Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/543

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


joen
508


dutta la s̄ënt PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); f) n vecio venerabl dai ciavëis blanc, mo ciamó en forza da jonn ’ng veccio venerabile dai ciaveis blanc’, mo ciamò in forza da jon DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); g) Tra dötes êl na bela jona vistida de blanch, le col forní de na morona en beliscimes perles Tra duttes ēle na bella jŏna vistida d’ blanc, ’l cŏl fornì dena morona in bellissimes perles DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia)
i joegn (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gioventù Ⓓ Jugend ◇ a) Cun la forzes tenions adum - per dé ai jëuni n bon custum. Colla forzes tëniòŋs adùŋ - per dè ai s̄ougn uŋ boŋ custùm. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

joen (fas., bra., fod., LD) ↦ joen.

Joenal 6 1873 Soenal (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26)
amp. Śoenal
antrop.
poeta e retore romano (amp.) Ⓘ Giovenale Ⓓ Iuvenal ◇ a) Che te vores in poesia / Esse un outro Śoenal / ’L é un acesso de mania / Che pó zerto fenì mal. Che te vόres in poesia / Esse unˈoutro Soenal / Le un accesso de mania / Che p’ò, zerto fenì măl. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.).

joentù Ⓔ it. gioventù 6 1833 ĵoventù (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265)
gad. gioventú Badia gioventú grd. joventù fas. joentù caz. joventù bra. joentù moe. joventù fod. joentù, joventù col. joventù amp. śoentù LD joentù MdR joventù
s.f. sg.
1 i giovani considerati complessivamente (gad. P/P 1966, grd., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ gioventù Ⓓ Jugend ◇ a) Mo mineste tö che, pro i soldas, degügn ne ćiare sura la joventù, l’amonësce e la traverde? Mò mineste teu che, prò i soldas, degügn ne çhiare sura la ĵoventù, l’ amonësce e la traverde? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) Ra śoentù da Cortina. Ra zoventù da Cortina. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) Ma sielo benedeto sto paes / e braa pur ra śoentù d’ades!… Ma síelo benedeto sto paeš / e brava pur ra zoventú d’ adeš!… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); d) Chëlun majer o miëur bën pudons nëus fé ala patria, auter che chël de nsenië y de nstruì la joventù, mascimamënter a chisc tëmpes Chl’ uŋ màs̄er o miour ben pudons nous fè alla patria, auter chë chëll de ’ŋsëgnè y de ’nstruì la s̄oventù, maŝŝimamënter a chis tempes PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) Bogna sentì i spropositi e le resìe che i parla finamai tra la jent bassa, massima la joventù. Bogna sentì i spropositi e le resìe che i parla finanamai tra la jent bassa, massima la joventù. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); f) Ad aldí chëstes, i pici mituns se temô y ascognô le müs tl gormel dla uma, gioventú, d’un y l’ater ses, impormetô, de se mantigní la cosciënza nëta dal malfá, ch’ é chël, che mëna a te meseria spaventosa Ad aldì chestes, i piccei mittungs s’ t’mō e ascognŏ ’l mus t’ l gormēl d’ la uma, gioventù, d’ ung e l’ at’r sesso, impormettō, d’ s’ mantignì la coscienza netta dal malfà, ch’ è chel, ch’ mena a te m’ſeria spaventoſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia)
2 l’ultima fase dell’età evolutiva, interposta tra la fanciullezza e l’età adulta (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gioventù Ⓓ Jugend ◇ a) Y col gní plü vedla d’agn y madüda en gioventú, ne se pordô nia fora süa belëza y inozënza E col gni plou vedla d’ angn’ e madura in gioventù, nè sè perdō nia fora sua bellezza e innozenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia).

joentù (fas., bra., fod., LD) ↦ joentù.

joèr (fas.) ↦ joé.

jof (col.) ↦ jouf.

joié Ⓔ JOCĀRE (EWD 4, 131) 6 1763 shojè ‘ludo’ (Bartolomei1763-1976:97)
gad. joié mar. jié grd. juië fas. jièr bra. jiar moe. jiar fod. joié amp. śuià LD joié MdR joié
v.intr. Ⓜ joia
dedicarsi a un gioco per ricreazione o passatempo (gad. B 1763; A 1879, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, MdR) Ⓘ giocare Ⓓ spielen ◇ a) Ći jüc ëise pa fat? / Signur Vicare (Landrichter) e iö avun joié a le Piquet. / E i atri? / Chi joiâ a triunf, chi à bevü vin; na pert ega de vita, i atri sonè, ćiantè e balè. Çhì ĵüc ëise pa fat? / Signur Vicare (Landrichter) e jeu avuǹ ĵoÿé a le Piquet. / E i atri? / Chi ĵoÿâ a triumf, chi ha bevü viǹ; ’na pärt ägua de vita, i atri sonnè, çhiantè e ballè. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248 (MdR)
s.m. sg.
passione smodata per il gioco d’azzardo, vizio di giocare (MdR) Ⓘ gioco Ⓓ Spiel ◇ a) mascima a se travardè da le s’inćiochè, da le joié, - via, a se travardè da vigne burt vize masŝima a se travardè da le s’ inçhiocchè, da le ĵoÿé, - via, a se travardè da vigne burt vize DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR)
soghé.

joié (gad., fod., LD, MdR) ↦ joié.

jolé Ⓔ *EXVOLĀRE (EWD 4, 136; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’sBOl-a-) 6 1763 shorè ‘volo’ (Bartolomei1763-1976:97)
gad. joré mar. joré Badia jorè grd. julé fas. sgolèr caz. sgolèr bra. sgolar moe. sgolar fod. sgolé col. sgolà amp. oujorà LD jolé, sgolé
v.intr. Ⓜ jola
1 sostentarsi e spostarsi nell’aria per mezzo di ali (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ volare Ⓓ fliegen ◇ a) E l sgola n toch più prest che l’ègua. E el sgola un tok più prest ke l egua. BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.); b) "Vëigheste" dijera, cotan pici, ch’ ai é ciamó, vërc y zënza plömes; ai ne pó ciamó joré no salté fora de coa. "Veigheste" disc’la, cutang piccei, ch’ ei è ciamò, verc’ e zenza plūmes; eì nè po ciamò jorè no saltè fora d’ cō. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia)
2 fig. trascorrere in fretta, dileguarsi, sfuggire rapidamente (grd. F 2002, fas. R 1914/99) Ⓘ volare fig.Ⓓ verfliegen fig. ◇ a) Tu foves dat al juech? / Prëst se n jolel n tel devertimënt Tu fòes dàt al s̄uëch? / Prèst s’ ëŋ s̄ólal ’n tèl divertimënt PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

jolé (LD) ↦ jolé.

jomé (gad.) ↦ jumé.

jömé (mar.) ↦ jumé.

jomelin Ⓔ GEMELLUS + ĪNUS (EWD 4, 132) 6 1865 jom’ling (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. jomelin mar. jomelin Badia jomelin grd. jumblin fas. jome-