Vocabolar dl ladin leterar/Vocabolar/I

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Vocabolar dl ladin leterar  (2020)  by Paul Videsott
I
[ 473 ]

i

i Ⓔ EGO (EWD 4, 110) 6 1833 j’(DeRüM, Perdica1833-1995:281)
gad. i mar. i S. Martin i Badia i LD i MdR i
pron.
1 pronome soggetto atono di prima persona singolare (gad. V/P 1998; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ io Ⓓ ich ◇ a) "Ći ch’i à dit na ota, diji pö inćiamò" "Çhi ch’j’ha dit ‘na óta, diŝi peu inçhiamò" DeRüM, Perdica1833-1995:281 (MdR); b) Scemia ch’i esse libri assà e ch’i à bele cotant d’otes fat u de n’en comprè plü Ŝemìa ch’j’esse libri assà e ch’j’ha bel[e] cotant d’ótes fat ù de n’eǹ comprè plü DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); c) sieste tant bun a me scrì, che sc’ i à dlaorela, vëgni sieste tant buǹ a me scri, che ŝ’ j’ha de l’orella, vëgni DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:286 (MdR); d) I m’an feji n pü’ morvëia: / Che te t’as entopé sën de te maridé I mang föschi ng pü morvöja: / Chö tö tas ngtopö seng dö tö maridö AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); e) Oh! i ó tó ca, y jí da d’ël y dí: I á picé dant a Idî y dant a os. Oh! i ò tò cà, e gì dàl e di: I ha picciè dant ai Dii e dant a os FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); f) I [ves] dirá duncue ch’al tëmp dl pröm Re de Cipro I [ve] dirà dunque ch’al tåmp d’l prüm Rę dẹ Cipro PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (S. Martin)
2 pronome soggetto atono di seconda persona plurale (gad. V/P 1998; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ voi Ⓓ ihr ◇ a) Y i sarëis n tai tl edl, ch’i fej me. E i s’rais ‘ng tai t’ l’oud’l, ch’i fesc’ me. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia).

i (gad., mar., S. Martin, Badia, LD, MdR) ↦ i1.

i2 Ⓔ ILLI 6 1631 ie (sarà de Licenza) (Proclama1631-1991:156)
gad. i mar. i Badia i grd. ti, ie fas. ge caz. ge, ie bra. ge moe. ge fod. ie, i’ col. i amp. i, ghe, li LD i MdR i
pron.
forma debole della declinazione dei pronomi personali di terza persona, usata per il complemento di termine (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ gli Ⓓ ihm ◇ a) Cëla vé, Jan da Raineles / N’i dà ahta ala beles; / Ël ti cinia prëst - de no! Ciêla ve, Jean da Rainœlles / Ni da achta alla bœlles; / El ti tschig’na prêst - de nò! PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); b) möt da compasciun, y coran adalerch, i él salté incër so col, y l’á bajé. möt da compassiung, e corrang addallerc, i è-lle salté intschar so col, e l’há bashé. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); c) Y le plü jonn de chi dij al pere: "Pere dáme la pert dla facolté, che me toca"; y ël i á despartí l’avëi. E ‘l plö schòn de chi disch al père: "Père dáme la pert d’la facoltè, che me tocca;" e al i hà desparti l’avai. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); d) el volea bolintiera s’empienir so venter con ghiandes che magnèa i porcìe; ma nesciugn ge n dajea. el voléa volentiera s’ inplenir so venter con glandes che magnéa i porzhie; ma neshun j’en daséa. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); e) L eva ncora dalonc, che so pere l à bele vedù, e per compascion l ie cor adincontra L’eva ‘ncora da lontsch, che so pére l’ha bele vedu, e per compassion ‘l je corr adincontra HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); f) Chël de os, che é zënza picé, i tires la pröma pera ados ad ëra. Cal de os, che é zanza pitgiö, i tire la prüma péra ados ad alla. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); g) da doman bonora l’é retornà te gejia, e ducant l pòpul é vegnù da el, e el sentà ge à ensegnà. da doman bonora l’é retorná in te glesia, e duchant ‘l popol é vegnú da el, e el sentá j’á insegná. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); h) Mosè comana te la sia lege, che se ge tire de sasc a na tèla Mosé comana nella sia lege, che se jé tire de sash a una tella HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); i) E l é ndavò nte l’elba vignù ntel Tempio, e duta la jent vigniva da dël, e senté dël ie nsignáva. E le indavó ‘n tel elba vignú nel Tempio, e dutta la schent vigniva dal, e senté al i insignava. HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.); j) Insciö éla, i [ 474 ] mi care, dè de chël ne se pò degügn lamentè, sc’ ëla n’i và dagnora a so möt. Insceu éla, mi care, dè de quël ne se pò degügn lamentè, ŝ’ ëlla n’i va dagnóra a sò meut. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); k) N mercadant da ćiavai â mefo gonot la desgrazia, ch’ël i n morî. Süa fomena dunca le rejiava vign’ota ch’ël i n moriva un. ‘Ǹ mërcadant da çhiavai â meffo gonót la desgrazia, ch’ël i ‘ǹ morî. Süa fomena dunca le reŝiava vign’ôta ch’ël i ‘n moriva uǹ. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); l) E canche ‘l ea ancora dalonse, lo vede so pare, e ‘l i fesc pecà, ‘l i core incontra e ‘l se lo tira al col E chanche l’eva ancora da lonze, lo vede so pare, e gli fes peccà, gli corre incontra el se lo tira al col ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); m) cuanta servitù a ciasa de me pare à pan che ghe n vanza e ió son ca che moro da ra fame! quanta servitù a ciasa de me pare ha pan che ghen vanza e iò son ca che moro dara fame! ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); n) i’ mazei n vedel gras, e i’ fajei na tel festa: Ma fiol caro, ie disc el pere; t’ es dagnára con mi gli mazzeì en vedel grass, e i fasei ‘na tel festa: Ma fiol caro, gli diss el père; T’es dagnava [sic] commì DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.); o) I ra molo a chera śente, / che sto an fesc outo e bas I ra mòlo a chera zènte, / che sto an fèsc òuto e bas DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); p) ch’i se nete pu ra bocia, / ch’i no guze i marzelasc, / parché a lore no ghin tocia. ch’i se nete pu ra bocia, / ch’i no guz̄e i marz̄elàsc, / parché a lore no gh’in tocia. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); q) Non é cajo, ch’i ghe tome / chi lanpantes da ra mas Non e cagio, ch’i ghe tome / chi lanpantes dara mas DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); r) A chi da Pera ge volon ensegnar / Colpes e bote ge volon dar. A ki da Perra je volóng ‘nsegnár / Kolpes e bote je volóng dar. BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.); s) Varda là, ce onor, ce smaia, / Che li à fato a Parsenon! Varda là, ce onor, ce smaja, / Che li ha fato a Parsenon! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); t) la sora grazia, ch’al ess da damané da Dio, foss de i arlungé la vita la sora grazia, ch’el es da damanè da Dio, foss de i arlungié la vita PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); u) L ciaf i ge smoza / E i li trasc morc a tera. El ciaf i gie smozza / E i li tras mortc a terra PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); v) L pere partësc la roba, y dà al fi chël, che ie tucova. ‘L père partèŝ la roba, y dà al fi chëll, chë jë tuccova. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); w) l ne soportava de ogni sort con vergognosa viltà ence de chele che i ge aeva fat sofrir a el enstes ‘l ne zopportava de ogni zort con vergognaza viltà encie de chelle che i ge avea fat zoffrir a el en stez SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); x) ma ge é stat dit da valgugn che chesto sarae perder la fadìa ma ge è stat dit da valgugn che chest zaroe perder la fadìa SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); y) te sas pö, ch’i messun porté i edli por proa de süa mort t’ sas pou, ch’i messung portè i oudli pur prova de sua mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia)
i vel (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ occorrere, ci vuole Ⓓ nötig sein ◇ a) A jir te lejia e a n pech de messa, / N pech de vida la ge volessa, / Se no paron tenc deslaibé. A xir te lesia e a ‘n pe de messa, / Un pe de vida la e volessa, / Se no parong tentg deslaibè. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.).

