Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/558

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


Latemar
523


cuerta lassura, y Genofefa y le fi s’á comodé laite i servi ā int’rciè grang rames d’lengn’s adum e ā fatt ‘ng traghett, ā destenù na bella cuerta lassura, e Genofefa e ‘l fì s’ à comodè laite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
2 in un secondo tempo (gad.) Ⓘ in seguito Ⓓ darauf ◇ a) Al vëgn l’invern y sciöch’ al solit, gnarál lassura l’aisciöda, porcí che vign’ann porta les medemes mudaziuns El vengn’ l’ingvēr e sceoucch’ al solito, gnaràle lassura l’ainsceuda, purcicche vign’an porta les medemmes mudaziungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia).

lassoura (LD) ↦ lassoura.

lassù Ⓔ comp. di + su (EWD 4, 152) 6 1812 lassù (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
gad. lassö mar. lassö Badia lassö grd. lassù, lessù fas. lassù bra. lassù fod. lassù amp. lassù LD lassù
avv.
1 indica una posizione più elevata rispetto a qualcosa (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sopra, lassù Ⓓ oben, dort oben ◇ a) Chëi mutons lassù da Bula, / maridessa inant na mula. Chei Mutons la su da Bulla, / marides in’and n’a Mulla. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) Dapò al veie pien de paura à dit che el vae a tor un’agua che n’era tante e che el monte lassù ma che el se tole ence ciarn con el e el gin dae da magiar. Dapò al veiö pien dö paurâ a dit chö öl vaö a tor un aguô chö nero tantö ö chöl montö lassù mô chö öl sö tolö entschö tscharn con öl ö öl gin daö da magiar. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11 (bra.); c) Cincant’ agn ciamó viede / Düc compagns aldedaincö, / Spo contënt tla palma piede / Che s’ aspeta en Cil lassö. Ceincant’ angn’ ciamò viede / Duttg’ compag’ns al dè da incoù, / Spo cunteint t’ la palma piede / Che s’ aspetta in Ceil lassoù. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); d) O! lassö en Cil cotan felize ch’i sará O! lassou in Ceìl cutang felize ch’i sarà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia)
2 al di sopra, in alto, verso l’alto (grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002) Ⓘ su, sopra Ⓓ darauf ◇ a) Per Triech ciacëles ju, / Fajëi la crëusc lessù. Per Triek ciacëles ſhu, / Faſhëi la krëush lessù. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.)
3 come corrispettivo (grd. F 2002, fas.) Ⓘ in cambio Ⓓ dafür ◇ a) El Segnor. En ben. Tant volede pa lassù? Le creature. Dajene che che volede. El Segnor. En beng: tang volede pà lassù? Le creature. Daschéne che che volede. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) T. Ah, finonla, tan ulëis lassù? J. Su na drëta dumanda, na drëta resposta: Cincantesies rainesc velela, y vo me n dajëis cincantecater. T. Ah, finoŋla, tàŋ ulëis lassù? S̄. Su na drètta dumànda, na drètta rìposta: Cincànta sies ràineŝ vëlela, y vo mën dasŝëis cincànta cater. VianUA, JanTone1864:199 (grd.)
4 in cielo, in paradiso (gad.) Ⓘ lassù Ⓓ im Himmel ◇ a) Spo sarëise os düc cater / Benedis da Dio lassö Spo saröisö ös dütg cater / Bönadis da Dio lasō AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); b) Desprijëis ligrëzes groies, / Por n ciafé sëgn cënt deplü, / Col brilant onur lassö. Desprijeis ligrezzes groies, / Pur ‘ng ceaffè sengn’ ceant de plou, / Col brillante onur lassoù. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); c) lassö en ciasa de mi Pere él n post por os lassou, in ciaſa d’mi Pere elle ‘ng post pur os DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia)
Chel lassù fig. (grd.) Ⓘ Dio Ⓓ Gott ◇ a) Chël lassù ne n’ie tan catif / Che tu pere putatif. Kël lassù ne n’ie tan katif / Ke tu pere putatif. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.).

lassù (grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ lassù.

lassura (gad., Badia, MdR) ↦ lassoura.

Lastìes 6 1866 Lasties (BrunelG, Cianbolpin1866:8)
fas. Lastìes caz. Lastìes
topon.
ampia valle rocciosa che separa il gruppo del sella dal sas de pordoi; costituisce il tratto superiore del ruf de antermont (fas.) Ⓘ Val Lastìes Ⓓ Lastìes Tal ◇ a) i se à dat n bos e el l’é se n jit jù per la Lastìes e fora a Cianacei i se à dat un bos e el l e sen ʒ̉it ʒ̉u per la Lasties e fora a Čanačei BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.).

Lastìes (fas., caz.) ↦ Lastìes.

lat Ⓔ LAC (EWD 4, 176; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’lakt-e) 6 1763 lat ‘lactus’ (Bartolomei1763-1976:85)
gad. lat mar. lat Badia lat grd. lat fas. lat bra. lat fod. lat amp. late LD lat MdR lat
s.m. sg.
liquido denso, bianco opaco, prodotto di secrezione delle ghiandole mammarie (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ latte Ⓓ Milch ◇ a) Le comanëise col lat? / Scé, col lat, sc’ ël ves plej. / Bevëise gonot cafè vos? Le comanëise col lat? / Ŝé, col lat, ŝ’ ël ves pläŝ. / Bevëise gonót caffè vos? DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR); b) B. Cogne jir ja Sèn Jan a me comprar na vacia, perché no aon più lat per chi peres pìciui. B. Cognö schir scha sen Schan a mö comprar n’vatschô, pörchö no aong più lat per chi pöres pitschui. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:1 (bra.); c) T. Y lat, dala pa sta bestia? J. Sce la tira do si pere no truep; ma sce la tira do si oma dala lat, y brama, y nida T. Y làtt, dàla pa sta böstia? S̄. Ŝe la tira dò si père no truep; ma ŝe la tira dò si òma dàla làtt, y bràma, y nida VianUA, JanTone1864:198 (grd.); d) Spo i tomel ite a Genofefa de se nudrí se istëssa y la creatöra col lat de chël animal. Spo i tom’l ite a Genofefa de s’ nudrì sè istessa e la creatura col latt d’chell’ animal. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia)
dé lat (fas., fod. Ms 2005) Ⓘ dare latte Ⓓ Milch geben ◇ a) B. Cotant de lat dajela po? / A. Sie cope al dì. B. Cotant dö lat dassôla pô. / A. Siö coppe al di. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:3 (bra.) ◆ lat de pegna (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976) Ⓘ latticello Ⓓ Buttermilch ◇ a) Se l sas de chel Cornon / Fossa n gran polenton, / E l lach de Marevegna / Fossa tant de lat de pegna Se l sas de kel Kornóng / Fosa ‘n gran polentóng, / E l lak de Marevegna / Fosa tant de lat de pegna BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.) ☝ nida lat fresch (gad. Ma 1950; V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ latte fresco Ⓓ Frischmilch ◇ a) tignî en alt cun intrames les mans öna de chëres massaries plëna de lat frësch tignō in alt cung intrames les mangs una d’chelles massaries plena d’latt fresc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia).

lat (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., LD, MdR) ↦

lat.

late (amp.) ↦ lat.

Latemar 6 1858 Lattemar (ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3)
fas. Latemar bra. Latemar
topon.
gruppo montuoso dolomitico che si estende dal trentino all’alto adige tra predazzo, moena, passo costalunga, lago di carezza, obereggen, passo pam-