓘ farsi scappare, farsi sfuggire Ⓓ sich entgehen lassen ◇ a) Do le iade tla vera m’ál Ël provedü de chësta onorevola y amabla incombënza, ch’i ne me lasciará mai jí de man: déme duncue lizënza de l’eseguí. Daō ‘l iade t’ la verra m’àle El provvedū d’chesta onorevole e amabil incombenza, ch’i nè m’lascearà mai ji d’mang: demme dunque lizenza d’l’ eseguì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia) ◆ se lascé jì fora

dla man (gad.) Ⓘ farsi sfuggire, farsi scappare Ⓓ sich entgehen lassen ◇ a) Tö as imparé a lí franch le talian, / no te le lascé jí plü fora dla man. Tö aas imparë a lí franc ‘l taliang, / Nó t’ l laschë schi plü fora dla mang. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia) ◆ se lascé via (gad.) Ⓘ sdraiarsi Ⓓ sich niederlegen ◇ a) Chiló i él sofié la usc y finida se lascera ia söl let di patimënc, stlüj i edli Chilò i elle soffiè la usc’ e finida s’ lasc’la ia soul lett di patimentg, stlusc’ i oudli DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia); b) Le sodlot y les leghermes i sofiëia la usc, y ara se lascia ia söl plomac de müstl indeblida dal scomovimënt ‘L sed’lott e les legrimes i soffoia la usc’, e ella s’ lascea ìa soul plomac’ d’must’l indeblida dal scommoviment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia).

lascé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ lascé.

lascè (Badia, MdR) ↦ lascé.

lascèr (fas., caz.) ↦ lascé.

lascià (amp.) ↦ lascé.

lasciar (bra., moe.) ↦ lascé.

lassé (col.) ↦ lascé.

lassö (gad., mar., Badia) ↦ lassù.

lassora (mar.) ↦ lassoura.

lassoura Ⓔ comp. di + soura (cfr. EWD 4, 152) 6 1833 lassura (DeRüM, VizBëire1833-1995:274)
gad. lassura mar. lassora Badia lassura LD lassoura MdR lassura
avv.
1 al di sopra, su (gad. A 1895; V/P 1998; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ al di sopra, sopra Ⓓ darauf, darüber ◇ a) A la fin i tómel ite d’i mëte inte süa cassa e de mëte na crusc benedida lassura. A la fiǹ i tomel ite d’i mëtte inte süa cassa e de mëtte na cruŝ benedida lassura. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); b) i servi â intrecé gran rames de lëgns adöm y â fat n traghët, â destenü na bela [ 523 ] cuerta lassura, y Genofefa y le fi s’á comodé laite i servi ā int’rciè grang rames d’lengn’s adum e ā fatt ‘ng traghett, ā destenù na bella cuerta lassura, e Genofefa e ‘l fì s’ à comodè laite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
2 in un secondo tempo (gad.) Ⓘ in seguito Ⓓ darauf ◇ a) Al vëgn l’invern y sciöch’ al solit, gnarál lassura l’aisciöda, porcí che vign’ann porta les medemes mudaziuns El vengn’ l’ingvēr e sceoucch’ al solito, gnaràle lassura l’ainsceuda, purcicche vign’an porta les medemmes mudaziungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia).

lassoura (LD) ↦ lassoura.

lassù Ⓔ comp. di + su (EWD 4, 152) 6 1812 lassù (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
gad. lassö mar. lassö Badia lassö grd. lassù, lessù fas. lassù bra. lassù fod. lassù amp. lassù LD lassù
avv.
1 indica una posizione più elevata rispetto a qualcosa (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sopra, lassù Ⓓ oben, dort oben ◇ a) Chëi mutons lassù da Bula, / maridessa inant na mula. Chei Mutons la su da Bulla, / marides in’and n’a Mulla. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) Dapò al veie pien de paura à dit che el vae a tor un’agua che n’era tante e che el monte lassù ma che el se tole ence ciarn con el e el gin dae da magiar. Dapò al veiö pien dö paurâ a dit chö öl vaö a tor un aguô chö nero tantö ö chöl montö lassù mô chö öl sö tolö entschö tscharn con öl ö öl gin daö da magiar. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11 (bra.); c) Cincant’ agn ciamó viede / Düc compagns aldedaincö, / Spo contënt tla palma piede / Che s’ aspeta en Cil lassö. Ceincant’ angn’ ciamò viede / Duttg’ compag’ns al dè da incoù, / Spo cunteint t’ la palma piede / Che s’ aspetta in Ceil lassoù. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); d) O! lassö en Cil cotan felize ch’i sará O! lassou in Ceìl cutang felize ch’i sarà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia)
2 al di sopra, in alto, verso l’alto (grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002) Ⓘ su, sopra Ⓓ darauf ◇ a) Per Triech ciacëles ju, / Fajëi la crëusc lessù. Per Triek ciacëles ſhu, / Faſhëi la krëush lessù. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.)
3 come corrispettivo (grd. F 2002, fas.) Ⓘ in cambio Ⓓ dafür ◇ a) El Segnor. En ben. Tant volede pa lassù? Le creature. Dajene che che volede. El Segnor. En beng: tang volede pà lassù? Le creature. Daschéne che che volede. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) T. Ah, finonla, tan ulëis lassù? J. Su na drëta dumanda, na drëta resposta: Cincantesies rainesc velela, y vo me n dajëis cincantecater. T. Ah, finoŋla, tàŋ ulëis lassù? S̄. Su na drètta dumànda, na drètta rìposta: Cincànta sies ràineŝ vëlela, y vo mën dasŝëis cincànta cater. VianUA, JanTone1864:199 (grd.)
4 in cielo, in paradiso (gad.) Ⓘ lassù Ⓓ im Himmel ◇ a) Spo sarëise os düc cater / Benedis da Dio lassö Spo saröisö ös dütg cater / Bönadis da Dio lasō AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); b) Desprijëis ligrëzes groies, / Por n ciafé sëgn cënt deplü, / Col brilant onur lassö. Desprijeis ligrezzes groies, / Pur ‘ng ceaffè sengn’ ceant de plou, / Col brillante onur lassoù. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); c) lassö en ciasa de mi Pere él n post por os lassou, in ciaſa d’mi Pere elle ‘ng post pur os DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia)
Chel lassù fig. (grd.) Ⓘ Dio Ⓓ Gott ◇ a) Chël lassù ne n’ie tan catif / Che tu pere putatif. Kël lassù ne n’ie tan katif / Ke tu pere putatif. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.).

lassù (grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ lassù.

lassura (gad., Badia, MdR) ↦ lassoura.

Lastìes 6 1866 Lasties (BrunelG, Cianbolpin1866:8)
fas. Lastìes caz. Lastìes
topon.
ampia valle rocciosa che separa il gruppo del sella dal sas de pordoi; costituisce il tratto superiore del ruf de antermont (fas.) Ⓘ Val Lastìes Ⓓ Lastìes Tal ◇ a) i se à dat n bos e el l’é se n jit jù per la Lastìes e fora a Cianacei i se à dat un bos e el l e sen ʒ̉it ʒ̉u per la Lasties e fora a Čanačei BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.).

Lastìes (fas., caz.) ↦ Lastìes.

lat Ⓔ LAC (EWD 4, 176; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’lakt-e) 6 1763 lat ‘lactus’ (Bartolomei1763-1976:85)
gad. lat mar. lat Badia lat grd. lat fas. lat bra. lat fod. lat amp. late LD lat MdR lat
s.m. sg.
liquido denso, bianco opaco, prodotto di secrezione delle ghiandole mammarie (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ latte Ⓓ Milch ◇ a) Le comanëise col lat? / Scé, col lat, sc’ ël ves plej. / Bevëise gonot cafè vos? Le comanëise col lat? / Ŝé, col lat, ŝ’ ël ves pläŝ. / Bevëise gonót caffè vos? DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR); b) B. Cogne jir ja Sèn Jan a me comprar na vacia, perché no aon più lat per chi peres pìciui. B. Cognö schir scha sen Schan a mö comprar n’vatschô, pörchö no aong più lat per chi pöres pitschui. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:1 (bra.); c) T. Y lat, dala pa sta bestia? J. Sce la tira do si pere no truep; ma sce la tira do si oma dala lat, y brama, y nida T. Y làtt, dàla pa sta böstia? S̄. Ŝe la tira dò si père no truep; ma ŝe la tira dò si òma dàla làtt, y bràma, y nida VianUA, JanTone1864:198 (grd.); d) Spo i tomel ite a Genofefa de se nudrí se istëssa y la creatöra col lat de chël animal. Spo i tom’l ite a Genofefa de s’ nudrì sè istessa e la creatura col latt d’chell’ animal. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia)
dé lat (fas., fod. Ms 2005) Ⓘ dare latte Ⓓ Milch geben ◇ a) B. Cotant de lat dajela po? / A. Sie cope al dì. B. Cotant dö lat dassôla pô. / A. Siö coppe al di. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:3 (bra.) ◆ lat de pegna (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976) Ⓘ latticello Ⓓ Buttermilch ◇ a) Se l sas de chel Cornon / Fossa n gran polenton, / E l lach de Marevegna / Fossa tant de lat de pegna Se l sas de kel Kornóng / Fosa ‘n gran polentóng, / E l lak de Marevegna / Fosa tant de lat de pegna BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.) ☝ nida lat fresch (gad. Ma 1950; V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ latte fresco Ⓓ Frischmilch ◇ a) tignî en alt cun intrames les mans öna de chëres massaries plëna de lat frësch tignō in alt cung intrames les mangs una d’chelles massaries plena d’latt fresc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia).

lat (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., LD, MdR) ↦

lat.

late (amp.) ↦ lat.

Latemar 6 1858 Lattemar (ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3)
fas. Latemar bra. Latemar
topon.
gruppo montuoso dolomitico che si estende dal trentino all’alto adige tra predazzo, moena, passo costalunga, lago di carezza, obereggen, passo pam- [ 524 ] peago (fas. R 1914/99) Ⓘ Latemar Ⓓ Latemargruppe ◇ a) Fora l bosch del Latemar stajea un om, che canche jìa a sear destacaa semper i termins Fôrô l’bosc del Lattemar staschöô un ôm, chö can chö schio a sear döstacaa semper i termins ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.).

Latemar (fas., bra.) ↦ Latemar.

latin Ⓔ it. latino ‹ LATĪNUS (EWD 4, 179) 6 1833 latiǹ (DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259)
gad. latin Badia latin grd. latin fas. latin fod. latin amp. latin LD latin MdR latin
s.m. sg.
lingua del gruppo italico parlata dalle antiche popolazioni latine (gad. DLS 2002, grd. A 1879; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ latino Ⓓ Latein, Lateinisch ◇ a) Ël dij pö: a peste, fame et bello. Ne saste pa, che bello ó di vera por latin? / Per latin? Latin ne sài pa mefo iö; perćì ch’iö n’à mai studié iö. Ël diŝ peu: a peste, fame et bello. Ne saste pa, che bello ó di vèrra por latiǹ? / Per latiǹ? Latiǹ ne sai pa meffo jeu; perçhi ch’jeu n’ha mai studié jeu. / DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR)
agg. Ⓜ latins, latina, latines
con particolare riferimento alla lingua latina, cioè alla lingua parlata e scritta dai romani antichi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ latino Ⓓ lateinisch ◇ a) Verse a mesena, a grun, latis, taliane / e anpezane. Verse a mezena, a grun, latìs, taliane / E ampezzane. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

latin (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ la-

tin.

laudà (col.) ↦ laudé.

laudadour Ⓔ comp. di ven. lauda(r) + dour (GsellMM) 6 1844 laodaduós m. pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
amp. loudaduó
s.m.f. Ⓜ laudadours, laudadoura, laudadoures
membro della giunta di governo regionale, o di un’amministrazione provinciale o comunale (amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ assessore Ⓓ Referent ◇ a) a mandà dute in malora, / ra comun, i loudaduos a mandà dute in malora, / ra comune, i laodaduós DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

laudé Ⓔ LAUDĀRE (EWD 4, 162; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/’laud-a-) x it. lodare (GsellMM) 6 1763 lodè ‘laudo’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. laldé mar. laldé Badia laldè grd. laudé fas. lodèr bra. lodar moe. lodar fod. laudé col. laudà amp. loudà LD laudé MdR laldè
v.tr. Ⓜ lauda
1 esaltare con parole di lode, di approvazione e simile; elogiare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ lodare Ⓓ loben ◇ a) Vëgneste laldè / Plü che te merites / Poste te pensè / Che ël é robes dites Vëgneste laldè / Plü che te merìtes / Poste te pensè / Ch’ël é robes dites DeRüM, Lob18331995:290 (MdR); b) mo süa fomena ne n’orô nia dër le laldé por chësc mo sua fomena nen urò nia der l’laldè pur chesc DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:267 (Badia); c) No lasce mai dir mal de voi; / I lode e i lodaré i fascegn; / A duc ge die: i é bogn cristiegn No lasse mai dir mal de voi; / I lode e i lodarè i Fassegn; / Adutg ge die: I è bogn cristiegn BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.); d) Ëis düc trëi bel imparé - / por chësc se pón incö laldé! Ëis düć trëi bel imparè - / pur chësc se pôn incö laldè! DeclaraJM, TFrenes1857-1988:9 (Badia); e) Recordete y lauda suvënz i servijes, che t’es giatà, / Cuer ite, y dai autri lascia laudé chëi, che tu es fat. Reccordetë y lòda suënz i servis̄es, chë t’ hès giatà, / Cuër ite, y dai aùtri las̄a laudè chëi, chë tu hès fà. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); f) i sent l mal de testa, lauda l’Austria, benedeti i todesch i sent ‘l mal de testa, lauda l’Austria, benedetti i Todeschi AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); g) Düc inoms de gran memoria / Che laldun delá dai vis, / É so vire na bela storia / De bëgn fat, de piciá impedis. Duttg’ inomts de grang memoria / Che laldung de là da i vìs, / È so vir’ na bella storia / De bengn’ fatt, d’piccià impedìs. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia)
2 celebrare divinità e santi con preghiere e ringraziamenti (gad.) Ⓘ lodare Ⓓ preisen ◇ a) döt salta y scricia y fej na gran vera / a laldé le bun Dî ch’i mantëgn por döt l’ann düt salta y scrićia y fej na gran vera / a laldè l’bun Dî ch’i mantëgn per düt l’ann PescostaC, BonesEghes1858-1994:227 (Badia); b) "Mi Dî", dijera, sides duncue laldé Osc sant inom "Mi Dì", disc’la, sii dunque laldè Osc’ sant innom DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia)
laudé pro (gad.) Ⓘ elogiare Ⓓ loben ◇ a) düc i ciavaliers y les madones laldâ pro dadalt chësc iudize duttg’ i cavalieri e les madōnes laldā pro da d’alt chesc’ giudizio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia); b) Finalmënter ne se lasciâl plü dubité, canch’i compagns de Guelfo laldâ düc pro ci ch’al â cunté Finalment’r nè s’ lasceāle plou dubitè, cang, ch’i compangn’s d’Guelfo laldā duttg’ pro cicch’ el ā cuntè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia) ◆ sibe laudé (grd.) Ⓘ sia lodato Ⓓ gelobt sei ◇ a) O sibe laudà Idie! śën t’ei! O si lauda Idie! ʃën t’ ei! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.).

laudé (grd., fod., LD) ↦ laudé.

laur (gad., mar., Badia, fod.) ↦ laour.

laurà (col.) ↦ laorà.

laurant (gad., Badia, grd.) ↦ laorant.

lauré (gad., grd.) ↦ laoré.

laurè (Badia) ↦ laoré.

laurs (gad., mar., Badia) ↦ lors.

laut Ⓔ nordit. laut(o) ‹ prov. laut 6 1878 laut (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)
gad. laut mar. laut Badia laut fas. laut
s.m. Ⓜ lauc
antico strumento musicale a corde, simile alla chitarra, con cassa panciuta (gad. P/P 1966, fas. DILF 2013) Ⓘ liuto Ⓓ Laute ◇ a) intan che Genofefa firâ y ciantâ, acompagnada dal sposo col laut ntang che Genofefa firā e ciantava, accompagnada dal sposo col laut DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

laut (gad., mar., Badia, fas.) ↦ laut.

lava (grd.) ↦ ava.

lavac Ⓔ LAPATHIUM ‹ λαπάϑιον (EWD 4, 182) 6 1864 lavàĉ pl. (VianUA, DoiUemes1864:198)
gad. lavac mar. laac Badia lavac grd. lavac fas. lavac moe. slavaces fod. lavac col. lavaz amp. levazo LD lavac
s.m. Ⓜ lavac
erba rizomatosa delle composite tubuliflore (tussilago farfara), detta anche farfugio o tossilaggine (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tossilaggine, farfaro Ⓓ Huflattich ◇ a) Canch’ëi s’à ancuntà passovi dlongia n tu- [ 525 ] blà via, ulache l fova truep y gran lavac. Te chël mumënt dij n tudësch al auter: Ah ma sce chisc lavac foss fanziëutes, cie maië no? Càŋch’ ëi s’ hà incuntà pssòvi dlongia uŋ tublà via, ulà che ‘l fòa truep y gràŋ lavàĉ. Te chëll mumënt diŝ uŋ Tudèsch all’ àuter: Ah ma se chiŝ lavàĉ foss fanzioutes, tgë majè no? VianUA, DoiUemes1864:198 (grd.).

lavac (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ lavac.

lavadessa Ⓔ deriv. di lavé 6 1833 lavadëssa (DeRüM, EhJan1833-1995:250)
MdR lavadëssa
s.f. Ⓜ lavadesses
donna che per mestiere si assume l’incarico del bucato per conto di terzi (MdR) Ⓘ lavandaia Ⓓ Wäscherin ◇ a) Iö les à dè a la lavadëssa, ël ê n püch sporco. Ći guant vorëise vistì? Jeu l’ha dè a la lavadëssa; ël ê ‘ǹ püc sporco. Çhi gúant vorëise vistì? DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR).

lavadëssa (MdR) ↦ lavadessa.

lavar (bra., moe.) ↦ lavé.

lavaz (col.) ↦ lavac.

lavé Ⓔ LAVĀRE (EWD 4, 184; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’laBe-’laB-a-) 6 1763 lavè ‘abluo, lavo’ (Bartolomei1763-1976:85)
gad. lavé mar. laé Badia lavè grd. lavé fas. lavèr bra. lavar moe. lavar fod. lavé amp. laà LD lavé
v.tr. Ⓜ lava
rendere pulita e netta una cosa, togliendone il sudicio con l’acqua e con altre sostanze liquide (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lavare Ⓓ waschen ◇ a) Ma cëla: Canche ie son unì te ti cësa, no m’es nepur dat ega, a me lavé la mans Ma tgèla: Càŋchè jö soŋ uni te ti tgèsa, no m’hès nepur datt èga, a më lavè la màŋs VianUA, Madalena1864:194 (grd.); b) chëst’ëila m’à lavà i piesc cun si legrimes chëst’ëila m’hà lavà i pièŝ con si lègrimes VianUA, Madalena1864:194 (grd.); c) Ara vá fora, y abina sö les züces ca y lá por tera, les taia amez jö, tol fora le miol, y les lava pro la fontana. Ella va fora, e abina sou les zūcches ca e là pur terra, les taia a mezz jou, tol fora ‘l miŏll, e les lava pro la fontana. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); d) y ciaréi a mies mans suraía y sotite döt en sanch, y le rü de mies leghermes ne n’é bastant de les lavé nëtes e ciarei a mies mangs sura ia e sott ite dutt in sanc, e ‘l ru d’miis legrimes nen è bastang d’les lavè nettes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia).

lavé (gad., grd., fod., LD) ↦ lavé.

lavè (Badia) ↦ lavé.

L’Avëisc (gad., Badia) ↦ La Veisc.

lavèr (fas.) ↦ lavé.

lavina (bra., moe., amp.) ↦ levina.

lavorè (MdR) ↦ laoré.

lavur (MdR) ↦ laour.

le (gad., mar., MdR) ↦ l.

