Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/551

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


ladro
516



s.m.f. Ⓜ ladri, ladra, ladres
chi ruba, chi commette furti (fas. DA 1973, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ ladro Ⓓ Dieb, Räuber ◇ a) Le guardie de la finanza di e not in ronda come se no fossa auter che ladri a Col e Vinaulonch Le guardie della finanza dì e nott’ in ronda come se non fossa auter che ladri a Coll e Vinallongo AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
lere1.

ladro (fas., fod., amp.) ↦ ladro.

ladron Ⓔ it. ladrone (semantica, GsellMM) 6 1879 la̤dróŋ (RifesserJB, Plueia1879:107)
gad. ladrun mar. ladrun Badia ladrun grd. ladron fas. ladron fod. ladron
s.m. Ⓜ ladrons
malvivente che attenta a mano armata alla vita e alla proprietà altrui (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ rapinatore, brigante, ladrone Ⓓ Räuber ◇ a) Tlo vëijel te n colp n ladron, che mesurova sun ël cun n stlop y a drucà l sneler. tlo váiž-l t’ ŋ kolp ŋ la̤dróŋ, kę męzurǫ́a̤ suŋ a̤l kuŋ ŋ štlǫp i a druká l žnélę̆r. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

ladron (grd., fas., fod.) ↦ ladron.

ladrun (gad., mar., Badia) ↦ ladron.

laé (mar.) ↦ lavé.

laete (mar.) ↦ leite.

lafora Ⓔ comp. di + fora (EWD 4, 152) 6 1832 la fora (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140)
gad. lafora mar. lafora Badia lafora grd. laora fas. lafora bra. lafora moe. là fora fod. là fora amp. là fora
avv.
1 all’aperto (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ fuori Ⓓ draußen ◇ a) Mo so fi plü vedl fô lafora tla campagna, y canch’al é gnü, y rovâ daimpró da ciasa, aldîl sonan y balan. Mó so’ fi plö vedl fóa la fora ‘ntla campagna, e chanch’ al è gnü, e rovóa dainpro da tgiasa aldíle sonang e ballang. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia)
2 all’esterno di un luogo noto (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ fuori Ⓓ draußen ◇ a) Se podarae dì algo / Anche de cheres là fora, / Ch’i à dà come a saldo, / Ch’i s’ea fates alora. Se poderae dí algo / Anche de cheres lá fora, / Ch’i á dá come a saldo, / Ch’i s’ ea fattes allora. Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
3 in un posto verso l’uscita della vallata (fas., amp.) Ⓘ fuori Ⓓ draußen ◇ a) D’istà é propio bel fora mont perché l’é tropa jent e trop bestiam lafora. Dista ö propio bel fôrô mont perchö lö tropa schent ö trop böstiam lafora. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.); b) E intor chi pontes là fora / Che i à ormai tanto spendù! / Ce saralo po e alora / Co i sarà fate su! E intor chí pontes lá fora / Che i á ormai tanto spendú! / Cié sarallo po e allora / Co i sará fatte sú! Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

lafora (gad., mar., Badia, fas., bra.) ↦ lafora.

laghermé (gad.) ↦ lagremé.

laghermè (Badia) ↦ lagremé.

laghermus (gad., Badia) ↦ lagremous.

lagnà (amp.) ↦ lagné.

lagné Ⓔ it. lagnarsi ‹ LANIĀRE (EWD 4, 161) 6 1873 lagná (Anonim, Monumento1873:2)
gad. lagné fod. lagné amp. lagnà
v.rifl. Ⓜ se lagna
dolersi, rammaricarsi con qualche risentimento, dimostrare, a voce o per iscritto, malcontento o disapprovazione
se lagné (gad. P/P 1966, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983) Ⓘ lagnarsi, lamentarsi Ⓓ jammern, sich beklagen ◇ a) Intanto ra por’ śente, / Che i se vorea lagnà, / I solite maltratamente / I aea dal Potestà. Intanto ra por zente, / Che i se vorrea lagná, / I solite maltrattamente / I avea dal Potestá. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

lagné (gad., fod.) ↦ lagné.

lago (amp.) ↦ lech.

lagrema (amp.) ↦ legrema.

làgrema (bra.) ↦ legrema.

lagremar (bra.) ↦ lagremé.

lagremé Ⓔ it. lagrimare ‹ LACRIMĀRE (EWD 4, 160) 6 1878 lagrimaa 6 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6)
gad. laghermé mar. lagrimé Badia laghermè grd. lagrimé fas. legremèr bra. lagremar fod. leghermé col. lagrimà amp. lagrimà LD legremé
v.intr. Ⓜ lagremeia
versare lacrime per dolore, commozione o altri sentimenti (gad. P/P 1966, grd. Ma 1953, fas. R 1914/99) Ⓘ piangere Ⓓ weinen ◇ a) düc laghermâ por rengraziamënt sinzier duttg’ lagrimaa pur ringraziament sinzir DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); b) sëis impó manco crödies, co i uomini, che d’acort cun mia tribolaziun laghermëise ’ci os cun me seis impò manco crudies, che li uomini, chè daccordo cung mia tribulaziung lagrimeiſe ci os cung me DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia); c) mo canch’al dijô de messëi jí al Cil por odëi so Pere, s’ agramâi düc; mo ël i consolâ: - Ne laghermede, y ne se desturbes osc cör mo cang, ch’el dijō, d’m’ssei jì al Ceìl pur udei so Pere, s’ aggramai duttg’; mo El i consolā: - Nè lagrimede, e nè sè desturbe osc’ cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia).

lagremous Ⓔ deriv. di lagremé (Gsell 1993b:185) e/o it. lagrimoso (GsellMM) 6 1833 lagremuŝ pl. (DeRüM, Mercadant1833-1995:286)
gad. laghermus mar. lagrimus Badia laghermus fas. legremous MdR lagremus
agg. Ⓜ lagremousc, lagremousa, lagremouses
pieno, bagnato di lacrime (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas. DILF 2013, MdR) Ⓘ lacrimoso Ⓓ tränenvoll ◇ a) Ël sarà pa le viade che fej valch; derest àle i ödli n püch lagremusc. Ël serà pa le viade che feŝ valq; derest hale i eudli ‘n püc lagremuŝ. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR).

lagremus (MdR) ↦ lagremous.

lagrima (mar., col.) ↦ legrema.

lagrimà (col., amp.) ↦ lagremé.

lagrimé (mar., grd.) ↦ lagremé.

lagrimus (mar.) ↦ lagremous.

laider Ⓔ dtir. Leider 6 1819 Laider (PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195)
gad. laider Badia laider
s.m. Ⓜ laidri
persona che merita riprovazione, disprezzo o pietà (gad.) Ⓘ disgraziato Ⓓ Unglücksmensch, armer Kerl ◇ a) sce tö vas col Ijodoro / vëgneste pa n püre laider Schë tö vas’ coll’ Isodoro. / Vängnäste pa un püre Laider PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia).

laider (gad., Badia) ↦ laider.

laite Ⓔ comp. di + ite (EWD 4, 152) 6 1763 la ite ‘intra, introrsum’; scri la ite ‘inscribo’ (Bartolomei1763-1976:84, 98)
gad. laite mar. leite, laete Badia laite grd. laite fas. laìte bra. laìte moe. là int fod. laite col. laite amp. là inze LD laite
avv.
nell’interno (gad. B 1763; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dentro Ⓓ