Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/546

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


juré
511


de chël che t’es mparà, ares for bel paiamënt. Tu fòes dàt al s̄uëch? Prèst s’ ëŋ s̄ólal ’n tèl divertimënt, / Soul de chëll chë t’ hès imparà, arès fort böll pajamënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

juech (grd., LD) ↦ juech.

jufa Ⓔ mhd. sûfe (EWD 4, 142) 6 1813 ſhufa (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. jüfa mar. jüfa Badia jüfa grd. jufa fas. jufa fod. jufa amp. śufa LD jufa
s.f. Ⓜ jufes
vivanda a base di farina, cotta in acqua, latte, o brodo e variamente condita (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ farinata Ⓓ Milchmus, Mehlbrei ◇ a) Tost pulënta, tost na jufa; / Percie n puere zumpradëur / Ne po maië do l miëur. Tost pulënta, tost na ſhufa; / Percie n puere zumpradëur / Ne po majë do l miëur. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Pan da müfa / pro la jüfa / i á fosc fat tan me Pan da müfa / pro la jüfa / i à fôsc fat tan mè PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia).

jufa (grd., fas., fod., LD) ↦ jufa.

jüfa (gad., mar., Badia) ↦ jufa.

jughé (grd., LD) ↦ soghé.

juië (grd.) ↦ joié.

julé (grd.) ↦ jolé.

jumblin (grd.) ↦ jomelin.

jumé Ⓔ mhd. (ver)sûmen (EWD 1, 139) 6 1848 juma 3 (PiccolruazA, Scassada1848-1978:72)
gad. jomé mar. jömé Badia jumé
v.tr. Ⓜ juma
arrivare, fare, terminare qualcosa oltre il tempo fissato, utile, necessario (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ tardare, perdere Ⓓ versäumen, zu spät kommen ◇ a) Y la uma / spo ne jöma - sciöch’ ar’ â rajun - / de ti dé le reflun Y la uma / spo ne juma - sciöch’ al’ â rejun - / de ti dè l’ reflun PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); b) Mi bun fi, (respognera) iö cherdô de vire plü dî, zënza t’essi splighé chësta s. imagina, mo sëgn ne se lascel plü jomé cun chësta noela. Mi bung fì, (respognela) iou c’rdō d’ vire plou dì, zenza t’ avessi spieghé chesta s. imagine, mo ſengn’ n’ s’ lasc’l plou jumè cung chesta novella. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia).

jumé (Badia) ↦ jumé.

jun Ⓔ JŪSUM (EWD 4, 128) + IN 6 1858 jö in (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234)
gad. jön mar. jön Badia jön grd. jun fas. jun bra. jun fod. jun
prep.
esprime il concetto basilare di posizione inferiore, sottostante o il movimento verso tale posizione (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ giù a, giù in Ⓓ unten in, hinunter nach ◇ a) I morc se spavënta jön funz de cortina, / sc’ al ciga da orco y scassa la tlina! I morć se spavënta jö in funz de cortina, / sc’ al ciga da orco y scassa la tlina! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) Canche l’é stat varì l va jun ort e l veit la prinzipessa che va a spas. Chan chö lö stat varì al va schun ort öl veit la prinzipessa chö va a spas. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:4 (bra.).

jun (grd., fas., bra., fod.) ↦ jun.

juoch (fod., col.) ↦ juech.

juoia Ⓔ da collegare con it./padan. gioia? (GsellMM) 6 1862 zuoia (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473)
amp. śuoia
s.f. sg.
andamento, modo di procedere negativo o discutibile (amp. Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ andazzo Ⓓ Zustände, Unsitte ◇ a) A śì inze me, pensae: ma cara toses / se vos dutes coscì fejé ra voia / s’aé intenzion de continuà sta coses / no sei ce che sarà. Élo na śuoia? A zi, inže me, pensae: ma cara toses / se voš dutes coscí fegé ra voia / s’avé intenžion de continuà sta coses / no sei ce che sarà. Elo na zuoia? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.).

jurament Ⓔ it. giuramento (GsellMM) 6 1878 jurament (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30)
gad. joramënt mar. joramont Badia juramënt grd. juramënt fas. jurament fod. jurament col. giurament amp. śuramento LD jurament
s.m. Ⓜ juramenc
affermazione solenne, fatta secondo una formula di rito, che ciò che si dice corrisponde al vero (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ giuramento Ⓓ Schwur ◇ a) Chiló ói resté, deach’ i sun obliada por joramënt. Chilò oi restè, dea ch’ i sung obbliada pur jurament. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia)
dé jurament (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ giurare Ⓓ schwören ◇ a) Sön chëstes parores i ál fat dé juramënt a Genofefa, de ne gní mai plü fora de chël bosch Soung chestes parores i āle fatt dè jurament a Genofefa, de nè gnì mai plou fora de chel bosc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia).

jurament (fas., fod., LD) ↦ jurament.

juramënt (Badia, grd.) ↦ jurament.

jurar (bra., moe.) ↦ juré.

juré Ⓔ JŪRĀRE (EWD 4, 148) 6 1763 schourè ‘juro’; schurè ‘deiero’ (Bartolomei1763-1976:97)
gad. juré Badia juré grd. juré fas. jurèr bra. jurar moe. jurar fod. juré amp. śurà LD juré
v.intr. Ⓜ jura
fare un giuramento (gad. B 1763; P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; PM 1985; Pz 1989; DLS 2002, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ giurare Ⓓ schwören ◇ a) Po dirala: Ess plajëi, / Śën cialëde, bera Cristl, / É jurà nfin pra l pristl. / V’ é dit de l maridé, / Ma per spas ne pon juré. Po dirala: Es plaʃhëi, / Sën cialede, bera Kristl, / E ʃhurà nfin pra l pristl. / V’ e dit del maridè, / Ma per spas ne pon ʃhurè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.)
v.tr. Ⓜ jura
promettere con giuramento o comunque in modo solenne (gad. B 1763; P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; PM 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ giurare Ⓓ schwören ◇ a) Te voi ben Maria t’ el śuro, / un ben proprio da morì: / oh no zer-