Vocabolar dl ladin leterar/Vocabolar/J

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Vocabolar dl ladin leterar  (2020)  by Paul Videsott
J
[ 499 ]

j

ja Ⓔ IAM, REW 4572 (Q/K/F 1985:286) 6 1763 za è denant ‘pridem’ (Bartolomei1763-1976:106)
gad. ja † grd. ja fas. jà caz. jà bra. jà fod. jà col. jà amp. śà LD ja
avv.
1 indica che un’azione o un fatto si sta compiendo, o si è ormai compiuto (gad. B 1763, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ già Ⓓ schon, bereits ◇ a) gé te serve jà tenc de egn, e no é mai dejobedì a tie comandi, e no te me ès mai dat n śol, che me l’ aesse podù magnèr con mi amisc je te serve shà teng d’eng, e no é mai deshobedí a tie comándi, e no teme és mai dat un zol, che mel aése podú magnér co mi amish HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); b) Jà l é mo cotán de agn, che sierve, e no n è mei falé a chël, che me comaneiva, e mei no m’ei dé n asol da me l mangé de bona voia con miei amisc. Dgia l’ e mo cotan de agn, che sierve, e no n’ hé mei fallé a cal, che me comaneiva, e méi no m’ éi dé ’ng azól da mel mangié de bona voja con miei amis. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) Ci che no ra vó capì, / ch’ i se volte pure in là; / śà ’l eśordio ’l é fenì, / s’aé voia, tabacà! Ci che no ra vo capì, / ch’ i se vòlte pure in la; / za l’ ezòrdio l’ e fenì, / s’ avé vóia, tabacà! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); d) Ades cogne po ben fenir. / Parché sente jà Salin vegnir / Con n bachet te man Adés kogne po beng fenìr. / Parkè sente ža Salìng vegnìr / Kon ’n bakét te mang BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); e) Infinamai un s’à pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vace) fora per piaza fornide con gherlande a uso tirolese. In fin a mai un s’ ha pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vaĉĉe) fora per piazza fornide con gherlande a uso tirolese. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
2 esprime conferma o riconoscimento di un fatto o di una situazione (grd., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ già Ⓓ schon ◇ a) Ja, per me ne n’iel plu vela! / me faré tosc santarela Gia per me, ne n’ iel plu vella! me faré tost santarella PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) père gé é ofenù Dio e ence vo, jà no merite più de vegnir chiamà vosc fi père ge é ofendù Dio e èncie vo, za no mèrite plu de vegnir clamà vos fì SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) Śà, saon che in conpagnia / De ra tigre t’as lourà / E che ’l estro in poesia / El nosc jato t’à inspirà. Zà, săon che in compagnia / Dera tigre, tas lourà / E chel’ estro in poesia / El nòsc, giatto tà inspirà. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.).

ja (grd., LD) ↦ ja1.

ja2 Ⓔ JŪSUM (EWD 4, 128) + AD; rispett. comp. di ju + a 6 1832 sha (HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156)
gad. ja grd. ja fas. ja bra. ja fod. ja
prep.
esprime il concetto basilare di posizione inferiore, sottostante o il movimento verso tale posizione (gad. P/P 1966, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ giù a Ⓓ unten in, hinunter nach ◇ a) Canche i é rué ja Cascian / I à scomenzà a meter man / I nesc bie cinch a scutar / E daperdut a vardar. Kanke i e ruè ža Kašáng / I ha skomenzà a meter mang / I neš bie čink a skutár / E dapèrdut a vardár. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.)
ja bas (fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ per terra, a terra Ⓓ auf dem Boden ◇ a) Ma Gejù se à arbassà en ju col cef, e à scrit col deit jabas. Ma Gesú se a arbasá inshú col chiéf, e a scrit col deit sha bás. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); b) l’à scomenzà a begar col faure j [ 500 ] un’ora, ma ampò in ùltima l’à perdù e l’é restà mort jabas la schkomentschà a bögar cul faurö un orô, mô ampô in ultimô la perdù ö lö restà mort schabas ZacchiaGB, Filamuscia1858*:10 (bra.).

ja (gad., grd., fas., bra., fod.) ↦ ja2.

(fas., caz., bra., fod., col.) ↦ ja1.

ja † (gad.) ↦ ja1.

ja che (moe.) ↦ ajache.

jaà (amp.) ↦ ciavé.

jache (gad.) ↦ ajache.

jagà (col.) ↦ jaghé.

jaghé Ⓔ ahd. sagen (Gsell1989a:160) 6 1865 s̄agheja (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
grd. jaghé fas. jaghèr fod. jaghé col. jagà
v.tr. Ⓜ jagheia
impegnarsi, adoperarsi per trovare qualcuno o qualcosa (grd.) Ⓘ ricercare, cercare Ⓓ suchen ◇ a) No de jaghé l or, bënscì la virtù te dei cunsëi, / Che la virtù porta or, no chësc o chëla, prëst posses udëi. No de s̄aghé l’ òr, bëŋsì la virtù të dè jë cuŋsëi, / Chë la virtù pòrta òr, no chëst o chëlla, prëst pòsses udëi. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
v.intr. Ⓜ jagheia
sforzarsi, procurare, tentare (grd.) Ⓘ cercare Ⓓ suchen, versuchen ◇ a) La fertuna, ch’ Idie te dà, godete cun pesc y gën, / Ma jaghëia daniëura d’arjonjer tost n majer bën. La fortuna, ch’ Iddie te dà, gòdetë con pes̄ y gëŋ, / Ma s̄agheja d’ ugnëura d’ ars̄oŋs̄er tòst uŋ mas̄er bëŋ. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Tu jaghëies de vester for bënudù? sibes dlonch tel, / Coche tu nstës dejidres, y a degun no fé velch de mel. Tu s̄aghëjes de vöster fort bëŋ udù? sibbes dlonch tèl, / Cò chë tu ’ŋstëss des̄idres, y a deguŋ no fè vëlch de mèl. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

jaghé (grd., fod.) ↦ jaghé.

jaghèr (fas.) ↦ jaghé.

jaida Ⓔ *GAIDA ‹ germ. * gaiza ’Spitze, Ger’ (cfr. nordit. gaida ’falda, gherone’, frl. giaide GsellMM) 6 1873 giaides pl. (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
amp. jaida
s.f. Ⓜ jaides
indumento del costume tradizionale femminile, che ricopre la parte superiore del corpo fin sotto la vita, ed è fornito di maniche (amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ giacca dell’antico costume da donna Ⓓ Jacke der alten Frauentracht ◇ a) De magnes e mesa magnes / E de jaides no vardon / Che vien infin pascion De magnes e meza magnes / E de giaides no vardon / Che vien in fin pascion Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

jaida (amp.) ↦ jaida.

jal (amp.) ↦ gial.

jalzan Ⓔ ahd. seltsāni (Gsell 1992b, 233) 6 1878 da jalzang (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101)
gad. gialzan mar. jalzan Badia gialzan
agg.
(gad.)
da jalzan (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998) Ⓘ delizioso Ⓓ wonnevoll ◇ a) Forsc abitëise, pere, te lüsc, olach’ al ne n’ é degun invern, che portëis cun os früc tan bi frësć? O cotan da jalzan, ch’ osc paisc mëss ester! Forsi abitaiſe, pere, t’ lūsc’, ullacch’ el nen è d’gung ingvēr, ch’ portais cung os fruttg’ tang bi fresc’? O cutang da jalzang, ch’ osc’ paisc’ mess est’r! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia).

jalzan (mar.) ↦ jalzan.

jamai Ⓔ it. giammai 6 1841 zammai (ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255)
amp. śamai
avv.
forma più insistente e risoluta di mai (amp.) Ⓘ giammai Ⓓ niemals ◇ a) Pare ió éi ofendù Dio, e anche vos, śamai non son pì degno che me ciamade vosc fiol. Pare iò hei offendù Dio, e anche vos, zammai non son pì degno che me ciamàde vos fiol. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.).

jamè (Badia) ↦ jemé.

Jan 6 1813 Shan Batista (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. Jan mar. Jan Badia Jan grd. Jan fas. Jan bra. Jan fod. Jan, Ján, Śoane amp. Śuane MdR Jan
antrop.
(gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp., MdR) Ⓘ Giovanni Ⓓ Johannes, Johann ◇ a) Cëla vé, Jan da Raineles / N’i dà ahta ala beles; / Ël ti cinia prëst - de no! Ciêla ve, Jean da Rainœlles / Ni da achta alla bœlles; / El ti tschig’na prêst - de nò! PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); b) Jan! và subit a dì a la cöga ch’ i à n amisc incö a marëna Ĵeaǹ! và subit a dì a la coeuga ch’ j’ ha ’ǹ amiŝ incoeu a marënna DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); c) Dandadöt damani os, / Os dui nüc o os dui Jans, / Porcí nes ëise os mai nos / Cherdé atló os dui compagns? Dang da dōtt damani oss, / Os dui Nütsch o os dui Schangs / Portgi nös öisö os mai nos / Chördö atló os dui Compagns? AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); d) Perauter l pleván / E de Menëcol Ján; / Cánche se ciánta e craia / Se i sent segur nfin / Via n fonz de Davedin Perauter el Plevaŋ / E de Menaccol Ǵéan; / Quaŋ che se çhianta e craja / Se i sent segur infiŋ / Via in fonz de Davediŋ PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); e) Preon dute ancuoi san Śuane, / Che ’l é ’l Santo del so gnon Preòn dute ancuoi san Zuane, / Che l’ è ’l Santo del so gnon ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); f) Pum, pum, pum, pum - Sbarà pardiane! / L’é n piovan nef, e l’é sèn Jan. Pum, pum, pum, pum - Sbarà par Diane! / L’ è ’n piovang nef, e l’ è sen Xang. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.)
Jan Batista 1 (gad., fas. Mz 1976) Ⓘ Giovanni Battista Ⓓ Johann Baptist ◇ b) Berba Tita Cazöla: pordërt Jan B. Tasser da Sorega Berba Tita Cazzoula: pur dert Jan B. Tasser da Sorega DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia) 2 (gad., grd. F 2002) Ⓘ Giovanni Battista Ⓓ Johannes der Täufer ◇ a) Jan Batista, si jurman / L menova per la man / N puech ora a sauté / Sun pastura a vardé. Shan Batista, si ſhurman / L menova per la man / N puek ora a sautè / Sun pastura a vardè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Ciara mo le pice möt, cola pel da rehl indos y la picia crusc en man, sc’ al ne somëia le pice s. Jan Batista tl desert! Ciaramo ’l picce mūtt, colla pell da rechl indōs e la piccea crusc’ ing mang, s’ el ne someia ’l picce S. Jang Battista t’ l desert! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia) ◆ Jan Ca-

sper (MdR) Ⓘ Giovanni Gasparre Ⓓ Johann Caspar ◇ a) Berba Jan Casper da Ćiaminades ê na ota jü a Venezia. Bärba Ĵeaǹ Caspr da Çhiaminades ê ’na óta ĝiü a Venezia. DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR) ◆

Jan Domene (gad., fas. Mz 1976, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ Giovan Domenico Ⓓ Johann Dominik ◇ a) O mi bun

ja [ 501 ] signur Jan Domëne, sce iö n’esse tant da fà, da lavorè, e da festedié a ćiasa, voressi bëin gnì gonot da vos, mo insciö savëise bëin. O mi buǹ Signur Ĵeaǹ Domëne, ŝ’ jeu n’ esse tant da fà, da lavorè, e da festedié a çhiasa, voressi bëiǹ gnì gonot da vos, mó insceu savëise bëiǹ. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR); b) Berba Tita Cazöla: pordërt Jan B. Tasser da Sorega, fre de berba Jandomëne Tina d’Armentarora ê n capo demorvëia da S. Ciascian. Berba Tita Cazzoula: pur dert Jan B. Tasser da Sorega, fre d’ Berba Jangdomene Tina d’ Armantarora è ǹg capo d’ morvouia da S. Ciassang. DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia).