(mar.) ↦ lech.

leà (amp.) ↦ levé.

leà (amp.) ↦ lié.

lecà (col., amp.) ↦ leché.

lecament Ⓔ deriv. di leché 6 1833 licamëntg pl. (DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232)
gad. lecamënt grd. lecamënt fod. lecament MdR lecamënt
s.m. Ⓜ lecamenc
parola, comportamento, espediente che serve ad adulare (gad., grd. F 2002, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ smanceria, adulazione Ⓓ Schmeichelei ◇ a) An ne pò dì che de bëin d’üna persona tant perfeta, sco vos sëis. / Lascéme in pêsc con chisc licamënć. Ći ëise pa dit de me? An ne pò dì che de bëiǹ d’üna persona tant perfetta, sco vos sëis. / Lascem’ in päŝ coǹ quiŝ licamëntg. Çhi ëise pa dit de mè? DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR).

lecament (fod.) ↦ lecament.

lecamënt (gad., grd., MdR) ↦ lecament.

lecèr (fas.) ↦ leché.

lech Ⓔ LACUS (EWD 4, 186) 6 1763 un leg ‘stagnum’; piccie leg ‘lacuna’ (Bartolomei1763-1976:85, 92)
gad. lech mar. lé Badia lech grd. lech fas. lech caz. lèch bra. lach moe. lèch fod. liech, ièch amp. lago LD lech
s.m. Ⓜ lec
1 massa d’acqua che riempie una cavità della superficie terrestre (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lago, stagno Ⓓ See, Teich ◇ a) Se l sas de chel Cornon / Fossa n gran polenton, / E l lach de Marevegna / Fossa tant de lat de pegna Se l sas de kel Kornóng / Fosa ‘n gran polentóng, / E l lak de Marevegna / Fosa tant de lat de pegna BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.)
2 grande quantità di liquido (gad.) Ⓘ lago fig. Ⓓ Lache fig. ◇ a) Genofefa döt smarida zënza parora dal spavënt, dan sü pîsc Draco mort te n lech de sanch Genofefa dutt smarida zeinza parora dal spavent, dang su pīsc’ Draco mort teng lec de sanc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia).

lech (gad., Badia, grd., fas., LD) ↦ lech.

lech (fas., caz., bra.) ↦ luech.

lèch (caz., moe.) ↦ lech.

Lech de Marevegna (fas.) ↦ Lach de Marevegna.

leché Ⓔ it. leccare (EWD 4, 209) 6 1878 liccā 3 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34)
gad. leché mar. leché Badia liché grd. leché fas. lecèr bra. leciar moe. leciar fod. leché col. lecà amp. lecà LD leché
v.tr. Ⓜ leca
passare ripetutamente la lingua su qualcosa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ leccare Ⓓ lecken ◇ a) Canch’ara vëgn ite ê la cerva jetada, mo é atira lovada sö a mangé fëia y erba frësca che Genofefa i sporjô; y i licâ lisiermënter la man en sëgn de rengraziamënt. Cang ch’ella vengn’ ite ē la cerfa jetada, mo è attira l’vada sou a mangiè fouia e erba fresca ch’Genofefa i sporjō; e i liccā liſirmentr la mang in sengn’ d’ringraziament. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia).

leché (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ leché.

leciar (bra., moe.) ↦ leché.

lecit (bra.) ↦ lezit.

lecort (grd.) ↦ recort.

lecurdanza (grd.) ↦ recurdanza.

lecurdé (grd.) ↦ recurdé.

lede Ⓔ mhd. ledec, lidic (EWD 4, 187) 6 1878 lede (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26)
gad. lëde mar. lëde Badia lëde grd. liede fas. ledech LD lede
agg. Ⓜ ledi, ledia, ledies
1 privo di ingombro, di ostacoli, di impedimenti fisici e simile (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ libero Ⓓ frei ◇ a) ai ê rová a n plaz lëde ei ē r’va a ‘ng plāz lede DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia) [ 526 ]
2 che non è occupato, non impegnato da altri, disponibile (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ libero Ⓓ frei ◇ a) intan che Guelfo, […] plü ores dalunc dal’armada tignî cun sü ciavaliers la serada te na strentöra de na val. Apëna lëde da chëra posiziun él retorné al’ armada, y salté zënzater al zelt dl patrun, por s’informé de süa sanité intang che Guelfo, […] plou ores da lunc’ dall’ armada tignō cung su cavalieri la serrada tena strentura d’na val. Appena lade da chella posiziung elle r’tornè all’ armada, e saltè zenz at’r al zelt d’l patrung, pur s’ íngformè d’sua sanitè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80 (Badia)
fé lede (gad.) Ⓘ liberare Ⓓ befreien ◇ a) Al i á fat lëdi da chësta porjun, por me cacé ite me El i à fatt ledi da chesta p’rjung, pur m’caccè ite mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia) ◆ lede da (gad.) Ⓘ privo di Ⓓ frei von ◇ a) Ci bi edli lominusc ch’al á, le frunt cotan nët, lëde da pasciuns Ci bi oudli luminusc’ ch’el à, ‘l frunt cutang nett, lede da passiungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia).

lede (LD) ↦ lede.

lëde (gad., mar., Badia) ↦ lede.

ledech (fas.) ↦ lede.

leèr (fas.) ↦ lié.

lege Ⓔ it. legge ‹ LĒX (EWD 4, 188) 6 1832 ledge (HallerJTh, MadalenaBAD1832:154)
gad. lege mar. lege Badia lege grd. lege fas. lege caz. lege fod. lege amp. leje LD lege
s.f. Ⓜ leges
norma o insieme di norme che regolano il comportamento etico e sociale degli uomini (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ legge Ⓓ Gesetz ◇ a) Mosé á comané a nos tla lege, che na tara mësson sassiné. Mosé ha commané a nos in te la ledge, che na tala mássung sassiné. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Ades Mosè comana te la sia lege, che se ge tire de sasc a na tèla Adess Mosé comana nella sia lege, che se jé tire de sash a una tella HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); c) Ma nte la lege l à pa comané a nos Moisé, che se dëssa na tela la fè morì a ie trè de sasc (la lapidé). Ma ‘ntella lege l’ha pa comané a nos Moisé, che se dassa na téla la fé mori ai tré de sass (la lapidé). HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.)
lege naturala (gad.) Ⓘ legge naturale Ⓓ Naturgesetz ◇ a) En chësta manira zënza fá mirachi Idî á salpü da gní a so dër tëmp en aiüt cun les solites leges naturales In chesta maniera zenza fa mirachi Iddí à saipù da gní a so der temp in aiut colles solites legges naturales DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia).

lege (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., LD) ↦ lege.

legherma (gad., fod.) ↦ legrema.

leghermé (fod.) ↦ lagremé.

legn Ⓔ LIGNUM (EWD 4, 189) 6 1763 cor d’legn ‘tuba’; legn ‘planta, stirps, arbor, taeda’; legn da giac ‘salex arbor’; legn de kerses ‘cerasus arbor’; un legn sotì ‘virgultum’; la miola da legn ‘medulla arboris’ (Bartolomei1763-1976:75, 85, 88)
gad. lëgn mar. lën Badia lëgn grd. lën fas. legn caz. len bra. len moe. legn fod. len col. legn amp. len LD legn
s.m. Ⓜ legns
1 ogni pianta con fusto eretto e legnoso che nella parte superiore si ramifica (gad. B 1763; A 1879; G 1923; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976, fod. A 1879, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ albero Ⓓ Baum ◇ a) A dì dl mat, chël ses tu bën, / Te n bòt ne mazen n lën. A di del mat, kël ses tu bën, / T’en bot ne mazun n lën. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Fora en sorá le porta les iames, / lëgns che parô de chi da Col de Flames. Fòra in sorá l’porta les giames, / lëi[gn]s ch’paroa d’chi da Côl de Flames. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); c) L lën al’auta, bënché grant y gros, vën suvënz dal vënt sbatù ‘L lëŋ all’ auta, bëŋchë grand y gross, vëŋ suënz dal vent sbattù PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) te na pera ascognüda inanter lëgns spësc vëighera n büsc curí pro da na rama de n lëgn t’na pera ascognuda inantr lengn’s spesc’ veighela ‘ng ſbusc’ curì pro dana rama deng lengn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); e) N bun lëgn porta de bugn früc, n stlet lëgn alincuntra de stleta ordöra. ’Ng bung lengn’ porta d’bongn’ fruttg’, ‘ng stlett lengn’ allingcuntra d’stletta ordura. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia); f) Idie à fat dut. Surëdl, luna y stëiles, ierba, flëures y lëns idíe a fa’ dut. surá̤dl, lúna̤ i štáilęs, iá̤rba̤, flóuręs i la̤ŋs RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
2 fusto di alberi e arbusti (gad. B 1763; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tronco Ⓓ Stamm ◇ a) Franz ie unì ora dl lën uet sun duicater, y belau tl medem mumënt à l tarlui dat ite frants íe uní ǫ́ra̤ d’l la̤ŋ úet sun dói kátę́r, i beláu t’ l mędém męmá̤ŋt a l ta̤rlúi da’ ítę RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
3 ramo, legno mondato e lavorato in varie fogge, usato come appoggio nel camminare o come arnese o arma (fas., amp.) Ⓘ bastone Ⓓ Stock ◇ a) Ogneun aea te so man, / Un n legn, l’auter n ram Ognun áea te so man, / Un ‘n legn, l auter n ram BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); b) Inze piaza el fajea proprio spaento: / bestemes che fajea rizà i ciaei; / ci de pugnes petaa, ci d’un len Inže piaža el fegea proprio spaento: / bestemes che fegea rižà i ciaéi; / ci de pugnes petaa, ci d’un len DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.)
s.m. sg.
materia prima fornita dagli alberi e destinata a vari usi (gad. B 1763; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ legno Ⓓ Holz ◇ a) mi oml Gejù, metù y ntlaudà sul lën dur dla Crëusc mi om’l Gesu, metù j inclaudà sul läng dur della crousch RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) A ci él pa bun, uma, chësc lëgn tles mans? A ci elle pa bung, uma, chesc’ lengn’ tles mangs? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia); c) Spo ái metü dui toc de lëgn grosc, adöm, sciöche chisc, ch’i tëgni tla man, stá unis, y fat adinfora n stromënt, nominé crusc Spo ai m’tù dui tocc’ de lengn’ grosc’, adūm, sceoucche chisc’, ch’i tegne t’ la mang, sta unīs, e fatt d’ingfora ‘ng strument, nominè crusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia)
de legn 1 (gad.) Ⓘ ligneo, di legno Ⓓ hölzern ◇ a) spo s’ára vistí, s’â tut la crusc de lëgn cun se, por amabla recordanza de sües pënes, y s’un vá spo s’ à la vistì, s’ ā tutt la crusc’ d’lengn’ cung sè, pur amabil r’cordanza d’suus penes, e s’ ung va DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)

2 fig. (grd.) Ⓘ rigido Ⓓ steif ◇ a) Canche seniëur Cristl vën. / Ne te stilé nsci de lën! Kanke Seniëur Kristl vën. / Ne te stilè inshi de lën! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55 (grd.).

legn (fas., moe., col., LD) ↦ legn.

lëgn (gad., Badia) ↦ legn. [ 527 ] legna Ⓔ LIGNUM (EWD 4, 189) 6 1844 legnes pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
gad. lëgna mar. lëgna Badia lëgna grd. lënia fas. legna bra. legna fod. legna amp. legnes LD legna
s.f. sg.
legname da ardere (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ legna Ⓓ Holz, Brennholz ◇ a) Tomas de Cuz l jìa valch outa d’invern a se tor n stroset de legna, per se la vener. Tomas de Kuz l žia valk outa d’invern a se tor ‘n stroz̄ét de legna, per se la vener. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.); b) Jan fova jit sun Resciesa a tré lënia S̄àŋ fòà s̄it suŋ Res̄iöźa a trè lëgŋa VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); c) Spo ál ince comané, ch’an condüjes iló adalerch besties da soma, d’abiné lëgna da fá n bun füch Spo àle incie comanè, ch’ang cungduje illò adarlerc besties da soma, d’abinè legna da fa ‘ng bung fuc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia)
legnes legname da ardere (amp. A 1879; C 1986; Comitato 1997; DLS 2002) Ⓘ legna Ⓓ Brennholz ◇ a) E po ancora i par ben poco / a chel Dio de trionfà, / i vorae ciapà a scroco / anche legnes da brujà. Epò ancora i par ben poco / a chel Dio de trionfà, / i vorave ciapà a scròco / anche legnes da brugià. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

legna (fas., bra., fod., LD) ↦ legna.

lëgna (gad., mar., Badia) ↦ legna.

legnada (bra., fod., amp.) ↦ legneda.

legneda Ⓔ it. legnata 6 1845 legnade pl. (BrunelG, MusciatSalin1845:2)
gad. lignada Badia lignada fas. legnèda, slegnèda bra. legnada moe. slegnada fod. legnada amp. legnada LD legneda
s.f. Ⓜ legnedes
1 colpo dato o ricevuto con un legno (gad. P/P 1966; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bastonata, legnata Ⓓ Schlag, Stockschlag ◇ a) Ma fam e colpes e bastonade / Forade, gofes e legnade / N’é ciapà gio giusta teis, / Ogni dì e no soul ogni meis. Ma fam e kolpes e bastonade / Forade, gofes e legnade / Ne čapà jo justa téis, / Ogni dì e no soul ogni méis. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); b) doi i me ferma ra strada e po deboto / dàme cuatro legnades i vorea… doi i me ferma ra strada e po deboto / dame quatro legnades i vorea… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.)
2 insieme di percosse improvvise e dolorose (fas.) Ⓘ legnata, bastonata Ⓓ Tracht Prügel ◇ a) Canche l’é not l se prepara endò a ciapar le legnade. Chan chö lö nôt al sö prepara undò a tschappar lö löniadö. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:3 (bra.).

legneda (LD) ↦ legneda.

legnèda (fas.) ↦ legneda.

legnes (amp., amp.) ↦ legna.

legrema Ⓔ LACRIMA (EWD 4, 191) 6 1864 lègrimes pl. (VianUA, Madalena1864:194)
gad. legherma mar. lagrima Badia legrima grd. legrima fas. lègrema bra. làgrema moe. lègrema fod. legrema, legherma col. lagrima amp. lagrema LD legrema
s.f. Ⓜ legremes
liquido acquoso prodotto dalle ghiandole lacrimali (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lacrima Ⓓ Träne ◇ a) chëst’ëila m’à lavà i piesc cun si legrimes, y m’à ont cun n unghënt scialdi cër. chëst’ëila m’hà lavà i pièŝ con si lègrimes, y m’hà ont con un’ unguent ŝàldi tgèr. VianUA, Madalena1864:194 (grd.); b) Cuanta lagrimes e piante / In chel dì, che ‘l é partì Quanta lagrimes e piante / In chel dì, che le parti Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.); c) mo al gnará le de, che düc rengraziará a Idî cun leghermes de consolaziun mo el gnarà ‘l dè, che duttg’ ringraziarà a Iddì cung legrimes de consolaziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); d) "Sci, sci", à po dit Franz cun la legrimes ti uedli, "Die s’ à servì de vosta usc per me salvé. Bën ëis vo cherdà, ma l aiut ie mpo unì da Die". "ši, ši", a pǫ dit frants ku la̤ lę́grímęs t’ i úedli, "díe s’ a sę̆rví dę vǫ́šta̤ uš pę̆r mę sa̤lvę́. ba̤ŋ áis vo kę̆rdá, ma̤ l a̤iút íe mpǫ uní da̤ díe". RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
lascé tomé legremes (gad.) Ⓘ versare lacrime Ⓓ Tränen vergießen ◇ a) y lasciâ tomé val’ legherma söl fió ch’ara cujî fora e lasceā tomè val legrima soul fiò, ch’ella cujì fora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia); b) A süa sopoltöra s’êl abiné na cuantité imensa de jënt, che lasciâ tomé leghermes cialdes porsura la fossa A sua sepoltura s’ ēle abbinè na quantitè immensa d’jent, che lasceā tomè legrimes cialdes pur sura la fossa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia).

legrema (fod., LD) ↦ legrema.

lègrema (fas., moe.) ↦ legrema.

legremé (LD) ↦ lagremé.

legremèr (fas.) ↦ lagremé.

legremous (fas.) ↦ lagremous.

legreza Ⓔ deriv. di liegher x it. allegrezza (GsellMM) 6 1813 allegrèzes pl. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. ligrëza mar. ligrëza Badia ligrëza grd. legrëza, alegrëza fas. legreza caz. legrizia fod. legrëza amp. alegreza LD legreza MdR ligrëza
s.f. Ⓜ legrezes
viva manifestazione di gioia (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ allegria, gioia Ⓓ Freude, Fröhlichkeit ◇ a) ve suplichëie de vere cuer de me cunzeder l destacamënt dai plajëies da nia dla tiera, per me fé dëni dla alegrëzes dl ciel. ve suplicheje dë vöre cuer de me concöder ‘l destacament dai plaseiès da nia d’la tiara, per më fe dang’n del’ allegrèzes del ciël. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Duc svaiova cun legrëza. / Pitl y grant, chimei udova: / Viva bera Cristl, viva! Duc svajova kun legrëza. / Pitl i grant ki mei udova: / Viva bera Kristl, viva! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); c) E godrà sëmper la ligrëza, / Sënza n’invidié valgügn / O ne molestè degügn E godrà sëmpr la ligrëzza, / Sënza n’invidié valgügn / O ne molestè degügn. DeRüM, VernunftHeiraten1833-1995:292 (MdR); d) T’ âs denant madër ligrëza / Con vicí, sanc y spaternöres; / Al ne t’á porchël mai fat tristëza T’ aas dönant ma der ligrezza / Con vitschi, sangt i spaternōres; / Al nö ta porchel mai fat tristezza AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); e) L fant i dij: Vosc fra ie unì, y vosc pere dal’alegrëza, che l ie ruà sann y nton, à fat mazé n bel vadel El fant i disc: Vosc frà i è unì, i vosc père dall’ allegrezza, ch’el iè ruà san i’ n tong, ha fà mazzè ‘n bel vadel SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); f) Un incö nosc Siur Curat / Che na te ligrëza nes á fat, / Ch’á fat döt chël ch’un orü, / Chël che Badia n’á mai odü. Ung incö nos Sior Corat / Che na të ligrazza n’ës ha fat, / [ 528 ] Ch’fat důt cal ch’ung orü, / Cal chë Badia n’ha mai odü. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); g) Reverendo Primiziant, / Fi ne sëise plü da Oies, / Mo dla Chiesa militanta: / Desprijëis ligrëzes groies, / Por n ciafé sëgn cënt deplü Reverendo Primiziante, / Fì nè seise plou da Oies, / Mo d’la Chiesa militante: / Desprijeis ligrezzes groies, / Pur ‘ng ceaffè sengn’ ceant de plou DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); h) Intan m’ói rassegné y ponsé ales ligrëzes che vëgn Intang m’ŏi rassegnē, e pungsè alles ligrezzes ch’vengn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia); i) "Nsci iela", à dit Iuere cun alegrëza "ŋši íe-la̤", a dit iúerę kuŋ a̤lęgrá̤tsa̤ RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
alegria.

legreza (fas., LD) ↦ legreza.

legrëza (grd., fod.) ↦ legreza.

legrìa (fas.) ↦ aiegrìa.

legrima (Badia, grd.) ↦ legrema.

legrizia (caz.) ↦ legreza.

lëinga (Badia) ↦ lenga.

Leisach 6 1870 Leisach (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
fod. Leisach col. Leisach
topon.
paese nel tirolo orientale, alle porte di lienz (fod.) Ⓘ Leisach Ⓓ Leisach ◇ a) La val de la Drava é bela fin a Mittewald. Chel canal poi fin a Leisach e rincresseol. La val della Drava è bella fin a Mittewald. Chel canal poi fin a Leisach e rincresséol. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

Leisach (fod., col.) ↦ Leisach.

leite (mar.) ↦ laite.

leje (amp.) ↦ lege.

lejer (fas., bra.) ↦ lieje.

lejia (bra.) ↦ gliejia.

lejier (bra.) ↦ lesier.

Lejio (gad., mar.) ↦ Alesc.

lemojina (grd.) ↦ elemojina.

lemojina (grd.) ↦ limojina.

len (caz., bra., fod., amp.) ↦ legn.

lën (mar., grd.) ↦ legn.

Lena (gad., mar., fas., fod.) ↦ Madalena.

lènc (fas.) ↦ lonc.

lench (caz.) ↦ lonch.

