Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/541

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


506


mo so pere é jü fora, y á scomencé a le perié. Mo el s’ ha dessené, é ne oróa shi ite; mó so pére é shü fora, e há schomentsché a l’ priè. HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:141 (gad.); c) Ma chi che sentìa chest, se n jìa fora un dò l’ auter Ma chi che sentia chest, s’ inshiva fora un do l’ auter HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); d) Ma cánche i à sentì chëst, i se n jiva fora un ndavò l auter Ma canche já senti cast, i sen schiva fora un ’ndavó l’ auter HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); e) Incandenò lèvel sö e s’ en và fora de confescional Inquandenò lèvel seu e s’ eǹ va fòra de confesŝional DeRüM, Tantarela1833-1995:277 (MdR); f) So pere cánche l à sentù ste parole, l é jù fora dël stës So père cang che l’ ha sentì ste parole, l’ è jù fora al stass DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.); g) Ma co i và fora di suoi, / d’ aga de ita un carantan, / gnanche brodo de fajoi / El no zerca in duto ’l an. Ma co i va fòra di suoi, / d’ agadeìta un carantàn, / gnanche brodo de fagioi / El no z̄erca in duto l’ an. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.) ◆ jì inant (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ proseguire Ⓓ weitergehen ◇ a) O sc’ al ne messess te so convënt / Ne le lasciasson plü jí inant! O s’ Al në mëssas të so Convant / N’ El lasasung plö sì inant! PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia) ☟ continué

ite (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ entrare Ⓓ eintreten ◇ a) Mo al s’ á dessené, y ne orô jí ite Mo al s’ ha dessené, é ne oróa shi ite HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); b) Ma ël se à dessenà y ne ulova jì ite. Ma el se ha desená y ne ulóva schi ite. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); c) Ma dël s’ à dessené, e no volëva jì ite. Ma al s’ ha desenné, e no volava schi ite. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) O mia bona mëda M., jìssen pö demà ite e ponesse bel dlungia berba J. e stede bela chieta Oh, mia bonna mäda M., ĝisseǹ peu demà ite e ponesse bel dlungia bärba J. e stéde bella quieta DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); e) so père a sentir sta cossa […] l l’à preà, che l vae ite sò père a sentir sta cozza […] ’l l’ ha preà, che el vaghe ite SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); f) In chera ota el s’ à stizà e no vorea pì śì inze In chra vota el s’ ha stizzà e novorea pi zi inze ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); g) vado inze e saludo chera śente / e lore i disc alolo che me scente vado inže e saludo chera zente / e lore i dish alolo che me scente DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.) ◆ jì ju (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scendere Ⓓ hinuntergehen ◇ a) Ma inveze i é śude / No sé cuanto dapò, / Parché i feres menude / No stentasse a śì śo. Ma invece i é zude / Nusiquanto dappó, / Parché i ferres menude / No stentasse a zí zó. Anonim, Monumento1873:3 (amp.) ◆ jì mel (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ andare male, fallire Ⓓ schlecht gehen, misslingen ◇ a) recordete de vegnir indò, senó la te va mèl recordete de vegnir indò, senò la te va mèl BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.) ◆ jì redont (gad.) Ⓘ andare dritto Ⓓ gerade gehen ◇ a) ligher tres, sciöche bones ês, / mo en cosciënza - sambëgn sënza / y col unt - che fej jí rodunt / y dër frisc - al bel paraisc! ligher tres, sciöch’ bones ês, / mo in cosciënza - sambëgn sënza / y col unt - ch’ fej jì rodunt / y dër frisc - al bel paraîsc! DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9 (gad.) ◆ jì su (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ salire Ⓓ hochgehen ◇ a) Co mineste mo tö, / Dessi bëgn jí sö? Co mìnest’ mu tö, / Dessi bëgn jì sö? PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); b) N seniëur, che no n’ova abadà a chësc cumand, o che se l ova desmincià, jiva per chëla stredes fuman che jiva su de vera nibles. Uŋ Signour, chë non òva abbadà a chëst cumànd, o chë sël, òva dösmëntgià, s̄iva per chëlla stredes fumàŋ chë s̄iva su de vera nibles. VianUA, FuméTabach1864:197 (grd.) ◆ jì tres (grd. F 2002) Ⓘ fuoriuscire Ⓓ austreten ◇ a) T. Sci, ma ne ie sta vacia plëina d’ega? / J. Plëina no, che na pert ie jita tres, ch’é udù. T. Ŝi, ma non jè sta vàtgia plëina d’ èga? / S̄. Plëina no, che na pèrt jè s̄ita très, ch’ hè udù. VianUA, JanTone1864:198 (grd.) ◆ jì via (amp.) Ⓘ morire Ⓓ sterben ◇ a) El nosc gato, ’l é śù via / Me despiaje, in verità / Coscì gran manegeria / Ra scomenza a se guastà. El nòs gatto, le zù via / Me despiage, in verità / Cosci gran manegeria / Ra scomenza, a se guastà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.) ◆ s’en jì (gad. A 1879; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ andarsene, partire Ⓓ fort gehen, abfahren ◇ a) Chëst n di abenëura se n ie jit ora de cësa Kæst un dì abenœura se gniœ schit ora de tgiæsa PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Stajede ben. Me n vaghe. Staschede beng. Men vaghe. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); c) Vátan y da śën enlà ne fà plü picés. Vateng e da saign in lá ne fá plö pitgies. HallerJTh, MadalenaMAR1832:155 (mar.); d) Audian chësc, se n jiva un do l auter Audiang chest, sen schiva ung do l’ auter HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); e) Ma chi che sentìa chest, se n jìa fora un dò l’auter Ma chi che sentia chest, s’ inshiva fora un do l’ auter HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); f) Ma cánche i à sentì chëst, i se n jiva fora un ndavò l auter Ma canche já senti cast, i sen schiva fora un ’ndavó l’ auter HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); g) Iö m’ en vó jì, por ne ves incomodé plü die. Jeu me ’ǹ vó ĝì, por ne ves incomodé plü die. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR); h) Poche dì dapò el fiol pì śoen ’l à tolesc duto el fatossò, e s’ in é śù dalonse Poche dì dapò el fiol pi zoven l’ ha tolès dutto el fato so, e si ne zù da lonze ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); i) Che se calche poron / sode a inpresto el i domanda, / par che see ra tentazion, / el s’in và da r’ outra banda. Che se calche poeròn / sòde a inpresto el i domanda, / par che see ra tentaz̄ión, / el s’in va da r’ z̄òutra banda. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); j) Vátun sëgn sön let / por lové dales set. Vat’an sëgn sön let / pur levè dals set. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); k) i me saludava e se n jiva per i fati suoi i me ʃaludava e sen ʃiva per i fatti ʃuoi AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); l) l’ à pensà de jirsene a portar le sove proteste davant dal Re l’ ha penzà de sirzene a portar le zoe proteste d’ avant dal Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.).

(grd., fod., col., LD, MdR) ↦ jì.

jiar (bra., moe.) ↦ joié.

jié (mar.) ↦ joié.

jièr (fas.) ↦ joié.

jigant (fas.) ↦ gigant.

jilio (amp.) ↦ gile.

jintil (gad., Badia) ↦ jentil.

jir (fas., caz., bra., moe.) ↦ jì.

(gad., mar., Badia, MdR) ↦ ju1.

joar (bra.) ↦ joé.

Job (grd.) ↦ Iob.

joca Ⓔ anordit. soca, šoca ’Frauenrock’ ‹ slavo meridionale sukña (Gsell