Jan (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., MdR) ↦ Jan.

Ján (fod.) ↦ Jan.

janba (amp.) ↦ giama.

jandarm Ⓔ nordit. giandarmo ‹  frz. gendarme ( ‹  GĒNS + DĒ + ARMA) (EWD 4, 119) 6 1858 giandarmo (ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2)
gad. jandarm mar. jandarm Badia jandarm grd. jandarm, giandarm fas. giandarmo, jandarm bra. giandarmo fod. giandarmo, jendarmo, giándarme amp. jandarmo
s.m. Ⓜ jandarms
membro di un corpo militare addetto ai servizi di polizia (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ gendarme Ⓓ Gendarm ◇ a) per grazia i amisc del giandarmo i ge a tout l’arma e i ge à dit, che el se tegne per grazia i amisch del giandarmo i gö a tout l’armô ö i gö a dit, chö öl sö tegniö ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2 (bra.).

jandarm (gad., mar., Badia, grd., fas.) ↦ jandarm.

jandarmo (amp.) ↦ jandarm.

Jani 6 1873 Jani (Anonim, Monumento1873:4)
mar. Iani amp. Jani
antrop.
(amp.) Ⓘ Gianni Ⓓ Johann ◇ a) Duto el gran merito / Par el conto del Jani / Ch’ i à azetà come un credito, / Senza fei i so eśami. Duto el gran merito / Par el conto del Jani / Ch’ i á accettá come un credito, / Senza fei i só esami. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

Jani (amp.) ↦ Jani.

Janon 6 1845 de ‘Sanóng (BrunelG, MusciatSalin1845:4)
fas. Janon bra. Janon
antrop.
soprannome di famiglia di vigo di fassa (fas.) Ⓘ Janon Ⓓ Janon ◇ a) L terzo l’era Michele, chel balbon, / De Recin e no de Janon / Perché l’à dat na balbonada L terzo l era Mikele, kel balbong, / De Rečing e no de ’Sanóng / Perké l ha dat na balbonada BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.).

Janon (fas., bra.) ↦ Janon.

jato (amp.) ↦ giat.

jaza (amp.) ↦ glacia.

jazà (amp.) ↦ glacé.

jech (fas.) ↦ juech.

jegaré Ⓔ trent. sgarar, scarar (Gsell 1996b:237) 6 1866 scarer (BrunelG, Cianbolpin1866:17)
gad. jegaré, sgaré Badia jegarè, sgarè fas. scarèr caz. scarèr bra. scarar moe. scarar
v.tr. Ⓜ jegara
mandare via bruscamente (gad. Ma 1950; P/P 1966, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ scacciare Ⓓ vertreiben, verscheuchen ◇ Chest Cianbolfin entant l stajea enculà te so mantel te dò l’armer e l se pissèa: Se te me ves scarèr fora, va ben, che son miec bon de sgolèr che tu. Keš Čanbolfin intant el staʒ̉ea inkulà te so mantel te dò l armer e l se pisea, se te me ves scarer fora, va ben ke son mieč bon de sgoler ke tu. BrunelG, Cianbolpin1866:17 (caz.).

jegaré (gad.) ↦ jegaré.

jegarè (Badia) ↦ jegaré.

jeja (amp.) ↦ jejia.

jejia (amp.) ↦ gliejia.

jelosia (amp.) ↦ gelosia.

jemar (bra.) ↦ jemé.

jemé Ⓔ GEMERE (EWD 4, 119) con cambio di coniugazione 6 1878 jemè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33)
gad. jemé mar. jemé Badia jamè grd. jemé bra. jemar fod. jemé
v.intr. Ⓜ jema
piangere, lamentarsi sommessamente (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, bra. R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ gemere Ⓓ stöhnen, seufzen ◇ a) "Bona möta", jëmera, "ah! de grazia, pórteme papier, pëna, tinta y löm". "Bona muta", jemla, "ah! de grazia, porteme papire, penna, tinta e lum". DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia); b) Al ê bele misdé, y la fan se fajô sintí dassënn, y le pice metô man a jemé y pité. El ē belle miſdè, e la fang sè fasceō sintì dassenn, e ’l picce mettō mang a jemè e pittè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia).

jemé (gad., mar., grd., fod.) ↦ jemé.

jemelin (moe., fod.) ↦ jomelin.

jená (gad., mar.) ↦ jené.

jendarmo (fod.) ↦ giandarmo.

jené Ⓔ JĀNUĀRIUS (EWD 3, 376) 6 1835 Zenè (RossiGB, LetteraFamiliare1835-1987:101)
gad. jená mar. jená grd. jené fas. jené moe. jenè fod. jenè LD jené
s.m. Ⓜ jenés
primo mese dell’anno, di trentun giorni (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ gennaio Ⓓ Januar ◇ a) Roma, l 1. de jené 1587 Roma, ’l 1. de S̄ënè 1587 PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

jené (grd., fas., LD) ↦ jené.

jenè (moe., fod.) ↦ jené.

jenedl Ⓔ GENICULUM (EWD 4, 133) 6 1763 schoenadl ‘poples’ (Bartolomei1763-1976:97)
gad. jenëdl mar. jenëdl Badia jonëdl fas. jeneie LD jenedl
s.m. Ⓜ jenedli
parte dell’arto inferiore corrispondente all’articolazione tra la coscia e la gamba (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ ginocchio Ⓓ Knie ◇ a) […] osservâ i parëis groi, la picera crusc de lëgn y la pera sferiada dai jenëdli de Genofefa […] osservā i pareis groi, la piccera crusc’ d’ lengn’ e la pera sf’riada dai jonedli d’ Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia).

jenedl (LD) ↦ jenedl.

jenëdl (gad., mar.) ↦ jenedl.

jeneie (fas.) ↦ jenedl.

jeneiver (fas., fod.) ↦ jeniever.

jeneiver [ 502 ]

jeneros (amp.) ↦ generous.

jenever (grd., col.) ↦ jeniever.

jenier (gad.) ↦ jeniever.

jeníer (mar.) ↦ jeniever.

jeniever Ⓔ JŪNIPERUS (EWD 4, 122) 6 1878 snìure (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32)
gad. jenier mar. jeníer Badia jeniur grd. jenever fas. jeneiver moe. śeneure fod. jeneiver col. jenever amp. śenoro LD jeniever
s.m. Ⓜ jenievri
arbusto conifero della famiglia delle cupressacee (Juniperus communis l.) (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ginepro, arbusto di ginepro Ⓓ Wacholder, Wacholderstrauch
trognola de jeniever (gad.) Ⓘ arbusto di ginepro Ⓓ Wacholderstrauch ◇ a) plëgn de vedli pëc fosc, de roi y trognores de jenier plengn’ de vedli pecc’ fosc’, d’ rōs e trŏgnores de snìure DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia).

jeniever (LD) ↦ jeniever.

jenitor (amp.) ↦ genitour.

jeniur (Badia) ↦ jeniever.

jenodlé Ⓔ GENUCULĀRE (EWD 4, 84) 6 1864 snudlà p.p. m.sg (VianUA, FiProdigo1864:192)
grd. jenudlé
v.rifl. Ⓜ se jenodleia
se jenodlé ju (grd. F 2002; DLS 2002) Ⓘ inginocchiarsi Ⓓ niederknien ◇ a) l fi alincontra s’à jenudlà ju dan si pere, y dijova bradlan: Pere! ie é cumetù picià dant a Idie, y dant a vo ’L fi all’ incontro s’ hà snudlà ŝu dàŋ si père, y dis̄ova bràdlàŋ: Père! jö hè cummettù pitgià dànt a Iddie, y dànt a vo VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.).