Lencio 6 1860 Lencio (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
amp. Lencio
antrop.
(amp.) Ⓘ Lencio Ⓓ Lencio ◇ a) Fei lore chel ch’i par e chel ch’i vó, / Lasciaira a Lencio che ‘l é mestier so; / Lencio te sos ben gran in sta ocajion! Fei lore chel ch’i par e chel ch’i vò, / Lasciaira a Lencio che l’è mestier sò; / Lencio te sos ben gran in sta occasion! DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

Lencio (amp.) ↦ Lencio.

lenga Ⓔ LINGUA (EWD 4, 191) 6 1763 lengha ‘lingua’ (Bartolomei1763-1976:85)
gad. lënga mar. lënga Badia lëinga grd. lënga fas. lenga caz. lenga bra. lenga fod. lenga amp. lenga LD lenga
s.f. Ⓜ lenghes
1 organo muscolare ricoperto di mucosa, mobile, posto nella cavità boccale (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lingua Ⓓ Zunge ◇ a) Cie gauja iel, che me toma ora duc i dënz? Seniëura, respuend l dutëur, percie che i tuchëis massa suvënz cun la lënga. Tgiœ gauscha j’œl, kœ me toma ora dutg i dænts? segniœura, respuend l’dutœur, pertgiœkœ i tukæis massa suænts cun la lenga. PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) Che don rujené puech, plu audì, uniun da se cunësc: / A chësc una lënga y doi urëdles bën for t’ amunësc. Chë doŋ rës̄onè puech, plù audì, ugnuŋ da sè cunës̄: / A chëst una lëŋga y doi urëdles bën fort t’ amunës̄. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) Duta chela femenes che l’era aló les zachèa la lenga da la ira Duta kela femenes, ke l era alò les zakea la lenga da la ira BrunelG, Cianbolpin1866:11 (caz.)
2 facoltà di usare la lingua per parlare (gad., fas., fod. Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986) Ⓘ lingua Ⓓ Zunge, Mundwerk ◇ a) Ce voreo mai dai abada / a ra lenga d’invidiosc, / che a dà calche sboconada / i vorae esse con vos. Ce voréo mai dai abada / ara lenga d’invidiósc, / che a da calche sboconada / i voràv’ èse con vos. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); b) Viva de Moena l segnor Curat, / Con so capelan lonch / De lenga no monch Viva de Moena l signor Curat, / Con so capellan long / De lenga non monch PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.); c) Y le mal él, ch’i sá ma da manajé la spada y no la lënga, por chësc ne sái iö da porté dant na cossa püch a püch, al me mancia mefo la finëza de rajoné cun prudënza. E ‘l mal elle, ch’i sa ma da manajè la spada e no la leinga, pur chesc’ nè sai iou da purtè dant na cosa puc a puc, el mè mancia meffo la finezza d’rajonè cung prudenza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia); d) ai pröms i racomanâra cialdamënter de mantigní la pesc y l’amur, de se stravardé da gelosia, de n’i dé mai amënt a ries lënghes, che chir de desturbé la pesc y concordia ai prumts i raccomanāla cialdament’r d’mantignì la pesc’ e l’amur, de sè stravardè da gelosia, d’ni dè mai a ment a ries leinghes, che chir d’desturbè la pesc’ e concordia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia); e) che ara l’â pömassa porvada, ci che pó na lënga baujorona a desturbé i matrimoni che ella l’ā poumassa porvada, cicche po na leinga baojorona a desturbè i matrimoni DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia)
3 sistema grammaticale e lessicale per mezzo del quale gli appartenenti ad una comunità comunicano tra loro (gad., grd. L 1933, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod., amp. Q/K/F 1983) Ⓘ lingua Ⓓ Sprache ◇ a) Spo ési restá düc trëi imobii zënza parora, porcí che le cör rajonâ cun Idî cun sentimënc che lënga umana ne n’é capaze de i splighé. Spo eſi restà duttg’ trei immobili zenza parora, purcicche ‘l cour rajonā cu Iddì cung sentimentg’ ch’leinga umana nen è capaze di spieghè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia); b) Sciöche Dante cianté oressi en lënga ladina / De na Mëssa novela la Comedia divina. Söcche Dante tgiantè oressi in leinga ladina / De na Mássa novella la Commedia divina. PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

lenga (fas., caz., bra., fod., amp., LD) ↦ lenga.

lënga (gad., mar., grd.) ↦ lenga.

lengaz (fas., fod.) ↦ lingaz.

lënia (grd.) ↦ legna.

lenzel (fas., caz., bra.) ↦ lenzuel.

lenzol (fod.) ↦ lenzuol.

lenzuel Ⓔ LINTEOLUM (EWD 4, 219) 6 1763 linzeu ‘sindon’ (Bartolomei1763-1976:85)
gad. linzó mar. linzó Badia linzó grd. linzuel fas. lenzel caz. lenzel bra. lenzel moe. linzöl fod. lenzuol, lenzol amp. lenzuó LD lenzuel
s.m. Ⓜ lenzuei
grande telo di cotone, lino ecc. che si stende sul letto (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L [ 529 ] 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lenzuolo Ⓓ Leintuch, Betttuch ◇ a) Dapò al se à tout un linzel, l’à metù ite sie sté de polenta e l’é jit per al mondo. Dapò al sö a tout un linzöl la metù itö siö stö dö polönta ö lö schit per al mondo. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:2 (bra.); b) N let a la bona voi, bèsta che i lenzei sie de lesciva nec, perché son n pere tous, ma usà a la netijia. Un let alla bona voi, besta che i lenzei sia de lesciva netcs, perche son un pere tous, ma usá alla netísia. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).

lenzuel (LD) ↦ lenzuel.

lenzuó (amp.) ↦ lenzuel.

lenzuol (fod.) ↦ lenzuel.

Leo 6 1848 Lèo (PiccolruazA, Scassada1848-1978:69)
gad. Leo Badia Leo
antrop.
nome di papa e nello specfico leone Xii (1823-1829) (gad.) Ⓘ Leone Ⓓ Leo ◇ a) ch’â spavënt da döt, / finamai dal Giubileo / do la mort dl papa Leo ch’â spavënt da düt, / finamai dal Giubelèo dô la mort del papa Lèo PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia).

Leo (gad., Badia) ↦ Leo.

leo (mar., Badia) ↦ liever.

leon (fas., fod., amp.) ↦ lion.

leor (fod.) ↦ liever.

lepa (fas.) ↦ slepa.

leprò (grd.) ↦ laprò.

lerch Ⓔ LARGUS (EWD 4, 193) 6 1763 lergh ‘latus, amplus’; lerg ‘latitudo’; an lerg ‘spatium’ (Bartolomei1763-1976:85)
gad. lerch mar. lerch Badia lerch grd. lerch fas. lèrch bra. larch moe. larch fod. lerch col. larch amp. largo LD lerch MdR lerch
agg. Ⓜ lerc, lergia, lerges
che ha una determinata larghezza (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ largo Ⓓ breit ◇ a) N’él pa les manies massa lerges? Perdonede, ëles n’é nia massa lerges. N’él pa les manies massa lärgies? Perdonéde, ëlles n’é nia massa lärgies. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR); b) Percì l à cane grane / E lerge de doi spane Perçhi l’ha canne grane / E lergie de doi spanne PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); c) Al ge à trat dò al bachet e l’à fat al busc maor. De sot l’era jà larch larch, che se se podea lasciar ju. Al gö a trat do al baket ö la fat al busch maòr. Dösòt lerô scha larg larg, chö sö sö podöa lassar schu. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:7 (bra.); d) L seniëur se mesura i stivei, ma vëija tost, ch’ëi ie massa granc y massa lerc. ‘L Signour së mësura i stivëi, ma vëis̄a tòst, ch’ëi jè màssa gràntg y màssa lèrtg. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.); e) Bocia larga, mus pelos / Dente fate par tazà. Bòcia larga, mŭs pelόs / Dente fatte, par tazzà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.).

lerch (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ lerch.

lèrch (fas.) ↦ lerch.

lere1 Ⓔ LATRŌ (EWD 4, 195) 6 1763 lere ‘latro’ (Bartolomei1763-1976:85)
gad. lere mar. lere Badia lere grd. lere fas. lère caz. lère bra. lare LD lere
s.m. Ⓜ leri
chi ruba, chi commette furti (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ ladro Ⓓ Dieb ◇ a) La roba te mantënies cun avëi scialdi bën cura, / Starà for dalonc i leresc, finché la guardia dura. La ròba të mantëgnes con avëi ŝàldi bëŋ cura, / Starà fort da lonĉ i leres̄, fiŋchè la guardia dura PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Tu te cognes saer che nos sion trei lères, e chi che rua sot a noscia mans la no ge va ben. Tu te cognes saer ke nos sion trei leres, e ki ke rua sot a nsa mans la no ğe va ben. BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.); c) p. e. e […] davert en lēre - ladro p. e. e […] davert in lēre - ladro DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia)
ladro.

lere (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ lere1.

lere2 Ⓔ LEVIOR (Gsell 2001, 565) 6 1821 liër (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59)
gad. lere mar. lere Badia lere grd. lier
avv.
1 probabilmente, con buona probabilità (gad. P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998) Ⓘ facilmente Ⓓ leicht ◇ a) p. e. e é stlüt en lere - facile, davert en lēre - ladro p. e. e è stlutt in lĕre - facile, davert in lēre - ladro DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia)
2 senza difficoltà oggettive o soggettive (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ facilmente Ⓓ leicht ◇ a) Sci, seniëur, l foss lier dì, / Ma dirëis’ a bën de sci? Shi, seniëur, l foss liër di, / Ma dirëisa bën de shi? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.)
nia lere (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ difficilmente, raramente Ⓓ nicht leicht, selten ◇ a) Geniturs, dijéi na bona parora a osta filiolanza denanche morí: les ultimes parores de n pere de na uma ne se desmëntion lere. Genitori, dijei na bona parora a osta figliolanza denanche morì: les ultimes parores de ‘ng pere d’na uma nè sè desmentiung lěre. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia); b) Cun na usc amabla i portâra dagnora dant a düc parores, ch’ai ne se desmentiâ lere Cuna usc’ amabile i portāla dagnara dant a duttg’ parores, ch ei nè s’ desmentiā lĕre DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia).

lere (gad., mar., Badia) ↦ lere2.

lère (fas., caz.) ↦ lere1.

lerité (mar.) ↦ verité.

lescia (amp.) ↦ lesciva.

Lescio (fod.) ↦ Alesc.

lesciva Ⓔ LIXĪVA (EWD 4, 223) 6 1763 fa lissia ‘lixivium facere’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. lisciüa mar. losciöa Badia lisciüa grd. lesciva fas. lesciva caz. lesciva bra. lesciva fod. lesciva col. lessiva, lissiva amp. lescia LD lesciva
s.f. Ⓜ lescives
in passato, la soluzione usata per lavare i tessuti ottenuta trattando con acqua bollente la cenere di legno o di carbone di legna (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ranno, liscivia Ⓓ Lauge, Waschlauge ◇ a) Dapò l’à portà su un pael de la lesciva. Dapô la portà su un paöl dellô löschivô. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3 (bra.); b) N let a la bona voi, bèsta che i lenzei sie de lesciva nec Un let alla bona voi, besta che i lenzei sia de lesciva netcs IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).

lesciva (grd., fas., caz., bra., fod., LD) ↦ lesciva.

lesier Ⓔ nordit. lezièr (da LEVIS) (EWD 4, 224) 6 1763 lizir ‘levis’ (Bartolomei1763-1976:86) [ 530 ]
gad. lisier mar. lesier Badia lisir grd. lesier fas. lijier bra. lejier fod. lesier amp. lesier LD lesier MdR lisier
agg. Ⓜ lesiers, lesiera, lesieres
1 che ha poco peso, non pesante (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ leggero Ⓓ leicht ◇ a) Chilò avëise cater doples, e déme fora le rest. / Avede la bontè de me dè n’atra dopla; chësta chilò n’à le pëis, ëla é massa lisiera. Quilò avëise quatr dopples, e déme fòra le rest. / Avéde la bontè de me dè ün’ atra doppla; quësta quilò n’ha le pëis, ëlla é massa lisi[e]ra. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR)
2 che non tiene caldo; fresco (di tessuto, indumento) (gad.) Ⓘ leggero Ⓓ leicht ◇ a) Vigni isté, dijôse, Dî i dá na iesta plü lisiera de corú scür cöce Vign’istè, dijōſe, Dì i dà na iesta plou liſira d’curù scurcoucce DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia)
3 agile, snello, spedito nei movimenti (gad.) Ⓘ leggero Ⓓ beschwingt ◇ a) Vad’ atira / bel lisiera por ne descedé / chi che mëss palsé. Vad’ atira / bel lisìera pur ne descedè / chi che mëss palsè. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); b) Na ota en söla doman ára fat n bun sonn, saurí y en pesc, y descedada se sintîra trö’ plü lisiera y en forza Naota in soulla dumang àla fatt ‘ng bung son, saurì e in pesc’, e descedada sè sintìla trou plou liſira e in forza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia)
avv.
in modo leggero (grd.) Ⓘ leggermente, delicatamente Ⓓ leicht, sachte ◇ a) A suné pra l clavier / Lascia jì la mans lesier! A sunè pra l klavier / Lasha ʃhi la mans lesier! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.).

lesier (mar., grd., fod., amp., LD) ↦ lesier.

lesiermenter Ⓔ deriv. di lesier sull’esempio di it. leggermente 6 1878 liſirmentr (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34)
gad. lisiermënter Badia lisiermënter grd. lesirmënter
avv.
in modo leggero; un poco (gad., grd. F 2002) Ⓘ leggermente, delicatamente Ⓓ leicht, sachte ◇ a) Canch’ara vëgn ite ê la cerva jetada, mo é atira lovada sö a mangé fëia y erba frësca che Genofefa i sporjô; y i licâ lisiermënter la man en sëgn de rengraziamënt. Cang ch’ella vengn’ ite ē la cerfa jetada, mo è attira l’vada sou a mangiè fouia e erba fresca ch’Genofefa i sporjō; e i liccā liſirmentr la mang in sengn’ d’ringraziament. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); b) Spo l’ára pié lisiermënter tla man, ch’al i strüfa atira, cun usc de spavënt: Lásceme ia, lásceme ia, che tüa man é frëida sciöche na dlacia Spo l’àla piè liſirmentr t’ la mang, ch’el i struffa attira, cung usc’ d’spavent: Lasceme ia, lasceme ia, che tua mang è freida sceoucche na dlaccea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia).

lesirmënter (grd.) ↦ lesiermenter.

lessiva (col.) ↦ lesciva.

lessù (grd.) ↦ lassù.

lest Ⓔ it. lesto 6 1828 lestes f. pl. (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65)
grd. lest
agg. Ⓜ lesć, lesta, lestes
che si muove o agisce con agilità e prontezza (grd.) Ⓘ lesto Ⓓ flink ◇ a) Les ie tel vedla pestes, / Che n’à mo mei giapà. / Les ie mpo mo lestes / Y sauta n crëp ca y là. Les ie tel vedla pestes, / Ke n’a mo mei giapà. / Les ie mpo mo lestes / I sauta n krëp ka i la. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.).

lest (grd.) ↦ lest.

lesura Ⓔ LŪSŪRA (Gsell 1993b:177) 6 1833 lesüres pl. (DeRüM, OhAmico1833-1995:256)
gad. lisöra mar. losöra Badia lisüra grd. lesura fas. lesura, losura fod. lesura amp. lesura LD lesura MdR lesüra
s.f. Ⓜ lesures
insieme funzionale di elementi che permette la connessione reciproca di due ossa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ articolazione Ⓓ Gelenk ◇ a) I à mè de će. Tütes les lesüres me dô. Iö n’à le minimo apetit J’ha mä de çhié. Tüttes les les lesüres me dó. Jeu n’ha le minimo appetit DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR).

lesura (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ lesura.

lesüra (MdR) ↦ lesura.

let Ⓔ LECTUS (EWD 4, 197) 6 1763 loett ‘lectus’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. let mar. let Badia let grd. liet fas. let caz. let fod. let col. let amp. lieto LD let MdR let
s.m. Ⓜ lec
1 mobile usato per riposare e dormire, composto da un’intelaiatura e da reti metalliche (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ letto Ⓓ Bett ◇ a) sce chël, ch’à perdù chësta bëursa, fossa restà pendù te liet, sciche ie, ne l’ëssel perduda. sche kœl, k’ a perdù kæsta bœursa, fossa ræstà pendù te liet, schkœ je, ne l’æssel perdùda. PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); b) Ah vos sëis inćiamò inte let, toco de frat. A ći ora éle? Ah vos sëis inçhiamò inte lett, tocco de frad. A çhi óra éle? DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR); c) Vátun sëgn sön let / por lové dales set. Vat’an sëgn sön let / pur levè dals set. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); d) N let ala bona voi, bèsta che i lenzei sie de lesciva nec Un let alla bona voi, besta che i lenzei sia de lesciva netcs IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); e) el s’impiza ra lun, el và inze lieto / e inze stua con nos ra lascia sola el s’ impiza ra lun, el va inže lieto / e inže stua con noš ra lascia sola DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); f) Sta tumeda à purtà a Jan na malatia, y ie jita tan inant, ch’ël messova sté a liet. Sta tumèda hà purtà a S̄àŋ na màlattia, y jè s̄ita tàŋ inànt, ch’ël muessòva stè a liött. VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); g) Sëise pö tan püri ch’orëis, deplü arëise dagnora, co iö ne n’ess te bosch, na ütia almanco, n ciöm de guant, n let Seiſe pou tang puri ch’oreis, d’plou arreiſe dagnara, ch’iou nen ess’ te bosc, na ūtia almanco, ‘ng ceum d’guant, ‘ng lett DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia)
2 qualunque cosa su cui sdraiarsi; giaciglio (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99) Ⓘ letto Ⓓ Lager ◇ a) spo stancia s’éra ponüda söl let de müstl ia por tera spo stancia s’ ella punuda soul lett de must’l ia pur terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia)
let da mort (gad., fod.) Ⓘ letto di morte Ⓓ Sterbebett ◇ a) el se fà portà ancora sul let de la mort fora da mont el se fa portà ancora sul lett della mort fora da mont AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); b) ch’i ne pó avëi le confort de n sacher minister, che, plié a mi let da mort, me fejes coraje, me sporjes le pan dla vita ch’i nè po avei ‘l [ 531 ] confort deng sacro ministro, che, p’liè a mi lett da mort, mè feje coraggio mè sporje ‘l pang dla vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia) ◆ sté te let (grd. F 2002, MdR) Ⓘ stare a letto Ⓓ im Bett bleiben ◇ a) i sun stanch de stè inte chëst let. i suǹ stanc de stè inte quest lett. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:256 (MdR).

let (gad., mar., Badia, fas., caz., fod., col., LD, MdR) ↦

let.

letagna (mar.) ↦ letania.

letaia Ⓔ deriv. di let + - aia ‹ -ALIA 6 1878 lettaia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99)
gad. letaia Badia letaia
s.f. Ⓜ letaies
specie di lettuccio usato per il trasporto a braccia o a spalla di ammalati o feriti (gad.) Ⓘ barella Ⓓ Tragbahre ◇ a) dui ciavaliers raita en galop al ciastel a dô guant por la contëssa, a fá injigné na letaia (n let portatil) dui cavalieri reita in galopp al ciastell a dō guant pur la contessa, a fa injignè na lettaia (’ng lett portatile) DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia); b) y la compagnia s’é inviada cuntra le ciastel, mo amesa strada ciafi la letaia, dër comoda por la contëssa y Schmerzenreich, che s’á atira ponü ite e la compagnia s’ è inviada cuntra ‘l ciastell, mo a mēſa strada ceaffi la lettaia, der comoda pur la contessa e Schmerzenreich, ch’s’ à attira ponù ite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

letaia (gad., Badia) ↦ letaia.

letania Ⓔ nordit. litània ‹ LITANĬA ‹ λιτανεία (EWD 4, 229) 6 1821 tanives (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:57)
gad. litania mar. letagna Badia litania grd. taniva fas. letènia, litènia caz. tènies bra. litània, tànie moe. tànie fod. letànie, litànie, tànie
s.f. Ⓜ letanies
preghiera liturgica costituita da una serie di invocazioni rivolte a dio, alla vergine, agli angeli e ai santi (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ litania Ⓓ Litanei ◇ a) Canche Stina uel cianté / Mësses, bespres o tanives, / Lascia pu jì aut la pives! Kanke Stina vuel ciantè / Mësses, vespres o tanives, / Lasha pu ʃhi aut la pives! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.).

letànie (fod.) ↦ letania.

letènia (fas.) ↦ letania.

letiera Ⓔ nordit. lettiera (Lardschneider 1933:190) 6 1813 litieria (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63)
gad. litiria mar. letira Badia litiria grd. letieria fas. litiera caz. litiera fod. letieria col. letiera amp. letiera LD letiera
s.f. Ⓜ letieres
intelaiatura del letto (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lettiera Ⓓ Bettstatt ◇ a) Y fajova mé te n bòt / Tost na mëisa o n criniot, / Na letieria oder n stuel I faſhova me te n bot / Tost na mëisa o n kriniot, / Na litieria oder n stuel PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) l’é sin jit sot letiera per no aer più brea de se lascèr veder l e sin ʒit sot letiera per no aer piu brea de se lašer veder BrunelG, Cianbolpin1866:21 (caz.).

letiera (col., amp., LD) ↦ letiera.

letieria (grd., fod.) ↦ letiera.

letira (mar.) ↦ letiera.

