Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/542

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


joen
507


1993a:122) 6 1763 souka ‘vestis virilis’ (B 1763-1976:100)
gad. joca mar. joca Badia joca grd. joca moe. jocia fod. joca LD joca MdR joca
s.f. Ⓜ joches
cappotto o soprabito lungo e largo (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, moe. DA 1973, fod. Pe 1973, LD A 1879; DLS 2002, MdR) Ⓘ palandrana Ⓓ Überrock ◇ a) Dàme chël ch’ é inte la tascia de mia joca. Dame quël ch’ é inte la tascia de mia ĵocca. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR); b) Ëla me pê bëin de bot lungia. / Chësta é desëin la moda con les joches. Ëlla me pè bëiǹ de bòt lungia. / Quësta é desëiǹ la moda coǹ les ĵocches. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR).

joca (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ joca.

jöch (moe.) ↦ juech.

jocia (moe.) ↦ joca.

joé Ⓔ JUVĀRE (EWD 4, 150) 6 1763 schovè ‘juvo, opitulor, succurro’ (Bartolomei1763-1976:97)
gad. jové mar. joé Badia juvè grd. jué fas. joèr bra. joar moe. jovar fod. joé, jové col. śoà amp. śoà LD joé MdR joè
v.intr. Ⓜ joa
essere utile, vantaggioso (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ servire, giovare Ⓓ dienen, nützen, helfen ◇ a) La dones bredla tlo per amor dl bon Gejù! / Spitrons a bradlé, canche l ne jova plu? La donnes bredla clo per amor del bon Giesu! / Spitronse’ a bradle, canchel ne schova plu? RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Por Mariana Camploj da Pastrogn / Chësc invern messâste gní sö por n gran rogn / Mo al á jové / porcí che t’as imparé. Per Mariańa Camploj da Pastrong / Käsch inver mesaasste gnì sö por un grang rong / Ma all’ ha schuë / Portgie che t’ has imparè. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); c) Sé bën ie, y Chël Bel Die / ch’ é bën fat l fatimie; / ma na merda al juà, / ie ne n’é mpo giapà! Se ben je, y ch’ el böl Diè / ch’ è ben fat il fati miè; / ma na Merda al schua, / je ne n’ e impò giapà! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); d) Mo tüt chëst ne joava nia. Mó tüt quëst ne ĝioava nia. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); e) Jova al’ana, jova al corp se dé pesc cun prudënza S̿òva all’ ana, s̄òva al corp së dè pes̄ con prudënza PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); f) I se farà ben mereea, / Apò i me conpatirà, / Co i vede ’l scopo che ’l non ea: / Che de fei ben e de śoà. I se fará ben merevea, / Appó i me compatirá, / Co’ i vede ’l scopo ch’ el no n’ ea: / Che de fei ben e de zová. Anonim, Monumento1873:1 (amp.); g) Chësc le miú che te pos fá, en verité, a ci jova afliziun y crusc? Chesc’ ’l m’iŭ ch’ t’ pos fa, in veritè, a ci jova affliziung e crusc’? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia).

joé (mar., fod., LD) ↦ joé.

joè (MdR) ↦ joé.

joen Ⓔ JUVENIS (EWD 4, 134) 6 1763 schoun ‘juvenis’ (Bartolomei1763-1976:97)
gad. jonn mar. jonn Badia jonn grd. jëunn fas. joen caz. joven, jon bra. joen moe. jóven fod. joen, joven amp. śoen LD joen MdR jonn
agg. Ⓜ joegn, joena, joenes
1 di persona che è tra l’adolescenza e la maturità (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ giovane Ⓓ jung ◇ a) Na muta jëuna, che ova ueia de se maridé Una muta schœuna, kœ avòva vuœja dœ se maridè PlonerM, Erzählung4GRD1807:46 (grd.); b) Ne sëise pa tan mat, / A jì mo sëura mont. / Vo sëis mo jëunn y sann, / Per nëus fossel n dann. Ne sëise pa tan mat, / A ſhi mo sëura mont. / Vo sëis mo ſhëun i sann, / Per nëus fossel n dann. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); c) Y le plü jonn de chi dij al pere: "Pere dáme la pert dla facolté, che me toca" E ’l plö schòn de chi disch al père: "Père dáme la pert d’ la facoltè, che me tocca" HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); d) E l plu joven de chi disc al pere: Pere! déme mia pert, che me toca a mi. E ’l plu schoven de chi diss al pére: Pére! déme mia pert, che me tocca a mi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); e) Sce t’os dunca savëi valch, canche t’es vedl, mësseste mëte man a imparè infina che t’es jonn. Ŝe t’ ós dunca savëi valq, quaǹche t’es vedl, mësseste mëtte maǹ a imparè infinaché t’es ĵon. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); f) El pì śoen de lore disc a so pare: Pare dajéme ra me parte de ra roba, che me toca. el pi zoven de lore dis a so pare: Pare dagème ra me parte de ra roba, che me tocca. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.)
2 di ciò che è nato o sorto da poco (gad., fas.) Ⓘ giovane Ⓓ jung ◇ a) No la fossa burta ma la é n pech pìcola. A. Mo chel l’é segn che la é joena. B. Cotant de lat dajela po? No la fossô burta mô la ö un pöc picola. A. Mo cöl lö söng chö la ö schoöna. B. Cotant dö lat dassôla pô. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:3 (bra.); b) A chëstes parores s’é trata Genofefa sö na crëpa curida de müstl tl’ambria de dui lëgns jogn de fagher A chestes parores s’ è tratta Genofefa souna creppa curida d’ must’l t’ l ambria de dui lengn’s jongn’ d’ faghēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia)
s.m.f. Ⓜ joegn, joena, joenes
persona di età giovanile (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ giovane Ⓓ junger Mann ◇ a) Sibe vedl oder jëunn, / ve mazëssa pa pu l tëune!! Sibe vödl oder scheun, / ve mazzes pa pu el Toun!! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) Odé, i à incö n jonn pro me ch’ é permò da mëte pro, dè de chël ne pòi fà insciö plan. Odé, j’ ha incoeu ’ǹ ĵon prò mè ch’ é permò da mëtte prò, dè de quël ne poi fa insceu plaǹ. DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); c) Voi velgiac / Troà mo cà la ciamejela / Bruna o verda; prest, metéla; / Lascià ch’ i grigne i joegn mac. Voi velgiatg / Troà mo cà la tgiameṡela / Bruna o verda; prest, mettela; / Lassà ch’i grigne i xoegn matg. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); d) Dunca, vedli y jogn y mitans y mituns, / ne messëis ester mac y passé i confins - / sce jëis a bagn - de nos püri ladins Dunch, vedli y jogn y mitans y mituns, / ne messês ester mać y passè i confins - / sce jîs a bagn - de nos püri Ladins PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia); e) A n jëunn che ie fret, degun no darà bona parola, / Sarà da uniun desprijà, ris ora da duta la jënt A n s̄oun chë ië fret, deguŋ no darà bona paròla, / Sarà da uŋiuŋ des̄pries̄à, ris ora da