jent Ⓔ GĒNS (EWD 4, 122) 6 1763 schent ‘gens’; troech da zant ‘turba gentis’ (Bartolomei1763-1976:96, 104)
gad. jënt mar. jont Badia jënt grd. jënt fas. jent caz. jent bra. jent moe. jent fod. jent col. jent amp. śente LD jent MdR jënt
s.f. sg.
1 numero indeterminato di persone riunite in un luogo o comunque considerate collettivamente (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ gente Ⓓ Leute ◇ a) E l é ndavò nte l’elba vignù ntel Tempio, e duta la jent vigniva da dël E le indavó ’n tel elba vignú nel Tempio, e dutta la schent vigniva dal HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.); b) Chëst ne pò ester atramënter, cioè ch’ ël en sie fra tant de jënt inće tröc de ri Quëst ne pò estr atramëntr, cioè ch’ ël eǹ sie fra tant de ĝënt inçhié treućh de rì DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); c) No vedeo ce grun de śente / Che ’l é bon de confessà? No vedéo c’e grun de zente / Che l’ è bon de confessà? ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); d) Un muge de jent i l’à vedù jir stroz pien de fech. Un mugö dö schönt i la vödù schir strotz piöŋ dö föch. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:4 (bra.); e) la jent l’aea a cher fora de mesura perché l’era n bel tous e valent E la ʒ̉ent l aea a kér fora de mesura, perkè l era n bel tous e valent BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.); f) Apëna ch’ an â aldí incërch, che Genofefa ê gnüda ciafada, gnôl jënt adalerch en gran cuantité por la odëi Appena ch’ ang āva aldì incearc, che Genofefa ē gnuda ceaffada, gnēle jent ad arlerc in grang quantitè pur la udei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia)
2 insieme, pluralità di persone in genere, e in particolare gli altri contrapposti a noi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ gente Ⓓ Leute ◇ a) La jënt ch’ ê pro chëla mësa, le damana ći ch’ ël i manćia. La ĝënt ch’ ê prò quëlla mësa, le damana çhi ch’ ël i mançhia. DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279 (MdR); b) Jent che menizassa / E gio soul che magnassa Žent ke menizasa / E jo soul ke magnasa BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.); c) I ra molo a chera śente, / che sto an fesc outo e bas, / voi parlà fora di dente, / ch’ i me daghe po del nas! I ra mòlo a chera zènte, / che sto an fèsc òuto e bas, / voi parlà fòra di dènte, / ch’ i me daghe po del nas! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); d) Ci che mai la jënt cuntâ / Vijo tosc s’imaginâ. Ćiche mai la jënt contava / Vijo tost s’ imaginava. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); e) N’outa ence ió aee trop patriotismo / Perché volee proibir a la jent / Portar fornimenc d’òr e d’arjent. Nouta encie jo aee trop patriottismo / Perche volee proibir alla sent / Portar fornimenc d’ or e d’ argent. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.); f) Sce tu fejes velch de mel, o sce de l fé es l pensier, / Ala jënt l ascuendes, ma no a Die, che cunësc ti cuer. Ŝë tu fès̄es vëlch de mèl, o ŝë del fè hès ’l pënsier, / Alla s̄ënt l’ ascuëndes, ma no a Die, chë cunëŝ ti cuer. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); g) La mascèra la è sin jita e la ge à dit a la jent desche Dona Chenina ge à ensegnà. La mašera la e sin ʒ̉ita e la ğe à dit a la ʒ̉ent deske Dona Kenina ğe à ensegnà. BrunelG, Cianbolpin1866:6 (caz.); h) y é gnüda patociada dër bort da jont dal malan ed è gnöda patoććàda dęr burt da šont dale malon PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); i) O sce te viesses, y t’intenesses le baié de jënt, o cotan y de cotan de cosses, ch’ i t’oress damané! O se t’ viesses, e t’ intenesses ’l baiè d’ jent, o cutang e d’ cutan d’ cosès, ch’ i t’ uress’ damanè! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia)
3 le persone comuni, di cui si fa parte o alle quali si fa mostra di essere legati (gad., fas., amp.) Ⓘ gente Ⓓ Leute ◇ a) Śente, no cardassà mai, / cuanto vin ch’ el porta via / chera fre de tananai! Zènte, no cardasà mai, / quanto vin ch’ el pòrta via / chera fre de tananài! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); b) Por nes trá sö a Paraisc / Veghel le ce, les mans, i pîsc / Y al Cil vál a süa jënt / Ël pröm dagnora dant. Por n’ es tra sö a Parais / Veghël el tgë, lës mans, i pis / E al Tsil vall’ a süa sant / El Prüm dagnara dant. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); c) doi veies i se recordèa zeche, che chi egn i contèa che l’é jit n pèster perdù, mo che de chela jent e parentela i é jà morc fora duc doi vejes, ke i se recordea zeke, ke ki egn i kontea ke l è ʒ̉it un pester perdù, mo ke de kela ʒ̉ent e parentela i é ʒ̉à morč fora duč BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.); d) Ah incö na ota, mia jënt, caos, / Da sura Col Maladët oruns’ pa ’ci nos / Cun bona rajun s’ la fá varëi Ah incö na otta, mia saint, caós, / Da sura col maladátt orung’s pa tgi nos / Cong bona reŝung s’ la fa varái [ 503 ] PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
4 collettivamente, gli abitanti di un terriorio (gad. P/P 1966, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ popolo, gente Ⓓ Volk, Bevölkerung ◇ a) La jent? / La jent é bona in ogni cont. La dimostra religion soda e timor de Dio. La ʃent? / La ʃent è bona in ogni cont. La dimostra religion ʃoda e timor de Dio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); b) Dopo che la löm dl Cristianejim â fat sparí les scurités dl’idolatria en Germania - ti lüsc todësc - ára nia püch smorjelé i costüms groi de chëra jënt amanta dla vera Dopo che la lum d’ l Cristianesimo ā fatt sparì les scuritès d’ l’ idolatrìa in Germania - in t’ i lusc’ todesc’ - àla nia puc smorjelè i costumi grŏi de chella jent amante d’ la verra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia)
5 complesso dei parenti e dei famigliari (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas., MdR) Ⓘ parentela, gente Ⓓ Ver wandt schaft, Leute ◇ a) Chël é bëin vëi ël! Mo ći dijarà pa süa jënt? / Po ëi messerà inć’ ëi se ressegné Quël é bëiǹ vëi ël! Mó çhi dirà pa süa ĝënt? / Pó ëi messerà inçh’ ëi se ressegné DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); b) Canche i é vegnui a la porta, l père l chiama la sia jent, e l ge disc: portà chiò sobit dal vestir l più bel guant che aon Canche i é vegnùi alla porta, el père el clama la sia jent, e ’l ghiè dis: portà clò subit dal vestir el plu bel goànt, che aòng SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) Ne son plu dëni de vester tlamà vosc fi; ma ve prëie de me tò su fra vosta jënt. Ne son plù degn de vester tlamà vosc fì; ma ve preie de me tò su fra vosta gent. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); d) Cun gran devoziun vëgni un ala ota / Döta süa jënt, le tot y la tota Cong grang devoziung vagni ung alla ótta / Dütta süa saint, l’ tot e la tota PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
bona jent (grd., fas., amp.) Ⓘ buona gente Ⓓ gute Leute ◇ a) Per no volerle - e ge dir sgherle / Mia bona jent - n tèl fondament. Per no volerle - e ge dir sgherle / Mia bona xent - n tel fondament. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.); b) Chi outre, che i ea bona śente / Che i v’ à dà pì che i à podù / Che i zercava fei contente / Dute cuante ci che i à abù! Chi outre, che iea bóna zente / Che i vadà, pi che ià podù / Che i zercava fei contente / dute quante ci che ià abù! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.); c) Muessa unì da tëmp n tëmp sëura de vo dis tëurbli, sfertunes y dulëures, afinché deventëise bona jënt. múesa̤ uní da̤ ta̤mp n ta̤mp sóura̤ dę vo dis tóurdli, šfę̆rtúnęs i dulóuręs, a̤fíŋ kę dęvęntáiz-ę bǫ́na̤ ža̤nt. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.) ◆ jent jo-

ena (grd., MdR) Ⓘ giovani Ⓓ junge Leute ◇ a) Chëst pò tüt ester insciö che dijëis, mi bun signur Curat, mo la jënt jona se lascia impò massa gën condüje a le mal Quëst pò tüt estr insceu che diŝëis, mi buǹ Signur Curat, mó la ĝënt ĵonna se lascia impò massa giaǹ condüŝe a le mal DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) N di stajova n grum de jënt jëuna dant a n cunvënt di capuzineri, y cunscidrova na pitura sul mur Uŋ di stas̄ova uŋ grum de s̄ënt s̄ouna dànt a uŋ cunvënt dei Capuzineri, y cuns̄idròva na pittura sul mur VianUA, JëntCunvënt1864:195 (grd.) ◆ jentes gli individui umani in quanto ogget- to di considerazione o di determinazione nell’ambito delle funzioni e dei rapporti della vita sociale (amp.) Ⓘ persone Ⓓ Menschen ◇ a) Élo śentes da talento / Scusà… Besties se voré… / Ceun miracol, ceun contento, / De sapienza e de virtù. Elo zentes da talento / Scusà… Besties se vorè… / Ce un miracol, ce un contento, / de sapienza e de virtù. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.) ◆ puera jent (fod., amp.) Ⓘ povera gente Ⓓ arme Leute ◇ a) E massima la puora jent, che ven su per limojina sarave ben contenta de podè tornà sot a l’Austria E massima la puora jent, che ven su per limosena sarave ben contenta de podè tornà sott all’ Austria AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); b) El, par zento, a ra por’ śente / De zincuanta, e pì el tol / Co ra zates gentilmente / El i ciapa par el col. El par zento, ara por zente / De zinquanta, e pi el tòl / Cόra zàtes gentilmente / El i ciapa par el còl. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35 (amp.).

jent (fas., caz., bra., moe., fod., col., LD) ↦ jent.

jënt (gad., Badia, grd., MdR) ↦ jent.

jentil Ⓔ ven. źentil ’delicato’ (Gsell1989a:160) 6 1878 jintil (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61)
gad. jintil mar. jontil Badia jintil grd. jentil fas. jentil fod. jentil amp. śentil
agg. Ⓜ jentii, jentila, jentiles
1 di aspetto grazioso, fine, delicato (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ gentile, fine Ⓓ zart, fein ◇ a) Le gran patí i â desfiguré deplëgn so müs jintil ’L grang patì i ā desfigurè d’ plengn’ so mus jintil DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia); b) O Dî! ah co mai! chësta nosta jintila prinzipëssa O Dio! ah cō mai! chesta nosta jintil prinzipessa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia)
2 che riesce gradito, che ha le caratteristiche per piacere (gad.) Ⓘ gradevole Ⓓ wohlig ◇ a) sëgn, ch’ al dê indô ite sorëdl tla caverna, y scialdâ ite cun sü ragi, s’ implira de n cialt jintil ſengn’, ch’ el dē indò ite sored’l t’la caverna, e scealdā ite cung su raggi, s’ implìla deng cialt jintil DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia); b) la fia de n düca ausada a mangé fora de massaries d’ or y d’ arjënt, trata sö en porpora y sëda, che stentâ a sofrí n zefir (vënt jintil) che sofla. la fia deng duca auſada a mangiè fora d’ massaries d’ or e d’ arjent, tratta sou in purpura e seda, ch’ stentā a soffri ’ng zeffir (vent jintìl) ch’ soffla. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia)
3 di nobile stirpe (gad.) Ⓘ gentile Ⓓ adelig ◇ a) mo la uma, prinzipëssa de jintil sanch, trata sö tla comodité te beles stanzes mo la uma, prinzipessa d’jintil sanc, tratta sou t’ la comoditè te belles stanzes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia).

jentil (grd., fas., fod.) ↦ jentil.

jentilmenter Ⓔ it. gentilmente 6 1873 gentilmente (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35)
amp. śentilmente
avv.
con gentilezza, con modi fini e garbati (amp.) Ⓘ gentilmente Ⓓ freundlich ◇ a) Co ra zates śentilmente / El i ciapa par el col. Cόra zàtes gentilmente / El i ciapa par el còl. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35 (amp.).

jenudlé (grd.) ↦ jenodlé.

jeografia (amp.) ↦ geografia.

jerman (bra., moe., col.) ↦ jorman.

jermán (fod.) ↦ jorman.

jeté Ⓔ JECTĀRE ‹ JACTĀRE (EWD 4, 124) 6 1763 schetè a bratsch ‘lucta’; schetè ia ‘jacio’; schetè inant ‘obiicio’, schetè ja ‘proijcio’ (Bartolomei1763-1976:96)
gad. jeté mar. jeté Badia jetè grd. jeté fod. jeté LD jeté
v.tr. Ⓜ jeta
tirare lontano da sé con un gesto rapido e non sem- [ 504 ] pre controllato, lanciare, scagliare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950) Ⓘ gettare Ⓓ werfen ☟ buté
p.p. come agg. Ⓜ jetés, jeteda, jetedes
giacente in posizione distesa (gad.) Ⓘ sdraiato Ⓓ liegend ◇ a) Canch’ ara vëgn ite ê la cerva jetada, mo é atira lovada sö a mangé fëia Cang ch’ ella vengn’ ite ē la cerfa jetada, mo è attira l’vada sou a mangiè fouia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia).

jeté (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ jeté.

jetè (Badia) ↦ jeté.

jëuf (grd.) ↦ jouf.

jëunn (grd.) ↦ joen.

(gad., mar., Badia) ↦ jì.