letra Ⓔ LITTERA (EWD 4, 198) 6 1833 lëttra (DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:286)
gad. lëtra mar. lëtra Badia lëtra grd. lëtra fas. letra fod. lëtra amp. letra LD letra MdR lëtra
s.f. Ⓜ letres
1 comunicazione scritta che una persona indirizza a un’altra, oppure a un ufficio, a un ente pubblico o privato (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ lettera Ⓓ Brief ◇ a) Intant osservi bele da tüa lëtra, che ël serà püch da fà Intant osservi bel[e] da tüa lëttra, ch’ël serà püc da fà DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:286 (MdR); b) Chëst ne mëste mai te desmentié, despò me serà tües lëtres dagnora bëinvegnüdes. Quëst ne mës[s]te mai te desmentié, despò me serà tües lëttres dagnóra bëiǹ vegnüdes. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); c) Y insciö alalungia l’essel ël desmenada, / ne i essel le Bracun scrit na lëtra por strada Y insciö alalungia l’éssel ël desmenada, / ne i éssal l’Bracun scrit na lëtra per strada PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); d) Canch’ara â chësc scríera por tera, che mësa n’êl degöna, chësta lëtra: Caro sposo! I te scrii dal salajëi frëit de mia porjun Cang, ch’ell’ ā chesc’ scrīla pur terra, chè meſa n’ēle d’guna, chesta lettra: Caro sposo! I te scrì dal salajei freit d’mia p’rjung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia)
2 ciascuno dei segni grafici che formano l’alfabeto di una lingua (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; DLS 2002, amp. A 1879; Q/K/F 1983; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lettera Ⓓ Buchstabe ◇ a) Mo nosc lingaz ne se lascia nia scrí belavisa coles lëtres talianes. Mo nosc’ lingaz nè sè lascea nia scrì bell’ avvisa colles lettres talianes. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia); b) en chësta gaujiun á Sigfrid ince fat spartí fora gran ciarité ai püri, y tla medema dlijia inalzé na pera por recordanza, cola scritöra a lëtres d’or in chesta gausiung à Sigfrid incie fatt spartì fora grang ciaritè ai pūri, e t’la medemma dlisia inalzè na pera pur r’cordanza, colla scrittura a lettres d’or DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

letra (fas., amp., LD) ↦ letra.

lëtra (gad., mar., Badia, grd., fod., MdR) ↦ letra.

lëuf (grd.) ↦ louf.

lëur (grd.) ↦ laour.

leuzit Ⓔ it. leucite / dt. Leuzit 6 1812 Leuzitg pl. (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57)
bra. leuzit
s.m. Ⓜ leuzic
allumino-silicato di potassio, in cristalli tondeggianti di colore biancastro (bra.) Ⓘ leucite Ⓓ Leuzit ◇ a) Chi dotrei leuzic i é ju de Aghé. Chi dò trei Leuzitg i è schù de Agai. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.).

leuzit (bra.) ↦ leuzit.

levà (col., amp.) ↦ levé.

levant Ⓔ it. levante 6 1873 levante (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31)
amp. levante
s.m. sg.
quello, tra i quattro punti cardinali dell’orizzonte di una località, che si trova dalla parte dove sorge il sole (amp.) Ⓘ levante, est Ⓓ Osten ◇ a) Da levante, da ponente / Vignarà i foreste a grun Da levante, da ponente / Vignarà i foreste a grŭn Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.).

levante (amp.) ↦ levant.

levar (bra., moe.) ↦ levé. [ 532 ]

levazo (amp.) ↦ lavac.

levé Ⓔ LEVĀRE (EWD 4, 199; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’lEBa-) 6 1763 luè de moets ‘removeo, amoveo’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. lové mar. loé Badia levè grd. levé fas. levèr caz. levèr bra. levar moe. levar fod. levé col. levà amp. leà, levà LD levé MdR levé
v.tr. Ⓜ leva
togliere, rimuovere, portare via, contrapposto ad aggiungere, mettere (gad. Ma 1950; P/P 1966, fas. Mz 1976, fod. T 1934) Ⓘ levare Ⓓ wegnehmen, entfernen ◇ a) Lascia star ence l messal / Se calche bel mus / Levar vel ogne abus / Perché ence con chel se pel far mal. Lasa star encie l messal / Se calche bel muso / Levar vel ogni abuso / Perche ence con chel se pel far mal. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.); b) e dapò cogne ence vardèr che l’ègua no me leve i agnìe e dapò kogne enče vardèr, ke l’ègua no me leve i agnie BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.); c) prëia, ch’al leves da chiló mi corp mort por le sopolí tl sepolcher de mi antenac preia, ch’el leve da chilò mi corp mort pur ‘l sopolì t’l sepolch’r d’mi antenati DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia)
v.intr. Ⓜ leva
1 tirarsi su, levarsi verso l’alto (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ alzarsi, sollevarsi Ⓓ aufstehen, sich erheben ◇ a) Ie ue levé, y jì da mi pere, y i dì: Pere! Ie é fat picià dant al ciel, y dant a te. Je úe levé, y schí da mi pére, y i dì: Pére! Je è fat pitgiá dant al tschiel, y dant a te. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.)
2 levarsi in piedi lasciando il letto (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ alzarsi Ⓓ aufstehen ◇ a) vëijes tu, grant fret, che tu ies, cie che ti fra à giapà, percie ch’ël ie levà abenëura? veiste tu, grand fred, koe tu jœs, tgiekœ ti frà a giappà, pertgiek’ œl jœ levà a bœnœura? PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); b) Tuë tu ca y fé nsci: / Canche l leva da duman, / Va y bossi la man! Tue tu ka i fe nshi: / Kanke l leva da duman, / Va i bossi la man! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); c) Incö stàla n pü’ mì, grazia a Idie! Iö sun bëin ligra. S’éla bëin levada mefo? Scé, ëla se’ é bëin levada n püch. Incoeu stala ‘ǹ pü’ mì, grazia a Iddie! Jeu suǹ bëiǹ ligra. S’ éla bëiǹ levada meffo? Ŝé, ëlla s’ é bëiǹ levada ‘ǹ püc. DeRüM, SignuraUma1833-1995:235 (MdR); d) Iö sun jü inier tant tert a dormì, che iö n’à podü levè a bonora incö. Jeu suǹ ĝiü inier tant tärd a dormì, ch’jeu n’ha podü levè a bonn’ óra incoeu. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR); e) Desëin ne m’en feji pa plü mervöia, che levëis incö tant tert. Desëiǹ ne m’eǹ feŝi pa plü merveuja, che levëis incoeu tant tärd. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248 (MdR); f) Vátun sëgn sön let / por lové dales set. Vat’an sëgn sön let / pur levè dals set. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); g) Un dì al leva e disc a so pare: Scutà ió volesse jir per al mondo Un di al levô ö dis a sô parö. Skutà io volössö schir per al mondo ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1 (bra.); h) Da duman, canche stlea di, y che tu leves, o fi / […] / Auza la mënt y l cuer a Idie Da dumaŋ, caŋchë stlëa dì, y chë tu leves, o fì / […] / Auza la mënt y ‘l cuer a Iddie PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); i) Mama lovede, y gnide cun me Mamma levede, e gnide commè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia)
3 detto di astri, alzarsi sull’orizzonte, spuntare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sorgere, alzarsi Ⓓ aufgehen ◇ a) y al ê l’altonn davijin, cun sorëdl torbido, che leva tert y florësc abonora e el ē l’alton da vijing, cung sored’l torbido, ch’leva tērt e floresc’ abonora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ levés, leveda, levedes
che sta ritto, in piedi (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ alzato Ⓓ erhoben ◇ a) y s’é spordü a odëi te n piz na figöra umana stlarida, che somiâ n mort: ara ê süa fomena apëna lovada dala gran maratia e s’ è spordù a udei teng pizz na figura umana stlarida, ch’somiā ‘ng mort: ella ē sua fomena appena levada dalla grang marattìa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia)
levé su 1 (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ alzarsi, sollevarsi Ⓓ aufstehen, sich erheben ◇ a) Tlo toma inò Gejù, y leva su stentan. / Y nëus tumon ruel, y jon tuman rijan Clò toma i’no Giesu, i leva su stöntan. J nous tumong ruöl, / j schong tumang rischang RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) L’é levà sù, e l’é jit da so père. L’e levá su, e l’e shid da so pére. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); c) Y canch’ai continuâ da le damané, al é lové sö, y á dit ad ëi: Chël de os, che é zënza picé, i tires la pröma pera ados ad ëra. E chan ch’ai continuava d’ ‘l damané, al é lové sü, e ha dit ad ai: Cal de os, che é zanza pitgiö, i tire la prüma péra ados ad alla. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); d) Incandenò lèvel sö e s’en và fora de confescional brontoran Inquandenò lèvel seu e s’ eǹ va fòra de confesŝional brontoraǹ DeRüM, Tantarela1833-1995:277 (MdR); e) Oh! Leveré su, y jiré da d’ël, y i diré: Mi bon pere! ie é ufendù Idie, y nce vo. Oh! Leverè su, i girè da del, i i dirè: Mi bong père! iè he uffendù Iddiè, i ‘ncié vo’. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); f) Dito, fato, el lea su, e ‘l se bete in strada ves ciasa. Ditto, fatto, el leva su, el se mete in strada ves ciasa. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) Dopo che l à fat chëst proponiment, l é levé su n pe, e l s’ à metù a caminé per strada dërt a cesa. Dopo che l’ha fat cast proponiment, l’è levè su ‘n pè, el s’ à metù a caminè per strada dart a cieŝa. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); h) Sö lovunde düc impé, / Y tolunde le gote en man / A na viva a San Ciascian. Sou levunde duttg’ impè, / E tollunde ‘l gott’ in mang / A na viva a Sang Ciassang. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia); i) Intan le fi d’Idî i â dit en bela ciarité: No pité, - y al corp mort: - Leva sö; - le mort é gnü vi, y é lové sö. Intang’ ‘l Fì d’Iddì i ā ditt in bella carità: No pittè, - e al corp mort: - Leva sou; - ‘l mort è gnu vì, ed è l’vè sou. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia); j) Sëgn level sö y se fej bel inant / Le pere y la uma de Siur Primiziant Sagn level sö e se fess bell inant / L’pere e la uma de Sior Primiziant PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) 2 (gad.) Ⓘ insorgere Ⓓ entstehen, auftreten ◇ a) Mo impormó canch’ara, […] impormetô de partí fora scialdi bla ai püri s’ él lové sö n sciosciüre de ligrëza Mo impermò cang ch’ella, […] impormettō de partì fora scealdi blaa ai puri s’ elle levè sou ‘ng sussure de ligrezza DeclaraJM, San[ 533 ] taGenofefa1878:6 (Badia) ◆ levé via (gad.) Ⓘ rubare, togliere, sottrarre Ⓓ rauben, wegnehmen ◇ a) Ah! chësta desconsolaziun m’á lové ia la sonn Ah! chesta desconsolaziung m’a levè ia la sonn DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia); b) Fajede sciöch’ i s’á dit, y rovarëis pro me, m’odarëis y osta ligrëza sará perfeta, y degügn ne s’ la podará lové ia. Fajede sceoucch’ i s’ à ditt, e r’vareis pro mè, m’udareis, e osta ligrezza sarà perfetta, e degnungn’ nè s’ la podarà l’vè ia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia) ◆

se levé (fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ sollevarsi Ⓓ sich erheben ◇ a) Viva l nef decan de Fascia / Con bandiere e confalogn / Con trombete e tamburogn / Per El i se à levà en massa. Viva l nef Decan de Fassa / Con bandiere e confalogn / Con trombette e tamburong / Per El i se ha leva n massa. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.); b) No n é tant, che un davant la botega dal tabach se levava in ponta de pe Non è tant, che un davant la botega dal tabac se levava in ponta de pè AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

levé (grd., fod., LD, MdR) ↦ levé.

levè (Badia) ↦ levé.

lever (bra.) ↦ liever.

levèr (fas., caz.) ↦ levé.

levina Ⓔ LABĪNA (EWD 4, 202) 6 1866 levines pl. (BrunelG, Cianbolpin1866:1)
gad. lovina mar. loína Badia levina grd. levina fas. levina caz. levina bra. lavina moe. lavina fod. levina amp. lavina LD levina
s.f. Ⓜ levines
massa di neve che scivola da un pendio montano (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ slavina, valanga Ⓓ Lawine ◇ En chel an da chela gran neveres, che la levines vegnìa jù de d’ogni vers N kel an da kela gran neveres, ke la levines vegnia ʒ̉u de d’ogni vers BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.).

levina (Badia, grd., fas., caz., fod., LD) ↦ levina.

levit Ⓔ it. levita / dt. Levit 6 1879 leviti pl. (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. levit Badia levit
s.m. Ⓜ levic
eccl. sacerdote, ministro del culto (gad.) Ⓘ levita Ⓓ Levit ◇ a) Dui levic y le mantel, oh ci bel guant! / Y en paramënta le Signur Primiziant Dui Leviti e l’mantel, oh tgi bell guant! / E ing paramainta l’Signor Primiziant PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

levit (gad., Badia) ↦ levit.

lezion Ⓔ it. lezione ‹ LECTIŌ (EWD 4, 203) 6 1833 leziuǹ (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233)
gad. leziun Badia leziun grd. lezion fas. lezion fod. lezion amp. lezion LD lezion MdR leziun
s.f. Ⓜ lezions
1 l’insegnamento dato in una volta a una o più persone (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ lezione Ⓓ Unterricht, Lektion ◇ a) Oh chël é pa brau ël. Cotant d’ores de leziun ves dàle al’edema? O quël é pa braú ël. Cotant d’ores de leziuǹ ves dale a l’édema? DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR)
2 sgridata, rimprovero solenne, punizione efficace (fod. Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ lezione Ⓓ Denkzettel, Lektion ◇ a) Braa femenes… ai ome / Na lezion i aé śà dà Braa femmenes… ai ome / Na leziòn iaè za dà Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.).

lezion (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ lezion.

lezit Ⓔ nordit. lèçit(o) ‹ LICITUS (EWD 4, 203) 6 1811 i elle lecito (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:157)
gad. lezit Badia lezito grd. lezito fas. lézit caz. lèzit bra. lecit moe. lèzit fod. lezito amp. lezito LD lezit MdR lezito
agg. Ⓜ lezic, lezita, lezites
che è ammesso dalle leggi morali, che è conforme alle norme dell’onestà o della convenienza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lecito, legittimo Ⓓ erlaubt, rechtmäßig
ester lezit (gad., MdR) Ⓘ essere permesso Ⓓ erlaubt sein ◇ a) Ći avëise pa fat do cëna, sc’ ël é lezito de damanè? Çhi avëis[e] pa fat dò cëna, ŝ’ ël é lecito de damanè? DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR); b) Me, por me, amazeme pö ma, cun ligrëza abracëii la mort, mo mi fi, lascede vire: portéile a mi geniturs; y sc’ al ne s’ é lezit chësc, lasceme vire, no por me, mo por bëgn de chësta creatöra. Mè, pur mè, amazzemme pouma, cung ligrezza abbraccei la mort, mo mi fì, lascede vire: porteile a mi genitori; e s’ el nè s’ è lezito chesc’, lascěmme vire, no pur mè, mo pur bengn’ de chesta creatura. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia).

lezit (gad., LD) ↦ lezit.

lézit (fas.) ↦ lezit.

lèzit (caz., moe.) ↦ lezit.

lezito (Badia, grd., fod., amp., MdR) ↦ lezit.

leziun (gad., Badia, MdR) ↦ lezion.

lgéjer (moe.) ↦ lieje.

li (amp.) ↦ i2.

(gad., mar., Badia) ↦ lieje.

(MdR) ↦ lieje.

liagna (gad., mar., Badia, MdR) ↦ liania.

liania Ⓔ LŪCĀNICA (EWD 4, 206) 6 1833 liagnes pl. (DeRüM, TütParecé1833-1995:255)
gad. liagna mar. liagna Badia liagna grd. liania fas. liènia caz. liènia bra. liania fod. liania LD liania MdR liagna
s.f. Ⓜ lianies
carne di maiale tritata, salata e variamente aromatizzata, e insaccata in budella di suino (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ salsiccia Ⓓ Wurst
liania prateda (MdR) Ⓘ salsiccia arrostita Ⓓ Bratwurst ◇ a) Chëstes liagnes apratades ves plajerà inće, speri. Questes liagnes [appratades] ves plaŝerà inçhie, spéri. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR).

liania (grd., bra., fod., LD) ↦ liania.

liber Ⓔ it. libro ‹ LIBER (EWD 4, 207) 6 1833 libri pl. (DeRüM, Libri1833-1995:285)
gad. liber mar. liber Badia liber grd. liber fas. liber caz. liber fod. liber amp. libro LD liber MdR liber
s.m. Ⓜ libri
insieme di fogli che contengono un testo, rilegati e provvisti di copertina (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ libro Ⓓ Buch ◇ a) sce fossi mefo impò corius de savëi le numer, la sort e le priesc de chisc libri ŝe fossi meffo impò curiùs de savëi le numer, la sort e le pri[ejŝ de quiŝ libri DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); [ 534 ] b) Dapò vespin na sera de na festa / stufo de lieśe nossicé librato / no me soutelo el pensier inze ra testa / de śì a donià? apena dito, fato Dapò vespin na sera de na festa / stufo de liese nošicé librato / no me sòutelo el pensier inže ra testa / de zi a donià? apena dito, fato DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); c) Chësc é le pröm liber blot ladin rové ala stampa. Chesc’ è ‘l prum liber blott lading r’vè alla stampa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia); d) Siur Bacher á dé ala stampa atri bi libri en bel talian saurí da intëne Sior Bacher a dè alla stampa atri bi libri in bell taliang saurì da intenne DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia)
liber da cianties (gad.) Ⓘ libro dei canti Ⓓ Gesangbuch ◇ a) le laut söl liber da cianties devotes, en pert fates da d’ëra, che sospirâ la lontananza dl sposo ‘l laut soul lib’r da cianties d’votes, impert fattes da d’ella, che sospirā la lontananza d’l’ sposo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia) ◆ liber de bateisem (fas.) Ⓘ registro battesimale Ⓓ Taufbuch ◇ a) coscì l’é jit dal curat a preèr che l vardasse dò tel liber de bateisum. cošì l è ʒ̉it da l kurat a preer ke l vardasse dò te l liber de bateisum. BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.).

liber (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., LD, MdR) ↦ liber.

liber (mar., Badia, bra., MdR) ↦ libero.

liberà (col.) ↦ liberé.

liberamenter Ⓔ it. liberamente 6 1878 liberament’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126)
gad. liberamënter Badia liberamënter fas. liberamenter
avv.
in modo libero e autonomo, con libertà, senza vincoli (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ liberamente Ⓓ frei ◇ a) spo s’éra sarada te süa stanza, por i dé liberamënter sfogo en leghermes ala pasciun, ch’i strenjô le cör adöm spo s’ ella sarada te sua stanza, pur i dè liberamente sofogo in legrimes alla passiung, ch’i strengjō ‘l cour adum DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia); b) Ara rabî incërch liberamënter tla curt dl ciastel Ella rabī incearc liberament’r t’ la curt d’l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia).

liberamenter (fas.) ↦ liberamenter.

liberamënter (gad., Badia) ↦ liberamenter.

liberazion Ⓔ it. liberazione 6 1878 liberaziung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102)
gad. liberaziun Badia liberaziun grd. liberazion, librazion fas. liberazion fod. liberazion amp. liberazion LD liberazion
s.f. Ⓜ liberazions
il liberare da una condizione di soggezione o di vincolo (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ liberazione Ⓓ Befreiung ◇ a) […] s’é dantadöt injenedlada por rengrazié a Idî, ch’Ël l’á mantignida tan dî iló y dla mirabla liberaziun […] s’ è dan dal dutt injenedlada pur ringgrazziè a Iddì, ch’El l’à mantignuda tang dī illò e d’la mirabil liberaziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
deliberazion.

liberazion (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ liberazion.

liberaziun (gad., Badia) ↦ liberazion.

liberé Ⓔ it. liberare 6 1858 libràr (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:9)
gad. liberé Badia liberé fas. librèr caz. librèr bra. librar moe. librar fod. liberé col. liberà LD liberé
v.tr. Ⓜ libereia
rendere libero, togliendo da impedimenti, sciogliendo da vincoli e simili (gad. Ma 1950, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ liberare Ⓓ befreien ◇ a) L’é jit a librar la tousa […] e la l’à fata tirar su. Dapò lö schit a libràr la tousô […] ö la la fatta tirràr su. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:9 (bra.); b) Bun coraje, Genofefa, maius crusc te poste aspeté ciamó, mo le Signur te liberará da dötes. Bung coraggio, Genofefa, maiùs crusc’ tè poste aspettè ciamò, mo ‘l Signur tè liberarà da duttes. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia); c) Canche t’es gnü trasporté picia creatöra chiló por ordin de to pere, […] s’á Idî liberé dala mort col meso de chësc animal Cang ch’t’ es gnù trasportè piccea creatura chilò pur ordine d’to pere, […] s’ à Iddì liberè dalla mort colmezzo d’chesc’ animal DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia)
deliberé.

liberé (gad., Badia, fod., LD) ↦ liberé.

libero Ⓔ it. libero ‹ LĪBER (EWD 4, 208) 6 1763 liver ‘liber’ (Bartolomei1763-1976:85)
gad. libero mar. liber Badia liber fas. libero bra. liber moe. libero fod. libero amp. libero MdR liber
agg. Ⓜ liberi, libera, liberes
che si compie o si verifica al di fuori di ogni costrizione o norma (fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ libero Ⓓ frei ☝ lede
ester libero (MdR) Ⓘ essere dispensato Ⓓ freigestellt sein ◇ a) Mo déssel por chëst ester liber da jì soldà, por ester n pros müt? Mó dessl por quëst estr libr da ĝì soldà, por estr ‘ǹ pross mütt? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR).

libero (gad., fas., moe., fod., amp.) ↦ libero.

libertà (grd., fas., col., amp.) ↦ liberté.

liberté Ⓔ apadan. libertat, -ade ‹ LĪBERTĀS (EWD 4, 209) 6 1870 libertà (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. liberté mar. liberté Badia liberté grd. libertà fas. libertà fod. liberté col. libertà amp. libertà LD liberté
s.f. Ⓜ libertés
l’esser libero, lo stato di chi è libero (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ libertà Ⓓ Freiheit ◇ a) L é massima empie i costumi corrotti, e dut l mal, che co la brava libertà é stat somenà in ltalia fin a sto confin. Le massima empie i costumi corrotti, e dut l’mal, che colla brava libertà e stat somena in Italia fin a sto confin. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); b) Cie no n’é, m’éi recordà / D’aé sentù proprio da lore: / Che ades on libertà Cié no n’é, m’ei recordá / D’avé sentú proprio da lore: / Che adés on libertá Anonim, Monumento1873:1 (amp.); c) y solamënter a chisc pac impormetôl de la lascé rové a onur y liberté e solamentr a chisc’ patti impormettōle de la lascè r’vè a unur e libertè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia).

liberté (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ liberté.

librar (bra., moe.) ↦ liberé.

libraria Ⓔ it. libreria 6 1833 libreria (DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:285)
gad. libraria Badia libraria grd. libraria fas. librarìa fod. libraria col. libreria LD libraria MdR libreria
s.f. Ⓜ libraries
raccolta di libri per uso di studio, e anche il luogo stesso (sala o edificio) dove si conservano (MdR) Ⓘ biblioteca Ⓓ Bibliothek ◇ a) Jache to signur Berba ê n om de gran stüdio e de gran savëi, sce ne dübiti nia ch’ël n’abe üna de les plü beles libreries. Ĝiacche tò Signur Bärba ê ‘ǹ óm de graǹ stüdio e de graǹ savëi, ŝe ne dübiti nia ch’ël n’abbe üna de les plü belles libreries. DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); b) Iö stënte bëin a crëie che to si- [ 535 ] gnur berba, ch’in tütes les cosses fô l’ordine instës, n’abe possedü n catalogh de süa libreria Jeu stënte bëiǹ a creÿe che tò Signur Bärba, ch’iǹ tüttes les cosses fô l’ordine instëss, n’abbe possedü ‘ǹ catalog de süa libreria DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:285 (MdR).

libraria (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ libraria.

librarìa (fas.) ↦ libraria.

librazion (grd.) ↦ liberazion.

librèr (fas., caz.) ↦ liberé.

libreria (col., MdR) ↦ libraria.

libro (amp.) ↦ liber.

licare (mar.) ↦ vicare.

liché (Badia) ↦ leché.

liciorent Ⓔ p. presente di alad. *lüčolâr ‹  *LŪCIOLĀRE (da LŪX) (GsellMM) 6 1878 licceorent (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59)
gad. liciorënt mar. licioront Badia liciorënt
agg. Ⓜ liciorenc, liciorenta, liciorentes
che ha riflessi di luce (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ lucido, luccicante Ⓓ glitzernd, glänzend, blank ◇ a) O ch’al fornî fora la grota cun scüsces zinces de sgnec o cun müstl y peres liciorëntes, y la fajô en chësta manira bela y amabla. O ch’el fornì fora la grotta cung scūsces zincies de sgněcc’ o cung mūst’l e pěres liceorantes, e la fajō in chesta maniera bella e amabile. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia); b) Vëigheste (dijô Genofefa) coche la bunté d’Idî se desmostra ince en chësta sajun, sëgn él döt bel blanch, nët y liciorënt. Veigheste (dijō Genofefa) cocche la buntè d’Iddì sè desmostra incie in chesta sajung, ſengn’ elle dutt bell blanc, nett e licceorent. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia); c) Canche le sorvidú i â dé n taí sferié liciorënt sciöche n spidl, y lominus sciöche arjënt, y al s’odô le müs laite, s’ál sprigoré, y tremorâ Canch’ ‘l servidù i ā dè ‘ng taì sfriè licceorant sceoucchè ‘ng spid’l, e luminùs sceoucche arjent, e el s’ udō ‘l mus laite, s’ àle sp[r]igorè, e tromorā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia).

liciorënt (gad., Badia) ↦ liciorent.

licioront (mar.) ↦ liciorent.

lié Ⓔ LIGĀRE (EWD 4, 211) 6 1763 liè ‘ligor, alligo’; liè ‘vinctus’ (Bartolomei1763-1976:85)
gad. lié mar. lié Badia lié grd. lië fas. leèr fod. lié amp. leà LD lié
v.tr. Ⓜ lieia
avvolgere, stringere una persona, una cosa o più cose assieme con una fune e simili (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ legare Ⓓ binden
lié adum (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ legare, collegare, congiungere Ⓓ verbinden, zusammenbinden ◇ a) Sot a n ciadortl de peció ára ciafé na röta dër bel inzinciorada da barbücia blancia ghela y foscia, ara la rump en dui toc desvalis y i liëia cun na rama tëndra adöm en forma de crusc Soutt a ‘ng ceadōrt’l d’pecceŏ alla ceaffè na rŏuta der bell inzinzorada da barbuzza blancia ghēla e foscea, ella la rump in dui tōc’ desvalīs e i lieia cuna rama teindra adum in forma d’crusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

lié (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ lié.

lië (grd.) ↦ lié.

liech (fod.) ↦ lech.

liede (grd.) ↦ lede.

liegher Ⓔ *ALECRIS (EWD 1, 80) 6 1763 alleligher ‘solamen’; ligher ‘laetus’ (Bartolomei1763-1976:68, 85)
gad. ligher mar. ligher Badia ligher grd. liegher, aliegher fas. aiegher caz. agegher bra. liegher, aliegher moe. algegher fod. liegher LD liegher MdR ligher
agg. Ⓜ liegri, liegra, liegres
1 di persona che prova allegrezza, che sente e dimostra allegria (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ allegro Ⓓ heiter, fröhlich ◇ a) Aliegri nëus da Bula! / Fajëve ncuei unëur! Aliegri nëus da Bula! / Faſhëve nkuei unëur! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.); b) l’é vegnù vosc fra, e vosc père dal gran gust, che l’é tornà san e salvo, l’à fat mazèr n bel vedel, e l’à dat orden de stèr algegres. l’é vegnù vos frà, e vos père dal gran gust, che l’é tornà sang e salvo, l’ha fat mazzèr un bel vedel, e l’ha dat ordeng de ster agliègres. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); c) Vosc fra ie unì, y vosc pere dal’alegrëza, che l ie ruà sann y nton, à fat mazé n bel vadel, y śën iesi su aut, che i maia y sta aliegri. Vosc frà i è unì, i vosc père dall’ allegrezza, ch’el iè ruà san i’ n tong, ha fà mazzè ‘n bel vadel, i desèng i èzi su àut, chi maja i sta alliegri. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); d) L é vegnù tuo fradel, e tuo pere l eva tán’ content, che tuo fradel l é vegnù liegher e sann a cesa, che l à fat mazé n bel vedel, e spo l à dit: che i stiebe liegri. L’è vegnù tuo fradèl, e tuo père l’eva tang content, che tuo fradèl l’è vegnù liegher e san a cieŝa, che l’ha fa mazzè en bel vedèl, e spò l’ha dit: Che i stiebe liegri. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); e) Stajon algegres! - / Tin, ton, tan / Tirà polit chele ciampane! Stasong algegress! - / Ting, tong, tang / Tirà polit chelle tgiampane! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.); f) inlaota essi le rëgn zelest tl cör, y podess vire söl monn ligri y contënc zënza pora illaota essi ‘l regno zeleste t’ l cour, e pudess vire soul mon ligri e cuntentg’ zenza pora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia); g) L’onoré Guelfo ê ligher y contënt de podëi acompagné le vësco deboriada cun sü compagns. L’onorato Guelfo ē ligher e content d’pudei accompagnè l vesco d’buriada cung su compangn’s. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia)
2 che è leggermente inebriato da bevande alcoliche (fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ brillo Ⓓ angeheitert ◇ a) Canche n pech da vin / Co la taza te man / Algegher e san / Disc don Valentin Canche n pech da vin / Colla tazza te man / Agliegher e san / Diss Don Valentin PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.)
ester liegher (gad., MdR) Ⓘ essere contento Ⓓ froh sein ◇ a) Iö sun bëin ligher, sc’ ëles ves plej. Jeu suǹ bëiǹ ligr, ŝ’ ëlles ves pläŝ. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); b) Signura ilustriscima sëgn sunsi ligher, ch’i Mori ne n’á fruzé mi ce blanch, deach’ Idî m’á conzedü d’ester presënt a chësc spetacul de doreja Signura illustrissima ſengn’ sungſi ligh’r, ch’i Mori nen à fruzzè mi ciè blanc, dea ch’Iddì m’à conzedù d’est’r pr’jent a chesc’ spettacol d’doreja DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia)
alegher.

liegher (grd., bra., fod., LD) ↦ liegher.

lieje Ⓔ LEGERE (EWD 4, 203) 6 1763 lì ‘lego’ (Bartolomei1763-1976:85)
gad. lí mar. lí Badia lí grd. liejer fas. lejer bra. lejer moe. lgéjer fod. lieje amp. liese LD lieje MdR lì
v.tr. Ⓜ liej, liejon, liet
1 riconoscere dai segni della scrittura le parole e comprenderne il significato (gad. B 1763; A 1879; A [ 536 ] 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ leggere Ⓓ lesen ◇ a) Tö as imparé a lí franch le talian / no te le lascé jí plü fora dla man. Tö aas imparë a lí franc ‘l taliang, / Nó t’ l laschë schi plü fora dla mang. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); b) In ći maniera mo? / Col rajonè gonot, e col lì de bugn libri. Lì lii iö tröp, mo col rajonè ài pôra de vegnì coionè Iǹ çhi maniera mó? / Col raĝionè gonot, e col lì de bugn libri. Lì lii jeu treup, mó col raĝionè hai póra de vegnì cojonè DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); c) Vedé ben, che se ra pó / anche lieśe inze na jejia, / duto chel, ch’éi betù śo, / śà ‘l saé un par ciameśa. Vedé ben, che se ra po / anche lieze inz̄e na gegia, / duto chel, ch’ei betù zò, / za ‘l savé un par ciameza. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); d) Y spo ch’al â lit chëra burta scritöra, / bëgn i éra passada de fá vera indertöra. Y spo ch’al áa lit chëla burta scritüra, / bëgn i éla passada d’fá vera ‘ndertüra. PescostaC, BracunCoz1853-1994:227 (Badia); e) Amàncol per fascian / Scaji duc nesc bec / I rejona, i lec Amancol per Fassang / Scase dutc nes Betc / I resona i letc PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264 (bra.); f) Dapò vespin na sera de na festa / stufo de lieśe nossicé librato / no me soutelo el pensier inze ra testa / de śì a donià? Dapò vespin na sera de na festa / stufo de liese nošicé librato / no me sòutelo el pensier inže ra testa / de zi a donià? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); g) Al gnará scrit p.e. preo, te Marou liarán preo, tla Val dessura prô. El gnarà scritt p. e. prêo, in Marêo liarang preo t’la Val desura prŏ. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia); h) Mo recordesse dagnora, che liëis ladin, y no talian Mo r’cordesse dagnara, ch’lieis lading, e no taliang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia)
2 prendere, tra due o più cose o persone attentamente vagliate, quella più confacente ai gusti o alle necessità (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986) Ⓘ eleggere, scegliere Ⓓ wählen, auslesen ◇ a) O per l amor de Die! Chëst tu es liet ora per ti nevic, y per ti uem? O pœr l’amor dœ Dìœ! Kæst tu es liet ora pœr ti nœvitsch, y pœr ti vuem? PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) Sce tu dubitëies de liejer l unëur o l vadani, / Sebes, che no chëst, bënscì chël, dlonch sibe ti cumpani. Ŝë tu dubitëjes de liës̄er l’unour o ‘l vadagnë, / Sèbbes, chë no chëst, bëŋs̄ì chëll, dlonch sibbe ti cumpagnë. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.) ☟ scelie
p.p. come agg. Ⓜ liet, liec, lieta, lietes
scelto mediante il sistema elettorale (amp.) Ⓘ eletto Ⓓ gewählt ◇ a) El to partito straordinario / Lieto apena, i s’à capì / El Apolonio, el vetrinario / Por’ macaco, i t’à tradì. El to’ partito straordinario / Lieto appena, i să capĭ / El’ Apollonio, el vetrinario / Por macaco i tà tradì. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.)
lieje dant (gad. F 2002; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ leggere ad alta voce Ⓓ vorlesen ◇ a) ch’i dij vigne domënia e festa, mascima in tëmp de pêsc, la mëssa, i lî dant le Vangele, e le spiega ch’i diŝ vigne Domënia e festa, masŝima iǹ tëmp de päŝ, la mëssa, i lì dant le Vangele, e le spiega DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR) ◆ lieje fora (gad., MdR) Ⓘ scegliere Ⓓ aussuchen, auswählen ◇ a) te n n’as bele venü zacotanć a Signur N. che n’avrà manćé de se lì fora i plü bugn te ‘ǹ n’has bel[e] vennü zacotantg a Signur N. che n’avrà mançhié de se lì fòra i plü bugn DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:286 (MdR); b) Vá duncue mi vecio fedel combatënt: líte fora mi plü bun ciaval, cun dodesc braui ritri Va dunque mi veccio fedel combattente: līte fora mì plou bung ciavall, cung dodesc’ braoi reitri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia).

lieje (fod., LD) ↦ lieje.

liejer (grd.) ↦ lieje.

liejia (bra.) ↦ lejia.

liènia (fas., caz.) ↦ liania.

Lienz (fod., col.) ↦ Lienza.

Lienza 6 1870 Lienz (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
fod. Lienz col. Lienz
topon.
città capitale del tirolo orientale (fod.) Ⓘ Lienz Ⓓ Lienz ◇ a) In conclusion son content d’esser stat encia a Lienz e da chele bande. In conclusion son content d’esser stat enĉia a Lienz e da chelle bande. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

lier (grd.) ↦ lere2.

liese (amp.) ↦ lieje.

liet (grd.) ↦ let.

lieto (amp.) ↦ let.

lietra (LD) ↦ lietria.

lietria Ⓔ ahd. leitera (EWD 4, 231) 6 1833 littra (DeRüM, MütMaridé1833-1995:280)
gad. litra mar. litra Badia litra fas. getria LD lietra MdR litra
s.f. Ⓜ lietries
scala portatile i cui scalini sono costituiti da pioli infissi in due staggi paralleli (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ scala a pioli Ⓓ Leiter ◇ a) Canch’ëi fô pro la ćiasa, olà che la morosa dova ester, mëti sö la litra e và sö da finestra. Quanch’ ëi fô prò la çhiasa, olà che la morosa dova estr, mëtti seu la littra e va seu da finestra. DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR).

liever Ⓔ LEPUS (EWD 4, 193) 6 1763 leò ‘lepus’ (Bartolomei1763-1976:85)
gad. lou mar. leo Badia leo grd. liever fas. liever, gever caz. liever, gever bra. lever moe. géure fod. liever, leor amp. lioro LD liever
s.m.f. Ⓜ lievri
mammifero dei leoporidi con lunghe orecchie e pelliccia in genere grigio scura (lepus l.) (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ lepre Ⓓ Hase ◇ a) Insciö tirâl ’ci fora sëgn, ch’i rehli o i loi gnô tan mesti, ch’ai i tolô le mangé fora de süa man Ingsceou tirāle ci fora ſengn’, ch’i rechli o i lěoi gnē tang mesti, ch’ei i tolō ‘l mangiè fora d’sua mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia).

liever (grd., fas., caz., fod., LD) ↦ liever.

ligher (gad., mar., Badia, MdR) ↦ liegher.

ligherzin Ⓔ deriv. di ligher x ligreza (GsellMM) 6 1857 ligherzin (DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9)
gad. ligherzin mar. ligherzin Badia ligherzin grd. ligherzin LD ligherzin
agg. Ⓜ ligherzins, ligherzina, ligherzines
di persona che prova allegrezza, che sente e dimostra allegria (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ allegro Ⓓ fröhlich, heiter ◇ a) Vé Martin, t’es ligherzin, / mo ligrëza tla ciavëza! [ 537 ] Martin, t’ es ligherzin, / mo ligrëza tla ćiavëza! DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9 (Badia).

ligherzin (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ ligherzin.

ligna (mar., Badia, amp.) ↦ linia.

lignada (gad., Badia) ↦ legneda.

ligrëza (gad., mar., Badia, MdR) ↦ legreza.

lijier (fas.) ↦ lesier.

lim (Badia, grd., LD) ↦ lime.

lime Ⓔ LĪMEN (EWD 4, 213) 6 1878 lime (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55)
gad. limo mar. limo Badia lim grd. lim fod. lime LD lim
s.m. Ⓜ limi
parte inferiore del vano della porta; entrata, ingresso (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ soglia Ⓓ Schwelle ◇ a) ara porvâ gonot sön limo sentada cun les leghermes ai edli, de taché adöm i toc ella purvā gonot soung lime sentada colles legrimes ai oudli, d’tacchè adūm i tocc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia)
lime d’usc (gad. V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; F 2002, LD DLS 2002) Ⓘ soglia della porta Ⓓ Türschwelle ◇ a) "Te portun i edli" dij Conrad y i mostra dal limo d’üsc tla man i edli dl cian. "T’ portung i oudlì" disc’ Conrad, e i mostra dal lime d’usc’ t’ la mang i oudli d’l ciang. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia).

lime (fod.) ↦ lime.

liminous (fod.) ↦ luminous.

limo (gad., mar.) ↦ lime.

limojina Ⓔ nordit. limòśina ‹ ELEĒMOSYNA ‹ έλεημoσύνη (EWD 4, 216) 6 1870 limosena (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. limojina † mar. limojina Badia limojina grd. lemojina fas. limójina fod. limojina col. limojina amp. limojina
s.f. Ⓜ limojines
soccorso materiale che si dà al prossimo bisognoso (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ elemosina Ⓓ Almosen ◇ a) E massima la puora jent, che ven su per limojina sarave ben contenta de podè tornà sot a l’Austria E massima la puora jent, che ven su per limosena sarave ben contenta de podè tornà sott all’ Austria AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

limojina (mar., Badia, fod., col., amp.) ↦ limojina.

limójina (fas.) ↦ limojina.

limojina † (gad.) ↦ limojina.

limpea (grd.) ↦ empera.

lin Ⓔ LĪNUM (EWD 4, 217) 6 1763 lin ‘linum’ (Bartolomei1763-1976:85)
gad. lin mar. lin Badia lin grd. lin fas. lin fod. lin amp. lin LD lin MdR lin
s.m. sg.
1 fibra tessile estratta dalla pianta omonima mediante macerazione del fusto (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; PM 1985; Pz 1989; DLS 2002; MS 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ lino Ⓓ Flachs, Leinen ◇ a) A. Oh, i à bëin comprè, che i à comprè zacotan de biesces, e na ria asora, despò n pü’ de lin. A. Oh, j’ha bëiǹ comprè, ch’j’ha comprè zacotaǹ de biesces, e ‘na ria azòra, despò ‘ǹ pü’ de liǹ. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); b) al me paress d’ester felize, sc’ i ess n bun liber, lin y roda da firé! el mè paress’ d’est’r felize, s’ i ess’ ‘ng bung liber, ling e roda da firè! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia); c) Te verzon ie unides flaces flëures y ierbes, y l lin sun chël che la mutans ova tan gudù, l lin ie unì apëina n dëit lonch. tę vęrtsóŋ íe unídęs flátšęs flóuręs i iá̤rbęs, i l liŋ suŋ ka̤l kę la̤ mutáŋs ǫ́a̤ taŋ gudú, l liŋ íe uní a̤pá̤ina̤ n dá̤it loŋk. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
2 la fibra del lino filata e tessuta (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tessuto di lino, lino Ⓓ Leinwand, Leinen ◇ a) mo chiló i smarësc le müs, vëgn blanch desche che le lin, ch’ara tignî en man mo chilò i smaresc’ ‘l mus, vengn’ blanc desc’ che ‘l ling, ch ella tignìa in mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

lin (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦

lin.