Ⓔ ĪRE (EWD 4, 125; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’Bad-e-) 6 1445 sit p.p. m.sg. (WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106)
gad. jí mar. jí Badia jí grd. jì fas. jir caz. jir bra. jir moe. jir fod. jì col. jì amp. śì LD jì MdR jì
v.intr. Ⓜ va, jon, jù
1 spostarsi, procedere andando a piedi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ camminare, andare Ⓓ gehen ◇ a) Cun bela pruzescion / A per, a man a man, / Po deberieda jon, / Cigan y bel ciantan Kun bela prozeshion / A per, a man a man, / Po de briëda ſhon, / Cigan i bel ciantan PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Tra chisc fòvel inće berba N. che, da via ch’ ël ê plü tost vedl, stentava a jì, e messava gonot palsè. Tra quiŝ fovel inçhié bärba N. che, da via ch’ ël ê plü tost vedl, stentava a ĝì, e messava gonót palsè. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); c) Y os, püri vedli, che jëis col bachët, / os dal me sëch, passede Col Maladët Y os, püri vedli, che jîs col bachët, / os dal mè sëch, passed’ Côl Maladët PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia) ☟ caminé
2 recarsi, dirigersi in un luogo o presso qualcuno (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ andare Ⓓ gehen ◇ a) chëst la tol, y va debota tla majon, ulache si auter fi fova pendù kæst la tol, y va debotta tælla massong, ullà kœ si auter fì fova pendù PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Mo porcí che t’es fi su / le Pere ne t’oress lascé jí a Porsenú. Ma portgì chë t’ ës fì sú / Il Pere në t’ oresa laschë schì a Porsenú. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); c) Dël peia via e và da so pere. El peja via e va da só pére. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) Na compagnia d’omi jê na ota a la Curt de Suramunt a dlijia. ’Na compagnìa d’ omi ĝê ’na óta a la Curt de Suramunt a dliŝia. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); e) ah! voi toi su, e śirei da el ah! vòi toi sù, e zirei da el ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); f) Y ci festa é pa tan bela, / Che can’ n prou vá pro alté / Do cincant’agn ch’al é bele sté E tgi Fësta ë pa tang bëlla, / Chë cang en Pro va pro altè / Do tsingcant agn ch’al ë bël stë PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); g) Canche jon pa vin Gardena, / Volaron se maridèr, / Ne a la ciaures, ne a la feides / No ge volon pa più ciutèr. Kan ke žon po vi n Gardena, / Volaron se maridèr, / Ne a le čures, ne a le feides / No ji volon po più čutèr. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:175 (caz.); h) Chel pere Tomas de Cuz l jìa valch outa d’invern a se tor n stroset de legna, per se la vener. Kel pere Tomas de Kuz l žia valk outa d’ invern a se tor ’n stroz̄ét de legna, per se la vener. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.)
3 partire da un luogo, allontanarsi (fas.) Ⓘ andare Ⓓ gehen ◇ a) Ma Gejù à dit: nience gé no te condène, va, e ades a vegnir no pecèr più. Ma Gesú a dit: niendghie je no te condene, va, e adess l’a vegnir no peggjer pglú. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.)
4 mettersi in movimento per svolgere una certa azione o attività (gad., grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ andare Ⓓ gehen ◇ a) Na vedla, che ne fajova auter che tussì y batulé, ova scheje daniëura mel de dënz, y jiva suvënz a mulesté n dutëur cun si ciacules. Una vödla, kœ ne faschòva auter kœ tussì y batulè, avòva schkesche dagniœura mel de dænts, y schiva suænts a mulestè ung dutœur cun si tgiacules. PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) Segnor scì, n’aon ben n pec. Volede che jissane a i tor, e? Segnor sì: n’aong beng un pétsch. Volede che schisane ai torr é? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); c) Śën ons bel ciantà, / Śën dëssel pa basté. / Nëus on dl dut bincià; / Śën jons a gusté. Sën onse bel ciantà, / Sën dëssel pa bastè. / Nëus on del dut bincià; / Sën ſhonse a gustè. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); d) A ći ora jëise pa a marëna? / A la üna. A çhi óra ĝëise pa a marënna? / A la üna. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:237 (MdR); e) Junde inte chësta osteria e bevunde na boza de vin deberiada. Ĝiunde inte quest’ osteria e bevunde ’na bozza de viǹ deberiada. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); f) Śon Marieta, te fesc meo che a stà a ciasa o śì a dormì! Zon Marieta, te fesc meo che a sta a ciasa o zi a dormì! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.); g) L pere no l à lascià rujené ora, ma l à cumandà a si jënt ch’ ëi vede subit a purté caprò guant a l furnì, y na varëta n sëni, che dut ie perdunà. ’L père no l’ hà laŝsà rusnè òra, ma l’ hà cumandà a si s̄ënt ch’ëi vède subit a purtè caprò guànt al furni, y na varëtta in sëŋ, che dutt jè perdunà. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); h) propio come l aragn, che spia da la sua tana, se na mosa và a se picà nte la tela propio come l’ aragn, che spia dalla sua tana, se una mossa va a se piccà ’nte la tela AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); i) Demez incö coles alces y vaces, / Ares vais dalunc a pastöra! / Che plaz de dlijia sides incö zënza maces, / Bel y nët sciöche la dlijia adertöra! Deméz incö colles altgies e vatgies, / Alles vade da lunts a pastüra! / Che plaz de dlisia sie incö zanza matgies, / Bell e nátt söcch’ la dlisia a dertüra! PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
5 fig. detto di una situazione o di un’attività, procedere, avere un esito, positivo o negativo (gad., amp.) Ⓘ andare fig.Ⓓ gehen, verlaufen ◇ a) Ma se ra và coscì, me par che presto / calche spegazo in sto paes se sente… Ma se ra va coscí, me par che presto / calche spegažo in sto paeš se sente… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); b) Finalmënter dij l’ater: ch’ara vais sciöche t’os tö, y risćiundela. Finalment’r disc’ l’at’r: ch’ella vade sceoucche t’os tou, e ris’ciund’ la. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia); c) I n’ess mai cherdü, che la ligrëza podess fá n te mote; y sc’ ara me vá a me insciö, ai geniturs podess la ligrëza improvisa porté la mort I n’ess’ mai cr’dù, ch’ la ligrezza pudessa fa ’ng te moto; e s’ella m’ va a mè ingsceoù, ai genitori pudess’ la ligrezza improvvisada portè la mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia) [ 505 ]
6 accompagnarsi con qualcuno, frequentarlo (gad.) Ⓘ andare Ⓓ gehen ◇ a) O mi bun pice Pitschaider / sce tö vas col Ijodoro / vëgneste pa n püre laider, / Porcí che plom ne n’é or. O mie bung pitsche Pitschaider / Schë tö vas’ coll’ Isodoro. / Vängnäste pa un püre Laider, / Portgicché plom nö n’é oro. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia)
7 usato in esortazioni (grd., fas.) Ⓘ andare Ⓓ gehen ◇ a) Dì diral: O lascia sté, / Va pa pu a cheghé. Di diral: O lasha ste, / Va pa pu a keghè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Gei n’outa a la veder dapò tu pes far cheche tu ves. Iei nôutô alla vödör dapò tu pöss far chö chö tu vös. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.)
co vàla pa? (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ come va ? Ⓓ wie geht es? ◇ a) Co vàla, berba Tone? / Oh, nia mal, nia mal, sce an à sanité. Cò vala, bärba Tonne? / Oh, nia mal, nia mal, ŝ’ aǹ ha sanité. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:257 (MdR); b) Bon di, bera Jan, co vala? / Sce l di ie bon oder no, ve l diré ie sta sëira; jì vala bona, sce la se ëuta. Boŋ di, bèra S̄àŋ, co vàla? / S̄e ’l di jè boŋ oder no, vël dirè jö sta sëira; s̄i vàla bòna, ŝe la së outa. VianUA, JanTone1864:198 (grd.); c) Com’ éla juda sul viaz per la Pustraria? Com’ è la juda sul viaz per la Pustraria? AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ◆ fé jì (amp.) Ⓘ sperperare Ⓓ verschwenden ◇ a) ades apena che ’l é vegnù sto vosc fiol che ’l à fato śì duto co ra putanes, i aé fato mazà un vedel ben ingrassà ades appena che le vegnù sto vos fiol che l’ ha fatto zì dutto cora putanes, gli avè fatto mazà un vedel ben ingrassà ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.) ◆ jì bel de man (grd.) Ⓘ riuscire facilmente Ⓓ leicht von der Hand gehen ◇ a) Dut i jiva bel de man / La manea y l gran paian Dut i ſhiva bel de man / La manea i l gran pajan PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.) ◆ jì ben 1 (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas., fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, MdR) Ⓘ andare bene Ⓓ gut gehen ◇ a) Va ben, va ben coscì / valent Tomesc valent / con ti son dërt content Va beng va beng cosi / Valent Thomes Valent / con ti son dart content PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) fà cherdè le dotur, e obedësc bel in punt a tüt ći ch’ ël te dij, e t’ordonëia. Despò jirà tüt bëin. fà cherdè le Dottur, e obbedëŝ bel iǹ punt a tüt çhi ch’ ël te diŝ, e t’ ordonnëja. Despò ĝirà tüt bëiǹ. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); c) De sti puster inze ca / i śirae ben ra fasces De sti Puster inz̄e ca / i zirave ben ra fasces DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); d) M’é pissà taji che la va ben / E gio é continuà a magnar fegn. M’ he pisà taži ke la va beng / E jo he kontinuà a magnar feng. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); e) Ciamó na ota, mantëgnete prossa, y döt jará bun Ciamò naota, mantegnete prossa, e dutt jarà bung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia) 2 (gad.) Ⓘ comportarsi bene Ⓓ sich gut benehmen ◇ a) A ester prosc os sighitede / y de jí bëgn ne dubitede A ester prosc os seghitede / y d’ jí bëgn ne dubitede DeclaraJM, TFrenes1857-1988:9 (Badia) ◆ jì dant (gad. A 1879; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ precedere Ⓓ vorausgehen ◇ a) Vo uemes jide dant, / Tulëve l bel guant! Vo uemes ſhide dant, / Tulëve l bel guant! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.) ◆