lincerna Ⓔ *LINTERNA x *LŪCERNA (GsellMM) 6 1858 lincerna (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234)
gad. lincerna mar. lincerna Badia lincerna fod. lincerna amp. lizerna
s.f. Ⓜ lincernes
nome generico col quale si indicano vari tipi di sorgenti luminose artificiali (gad. A 1879; Ma 1950; Pi 1967; V/P 1998, fod. A 1879; T 1934, amp. A 1879) Ⓘ lampada, lampada a petrolio Ⓓ Lampe, Petroleumlampe ◇ a) Por lincerna sorvî la löna / ala fia de Iocl ch’injignâ la cöna. Per lincerna servía la lüna / ala fia de Iocl ch’anjignava la cüna. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) Ah! (dijôra gonot tra se) podessi avëi na lincerna, che cun süa löm amabla me fajess chëst’abitaziun scöra manco inchersciora Ah! (dijōla gonot tra sè) pudessi avei na lincerna, che cung sua lum amabile mè fajess’ chest’abitaziung scura manco inc’rsceŏra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia) ☟ lucerna.

lincerna (gad., mar., Badia, fod.) ↦ lincerna.

linea (bra.) ↦ linia.

linëus (grd.) ↦ luminous.

lingaz Ⓔ deriv. di lenga + -az ‹ apadan. *-atso ‹ aprov. -atge (GsellMM) 6 1833 linguaz (DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280)
gad. lingaz mar. lingaz Badia lingaz grd. lingaz fas. lengaz fod. lengaz LD lingaz MdR lingaz
s.m. Ⓜ lingac
sistema grammaticale e lessicale per mezzo del quale gli appartenenti ad una comunità comunicano tra loro (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005;, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ lingua, linguaggio Ⓓ Sprache ◇ a) Ël i và pro e dij inte so lingaz ladin: "N’ëise nia odü berba Jan Casper da Ćiaminades valgó stan incërch chisc parëis a sorëdl?" Ël i va prò e diŝ inte sò linguaz ladiǹ: "N’ ëise nìa odü bärba Ĵean Caspr da Çhiaminades valgó staǹ inćërc quiŝ parëis a sorëdl?" DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR); b) Mo nosc lingaz ne se lascia nia scrí belavisa coles lëtres talianes. Mo nosc’ lingaz nè sè lascea nia scrì bell’ avvisa colles lettres talianes. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia); c) Da pice insö me recordi, che bones porsones se confortâ, de ciafé […] la vita de S. Genofefa stampada te nosc lingaz ladin. Da picce ingsou me recordi, che bones persones sè confortā, de ceaffè […] la vita d’S. Genofefa stampada te nosc’ lingaz lading. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia) ☟ lingua, linguaje.

lingaz (gad., mar., Badia, grd., LD, MdR) ↦ lingaz.

lingua Ⓔ it. lingua 6 1833 lingúa (DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231)
fod. lingua amp. lingua MdR lingua
s.f. Ⓜ lingues
sistema grammaticale e lessicale per mezzo del qua- [ 538 ] le gli appartenenti ad una comunità comunicano tra loro (fod. P/M 1985; Ms 2005, amp., MdR) Ⓘ lingua Ⓓ Sprache ◇ a) Él bele die, che vos imparëis la lingua taliana? Él bel[e] die, che vos imparëis la lingúa taliana? DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); b) No ‘l é nuia de mereea / Che un somaro come te / El no ebe calche idea / Vera lingua, cioè chel che ‘l é!… No le nuia de mereea / Che un somaro come tè / El no ebbe, calche idĕa / Vera lingua, cioè chel che le!… Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.) ☝ lingaz.

lingua (fod., amp., MdR) ↦ lingua.

linguagio (grd., fas., fod.) ↦ linguaje.

linguaje Ⓔ ven. linguaśo (GsellMM) 6 1844 linguagio (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
grd. linguagio fas. linguagio fod. linguagio amp. linguajo
s.m. Ⓜ linguaji
sistema grammaticale e lessicale per mezzo del quale gli appartenenti ad una comunità comunicano tra loro (grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ linguaggio, lingua Ⓓ Sprache ◇ a) Zenzo pien de baronada / taia su e bete via, / po el i dà una sonada / col linguajo de galia. Zènz̄o pién de baronada / tàia su e bete via, / pò el i da una sonada / col linguagio de galìa. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.) ☝ lingaz.

linguajo (amp.) ↦ linguaje.

linia Ⓔ it. linea ‹ LĪNEA (EWD 4, 211) 6 1878 ligna (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8)
gad. linia mar. ligna Badia ligna grd. linia fas. linia bra. linea fod. linia amp. ligna LD linia
s.f. Ⓜ linies
serie di persone, animali o cose disposte una di fianco all’altra (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; PM 1985; Pz 1989; DLS 2002; MS 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ riga, fila Ⓓ Zeile, Reihe ◇ a) Dan porta linia a linia aspetâ la ciavalaria y l’infantaria. Dang porta ligna a ligna aspettā la cavellaria e l’infanteria. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

linia (gad., grd., fas., fod., LD) ↦ linia.

linzó (gad., mar., Badia) ↦ lenzuel.

linzöl (moe.) ↦ lenzuel.

linzuel (grd.) ↦ lenzuel.

lion Ⓔ it. leone ‹ LEŌ (EWD 4, 232) 6 1878 liungs pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78)
gad. liun mar. liun Badia liun grd. lion fas. leon fod. leon amp. leon LD lion
s.m. Ⓜ lions
grosso carnivoro dei felini, con criniera sul collo e sulle spalle (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ leone Ⓓ Löwe ◇ a) Chi che confida en Ël, passará zënza dann porsura viperes y serpënc, pestará sot liuns y draguns. Chicche confida in El, passarà zenza dan pur sura viperes e serpentg’, p’starà soutt liungs e dragungs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia).

lion (grd., LD) ↦ lion.

lioro (amp.) ↦ liever.

liront (mar.) ↦ rovent.

Lisabeta 6 1833 Lisabetta (DeRüM, CotancMëis1833-1995:253)
MdR Lisabeta
antrop.
(MdR) Ⓘ Elisabetta Ⓓ Elisabeth ◇ a) Avrëis bëin la bontè de dè lizënza, che vosta serva porte chësta lëtra a la posta? / N’avëis ch’a comanè. / Lisabeta! / Ći comanëise, signur? Avrëis bëiǹ la bontè de dè licënza, che vosta serva porte questa lëttra a la posta? / N’avëis ch’a commanè. / Lisabetta! / Çhi commanëise, Signur? DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR).

Lisabeta (MdR) ↦ Lisabeta.

lisciüa (gad., Badia) ↦ lesciva.

lisier (gad., MdR) ↦ lesier.

lisiermënter (gad., Badia) ↦ lesiermenter.

lisir (Badia) ↦ lesier.

lisöra (gad.) ↦ lesura.

lissiva (col.) ↦ lessiva.

lista Ⓔ it. lista ‹ germ. * līsta (EWD 4, 226) 6 1865 lista (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. lista mar. lista Badia lista grd. lista fas. lista fod. lista amp. lista LD lista
s.f. Ⓜ listes
foglio di carta in cui si elencano cose o persone (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ elenco, lista Ⓓ Liste, Verzeichnis ◇ a) Düc ëi dl pice nosc paisc - / Di gragn bëgns lungia lista, / Che ëi á trat dal paraisc. Duttg’ èi d’l picce nosc’ paisc’ - / Di grangn’ beingn’s lungia lista, / Ch’ei ha tratt dal Paraisc’. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) De i tuoi śo al farmazista, / Almanco in parte el salario, / E cancelalo da ra lista / De chi che à onorario. Dei tuoi zó al Farmazista, / Almanco in parte el salario, / E cancellalo dara lista / De chi che á onorario. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); c) El secondo su ra lista / Un stupendo orangotan / ‘L é una bestia molto trista / Da stà senpre da lontan. El secondo sura lista / Un stupendo Orangotán / Le una bestia molto trista / Da sta sempre da lontan. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.).

lista (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ li-

sta.

lisüra (Badia) ↦ lesura.

lita (fas.) ↦ lite.

litania (gad., Badia) ↦ letania.

litània (bra.) ↦ letania.

lite Ⓔ it. lite 6 1856 lite (PlonerM, Erzählung2AMP1856:24)
fas. lita, litia amp. lite
s.f. Ⓜ lites
nel linguaggio giuridico, la questione su cui verte la discussione delle parti contendenti in una lite giudiziaria (fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, amp.) Ⓘ controversia, causa, lite giudiziaria Ⓓ Rechtsstreit ◇ a) Un pitor ‘l aea un dì tolesc su da piturà doi litigantes, un ch’aea pardù, ‘l outro, ch’aea vadagnà ra lite. Un pittor ‘l aveva un di toleŝ sú da pitturá doi litigantes, un ch’avea përdú, l’autro, ch’avea vadagná ra lite. PlonerM, Erzählung2AMP1856:24 (amp.) ☝ litiga.

lite (amp.) ↦ lite.

litear (bra.) ↦ litighé.

litènia (fas.) ↦ letènia.

litia (fas.) ↦ lita.

litiar (moe.) ↦ litighé.

litièr (fas.) ↦ litighé.

litiera (fas., caz.) ↦ letiera.

litiga Ⓔ deriv. di litighé (EWD 4, 230) 6 1807 litiga (PlonerM, Erzählung2GRD1807:45)
gad. litiga mar. litiga Badia litiga grd. litiga fod. litiga amp. litiga
s.f. Ⓜ litighes
[ 539 ]
nel linguaggio giuridico, la questione su cui ver-te la discussione delle parti contendenti in una lite giudiziaria (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ controversia, lite giudiziaria Ⓓ Rechtsstreit ◇ a) N moler à tëut su n di a depënjer doi uemes, che ova na litiga tra ëi: l un, che l’ova perduda, y l auter, che l’ova vënta. Ung moler a tœut su ung dì a depœncher doi vuemes, kœ avòva una litiga tra œi: l’ung, kœ l’avòva perdùda, y l’auter, kœ l’avòva venta. PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); b) N moler á tut sö n de a depënje dui omi, ch’â na litiga tra d’ëi, l’un che l’â pordüda, y l’ater, che l’â vënta. Uŋ moler a tùt sèu uŋ dè a depënĝe dui omi, ch’â ‘na litiga tra d’ëi, l’uŋ ch’l’â perdùda, e l’àter, ch’l’â vënta. PlonerM, Erzählung2BAD1856:24 (Badia); c) N moler á tut sö n de a deponjer dui omi, chi co â na litiga tra d’ëi, önn che l’â pordüda, y l’ater, co la davagnâ. ’ŋ moler a tut sèu ’ŋ dé a deponĝer dui omi, chi che â ‘na litiga tra d’ei, ’ŋ che l’â perdùda, y l’ater, che la vadagnava. PlonerM, Erzählung2MAR1856:24 (mar.) ☟ lite.

litiga (gad., mar., Badia, grd., fod., amp.) ↦ litiga.

litigà (col., amp.) ↦ litighé.

litigant Ⓔ it. litigante 6 1856 litigantes m. pl. (PlonerM, Erzählung2AMP1856:24)
amp. litigant
s.m.f. Ⓜ litiganc, litiganta, litigantes
chi contrasta con parole vivaci, irose e talvolta aspre e ingiuriose, soprattutto per far valere o per imporre le proprie ragioni (amp.) Ⓘ litigone Ⓓ Streithansl ◇ a) Un pitor ‘l aea un dì tolesc su da piturà doi litigantes, un ch’aea pardù, ‘l outro, ch’aea vadagnà ra lite. Un pittor ‘l aveva un di toleŝ sú da pitturá doi litigantes, un ch’avea përdú, l’autro, ch’avea vadagná ra lite. PlonerM, Erzählung2AMP1856:24 (amp.).

litigant (amp.) ↦ litigant.

litighé Ⓔ it. litigare ‹ LĪTIGĀRE (EWD 4, 230) 6 1763 litighè ‘cavillor’ (Bartolomei1763-1976:85)
gad. litighé mar. litighé Badia litighé grd. litighé fas. litièr bra. litear moe. litiar fod. litighé col. litigà amp. litigà LD litighé
v.intr. Ⓜ litigheia
venire a contrasto con qualcuno in modo violento e ingiurioso (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ litigare Ⓓ streiten ◇ a) N pitor s’à tout soura de pituré doi omi (omegn), che ava litighé deberiada Uŋ pitor se ha tout soura de pituré doi omi (omeni), che ava litighé deberiada PlonerM, Erzählung2FOD1856:25 (fod.).

litighé (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ litighé.

litiria (gad., Badia) ↦ letiera.

litra (gad., mar., Badia, MdR) ↦ lietria.

liun (gad., mar., Badia) ↦ lion.

Livinarlonch (bra.) ↦ Vinarlonch.

lizenza Ⓔ it. licenza ‹ LICENTIA (EWD 4, 234) 6 1631 licenza (Proclama1631-1991:157)
gad. lizënza mar. lizonza Badia lizënza grd. lizënza fas. lizenza fod. lizenza amp. lizenza LD lizenza MdR lizënza
s.f. Ⓜ lizenzes
autorizzazione, consenso verbale o scritto con cui a qualcuno viene concesso di fare qualcosa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ permesso, licenza Ⓓ Lizenz, Bewilligung, Erlaubnis ◇ a) Mo impormó canch’ara, cun lizënza dl grof, anunziâ por le rest dl ann paga dopla ai soldas y ai servi, […] s’él lové sö n sciosciüre de ligrëza Mo impermò cang ch’ella, cung lizenza d’l grof, annunziā pur ‘l rest d’l an paga doppla ai soldàs e ai servi, […] s’ elle levè sou ‘ng sussure de ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia)
con lizenza (gad., grd. F 2002) Ⓘ con rispetto Ⓓ mit Verlaub ◇ a) Con lizonza cari nüc / Con lizonza cares nüces / Con lizonza düc atló / Ch’i se desturbi endô. Cong lizonza cari Nutsch / Cong lizonza cares Nutschös / Cong lizonza dutg atlo / Chi sö dosturbi, ‘ng dó. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.) ◆ dé la lizenza (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ autorizzare Ⓓ genehmigen ◇ a) Avrëis bëin la bontè de dè lizënza, che vosta serva porte chësta lëtra a la posta? Avrëis bëiǹ la bontè de dè licënza, che vosta serva porte questa lëttra a la posta? DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR); b) Do le iade tla vera m’ál Ël provedü de chësta onorevola y amabla incombënza, ch’i ne me lasciará mai jí de man: déme duncue lizënza de l’eseguí. Daō ‘l iade t’ la verra m’àle El provvedū d’chesta onorevole e amabil incombenza, ch’i nè m’lascearà mai ji d’mang: demme dunque lizenza d’l’ eseguì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia).

lizenza (fas., fod., amp., LD) ↦ lizenza.

lizënza (gad., Badia, grd., MdR) ↦ lizenza.

lizerna (amp.) ↦ lincerna.

lizitazion Ⓔ nordit. liçitazion (EWD 4, 235) 6 1833 licitaziuǹ (DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:286)
gad. lizitaziun mar. lizitaziun Badia lizitaziun grd. lizitazion fas. lizitazion fod. lizitazion MdR lizitaziun
s.f. Ⓜ lizitazions
offerta di prezzo in una pubblica asta (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, MdR) Ⓘ licitazione, asta pubblica Ⓓ Auktion, Versteigerung ◇ a) Incandenò sce te fejes na lizitaziun, sieste tant bun a me scrì, che sc’ i à dlaorela, vëgni. Inquandenò ŝe te feŝes ‘na licitaziuǹ, sieste tant buǹ a me scri, che ŝ’ j’ha de l’orella, vëgni. DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:286 (MdR).

lizitazion (grd., fas., fod.) ↦ lizitazion.

lizitaziun (gad., mar., Badia, MdR) ↦ lizitazion.

lizonza (mar.) ↦ lizenza.

(Badia, fas., caz., bra.) ↦ lò.

Ⓔ ILLŌC (EWD 4, 22) 6 1845 lo (BrunelG, MusciatSalin1845:9)
gad. ló † Badia ló fas. ló caz. ló bra. ló
avv.
lì, in quel luogo (gad., fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ là, colà Ⓓ dort ◇ a) Ló entorn n pìcol giro i à fat, / No da savech, mo da mat, / Con na tal paura semper, / Che i à ciapà tel venter. Lo ‘ntorn n pikol ǧiro i ha fat, / No da savek, mo da mat, / Kon una tal paùra semper, / Ke i ha čapà te l venter. BrunelG, MusciatSalin1845:9 (bra.); b) Canche i é rué sa Mortic i à chiamà aló da l’ost, e l’era tropa jent ló, omegn e fenc e touses. Kan ke i è ruè sa Mortič i a kiamà alò da l ost, e l era tropa ʒ̉ent lò, omegn e fenč e tous̄es. BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.)
lò che (gad.) Ⓘ quando, allorché Ⓓ wenn, als, sobald ◇ b) Cara jënt! N’i jide daimpró, / ló che le tofëis, oltesse inaó! Cara jëint! N’i jide damprò, / lò ch’l’tofês, oltésse inaò! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia)
ilò.

ló † (gad.) ↦ lò.

lo (accus.) (fas.) ↦ l.

löch (moe.) ↦ luech.

lodar (bra., moe.) ↦ laudé. [ 540 ]

lode Ⓔ it. lode ‹ LAUS (EWD 4, 239) 6 1878 lode (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43)
gad. lode Badia lode grd. lode fas. lode fod. lode
s.f. sg.
approvazione incondizionata, elogio, plauso (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ lode Ⓓ Lob ◇ a) "Ci ligrëza ch’al é", ponsâra, a odëi mile fedei dan da Idî abiná ad ascolté sö süa parora, y plëgns de fede a mené sö al cil cianties en lode a Idî. "Ci ligrezza’ ch’el è", pungsāla, a udei mille fedeli dang da Iddì abbinà ad ascoltè sou sua parora, e pleng’ns de fede a m’nè sou al ceìl cianties in lōde a Iddì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia); b) Lode a Os, o Dî d’infinida bunté, amur etern, onur y gloria a osta divina providënza Lode a Os, o Dio d’infinita bontè, amur eterno, unur e gloria a osta divina provvidenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia).

lode (gad., Badia, grd., fas., fod.) ↦ lode.

lodèr (fas.) ↦ laudé.

loé (mar.) ↦ levé.

lof (col.) ↦ louf.

loína (mar.) ↦ levina.

Loisele 6 1838 Loisölö (AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132)
gad. Loisele mar. Loisele
antrop.
(gad.) Ⓘ Luigia Ⓓ Luise ◇ a) Tö, mia bona Loisele, / Te ciafaras na oma nea. Tō mia bona Loisölö / To tschafaras na oma nea. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.).

Loisele (gad., mar.) ↦ Loisele.

lojënt (gad., Badia) ↦ lujent.