dantfora (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ precedere Ⓓ vorausgehen ◇ a) al jô danfora sö por stiga a so signur dlun’ ciancantan el jē dangfora sou pur stiga a so signur dlung ceangcantang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia) ◆ jì demez (gad. A 1879; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ partire, andarsene Ⓓ weggehen, abfahren ◇ a) L fi po che l’à abù si arpejon, se n iel jit da cësa demez te n paesc dalonc. ’L fi pòcchè l’ hà abu si àrpes̄oŋ, sën jèl s̄it da tgèsa dëmöz tëŋ paiŝ dalonĉ. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); b) Y canche chi á aldí chësta cossa, ai s’un jô demez un indolater scomencian dal plü vedl cina ai ultims E chan ch’ chi ha aldi casta cosa, ai sen schiva demez un indo l’ ater scomantschang dal plö vedl tging ai ultimi HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia) ◆ jì do (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ seguire Ⓓ folgen ◇ a) Botonéme mo sö! Ëla m’ é massa strënta. / Üna viesta bëin fata mëss jì do la vita ëla. Bottonéme mó seu! Ëlla m’ é massa strënta. / Üna viesta bëiǹ fatta mëss ĝì dò la vita ëlla. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR); b) Ah! śon pu daos ra zapores / Del nosc vecio santo Ah! zon pu davòs ʼa zapores / Del nosc’ vec’io santo ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); c) Por ascogne les leghermes, che cuntra orenté i bagnâ i edli, sbalzel söl ciaval, y raita svelt a ce dla trupa, ch’i vá do cun n romú sciöche le tonn Pur ascogne les legrimes, che cuntra orentè i bagnà i oudli, sbalzel soul ciaval, e reita svelto a ciè d’ la truppa, ch’i va do cunung rumù sceoucche ’l ton DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia) ◆ jì empe-

ra (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ accompagnare, andare assieme Ⓓ begleiten, mitgehen ◇ a) i fá rové la lëtra inascusc a Sigfrid por n om sigü ch’ê pronto a jí impara i fa r’vè la lettra inascusc’ a Sigfrid pur ’ng om sigū ch’ ē pronto a jì impara DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia) ◆ jì encontra (grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod., amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ andare incontro Ⓓ entgegengehen ◇ a) Le dé, che ël dô vegnì impara, i và le Curat de le lüch incuntra infin a Pederova Le dé, ch’ ël dô vegnì inpàra, i va le Curat de le lüeg incuntra iǹ fiǹ a Ped[e] rova DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); b) L pere che steva n di sul viere, dël l à vedù a vignì dalonc, e l i’ va ncontra ’L père che steva ’n di sul vière, el l’ ha vedù a vignì da loncc, e gli va incontra DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); c) Śon donca dute incontra e fajon vede / Ch’ i no ra zede Zon donca dute incontra e fason vede / Ch’ i no ra cede DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); d) Canche ël ie ruà daujin da cësa, y che si pere l à spià, ie ël prëst jit ncontra, y l à abracià Càŋchè ël jè ruà da us̄iŋ da tgèsa, y che si père l’ ha spià, jè ël prèst s̄it iŋcontra, y l’ hà àbbraĉà VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.) ◆ jì entourn (grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ andare in giro, girovagare Ⓓ umherschweifen, umherziehen ◇ a) […] l disc Cianbolfin "che la [vae] coche la vel, più che morir da la fam no é nience a jir intorn chisc bosć." "[…] l diš Čanbolfin, ke la co ke la vel, più ke morir da la fam no è nience a ʒ̉ir intorn kiš bošć". BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.) ◆ jì fora (gad. A 1879; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ uscire Ⓓ herausgehen ◇ a) Chësc n di abenëura se n ie jit ora de cësa Kæst un dì abenœura se gniœ schit ora de tgiæsa PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Mo ël s’ á dessené, y ne orea jí ete; [ 506 ] mo so pere é jü fora, y á scomencé a le perié. Mo el s’ ha dessené, é ne oróa shi ite; mó so pére é shü fora, e há schomentsché a l’ priè. HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:141 (gad.); c) Ma chi che sentìa chest, se n jìa fora un dò l’ auter Ma chi che sentia chest, s’ inshiva fora un do l’ auter HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); d) Ma cánche i à sentì chëst, i se n jiva fora un ndavò l auter Ma canche já senti cast, i sen schiva fora un ’ndavó l’ auter HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); e) Incandenò lèvel sö e s’ en và fora de confescional Inquandenò lèvel seu e s’ eǹ va fòra de confesŝional DeRüM, Tantarela1833-1995:277 (MdR); f) So pere cánche l à sentù ste parole, l é jù fora dël stës So père cang che l’ ha sentì ste parole, l’ è jù fora al stass DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.); g) Ma co i và fora di suoi, / d’ aga de ita un carantan, / gnanche brodo de fajoi / El no zerca in duto ’l an. Ma co i va fòra di suoi, / d’ agadeìta un carantàn, / gnanche brodo de fagioi / El no z̄erca in duto l’ an. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.) ◆ jì inant (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ proseguire Ⓓ weitergehen ◇ a) O sc’ al ne messess te so convënt / Ne le lasciasson plü jí inant! O s’ Al në mëssas të so Convant / N’ El lasasung plö sì inant! PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia) ☟ continué

ite (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ entrare Ⓓ eintreten ◇ a) Mo al s’ á dessené, y ne orô jí ite Mo al s’ ha dessené, é ne oróa shi ite HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); b) Ma ël se à dessenà y ne ulova jì ite. Ma el se ha desená y ne ulóva schi ite. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); c) Ma dël s’ à dessené, e no volëva jì ite. Ma al s’ ha desenné, e no volava schi ite. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) O mia bona mëda M., jìssen pö demà ite e ponesse bel dlungia berba J. e stede bela chieta Oh, mia bonna mäda M., ĝisseǹ peu demà ite e ponesse bel dlungia bärba J. e stéde bella quieta DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); e) so père a sentir sta cossa […] l l’à preà, che l vae ite sò père a sentir sta cozza […] ’l l’ ha preà, che el vaghe ite SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); f) In chera ota el s’ à stizà e no vorea pì śì inze In chra vota el s’ ha stizzà e novorea pi zi inze ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); g) vado inze e saludo chera śente / e lore i disc alolo che me scente vado inže e saludo chera zente / e lore i dish alolo che me scente DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.) ◆ jì ju (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scendere Ⓓ hinuntergehen ◇ a) Ma inveze i é śude / No sé cuanto dapò, / Parché i feres menude / No stentasse a śì śo. Ma invece i é zude / Nusiquanto dappó, / Parché i ferres menude / No stentasse a zí zó. Anonim, Monumento1873:3 (amp.) ◆ jì mel (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ andare male, fallire Ⓓ schlecht gehen, misslingen ◇ a) recordete de vegnir indò, senó la te va mèl recordete de vegnir indò, senò la te va mèl BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.) ◆ jì redont (gad.) Ⓘ andare dritto Ⓓ gerade gehen ◇ a) ligher tres, sciöche bones ês, / mo en cosciënza - sambëgn sënza / y col unt - che fej jí rodunt / y dër frisc - al bel paraisc! ligher tres, sciöch’ bones ês, / mo in cosciënza - sambëgn sënza / y col unt - ch’ fej jì rodunt / y dër frisc - al bel paraîsc! DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9 (gad.) ◆ jì su (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ salire Ⓓ hochgehen ◇ a) Co mineste mo tö, / Dessi bëgn jí sö? Co mìnest’ mu tö, / Dessi bëgn jì sö? PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); b) N seniëur, che no n’ova abadà a chësc cumand, o che se l ova desmincià, jiva per chëla stredes fuman che jiva su de vera nibles. Uŋ Signour, chë non òva abbadà a chëst cumànd, o chë sël, òva dösmëntgià, s̄iva per chëlla stredes fumàŋ chë s̄iva su de vera nibles. VianUA, FuméTabach1864:197 (grd.) ◆ jì tres (grd. F 2002) Ⓘ fuoriuscire Ⓓ austreten ◇ a) T. Sci, ma ne ie sta vacia plëina d’ega? / J. Plëina no, che na pert ie jita tres, ch’é udù. T. Ŝi, ma non jè sta vàtgia plëina d’ èga? / S̄. Plëina no, che na pèrt jè s̄ita très, ch’ hè udù. VianUA, JanTone1864:198 (grd.) ◆ jì via (amp.) Ⓘ morire Ⓓ sterben ◇ a) El nosc gato, ’l é śù via / Me despiaje, in verità / Coscì gran manegeria / Ra scomenza a se guastà. El nòs gatto, le zù via / Me despiage, in verità / Cosci gran manegeria / Ra scomenza, a se guastà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.) ◆ s’en jì (gad. A 1879; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ andarsene, partire Ⓓ fort gehen, abfahren ◇ a) Chëst n di abenëura se n ie jit ora de cësa Kæst un dì abenœura se gniœ schit ora de tgiæsa PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Stajede ben. Me n vaghe. Staschede beng. Men vaghe. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); c) Vátan y da śën enlà ne fà plü picés. Vateng e da saign in lá ne fá plö pitgies. HallerJTh, MadalenaMAR1832:155 (mar.); d) Audian chësc, se n jiva un do l auter Audiang chest, sen schiva ung do l’ auter HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); e) Ma chi che sentìa chest, se n jìa fora un dò l’auter Ma chi che sentia chest, s’ inshiva fora un do l’ auter HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); f) Ma cánche i à sentì chëst, i se n jiva fora un ndavò l auter Ma canche já senti cast, i sen schiva fora un ’ndavó l’ auter HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); g) Iö m’ en vó jì, por ne ves incomodé plü die. Jeu me ’ǹ vó ĝì, por ne ves incomodé plü die. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR); h) Poche dì dapò el fiol pì śoen ’l à tolesc duto el fatossò, e s’ in é śù dalonse Poche dì dapò el fiol pi zoven l’ ha tolès dutto el fato so, e si ne zù da lonze ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); i) Che se calche poron / sode a inpresto el i domanda, / par che see ra tentazion, / el s’in và da r’ outra banda. Che se calche poeròn / sòde a inpresto el i domanda, / par che see ra tentaz̄ión, / el s’in va da r’ z̄òutra banda. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); j) Vátun sëgn sön let / por lové dales set. Vat’an sëgn sön let / pur levè dals set. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); k) i me saludava e se n jiva per i fati suoi i me ʃaludava e sen ʃiva per i fatti ʃuoi AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); l) l’ à pensà de jirsene a portar le sove proteste davant dal Re l’ ha penzà de sirzene a portar le zoe proteste d’ avant dal Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.).

(grd., fod., col., LD, MdR) ↦ jì.

jiar (bra., moe.) ↦ joié.

jié (mar.) ↦ joié.

jièr (fas.) ↦ joié.

jigant (fas.) ↦ gigant.

jilio (amp.) ↦ gile.

jintil (gad., Badia) ↦ jentil.

jir (fas., caz., bra., moe.) ↦ jì.

(gad., mar., Badia, MdR) ↦ ju1.

joar (bra.) ↦ joé.

Job (grd.) ↦ Iob.

joca Ⓔ anordit. soca, šoca ’Frauenrock’ ‹ slavo meridionale sukña (Gsell [ 507 ] 1993a:122) 6 1763 souka ‘vestis virilis’ (B 1763-1976:100)
gad. joca mar. joca Badia joca grd. joca moe. jocia fod. joca LD joca MdR joca
s.f. Ⓜ joches
cappotto o soprabito lungo e largo (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, moe. DA 1973, fod. Pe 1973, LD A 1879; DLS 2002, MdR) Ⓘ palandrana Ⓓ Überrock ◇ a) Dàme chël ch’ é inte la tascia de mia joca. Dame quël ch’ é inte la tascia de mia ĵocca. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR); b) Ëla me pê bëin de bot lungia. / Chësta é desëin la moda con les joches. Ëlla me pè bëiǹ de bòt lungia. / Quësta é desëiǹ la moda coǹ les ĵocches. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR).

joca (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ joca.

jöch (moe.) ↦ juech.

jocia (moe.) ↦ joca.

joé Ⓔ JUVĀRE (EWD 4, 150) 6 1763 schovè ‘juvo, opitulor, succurro’ (Bartolomei1763-1976:97)
gad. jové mar. joé Badia juvè grd. jué fas. joèr bra. joar moe. jovar fod. joé, jové col. śoà amp. śoà LD joé MdR joè
v.intr. Ⓜ joa
essere utile, vantaggioso (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ servire, giovare Ⓓ dienen, nützen, helfen ◇ a) La dones bredla tlo per amor dl bon Gejù! / Spitrons a bradlé, canche l ne jova plu? La donnes bredla clo per amor del bon Giesu! / Spitronse’ a bradle, canchel ne schova plu? RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Por Mariana Camploj da Pastrogn / Chësc invern messâste gní sö por n gran rogn / Mo al á jové / porcí che t’as imparé. Per Mariańa Camploj da Pastrong / Käsch inver mesaasste gnì sö por un grang rong / Ma all’ ha schuë / Portgie che t’ has imparè. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); c) Sé bën ie, y Chël Bel Die / ch’ é bën fat l fatimie; / ma na merda al juà, / ie ne n’é mpo giapà! Se ben je, y ch’ el böl Diè / ch’ è ben fat il fati miè; / ma na Merda al schua, / je ne n’ e impò giapà! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); d) Mo tüt chëst ne joava nia. Mó tüt quëst ne ĝioava nia. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); e) Jova al’ana, jova al corp se dé pesc cun prudënza S̿òva all’ ana, s̄òva al corp së dè pes̄ con prudënza PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); f) I se farà ben mereea, / Apò i me conpatirà, / Co i vede ’l scopo che ’l non ea: / Che de fei ben e de śoà. I se fará ben merevea, / Appó i me compatirá, / Co’ i vede ’l scopo ch’ el no n’ ea: / Che de fei ben e de zová. Anonim, Monumento1873:1 (amp.); g) Chësc le miú che te pos fá, en verité, a ci jova afliziun y crusc? Chesc’ ’l m’iŭ ch’ t’ pos fa, in veritè, a ci jova affliziung e crusc’? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia).

joé (mar., fod., LD) ↦ joé.

joè (MdR) ↦ joé.

joen Ⓔ JUVENIS (EWD 4, 134) 6 1763 schoun ‘juvenis’ (Bartolomei1763-1976:97)
gad. jonn mar. jonn Badia jonn grd. jëunn fas. joen caz. joven, jon bra. joen moe. jóven fod. joen, joven amp. śoen LD joen MdR jonn
agg. Ⓜ joegn, joena, joenes
1 di persona che è tra l’adolescenza e la maturità (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ giovane Ⓓ jung ◇ a) Na muta jëuna, che ova ueia de se maridé Una muta schœuna, kœ avòva vuœja dœ se maridè PlonerM, Erzählung4GRD1807:46 (grd.); b) Ne sëise pa tan mat, / A jì mo sëura mont. / Vo sëis mo jëunn y sann, / Per nëus fossel n dann. Ne sëise pa tan mat, / A ſhi mo sëura mont. / Vo sëis mo ſhëun i sann, / Per nëus fossel n dann. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); c) Y le plü jonn de chi dij al pere: "Pere dáme la pert dla facolté, che me toca" E ’l plö schòn de chi disch al père: "Père dáme la pert d’ la facoltè, che me tocca" HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); d) E l plu joven de chi disc al pere: Pere! déme mia pert, che me toca a mi. E ’l plu schoven de chi diss al pére: Pére! déme mia pert, che me tocca a mi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); e) Sce t’os dunca savëi valch, canche t’es vedl, mësseste mëte man a imparè infina che t’es jonn. Ŝe t’ ós dunca savëi valq, quaǹche t’es vedl, mësseste mëtte maǹ a imparè infinaché t’es ĵon. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); f) El pì śoen de lore disc a so pare: Pare dajéme ra me parte de ra roba, che me toca. el pi zoven de lore dis a so pare: Pare dagème ra me parte de ra roba, che me tocca. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.)
2 di ciò che è nato o sorto da poco (gad., fas.) Ⓘ giovane Ⓓ jung ◇ a) No la fossa burta ma la é n pech pìcola. A. Mo chel l’é segn che la é joena. B. Cotant de lat dajela po? No la fossô burta mô la ö un pöc picola. A. Mo cöl lö söng chö la ö schoöna. B. Cotant dö lat dassôla pô. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:3 (bra.); b) A chëstes parores s’é trata Genofefa sö na crëpa curida de müstl tl’ambria de dui lëgns jogn de fagher A chestes parores s’ è tratta Genofefa souna creppa curida d’ must’l t’ l ambria de dui lengn’s jongn’ d’ faghēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia)
s.m.f. Ⓜ joegn, joena, joenes
persona di età giovanile (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ giovane Ⓓ junger Mann ◇ a) Sibe vedl oder jëunn, / ve mazëssa pa pu l tëune!! Sibe vödl oder scheun, / ve mazzes pa pu el Toun!! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) Odé, i à incö n jonn pro me ch’ é permò da mëte pro, dè de chël ne pòi fà insciö plan. Odé, j’ ha incoeu ’ǹ ĵon prò mè ch’ é permò da mëtte prò, dè de quël ne poi fa insceu plaǹ. DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); c) Voi velgiac / Troà mo cà la ciamejela / Bruna o verda; prest, metéla; / Lascià ch’ i grigne i joegn mac. Voi velgiatg / Troà mo cà la tgiameṡela / Bruna o verda; prest, mettela; / Lassà ch’i grigne i xoegn matg. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); d) Dunca, vedli y jogn y mitans y mituns, / ne messëis ester mac y passé i confins - / sce jëis a bagn - de nos püri ladins Dunch, vedli y jogn y mitans y mituns, / ne messês ester mać y passè i confins - / sce jîs a bagn - de nos püri Ladins PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia); e) A n jëunn che ie fret, degun no darà bona parola, / Sarà da uniun desprijà, ris ora da duta la jënt A n s̄oun chë ië fret, deguŋ no darà bona paròla, / Sarà da uŋiuŋ des̄pries̄à, ris ora da [ 508 ] dutta la s̄ënt PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); f) n vecio venerabl dai ciavëis blanc, mo ciamó en forza da jonn ’ng veccio venerabile dai ciaveis blanc’, mo ciamò in forza da jon DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); g) Tra dötes êl na bela jona vistida de blanch, le col forní de na morona en beliscimes perles Tra duttes ēle na bella jŏna vistida d’ blanc, ’l cŏl fornì dena morona in bellissimes perles DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia)
i joegn (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gioventù Ⓓ Jugend ◇ a) Cun la forzes tenions adum - per dé ai jëuni n bon custum. Colla forzes tëniòŋs adùŋ - per dè ai s̄ougn uŋ boŋ custùm. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

joen (fas., bra., fod., LD) ↦ joen.

Joenal 6 1873 Soenal (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26)
amp. Śoenal
antrop.
poeta e retore romano (amp.) Ⓘ Giovenale Ⓓ Iuvenal ◇ a) Che te vores in poesia / Esse un outro Śoenal / ’L é un acesso de mania / Che pó zerto fenì mal. Che te vόres in poesia / Esse unˈoutro Soenal / Le un accesso de mania / Che p’ò, zerto fenì măl. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.).

joentù Ⓔ it. gioventù 6 1833 ĵoventù (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265)
gad. gioventú Badia gioventú grd. joventù fas. joentù caz. joventù bra. joentù moe. joventù fod. joentù, joventù col. joventù amp. śoentù LD joentù MdR joventù
s.f. sg.
1 i giovani considerati complessivamente (gad. P/P 1966, grd., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ gioventù Ⓓ Jugend ◇ a) Mo mineste tö che, pro i soldas, degügn ne ćiare sura la joventù, l’amonësce e la traverde? Mò mineste teu che, prò i soldas, degügn ne çhiare sura la ĵoventù, l’ amonësce e la traverde? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) Ra śoentù da Cortina. Ra zoventù da Cortina. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) Ma sielo benedeto sto paes / e braa pur ra śoentù d’ades!… Ma síelo benedeto sto paeš / e brava pur ra zoventú d’ adeš!… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); d) Chëlun majer o miëur bën pudons nëus fé ala patria, auter che chël de nsenië y de nstruì la joventù, mascimamënter a chisc tëmpes Chl’ uŋ màs̄er o miour ben pudons nous fè alla patria, auter chë chëll de ’ŋsëgnè y de ’nstruì la s̄oventù, maŝŝimamënter a chis tempes PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) Bogna sentì i spropositi e le resìe che i parla finamai tra la jent bassa, massima la joventù. Bogna sentì i spropositi e le resìe che i parla finanamai tra la jent bassa, massima la joventù. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); f) Ad aldí chëstes, i pici mituns se temô y ascognô le müs tl gormel dla uma, gioventú, d’un y l’ater ses, impormetô, de se mantigní la cosciënza nëta dal malfá, ch’ é chël, che mëna a te meseria spaventosa Ad aldì chestes, i piccei mittungs s’ t’mō e ascognŏ ’l mus t’ l gormēl d’ la uma, gioventù, d’ ung e l’ at’r sesso, impormettō, d’ s’ mantignì la coscienza netta dal malfà, ch’ è chel, ch’ mena a te m’ſeria spaventoſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia)
2 l’ultima fase dell’età evolutiva, interposta tra la fanciullezza e l’età adulta (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gioventù Ⓓ Jugend ◇ a) Y col gní plü vedla d’agn y madüda en gioventú, ne se pordô nia fora süa belëza y inozënza E col gni plou vedla d’ angn’ e madura in gioventù, nè sè perdō nia fora sua bellezza e innozenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia).

joentù (fas., bra., fod., LD) ↦ joentù.

joèr (fas.) ↦ joé.

jof (col.) ↦ jouf.

joié Ⓔ JOCĀRE (EWD 4, 131) 6 1763 shojè ‘ludo’ (Bartolomei1763-1976:97)
gad. joié mar. jié grd. juië fas. jièr bra. jiar moe. jiar fod. joié amp. śuià LD joié MdR joié
v.intr. Ⓜ joia
dedicarsi a un gioco per ricreazione o passatempo (gad. B 1763; A 1879, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, MdR) Ⓘ giocare Ⓓ spielen ◇ a) Ći jüc ëise pa fat? / Signur Vicare (Landrichter) e iö avun joié a le Piquet. / E i atri? / Chi joiâ a triunf, chi à bevü vin; na pert ega de vita, i atri sonè, ćiantè e balè. Çhì ĵüc ëise pa fat? / Signur Vicare (Landrichter) e jeu avuǹ ĵoÿé a le Piquet. / E i atri? / Chi ĵoÿâ a triumf, chi ha bevü viǹ; ’na pärt ägua de vita, i atri sonnè, çhiantè e ballè. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248 (MdR)
s.m. sg.
passione smodata per il gioco d’azzardo, vizio di giocare (MdR) Ⓘ gioco Ⓓ Spiel ◇ a) mascima a se travardè da le s’inćiochè, da le joié, - via, a se travardè da vigne burt vize masŝima a se travardè da le s’ inçhiocchè, da le ĵoÿé, - via, a se travardè da vigne burt vize DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR)
soghé.