Lola 6 1828 Lula (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
grd. Lula
antrop.
(grd.) Ⓘ Aurora Ⓓ Aurora ◇ a) I vën duc chëi da Bula, / Ciantan, sunan, cigan. / No mé la vedla Lula / Per ve prië de pan. I vën duc këi da Bula, / Ciantan, sunan, cigan. / No me la vedla Lula / Per ve prië de pan. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.).

löm (gad., mar.) ↦ lum.

lombardo (amp.) ↦ lombert.

lombert Ⓔ LOMBARDUS ‹  LONGOBARDUS ‹  LANGOBARDUS (EWD 4, 242) 6 1828 lumberc pl. (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. lombert mar. lombert Badia lombert grd. lumbert fas. lombert fod. lombert amp. lombardo LD lombert
s.m.f. Ⓜ lomberc, lomberda, lomberdes
pegg. abitante o nativo dell’italia (settentrionale) (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ italiano, italiano settentrionale Ⓓ Italiener, Norditaliener ◇ a) Svardënes dai malans, / Crauniede chëi lumberc, / Dijëde ala mutans / De no fé plu basterc! Svardënes dai malans, / Krauniëde këi Lumberc, / Diſhëde ala mutans / De no fe plu basterc! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Alt en aria, y n cigun / N lombert che stlopetun! Alt in aria, e n’cigun / Un lombert che stlopetun! PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); c) Sëgn, lomberc, rendess’ atira / Che scenó alzuns’ la mira Sagn Lomberçh rendess’ attira / Che se nò alzuns la mira PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); d) Al é chël bur lombert d’Agort / o da Ciadura che ne n’ó dé tria All ö kal bur Lombert d’Agord / O da Tgiadura kö nö no de tria PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia).

lombert (gad., mar., Badia, fas., fod., LD) ↦ lombert.

lomin (gad., mar.) ↦ lumin.

lominé (gad., mar.) ↦ luminé.

lominus (gad., mar.) ↦ luminous.

löna (gad., mar.) ↦ luna.

lonc Ⓔ LONGĒ (EWD 4, 261; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’lOnge) 6 1833 lunĝ (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233)
gad. lunc mar. lunc Badia lunc grd. lonc fas. lènc bra. lonc fod. lonc amp. lonc LD lonc MdR lonc
avv.
1 esprime un rapporto spaziale, temporale o ideale definito dagli effetti di una distanza relativamente notevole (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ lontano, distante Ⓓ entfernt, fern, weit weg ◇ a) Iö mine ch’ël stie inte la contrada di becas, nia lunc da la plaza de le Dom. Jeu mine ch’ël stie inte la contrada di beccàs, nia lunĝ da la plazza de le Dom. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); b) por chësta porta rovân a n post alt, sot al cil destenü fora, nia lunc da n gran bosch pur chesta porta r’vāng a ‘ng post alt, soutt al ceìl destenù fora, nia lunc’ dang grang bosc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); c) Schmerzenreich gnô incuntra cun gran ligrëza, y scraiâ da lunc: O uma, gnëise, gnëise ala finada; iö gnô gram por os iö. Schmerzenreich gnē ingcuntra cung grang ligrezza, e scraiā da lunc’: O uma, gneiſe, gneiſe alla finada; iou gnē gram pur os iou. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia) ☝ dalonc
2 in luogo lontano, a grande o a relativamente notevole distanza (gad.) Ⓘ lontano Ⓓ weit ◇ a) Ai stracia la desgraziada dî lunc ite por la boscaia, cina ch’ai ê rová a n plaz lëde Ei straccea la desgraziada dī lunc’ ite pur la boscaia, cina ch’ei ē r’va a ‘ng plāz lede DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia)
lonc y lerch (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ in lungo e in largo Ⓓ weit und breit ◇ a) y le conte se mët a cherdé adöm sü compagns; destaca dal col le corn da ciacia d’arjënt, sbunfa ite n sofl, ch’i crëps ingherdenî da vigni pert lunc y lerch e ‘l conte s’ mett a ch’rdè adūm su compangn’s; destacca dal cōl ‘l cŏr da ciaccea d’arjent, sbumfa ite ‘ng soffl, ch’i crepp ingherdenì da vigne pērt lunc’ e lerc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia).

lonc (grd., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ lonc.

lonch Ⓔ LONGUS (EWD 4, 262; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/’lOng-u) 6 1763 lung ‘longus, proceritas’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. lunch mar. lunch Badia lunch grd. lonch fas. lonch caz. lench bra. lonch moe. lonch fod. lonch amp. longo LD lonch MdR lunch
agg. Ⓜ lonc, longia, longes
1 che ha una determinata lunghezza (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ lungo Ⓓ lang ◇ a) Chi n uel longes, chi n uel curtes, / Chi n uel fosces, chi n uel burtes, / Ma uniun arà assé! Chi n’uel lònges, chi n’uel cùrtes, / Chi n’uel fosches, chi n’uel burtes, / Ma og’nun’g aurà assè! PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); b) Despò àle, pro na vita tant cürta, le col massa lunch e sotì. Despò hale, prò ‘na vita tant cürta, le còl massa lung e sottì. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); c) Viva de Moena l segnor Curat, / Con so capelan lonch / De lenga no monch Viva de Moena l signor Curat, / Con so capellan long / De lenga [ 541 ] non monch PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.); d) Di gragn bëgns lungia lista, / Che ëi á trat dal paraisc. Di grangn’ beingn’s lungia lista, / Ch’ei ha tratt dal Paraisc’. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); e) ‘L à el pelo longo; ‘l é da caza / Molto cuesto ma teston. L’à el pelo longo; le da caza / Molto questo ma testόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); f) y Genofefa fata ite te süa pel de biscia, les sciables curides dai ciavëis lunc blancojins, i brac y i pîsc desnüs e Genofefa fatta ite t’ sua pell’ d’bīscea, les sceables curides dai ciaveis lunc’ blancojings, i bracc’ ei i pisc’ desnūs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia); g) Tra chëra jënt, che gnô incuntra ala compagnia de Genofefa êl dui pelegrins cun mazes lunges Tra chella jent, ch’gnē ingcuntra alla compagnia d’Genofefa ēle dui pellegrings cung mazzes lungies DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia); h) l lin ie unì apëina n dëit lonch l liŋ íe uní a̤pá̤ina̤ n dá̤it loŋk RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
2 che si estende nel tempo, che dura molto o da molto (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lungo Ⓓ lang ◇ a) Ch’al i dais dër vita lungia / Ch’al sides ai gragn, ai pici dlungia Ch’Al i dì dar vita lungia / Ch’Al sì ai grain, ai pitsi dlungia PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); b) Gio volesse formai e forandìe / Dapò ve n sone de lenc e bie. Io volössö formài ö forandiö / Dapò ving sonö dö lönc ö biö. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.); c) Entant ge saea a Cianbolfin sot letiera l temp lènch Intant ğe saea a Čanbolfin sot letiera l temp lenk BrunelG, Cianbolpin1866:21 (caz.); d) n iade lunch, de fadia y plëgn de prighi ‘ng iade lunc, d’fadìa e plengn’ d’prigoi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia); e) Ahi! set agn lungiscims messëi sté zënza n bocun de pan, zënza n ciöm de guant ahi! sett angn’ lunghissimi m’ssei ste zenza ‘ng buccung d’pang, zenza ‘ng ceum d’guant DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia); f) Insciö descedâ sö chël möt demorvëia l’alegria de chi da past, y le lunch pité dl pere y dla uma á baraté ciará cun vera ligrëza Ingsceou descedā sou chel mutt d’morvouia l’allegrìa d’chi da past, e ‘l lunc pittè d’l pere e d’la uma à barattè cearà cung vera ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia); g) Ma la longia suta à fat gran dann sula campanies ma̤ la̤ lóndya̤ súta̤ a fat gran dan su la̤ ka̤mpányęs RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.).

lonch (grd., fas., bra., moe., fod., LD) ↦ lonch.

lönesc (gad., mar.) ↦ lunesc.

lonfer (mar.) ↦ infern.

Longega 6 1858 Longega (PescostaC, BonesEghes1858-1994:229)
gad. Longega Badia Lungega grd. Longega amp. Longega LD Longega
topon.
paesino all’imbocco della val di marebbe (gad. DLS 2002, grd. F 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Longega Ⓓ Zwischenwasser ◇ a) os dal me sëch, passede Col Maladët, / sa Morin Rot da Calfosch a bëre ega, / y che fosses jön funz de Marou o a Longega! os dal mè sëch, passed’ Côl Maladët, / sa Morin Rot da Calfosch a bëir’ ega, / y che fosses jö in funz de Marô o a Longega! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia).

Longega (gad., grd., amp., LD) ↦ Longega.

longo (amp.) ↦ lonch.

Lont Ⓔ dtir. (Unter)Lånd 6 1850 Lond (DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:267)
gad. Lont Badia Lont grd. Lont fas. Lont LD lont
topon.
la valle dell’adige fra bolzano e salorno (gad. DLS 2002, grd. Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Bassa Atesina Ⓓ Unterland ◇ bevanda dl Lont (bevanda) (Badia).

Lont (gad., Badia, grd., fas., LD) ↦ Lont.

lontan Ⓔ it. lontano 6 1832 lontan (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144)
fas. lontan caz. lontan moe. lontan amp. lontan
avv.
esprime un rapporto spaziale, temporale o ideale definito dagli effetti di una distanza relativamente notevole (fas., amp.) Ⓘ lontano, distante Ⓓ weit weg, entfernt, fern ◇ a) E canche l’era amò lontan, so père l’à vedù, e menà a compascion l’é coret encontra E canche l’era amó lontan, so pére l’a vedú, e mená a compassion l’é corrét incontra HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); b) ‘L é una bestia molto trista / Da stà senpre da lontan. Le una bestia molto trista / Da sta sempre da lontan. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.); c) Del somaro ra scalzades / Signor, tien da nos lontan. Del somaro ra scalzades / Signor, tien a nos lontan. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.) ☝ dalonc
agg. Ⓜ lontans, lontana, lontanes
che dista, che è lontano (fas. DA 1973, amp.) Ⓘ lontano, remoto, distante Ⓓ entfernt, fern ◇ a) E dò no tropes dis dapò, che l’à abù sturtà dut ensema, l’é se n jit en n paìsc lontan E do no tropes di dapó, che l’a abú sturtá dut insema, l’e s’ inshid in un paish lontan HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); b) chest fi più jon dò zeche dis l’à tout sù la sia robes, e l’é se n jit, e l’é ruà te n paìsc forestier lontan chest fì plu joug doò seche dis l’ha tout su la sia robes, e l’è sin git, e l’è ruà te ung paìs forestier lontang SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245 (caz.) ☝ dalonc.

lontan (fas., caz., moe., amp.) ↦ lontan.

lontananza Ⓔ it. lontananza (da LONGITĀNUS) (EWD 4, 243) 6 1878 lontananza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85)
gad. lontananza mar. lontananza Badia lontananza grd. luntananza fas. lontananza fod. lontanánza col. lontananza LD lontananza
s.f. Ⓜ lontananzes
stato, condizione di chi, di ciò che è lontano nello spazio (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ distanza, lontananza Ⓓ Entfernung, Weite ◇ a) le laut söl liber da cianties devotes, en pert fates da d’ëra, che sospirâ la lontananza dl sposo ‘l laut soul lib’r da cianties d’votes, impert fattes da d’ella, che sospirā la lontananza d’l’ sposo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia); b) Le conte ne zedô inciamó ne y i dij: pënsa cotan d’agn, che t’as, conscidra la lontananza dla strada, la ria sajun L’conte nè zedō inciamòne e i disc’: pengſa cutangn’ d’angn’, ch’t’ ās, considera la lontananza d’la strada, la rìa sajung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia).

lontananza (gad., mar., Badia, fas., col., LD) ↦ lonta-

nanza.

lontanánza (fod.) ↦ lontananza.

loo (amp.) ↦ louf.

lore (amp.) ↦ lori.

lorënt (gad., Badia) ↦ rovent.

lores (grd.) ↦ lors.

Loret 6 1850 Lorett (DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266)
gad. Loret Badia Loret [ 542 ]
topon.
città della provincia di ancona, famosa per il santuario della santa casa (gad.) Ⓘ Loreto Ⓓ Loreto ◇ a) Cazöla, probabl deach’ al fô muradú - é pelegriné a Loret - a Roma, da olach’ al á ince porté le corp de san Germano a S. Martin. Cazzoula, probabile dea, chal fó moradù - è pellegrinè a Lorett - a Roma, da ullacch’ el à incie portè ‘l corp d’S. Germano a S. marting. DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia).

Loret (gad., Badia) ↦ Loret.

lori Ⓔ nordit. lori 6 1841 lore (ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255)
moe. lori fod. lori col. lori amp. lore
pron. Ⓜ lores
1 pronome tonico soggetto di terza persona plurale (moe. DA 1973, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ essi, loro Ⓓ sie ◇ a) I vosc pize pì grei menà par man, / Ch’i conosce anche lore el nosc pioan I vosc pize pì grei menà par man, / Ch’i conosce anche lore el nosc Piovan DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) Pazienza ancora. Lori fà l suo ufizio. Pazienza ancora. Lori fa’ l suo uffizio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) ☝ el
2 pronome tonico complemento diretto di terza persona plurale (moe. DA 1973, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ essi, loro Ⓓ sie ◇ a) Ve preo lasciai / Fei lore chel ch’i par e chel ch’i vó Ve preo lasciai / Fei lore chel ch’i par e chel ch’i vò DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.) ☝ el
3 pronome tonico complemento indiretto di terza persona plurale (moe. DA 1973, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ essi, loro Ⓓ ihnen ◇ a) El pì śoen de lore disc a so pare: Pare dajéme ra me parte de ra roba, che me toca. el pi zoven de lore dis a so pare: Pare dagème ra me parte de ra roba, che me tocca. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); b) che se ‘l corpo ‘l é con lore, / el pensier ‘l é intor i bos che se ‘l còrpo l’e con lore, / el pensiér l’e intór i bòs DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); c) Idio ne la mande bona a noi e a lori. Iddio ne la mande bona a noi e a lori. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.) ☝ el.

lori (moe., fod., col.) ↦ lori.

lors Ⓔ URSUS (EWD 4, 181) 6 1763 la urz ‘ursus’ (Bartolomei1763-1976:104)
gad. laurs mar. laurs Badia laurs grd. lores fas. lors fod. lors LD lors
s.f. Ⓜ lors
correntemente, ogni mammifero della famiglia degli ursidi (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ orso Ⓓ Bär ◇ a) O benedëta nosta s. religiun, ëra sora é capaze d’i tó la crudelté ai lus y ales laurs! O benedetta nosta s. Religiung, ella sora è capaze di tŏ la crudeltè ai lŭs e alles laurz! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia); b) Gnüs sura de chësta süa ligrëza i ciavaliers fajô gonot cun ël na ciacia de porcí salvari, de cerfs, laurs, y lus Gnūs soura d’chesta sua ligrezza i cavalieri fajō gonot cung el na ciaccea d’purceì salvari, d’cerf, laurz, e luus DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

lors (fas., fod., LD) ↦ lors.

losciöa (mar.) ↦ lesciva.

losöra (mar.) ↦ lesura.

losura (fas.) ↦ lesura2.

loter Ⓔ dtir. louter, lottεr (EWD 4, 246) 6 1848 lottri pl. (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. loter mar. loter Badia loter grd. loter fas. loter fod. loter LD loter MdR loter
s.m.f. Ⓜ lotri, lotra, lotres
persona che abitualmente vive di espedienti cercando di raggirare il prossimo (gad. Ma 1950; P/P 1966 V/P 1998; DLS 2002;, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ imbroglione, delinquente Ⓓ Betrüger, Gauner, Verbrecher ◇ a) Lotri da Ciadura ia / Y chi d’Agort ne dá tria Lottri da Chiadura ia / E chi d’Agort né da tria PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) Dess dunca demà i ri e i lotri jì soldas? Dess dunca demà i ri e i lottri ĝi soldas? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); c) Al n’á bria d’aspeté cun sü lotri alalungia; / ai s’infilza düc canc un al ater bel dlungia. Al n’á bria d’aspetè con sü lotri alalungia; / ai s’infi[l]za düć canć un al ater bel dlungia. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); d) Ah, loter de Golo, Dî te castiëies jön funz dl infer. Ah, lot’r de Golo, Dii te castieie jou ing funz d’l ingfèr. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia).

loter (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD, MdR) ↦ lo-

ter.

lotran (gad., mar.) ↦ luteran.

lotron Ⓔ deriv. di loter (EWD 4, 246) 6 1853 lotrun (PescostaC, BracunCoz1853-1994:225)
gad. lotrun Badia lotrun grd. lutron fas. lotron
s.m.f. Ⓜ lotrons, lotrona, lotrones
persona che abitualmente vive di espedienti cercando di raggirare il prossimo (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. Mz 1976) Ⓘ imbroglione, delinquente Ⓓ Betrüger, Gauner, Verbrecher ◇ a) Le Bracun da Brach da La Pli de Marou / conesciü da düc y dant y do / - ci lotrun ch’al fô y gran malandrët! - L’Bracun da Brach da La Pli de Marô / conosciü da düć y dant y daò / - ći lotrun ch’al foa y gran malandrët! - PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia).

lotron (fas.) ↦ lotron.

lotrun (gad., Badia) ↦ lotron.

lou (gad.) ↦ liever.

lou (moe.) ↦ louf.

loudà (amp.) ↦ laudé.

loudaduó (amp.) ↦ laudadour.

louf Ⓔ LUPUS (EWD 4, 247); sign. ‘bruciore tra le natiche’ calco sul dt. Wolf (Gsell 1993:84) 6 1763 lù ‘lupus’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. lu mar. lu Badia lu grd. lëuf fas. louf moe. lou fod. louf col. lof amp. loo LD louf
s.m. Ⓜ loufs
mammifero carnivoro selvatico appartenente alla famiglia dei canidi (canis lupus l.) (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lupo Ⓓ Wolf ◇ a) sciöche le lu che mangia la cern / dles püres bisces bëgn bëgn rabius, / insciö i saltel do furius / por les trá jön funz dl infer! sciöco l’lu che mangia la ćer / dles püres bisces bëgn bëgn rabius, / insciö i sâltel daò forius / per les trá jo in funz del infêr! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); b) Mo miraco, che l’ëis vagada / A gní prou söla ria acia / De mile y mile lus por strada Mo miraco, ch’l’ais vagada / A gni Prò soulla ria accea / D’mille e mille lùs pur strada DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); c) O benedëta nosta s. religiun, ëra sora é capaze d’i tó la crudelté ai lus y ales laurs! O benedetta nosta s. Religiung, ella sora è capaze di tŏ la crudeltè ai lŭs e alles laurz! DeclaraJM, SantaGenofe[ 543 ] fa1878:30 (Badia); d) Le lu inciorní á lascé tomé le bocun ‘L lù inceornì à lascè tomè ‘l boccung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia).

louf (fas., fod., LD) ↦ louf.

lourà (amp.) ↦ laoré.

lourante (amp.) ↦ laorant.

lové (gad.) ↦ levé.

lovina (gad.) ↦ levina.

lu (gad., mar., Badia) ↦ louf.

(mar.) ↦ luech.

Luca 6 1856 Luca (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
gad. Lüca grd. Luca fas. Luca fod. Luca
antrop.
(gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas., fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ Luca Ⓓ Lukas ◇ a) Se i rua a Sèn Jan / Ge oute la zuca / Verscio sèn Luca / L nef Piovan. Se i rua a Sen San / Gie oute la zucca / Verso sen Lucca / El nef Piovan. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).

Luca (grd., fas., fod.) ↦ Luca.

Lüca (gad.) ↦ Luca.

lucerna Ⓔ LUCERNA, 5131 (Q/K/F 1982:177) 6 1844 luz̄èrna (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
amp. luzerna
s.f. Ⓜ lucernes
nome generico col quale si indicano vari tipi di sorgenti luminose artificiali (amp.) Ⓘ lampada, lampada a petrolio Ⓓ Lampe, Petroleumlampe ◇ a) […] el i mena par ra berna, / el i reje da volpon, / El i serve da luzerna. […] el i mena para berna, / el i rège da volpón, / El i sèrve da luz̄èrna. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.) ☝ lincerna.

lüch (gad., S. Martin, Badia, MdR) ↦ luech.

luech Ⓔ LOCUS (EWD 4, 250; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’lOku) 6 1710 Lueg (Proclama1710-1991:167)
gad. lüch mar. lü S. Martin lüch Badia lüch grd. luech fas. lech caz. lech bra. lech moe. löch fod. luoch col. luoch amp. luó LD luech MdR lüch
s.m. Ⓜ luesc
1 luogo o piccolo centro urbano caratterizzato da dati geografici o da aspetti ambientali (gad. B 1763; A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ località Ⓓ Ortschaft ◇ a) Chëst fô n ostì de n lüch, ćiamè La Vila, olà che "l’omo santo" jêva gonot a bëire Quëst fô ‘ǹ ostì de ‘ǹ lüeg, çhiamè La Villa, olà che "l’ omo santo" gêva gonót a bëire DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); b) Al fô tröp por n te lüch. / Mo impó döt massa püch. Al fo tröp por ën të lüc. / Ma inpö düt massa püc. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); c) Te n luech fova al tëmp de fiera descumandà l fumé tabach. Tëŋ luech fòa al temp de fiöra döscumandà ‘l fumè tabàch. VianUA, FuméTabach1864:197 (grd.); d) Beśen śì fora Coiana… / Dei poetes chel ‘l é el luó. Besen żi fòra Coiana… / Dei poetes ch’el le el luò. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:11 (amp.); e) Y le nio sëgn sciampa, y sorëdl a füch / Indorëia les pizes de nosc bel pice lüch E l’nío seng sampa, e sorádl a füc / Indorája les pizzes de nos bell pitse lüc PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 spazio circoscritto riconducibile a entità geografica o topografica, oppure alle caratteristiche o alle funzioni proprie di un ambiente (gad., grd., fas., fod.) Ⓘ paese, luogo Ⓓ Land, Gegend ◇ a) Al s’un é jü y se mët pro un dla cité de chël lüch E s’ en è schü, e s’ mat pro un d’latschité de chal lüc HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Y ël ie jit a sté pra n abitant de chëst luech Y el joe schit a sté pra ung abitand de chest Lueg HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) E l’é jit, e se à metù apede n zitadin de chel lech E l’é shid, e se a metú appede un citadin de chel leg HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); d) Y despó ch’al s’á desfat ia döt, él gnü na gran fan en chël lüch E despò ch’al (el) s’ ha desfàt ìa dutt, è ‘l gnu na grang fang in càl (chel) luc FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); e) dò vegn trei pìcui lesc, Soial, Ciampestrin e Fontanac. do vön trei picui lös, Soial, Tschampestrin ö Fontanatsch. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.); f) Basta osservà i picoi scolari, per cugnesse la jent de n luoch. Basta osservà i piccoi scolari, per cognesse la jent de un luoc. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); g) despó che i Lüsc Sanc é stá davagná da Gotfried de Bogliun, él sozedü che na nobla signura dla Gascogna é jüda a dlijia ala Santa Fossa dẹspò chi i Lüss Santģ è statģ vadagnà da Gotfried dẹ Bo̲gliun, ẹrrẹ so̮zzẹdü chẹ na no̲bil signura d’la Gasco̲gna è žüda a dližia ara Santa Fo̲ssa PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (S. Martin); h) Forsc abitëise, pere, te lüsc, olach’ al ne n’é degun invern Forsi abitaiſe, pere, t’ lūsc’, ullacch’ el nen è d’gung ingvēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia)
3 porzione di spazio idealmente o materialmente delimitata (gad. B 1763; A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ luogo, posto Ⓓ Platz, Ort, Stelle ◇ a) ma no me ngiane / t’este sté nte n auter luoch? / davò taula a studié ma no me ingane / tes te ste enten auter luog: / davo taula a studie PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Le creature. O segnor scì. L’é de burc lesc. Le creature. O Segnor sì. L è de burtg lesch. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); c) O mineste tö, ch’ël ciafass da ćiasa fora plü fazilmënter la via per jì a paraîsc, ch’inte n ater lüch? O mineste teu, ch’ël ćiaffass da çhiasa fòra plü facilmëntr la via per ĝi a paraÿŝ, ch’inte ‘ǹ atr lüc? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); d) Ce da ride a ‘l vede cioco / par chi luoghe a tandarlà Ce da ride al vede ciòco / par chi luoghe a tandarlà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); e) A sonà canpanoto no sentì / In ogni luó, ch’i no fenisce pì A sonà campanoto no sentì / In ogni luò, ch’i no fenisce pì DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); f) Ara messâ ester daimpró da so paisc; zënza ne rovâ la biscia te chi lüsc Ella m’ssā est’r daimprò da so paīsc’; zenza nè r’vā la biescea te ’chi lusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia); g) Impó me consolëia imensamënter la speranza, de s’odëi indô en Cil, lüch de ligrëza zënza fin Impò mè consola immensament’r la speranza, d’s’ udei ingdò in Ceìl, luc d’ligrezza zenza fing DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia).

luech (grd., LD) ↦ luech.