joié (gad., fod., LD, MdR) ↦ joié.

jolé Ⓔ *EXVOLĀRE (EWD 4, 136; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’sBOl-a-) 6 1763 shorè ‘volo’ (Bartolomei1763-1976:97)
gad. joré mar. joré Badia jorè grd. julé fas. sgolèr caz. sgolèr bra. sgolar moe. sgolar fod. sgolé col. sgolà amp. oujorà LD jolé, sgolé
v.intr. Ⓜ jola
1 sostentarsi e spostarsi nell’aria per mezzo di ali (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ volare Ⓓ fliegen ◇ a) E l sgola n toch più prest che l’ègua. E el sgola un tok più prest ke l egua. BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.); b) "Vëigheste" dijera, cotan pici, ch’ ai é ciamó, vërc y zënza plömes; ai ne pó ciamó joré no salté fora de coa. "Veigheste" disc’la, cutang piccei, ch’ ei è ciamò, verc’ e zenza plūmes; eì nè po ciamò jorè no saltè fora d’ cō. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia)
2 fig. trascorrere in fretta, dileguarsi, sfuggire rapidamente (grd. F 2002, fas. R 1914/99) Ⓘ volare fig.Ⓓ verfliegen fig. ◇ a) Tu foves dat al juech? / Prëst se n jolel n tel devertimënt Tu fòes dàt al s̄uëch? / Prèst s’ ëŋ s̄ólal ’n tèl divertimënt PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

jolé (LD) ↦ jolé.

jomé (gad.) ↦ jumé.

jömé (mar.) ↦ jumé.

jomelin Ⓔ GEMELLUS + ĪNUS (EWD 4, 132) 6 1865 jom’ling (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. jomelin mar. jomelin Badia jomelin grd. jumblin fas. jome[ 509 ] lin moe. jemelin fod. jemelin amp. śomelin, śumelin LD jomelin
agg. Ⓜ jomelins, jomelina, jomelines
detto di coppia completa e funzionale oppure con le stesse caratteristiche (gad., fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ gemello Ⓓ zwillings- ◇ a) Don Cortleiter en San Martin, / Plëgn de zelo en süa facenda / De Siur Domëne bel jomelin. Don Cortleiter in San Marting, / Pleing’n de zelo in su facceinda / D’ Sior Domeine bel jom’ling. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

jomelin (gad., mar., Badia, fas., LD) ↦ jomelin.

jon (caz.) ↦ joven.

jön (gad., mar., Badia) ↦ jun.

jonëdl (Badia) ↦ jenedl.

jonfà (amp.) ↦ slonfé.

jonn (gad., mar., Badia, MdR) ↦ joen.

jont (mar.) ↦ jent.

jontil (mar.) ↦ jentil.

jopa Ⓔ ahd. suppa (cfr. EWD 4, 134) 6 1833 ĵoppa (DeRüM, TütParecé1833-1995:254)
gad. jopa mar. jopa Badia jopa grd. jopa fas. supa bra. supa fod. jopa col. sopa amp. sopa LD jopa MdR jopa
s.f. Ⓜ jopes
pietanza liquida fino a pastosa, preparata in modi vari e consumata generalmente calda (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ minestra, zuppa Ⓓ Suppe ◇ a) Vegn l’ost e l domana, che che l volessa, l’à dit che l volessa na supa e da dormir. Vöng lost e’ l’ domana, chö chöl volössa, la dit chöl volössa n suppô ö da dormir. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:1 (bra.) ☟ menestra
jopa da riji (gad. V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; F 2002, fas. DILF 2013, MdR) Ⓘ minestra di riso Ⓓ Reissuppe ◇ a) Chësta jopa da rijo pê dërt bona. Questa ĵoppa da riŝo pè dërt bonna. DeRüM, TütParecé1833-1995:254 (MdR).

jopa (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ jopa.

Jöpl (gad.) ↦ Sepl.

joramënt (gad.) ↦ jurament.

joramont (mar.) ↦ jurament.

joré (gad., mar.) ↦ jolé.

jorè (Badia) ↦ jolé.

jorman Ⓔ GERMĀNUS (EWD 4, 149) 6 1763 schormagn m. pl. ‘sobrini’ (Bartolomei1763-1976:97)
gad. jorman mar. jorman Badia jurman grd. jurman fas. jorman bra. jerman moe. jerman fod. jermán col. jerman amp. śarman LD jorman
s.m.f. Ⓜ jormans, jormana, jormanes
figlio di uno zio o di una zia (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cugino Ⓓ Cousin, Vetter ◇ a) Jan Batista, si jurman / L menova per la man / N puech ora a sauté Shan Batista, si ſhurman / L menova per la man / N puek ora a sautè PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.) ☟ cujin.

jorman (gad., mar., fas., LD) ↦ jorman.

joté Ⓔ *EXVOCITĀRE (EWD 4, 137) 6 1763 schotè ‘effundo’; sotè ‘vacuo’ (Bartolomei1763-1976:97)
gad. juté mar. jüté Badia joté grd. ueté fas. svetèr bra. svetar moe. svöidar fod. sguoté, svuoté, sgoté col. svoità amp. svoità LD juté, svueté
v.tr. Ⓜ jota
rendere vuoto, privare di ogni contenuto (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ svuotare Ⓓ leeren ◇ a) Ce da ride a ’l vede cioco / par chi luoghe a tandarlà, / a svoità chel boudinoco / par chi buje, che se sà. Ce da ride al vede ciòco / par chi luoghe a tandarlà, / a svoità chel boudinòco / par chi buge, che se sa. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); b) E ’es torna una gran bota / Cajo insolito śà dà / Fin ra femenes sta ota / Col concore a ra svoità. E es torna una gran bόta / Caso insolito zà dà / Fin ra femmenes sta vόta / Col concorre a ra svoità. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.)
joté fora (gad. P/P 1966; DLS 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ riversare Ⓓ schenken ◇ a) na mort, ch’ i dá la somëia a sorëdl, canch’ al florësc, che lomina y jüta fora süa benedisciun na mort, ch’ i dà la someia a sored’l, cang ch’ el floresc’, ch’ lumina e jouta fora sua benedisiung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia) ◆ joté ite (gad. DLS 2002, fod. Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ riempire, colmare Ⓓ eingießen, einfüllen ◇ a) Os jutarëis ite consolaziun a chëst’ anima desfortunada, che patësc, y sospirëia a Os. Os jotareis’ ite consolaziung a chest’ anima desfortunada, ch’ patesc’, e sospira a Os. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia).

joté (Badia) ↦ joté.

jou (moe., fod., amp.) ↦ jouf.

jouf Ⓔ JUGUM (EWD 4, 139) 6 1813 schouf (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. ju mar. ju Badia ju grd. jëuf fas. jouf moe. jou fod. jou col. jof amp. śuogo, jou LD jouf
s.m. Ⓜ joufs
1 strumento usato come mezzo di attacco per i bovini (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ giogo Ⓓ Joch
2 fig. ciò che opprime, asservisce (grd.) Ⓘ giogo Ⓓ Joch ◇ a) Gejù adulerà! Ciarià per amor de me cul pëis dla crëusc, y l istës tëmp ve prëii dla bela grazia de purté cun frut l jëuf dëuc de vosc santiscimi cumandamënc. Giesu adulerà! ciarià per amor de me cul peis d’ la crousch, i l’ istès temp vœ preije d’ la bella grazia dë purte cun frut ’l schouf doutsch de vosc santisimi comandameintg. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.).

jouf (fas., LD) ↦ jouf.

Jouf de Frera (LD) ↦ Frera.

jovar (moe.) ↦ joé.

jové (gad., fod.) ↦ joé.

joven (caz., fod.) ↦ joen.

jóven (moe.) ↦ joen.

joventù (grd., caz., moe., fod., col., MdR) ↦ joentù.

ju (gad., mar., Badia) ↦ jouf.

ju1 Ⓔ JŪSUM (EWD 4, 129) 6 1763 schù ‘deorsum’ (Bartolomei1763-1976:97)
gad. jö mar. jö Badia jö grd. ju fas. ju caz. ju bra. ju moe. ju fod. ju [ 510 ] amp. śo LD ju MdR jö
avv.
in basso, a basso, verso il basso (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ giù Ⓓ hinunter, herunter ◇ a) Ciala mo chël puoro vegle colassù / l se la rì e ciala ju chialamo chal puoro vegle cola su / al sela ri e chiala su PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Chi zeolic i é da Dò le Pale. Chi dotrei leuzic i é ju de Aghé. Chi Zeolitg i è da do le palle. Chi dò trei Leuzitg i è schù de Agai. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); c) Mo Gejú s’ á plié jö al bas, y scriô cun le dëit söla tera. Mo Gejú s’ á plié jö al bas, y scriô cun le dëit söla tera. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); d) Ma Gejù se pliáva ju, e scrivëva col deit jubas. Ma Gesú se pliava schu, e schrivava col deit schu báss. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); e) Ne saste pa coche le Vangele dij, ch’ ël ne toma inće n ćiavëi de nost će jö ne sënza la vorentè de Die? Ne saste pa còche le Vangele diŝ, ch’ ël ne toma inçhié ’ǹ çhiavëi de nost çhié ĝeu ne sënza la vorentè de Die? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); f) So père che vardèa n dì da la fenestra, l lo veit vegnir dalenc, l ge fèsc pecià, l vegn a sauc ju per la scèla, l ge cor encontra So père che vardèa ung dì dalla fenestra, el lo veit vegnir da lensc, el ghiè fesc pecià, el veng a saucc ju per la scella, el ghiè corr in contra SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); g) Na canzon voi bete śo / propio inz’ el dialeto nosc Na canz̄ón voi bete zò / pròpio inz’ el dialèto nòsc DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); h) E ju per la tia bassa schena / śiran i poies, che remena. Ö super la tô bazza scäna / Schiran i poies, chö römöna. ZacchiaGB, CianzonValDeSora1858*-1995:167 (caz.); i) Ma inveze i é śude / No sé cuanto dapò, / Parché i feres menude / No stentasse a śì śo. Ma invece i é zude / Nusiquanto dappó, / Parché i ferres menude / No stentasse a zí zó. Anonim, Monumento1873:3 (amp.); j) L pitl à damandà: Pere, da ulà vëniel pa che valgun strames ie stortes ju per tiera, ma autri tën l cë suvier? l pitl a da̤ma̤ndá: pę́rę, da̤ ulá vá̤nyę-l pa̤ kę va̤lgúŋ štrámęs íe štǫ́rtęs žu pę̆r tiá̤ra̤, ma̤ áutri ta̤ŋ l txa̤ sú-vier? RifesserJB, Spies1879:108 (grd.)
prep.
(MdR) Ⓘ giù a Ⓓ unten in ◇ a) Ël alda, che le Vicare dij a un: N’oste jì jö Sotrù? Ël alda, che le Vicare diŝ a uǹ: N’ óste ĝi ĝeu Sottrù? DeRüM, VicareSignoria1833-1995:276 (MdR).

ju (grd., fas., caz., bra., moe., fod., LD) ↦ ju1.