Luigi (bra.) ↦ Luisi.

Luisi 6 1845 Luisi (BrunelG, MusciatSalin1845:5)
fas. Luisi bra. Luigi
antrop.
(fas. R 1914/99) Ⓘ Luigi Ⓓ Luis ◇ a) L quinto po ben Luisi / Con chi bie eies griji, / Però no l’é sentù rejonar L’quinto pa beng Luisi / Kon ki bie éjes griži, / Però no l hë sentù režonár BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.).

Luisi (fas.) ↦ Luisi.

luje Ⓔ LŪCĒRE (EWD 4, 252; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’luk-e-) 6 1870 luss 3 (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433) [ 544 ]
gad. luje grd. lujer fas. lujer col. luje LD luje
v.intr. Ⓜ luj, lujon, lujù
mandare vivida luce, essere intensamente luminoso (gad. B 1763; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, col. Pz 1989, LD DLS 2002) Ⓘ brillare, splendere, scintillare Ⓓ glänzen, leuchten, funkeln ◇ a) i no crede miga, che sie dut oro chel che lus a Viena i no crede miga, che sie dutt oro chel che luss a Vienna AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.).

luje (gad., col., LD) ↦ luje.

lujent Ⓔ deriv. di luje (GsellMM) 6 1860 lugentes m. pl. (DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109)
gad. lojënt Badia lojënt grd. lujënt fas. lujent bra. luzent col. lujent amp. lujente
agg. Ⓜ lujenc, lujenta, lujentes
che emana luce, che risplende (gad. A 1895, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ lucente Ⓓ glänzend ◇ a) T’as doi oce tanto biei… / i é lujentes come el fó… T’ as doi ocie tanto biei… / ie lugentes come el fò… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); b) N gröm de proi en cota y talares; / Cun cialzá bi lojënc dales stlares ’Ng grüm de proi ing cotta e talares; / Cong tgialzà bì loŝantg dalles stlares PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

lujent (fas., col.) ↦ lujent.

lujënt (grd.) ↦ lujent.

lujente (amp.) ↦ lujent.

lujer (grd., fas.) ↦ luje.

Lula (grd.) ↦ Lola.

lum Ⓔ LŪMEN (EWD 4, 254; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’lumen) 6 1763 lum ‘lumen’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. löm mar. löm Badia lüm grd. lum, lun fas. lum bra. lum fod. lum amp. lun LD lum
s.f. Ⓜ lumes
1 forma di energia che è causa di ogni sensazione della vista (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ luce Ⓓ Licht ◇ a) Di e not l studiáva / la Maria e i autri lo tentáva / l vegle de la lum se baudiáva Di’, e not al studiava / la Maria e i autri lo tentava / il Vegle della Lum se baudiava PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Ah! (dijôra gonot tra se) podessi avëi na lincerna, che cun süa löm amabla me fajess chëst’abitaziun scöra manco inchersciora Ah! (dijōla gonot tra sè) pudessi avei na lincerna, che cung sua lum amabile mè fajess’ chest’abitaziung scura manco inc’rsceŏra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia); c) anzi le plü bel de sarëgn da d’aisciöda é, en confrunt ala belëza y ala löm dl paraisc, nia plü co na nöt crödia y foscia d’invern anzi ‘l plou bell dè serengn’ da d’aingsceuda è, in confronto alla bellezza e alla lum d’l Paraisc’, nia ploucche na noutt crudia e foscea d’ingvēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia)
2 nome generico col quale si indicano vari tipi di sorgenti luminose artificiali (gad. B 1763; A 1895; G 1923; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lampada, lume Ⓓ Lampe, Licht ◇ a) l se impea la lum e scomenza intorn le nef a lurar. al sö impöô la lum ö scomönzô intòrn lö növ a lurar. ZacchiaGB, ContieFasciane1858* (bra.); b) el s’inpiza ra lun, el và inze lieto / e inze stua con nos ra lascia sola el s’ impiza ra lun, el va inže lieto / e inže stua con noš ra lascia sola DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); c) Vea ra banda, e lumes fora / Voron fei luminazion. Vea ra banda, e lumès fòra / Vorόn fei luminaziόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28 (amp.); d) y ciamó plü tremorâi a odëi la figöra de chël ch’ê ti fers intan che la löm fajô lominus te porjun e ciamò plou tromorai a udei la figura d’chel ch’ē t’ i ferz intang che la lum fajō luminus in te p’rjung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia); e) Po à l pere dit: "Inier ëis’ a snel ndevinà, che ie é mpià la lum te nosta stua; ma sce cunscidrëis chësta beliscima lum sun ciel, chël bel surëdl, ne ve dëssa tumé ite, chi che l à mpià?" pǫ a l pę́rę dit: "iníer áis-a̤ žnel ndęviná, k’ íe ę mpiá la̤ luŋ tę nǫ́šta̤ štúa̤; ma̤ šę kuŋšidęráis k’šta̤ belíšima̤ luŋ suŋ tsíel, k’ l bel surá̤dl, nę vę dá̤sa̤ tumę́ ítę, ki k’ l a mpiá?" RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
3 ciò che illumina la mente, lo spirito (gad.) Ⓘ luce Ⓓ Licht ◇ a) Dopo che la löm dl Cristianejim â fat sparí les scurités dl’idolatria en Germania Dopo che la lum d’l Cristianesimo ā fatt sparì les scuritès d’l’ idolatrìa in Germania DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia)
lum de soredl (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ luce del sole Ⓓ Sonnenlicht ◇ a) Vigni flu, sopolida te chësta grota frëida, scöra, zënza löm de sorëdl, zënza n pü’ de cialt, y aria sana, vigni flu messess perde le frësch y le corú Vigne flu, soppolida te chesta grotta freida, scura, zenza lum de sored’l, zenza ‘ng pude cialt, e aria sana, vigne flu messass’ perde ‘l fresc’ e ‘l curŭ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia) ◆ vegnì a lum (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ venire alla luce, emergere Ⓓ ans Licht kommen, zum Vorschein kommen ◇ a) y forsc ch’i pó n de fá gní a löm osta inozënza e forsi ch’i pō ‘ng dè fa gnì a lum osta innozenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia).

lum (grd., fas., bra., fod., LD) ↦ lum.

lüm (Badia) ↦ lum.

lumbert (grd.) ↦ lombert.

lumenar (bra.) ↦ luminé.

lumenazion (bra.) ↦ iluminazion.

lumenèr (fas.) ↦ luminé.

lumenous (fas.) ↦ luminous.

lumin Ⓔ trent. ven. lumin (EWD 4, 255) 6 1879 lumiŋ (RifesserJB, Surëdl1879:107)
gad. lomin mar. lomin Badia lumin grd. lumin fas. lumin fod. lumin amp. lumin LD lumin
s.m. Ⓜ lumins
lume a olio portatile, di varie forme e materiali (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lampada a olio, lucerna Ⓓ Öllampe, Petroleumlampe ◇ a) Eco sula mëisa n lumin che vardova. ę́kǫ su la̤ máiza̤ ŋ lumiŋ kę va̤rdǫ́a̤. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

lumin (Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ lumin.

luminazion (amp.) ↦ iluminazion.

luminé Ⓔ LŪMINĀRE (EWD 4, 257) 6 1819 lumina 6 (PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197)
gad. lominé mar. lominé Badia luminé grd. luminé, luné fas. lumenèr bra. lumenar LD luminé
v.intr. Ⓜ lumina
mandare vivida luce, essere intensamente luminoso (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; [ 545 ] DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ brillare, splendere Ⓓ glänzen, leuchten ◇ a) Tö as edli, che lomina / Chësc ó dí, che t’ es furbetina. Tö has ödli, che lumina / Käsch ho dì, che t’ es forbettina. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); b) Sëgn dubitëia la jënt de tüa virtú y inozënza, mo al gnará le de, ch’ara lominará plü bela che sorëdl. Sengn’ dubiteia la jent de tua virtù e innozenza, mo el gnarà ‘l dè, ch’ella luminerà plou bella che soredl. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia).

luminé (Badia, grd., LD) ↦ luminé.

luminos (amp.) ↦ luminous.

luminous Ⓔ LŪMINŌSUS (EWD 4, 258) 6 1763 luminous ‘lucidus, splendidus’; luminòs ‘rutilus’/luminùs ‘splendor’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. lominus mar. lominus Badia luminus grd. linëus fas. lumenous moe. sluminos fod. luminous, liminous amp. luminos LD luminous
agg. Ⓜ luminousc, luminousa, luminouses
1 che emette luce (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ chiaro, luminoso Ⓓ glänzend, leuchtend, hell ◇ a) Y intan ch’ara comparirá ’ci ai atri düc lominosa söl firmamënt, a üsc edli sarára dagnora intënta dl medem corú da mort. e intang ch’ella comparirà ci ai atri duttg’ luminoſa soul firmament, a ousc’ oudli saralla dagnara intenta d’l medemo curù da mort. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); b) O mi Dî, mi Dî! (scraiera) cotan ch’i me tëmi: y impó sëise Os chiló dlungia me, Os m’odëis, a Os él la nöt tan lominosa, co le de O mi Dì, mi Dì! (screiela) cutang ch’i me teme: e impō seiſe Os chilò d’lungia mè, Os m’udeis, a Os elle la noutt tang luminoſa, ch’ ‘l dè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia); c) Ci bi edli lominusc ch’al á Ci bi oudli luminusc’ ch’el à DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia); d) Y sorëdl coch’ al é cialt y lominus, y le cil bel ble y sarëgn! E sored’l cocch’ el è cialt e luminùs, e ‘l ceìl bel blě e serengn’! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia); e) Cuindi canch’ara i mostrâ les chersces lominoses fosces dla laurs, le cameleo simile al früt d’aurer, […] dijôra: Por l’amur d’Idî, chisc ne ciarcé pa Quindi cang ch’ella i mostrā les chersces luminoſes fosces d’la laurz, ‘l cameleo simile al frutt d’aurēr, […] dijōla: Pur l’amor d’Iddì, chisc’ nè ciarciè pa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia); f) L dajova surëdl scialdi linëus y bel l da̤žǫ́a̤ sura̤dl šáldi linóus i bel RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
2 di colore, tenue, non acceso (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ chiaro Ⓓ hell ◇ a) "Al é i üs", dij la uma, de n corú vërt lominus "El è i ūs", disc’ la uma, deng curù vert luminùs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia)
3 manifesto, chiaro, che non lascia dubbi (gad.) Ⓘ evidente, chiaro fig. Ⓓ klar fig., offenkundig ◇ a) da düc respeté nia manco por süa bravöra y le gran coraje tles batalies, co por süa sinziera religiun, bela y lominosa onesté, y so amur atif verso le proscim da duttg’ respettè nia manco pur sua bravura e ‘l grang coraggio t’ les battalies, che pur sua sinzira religiung, bella e luminosa onestè, e so amur attivo verso ‘l prossimo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia)
s.m. Ⓜ luminousc
1 luminosità diffusa nell’aria (gad. B 1763; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ chiarore Ⓓ Helle ◇ a) Da doman, canche le lominus rovâ al ciastel inanter i vedli pecios, che l’incercenâ, êra sentada al balcun Da dumang, cang che ‘l luminus revā al ciastell inant’r i vedli pecceōs, che l’incercenaa, ēla sentada al balcung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia); b) Este tö creatöra umana? (scraia ite le conte) ví fora tl lominus Este tou creatura umana? (scraia ite ‘l conte) vì fora t’ l luminŭs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia)
2 tenue apparenza, piccolo indizio (gad.) Ⓘ barlume fig.Ⓓ Schimmer fig. ◇ a) Le pröm lominus d’intendimënt, le pröm sëgn d’amur filial ‘L prum luminùs d’intendiment, ‘l prum sengn’ d’amur filiale DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia)
luminous de luna (gad., grd. F 2002) Ⓘ chiaro di luna Ⓓ Mondschein ◇ a) ragio de sorëdl o lominus de löna degun, en modo che la figöra de chë orida abitaziun comparî ciamó plü confusa raggio de sored’ l o luminùs de luna degung, in modo, che la figura de chell’ orrida abitaziung comparì ciamò plou confusa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia) ◆ luminous de soredl (gad.) Ⓘ luce del sole Ⓓ Sonnenlicht ◇ a) ala comparsa de chi sciosciurëia les trombëtes, slizinëia les spades fora dla vaina al lominus de sorëdl alla comparsa de chi sussureia les trombettes, slizzineia les spades fora d’la vaìna al luminùs de soredl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia).

luminous (fod., LD) ↦ luminous.

luminus (Badia) ↦ luminous.

lun (grd.) ↦ lum.

luna Ⓔ LŪNA (EWD 4, 259; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’lun-a) 6 1763 la luna ‘luna’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. löna mar. löna Badia lüna grd. luna fas. luna bra. luna fod. luna amp. luna LD luna
s.f. Ⓜ lunes
unico satellite naturale della terra, di forma quasi sferica (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ luna Ⓓ Mond ◇ a) L ge aessa ben ensegnà / A vegnir da Pera ca / De not da la una / Co la bala e zenza luna. L’je aesa beng ‘nsegnà / A vegnir da Perra ka / De not da la una / Ko la bala e zenza luna. BrunelG, MusciatSalin1845:10 (bra.); b) Por lincerna sorvî la löna / ala fia de Iocl ch’arjignâ la cöna. Per lincerna servía la lüna / ala fia de Iocl ch’anjignava la cüna. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); c) La luna flurësc / do piza de Sasplat; / la mutans da śën / dà la gauja al curat. La luna florasch / do pizza de sass platt; / la muttans da deseng / dà la causa al Curat. Anonim, LunaFlurësc1871:209 (grd.); d) Al ê da d’altonn, na bela nöt sarëna: le cil somené de stëres, la löna jô a florí, vënt frëit che scotâ, döt zënza bel chît. El ē da d’alton, na bella noutt serena: ‘l ceìl somnè de sterres, la luna jē a florì, vent freit che scottà, dutt zeinza bell chīt. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); e) Les stëres, la löna, sce le tëmp ne se müda, / Y sorëdl é les lampedes che mai se destöda. Les stálles, la lüna, se l’táimp ne se müda, / E sorádl è les lampedes che mai se destüda. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
luna plena (gad., grd. L 1933; F 2002, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ luna piena Ⓓ Vollmond ◇ a) Mile y otcënt y spo vintecinch / cuntân che les stibles de parincinch / stlefâ jön stüa de comun / a plëna löna la nöt de Capiun. Mile y [ 546 ] otcënt y spo vintecinch / contân ch’les stibles de parincinch / stlefaa jö in stüa de comun / a plëna lüna la nöt de Capiun. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia).

luna (grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ luna.

lüna (Badia) ↦ luna.

lunc (gad., mar., Badia) ↦ lonc.

lunch (gad., mar., Badia, MdR) ↦ lonch.

luné (grd.) ↦ luminé.

lunes (col., amp.) ↦ lunesc.

lunesc Ⓔ LŪNIS DIĒS (invece di LŪNAE DIĒS) (EWD 4, 263) 6 1763 lunes ‘dies lunae’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. lönesc mar. lönesc Badia lünesc grd. lunesc fas. lunesc bra. lunesc fod. lunesc col. lunes amp. lunes LD lunesc
s.m. Ⓜ lunesc
giorno della settimana che segue la domenica e precede il martedì (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lunedì Ⓓ Montag ◇ a) Se se confesse dò le unesc, / O domesdì, e dapò lunesc Se se confesse do le unes, / O domesdì, e dapò lunes BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.).

lunesc (grd., fas., bra., fod., LD) ↦ lunesc.

lünesc (Badia) ↦ lunesc.

Lungega (Badia) ↦ Longega.

luntananza (grd.) ↦ lontananza.

luó (amp.) ↦ luech.

luoch (fod., col.) ↦ luech.

lurar (bra.) ↦ laoré.

lurèr (fas., caz.) ↦ laoré.

lurger (caz.) ↦ lurier.

lurier (fas., caz., bra., moe.) ↦ laorier.

lus Ⓔ it. lusso ‹ LUXUS (EWD 4, 265) 6 1866 lušo (BrunelG, Cianbolpin1866:21)
gad. lus Badia luscio fas. lus caz. lus bra. luscio fod. luscio col. lusso amp. lusso
s.m. sg.
sfoggio di ricchezza, sfarzo, abbondanza (gad. A 1895; Ma 1950, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ lusso Ⓓ Luxus ◇ a) olache jìa l Vent va ence el dò. Perfinamai che l’é ruà te l’ùltima sala, che la era dut a luscio e Dona Chenina te let. ola ke va el Vent ʒ̉ia enče el do. Perfinamai ke l e rua te l ultima sala, ke la era dut a lušo e Dona Kenina te let. BrunelG, Cianbolpin1866:21 (caz.); b) Sigfrid incunta dlunch lus y pumpa insolita, mo al odô ince da vigni pert döt sotissura en dejordin Sigfrid ingcunta dlunc lusso e pumpa insolita, mo el odō incie da vigne pert dutt soutt e sura in disordine DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

lus (gad., fas., caz.) ↦ lus.

luscio (Badia, bra., fod.) ↦ lus.

lusso (col., amp.) ↦ lus.

luster Ⓔ it. lustro 6 1860 lustro (DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108)
gad. lüster grd. luster fas. luster fod. luster amp. lustro LD luster
s.m. Ⓜ lustri
luminosità diffusa nell’aria (fas. DILF 2013, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ chiarore, luce Ⓓ Licht, Helle
luster de luna (amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ chiaro di luna Ⓓ Mondschein ◇ a) Co sto lustro bel de luna / vosto śone a caminà? / No te vies? varda ce una / me farasto chesta ca! Co sto lustro bel de luna / vosto zone a caminà? / No te vies? varda cie una / me farasto chesta cà! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.).

luster (grd., fas., fod., LD) ↦ luster.

lüster (gad.) ↦ luster.

lustro (amp.) ↦ luster.

luteran Ⓔ it. luterano (dal cognome Luther) (EWD 4, 266) 6 1856 Lutereng pl. (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265)
gad. lotran mar. lotran Badia luteran grd. luteran fas. luteran bra. luteran fod. luterán col. luteran
s.m.f. Ⓜ luterans, luterana, luteranes
persona contraria all’accettazione di una fede religiosa (nl caso specifico, di quella cattolica) (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989) Ⓘ miscredente Ⓓ Ungläubiger ◇ a) Coscita i peres fascegn / zenza i sacramenc / Ence i più valenc / Doventassa duc luteregn. Cosita i peres Fasseng / zenzo i Sacramentc / Encie i piu valentc / Doventassa dutc Lutereng. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.)
agg. Ⓜ luterans, luterana, luteranes
che riguarda lutero o il luteranesimo (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fod. Pz 1989) Ⓘ luterano Ⓓ lutherisch ◇ a) Sëgn cianti le Credo. La fede cristiana / Chiló éra via, y no la lotrana Ŝáng tgianti l’Credo. La fede cristiana / Chiló ella viva, e no la lottrana PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

luteran (Badia, grd., fas., bra., col.) ↦ luteran.

luterán (fod.) ↦ luteran.

lutron (grd.) ↦ lotron.

luzent (bra.) ↦ lujent.

luzerna (amp.) ↦ lucerna.