Ju2 6 1857 Ju (DeclaraJM, FCostamaiù1857-1988:8)
gad. Ju Badia Ju
topon.
gruppo di case nel comune di san martino, sul versante del piz de plaies (gad.) Ⓘ Giogo Ⓓ Joch ◇ a) Sciöche t’ es inte focora, / te crëii ince defora; / sará contënc chi da Ju, / te ne fajaras bun onú. Sciöche t’ es inte focora, / te crëi inće defora; / sará cuntënć chi da Ju, / te ne fajarás bun onú. DeclaraJM, FCostamaiù1857-1988:8 (Badia).

Ju (gad., Badia) ↦ Ju2.

jüch (gad., mar., Badia, MdR) ↦ juech.

judé Ⓔ *AIŪTĀRE (EWD 3, 18) 6 1813 schudà p.p. m.sg. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
grd. judé caz. giutèr, iutèr
v.tr. Ⓜ juda
intervenire in favore di chi ne ha bisogno (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, caz. Mz 1976) Ⓘ aiutare, assistere Ⓓ helfen, beistehen ◇ a) Finamei l bon bambin / i amulova l manarin / Y judova a zumpré. Finamei l bon bambin! / I amulova l manarin / I ſhudova a zumprè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) V’adore pra chësta cuinta Stazion, salvator amabl, judà dal Zirené a purté la crëusc V’ adore pra chasta quinta Stazion, salvator amabl, schudà dal Zirene a purtè la crousch RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); c) Ala roba no purté no massa amor, no massa aric, / Sce la no te cuntënta, o te mostra, coche la ie jita, / T’acumpaniela mpo dlonch, y juda i dis de ti vita. Alla ròba no purtè no mass’ amor, no mass’ ariĉ, / Ŝë la no të cuntënta, o të mostra, cò chë la jè s̄ita, / T’accumpanëla ’mpò dlonch, y s̄uda i dis de ti vita. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
aiuté.

judé (grd.) ↦ judé.

judicà (amp.) ↦ giudiché.

jùdize (amp.) ↦ giùdize.

judizio (amp.) ↦ iudize.

jué (grd.) ↦ joé.

juech Ⓔ JOCUS (EWD 4, 140) 6 1821 ʃhuek (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:56)
gad. jüch mar. jüch Badia jüch grd. juech fas. jech moe. jöch fod. juoch, śogo col. juoch amp. śuogo, śogo LD juech MdR jüch
s.m. Ⓜ juec
1 ogni attività compiuta da bambini o adulti per svago o divertimento (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gioco Ⓓ Spiel ◇ a) Al ne passâ n de, ch’al ne n’ess val’ danü da i cunté, mostré o porté ala uma, y cun se tratigní cun ëra (deach’al ne n’â degöna compagnia por sté lapró, o val’ jüch da se podëi devertí) El nē passā ’ng dè, ch’ el nen ess’ val da nū da i cuntè, mostrè o portè alla uma, e cung sè trattgnì cung ella (dea ch’ el nen ā d’ guna compagnia pur stè lapprò, o val juc da sè pudei dvertì) DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia)
2 competizione di vario tipo tra due o più persone, basata su regole, il cui esito dipende dall’abilità o dalla sorte (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986, MdR) Ⓘ gioco Ⓓ Spiel ◇ a) L maridé ie sciche n juech, / N muessa fé a puech a puech L maridè ie shike n ʃhuek, / N muessa fe a puek a puek PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Ći jüc ëise pa fat? / Signur Vicare (Landrichter) e iö avun joié a le Piquet. Çhì ĵüc ëise pa fat? / Signur Vicare (Landrichter) e jeu avuǹ ĵoÿé a le Piquet. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR)
3 passione smodata per il gioco d’azzardo, vizio di giocare (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ gioco Ⓓ Spiel ◇ a) Tu foves dat al juech? Prëst se n jolel n tel devertimënt, / Sëul [ 511 ] de chël che t’es mparà, ares for bel paiamënt. Tu fòes dàt al s̄uëch? Prèst s’ ëŋ s̄ólal ’n tèl divertimënt, / Soul de chëll chë t’ hès imparà, arès fort böll pajamënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

juech (grd., LD) ↦ juech.

jufa Ⓔ mhd. sûfe (EWD 4, 142) 6 1813 ſhufa (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. jüfa mar. jüfa Badia jüfa grd. jufa fas. jufa fod. jufa amp. śufa LD jufa
s.f. Ⓜ jufes
vivanda a base di farina, cotta in acqua, latte, o brodo e variamente condita (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ farinata Ⓓ Milchmus, Mehlbrei ◇ a) Tost pulënta, tost na jufa; / Percie n puere zumpradëur / Ne po maië do l miëur. Tost pulënta, tost na ſhufa; / Percie n puere zumpradëur / Ne po majë do l miëur. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Pan da müfa / pro la jüfa / i á fosc fat tan me Pan da müfa / pro la jüfa / i à fôsc fat tan mè PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia).

jufa (grd., fas., fod., LD) ↦ jufa.

jüfa (gad., mar., Badia) ↦ jufa.

jughé (grd., LD) ↦ soghé.

juië (grd.) ↦ joié.

julé (grd.) ↦ jolé.

jumblin (grd.) ↦ jomelin.

jumé Ⓔ mhd. (ver)sûmen (EWD 1, 139) 6 1848 juma 3 (PiccolruazA, Scassada1848-1978:72)
gad. jomé mar. jömé Badia jumé
v.tr. Ⓜ juma
arrivare, fare, terminare qualcosa oltre il tempo fissato, utile, necessario (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ tardare, perdere Ⓓ versäumen, zu spät kommen ◇ a) Y la uma / spo ne jöma - sciöch’ ar’ â rajun - / de ti dé le reflun Y la uma / spo ne juma - sciöch’ al’ â rejun - / de ti dè l’ reflun PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); b) Mi bun fi, (respognera) iö cherdô de vire plü dî, zënza t’essi splighé chësta s. imagina, mo sëgn ne se lascel plü jomé cun chësta noela. Mi bung fì, (respognela) iou c’rdō d’ vire plou dì, zenza t’ avessi spieghé chesta s. imagine, mo ſengn’ n’ s’ lasc’l plou jumè cung chesta novella. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia).

jumé (Badia) ↦ jumé.

jun Ⓔ JŪSUM (EWD 4, 128) + IN 6 1858 jö in (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234)
gad. jön mar. jön Badia jön grd. jun fas. jun bra. jun fod. jun
prep.
esprime il concetto basilare di posizione inferiore, sottostante o il movimento verso tale posizione (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ giù a, giù in Ⓓ unten in, hinunter nach ◇ a) I morc se spavënta jön funz de cortina, / sc’ al ciga da orco y scassa la tlina! I morć se spavënta jö in funz de cortina, / sc’ al ciga da orco y scassa la tlina! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) Canche l’é stat varì l va jun ort e l veit la prinzipessa che va a spas. Chan chö lö stat varì al va schun ort öl veit la prinzipessa chö va a spas. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:4 (bra.).

jun (grd., fas., bra., fod.) ↦ jun.

juoch (fod., col.) ↦ juech.

juoia Ⓔ da collegare con it./padan. gioia? (GsellMM) 6 1862 zuoia (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473)
amp. śuoia
s.f. sg.
andamento, modo di procedere negativo o discutibile (amp. Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ andazzo Ⓓ Zustände, Unsitte ◇ a) A śì inze me, pensae: ma cara toses / se vos dutes coscì fejé ra voia / s’aé intenzion de continuà sta coses / no sei ce che sarà. Élo na śuoia? A zi, inže me, pensae: ma cara toses / se voš dutes coscí fegé ra voia / s’avé intenžion de continuà sta coses / no sei ce che sarà. Elo na zuoia? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.).

jurament Ⓔ it. giuramento (GsellMM) 6 1878 jurament (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30)
gad. joramënt mar. joramont Badia juramënt grd. juramënt fas. jurament fod. jurament col. giurament amp. śuramento LD jurament
s.m. Ⓜ juramenc
affermazione solenne, fatta secondo una formula di rito, che ciò che si dice corrisponde al vero (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ giuramento Ⓓ Schwur ◇ a) Chiló ói resté, deach’ i sun obliada por joramënt. Chilò oi restè, dea ch’ i sung obbliada pur jurament. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia)
dé jurament (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ giurare Ⓓ schwören ◇ a) Sön chëstes parores i ál fat dé juramënt a Genofefa, de ne gní mai plü fora de chël bosch Soung chestes parores i āle fatt dè jurament a Genofefa, de nè gnì mai plou fora de chel bosc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia).

jurament (fas., fod., LD) ↦ jurament.

juramënt (Badia, grd.) ↦ jurament.

jurar (bra., moe.) ↦ juré.

juré Ⓔ JŪRĀRE (EWD 4, 148) 6 1763 schourè ‘juro’; schurè ‘deiero’ (Bartolomei1763-1976:97)
gad. juré Badia juré grd. juré fas. jurèr bra. jurar moe. jurar fod. juré amp. śurà LD juré
v.intr. Ⓜ jura
fare un giuramento (gad. B 1763; P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; PM 1985; Pz 1989; DLS 2002, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ giurare Ⓓ schwören ◇ a) Po dirala: Ess plajëi, / Śën cialëde, bera Cristl, / É jurà nfin pra l pristl. / V’ é dit de l maridé, / Ma per spas ne pon juré. Po dirala: Es plaʃhëi, / Sën cialede, bera Kristl, / E ʃhurà nfin pra l pristl. / V’ e dit del maridè, / Ma per spas ne pon ʃhurè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.)
v.tr. Ⓜ jura
promettere con giuramento o comunque in modo solenne (gad. B 1763; P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; PM 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ giurare Ⓓ schwören ◇ a) Te voi ben Maria t’ el śuro, / un ben proprio da morì: / oh no zer- [ 512 ] to, no seguro / no t’ in pos voré de pì! Te voi ben Maria t’ el zuro, / un ben proprio da marì: / oh no zerto, no seguro / no t’ in pos voré de pì! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); b) No ve lascio coscì presto / Ve lo śuro, nolafé / Contentae ades de chesto / El restante el sentirè. No ve lascio cosci presto / Velo zuro, no la’ fè / Contentae adès de chesto / El restante el sentirè. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.); c) Ara ne m’á dé orëdla, y iö sun deventé furius, i á juré vendëta Ella nè m’ à dè oredla, e iou sung d’ventè furioso, i à jurè vendetta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia).

juré (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ juré.

jurèr (fas.) ↦ juré.

jurman (Badia, grd.) ↦ jorman.

justizia (amp.) ↦ giustizia.

juté (gad., LD) ↦ joté.

jüté (mar.) ↦ joté.

juvè (Badia) ↦ joé.