i (gad., mar., Badia, fod., col., amp., LD, MdR) ↦ i2.

I Cougoi 6 1866 i Kougoi (BrunelG, Cianbolpin1866:2)
fas. I Cougoi caz. I Cougoi
topon.
massi rocciosi con paretine strapiombanti e ripari sottoroccia nella media val lastìes, situati sulla destra orografica del ruf de antermont, nel comune di canazei (fas.) Ⓘ I Cougoi Ⓓ I Cougoi ◇ a) de messèl i pèstres sin jìa col pestujum te la Lastìes, coscì l’é se n jit ence l pèster da chel an. E te sot i Cougoi l se stajea bel e bon de messél i pestres sin ʒ̉ia ko l pestus̄um te la Lesties, coši l é se n ʒ̉it ence l pester da kel an. E te sot i Kougoi l se staʒ̉ea bel e ben BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.).

I Cougoi (fas., caz.) ↦ I Cougoi.

ia (gad., mar., Badia, amp.) ↦ via1.

iacia (bra.) ↦ glacia.

iaciar (bra.) ↦ glacé.

Iaco 6 1833 Jaco (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233)
gad. Iaco mar. Iaco Badia Iaco grd. Iacun fod. Iaco MdR Iaco
antrop.
(gad. Ma 1950; V/P 1998, grd. F 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ Giacomo Ⓓ Jakob ◇ a) Co à pa inom vost maester? / So inom é Iaco, mo so cognom ne sài iö. Cò ha pa innóm vost Maéstr? / So innom é Jaco, mó sò cognóm ne sai jeu. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); b) Sëgn düc sö, fajei na viva / A siur Iaco da La Ila Seingn duttg’ sou, fascei na viva / A Sior Jaco da Lailla DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

Iaco (gad., mar., Badia, fod., MdR) ↦ Iaco.

Iacun (grd.) ↦ Iaco.

iade Ⓔ VIĀTICUM (EWD 4, 17) 6 1763 cotagn diades ‘quoties, quot’; na diades ‘quondam’; tant diades ‘tot vices’ (Bartolomei1763-1976:75, 78, 102)
gad. iade mar. iade Badia iade grd. iede fod. viade LD iade
s.m. Ⓜ iadi
circostanza o momento in cui un fatto si verifica (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ volta Ⓓ Mal ◇ a) N sëul iede iel ël mucià / N chël iede bën, perdieja, / S’al scundù trëi dis te dlieja N seul jëde iel ël mucià / In kël jëde bën, per Dieſha, / S’al skendù trëi dis te dlieſha PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) ie ve prëie cula gotes ti uedli, y cul dulëur tl cuer, che pliëise n iede mi ustinazion tl mel y me dajëise la grazia de ne tumé tl infiern je ve preje culla gotes ti uedli, i cul dulour tel cuer, che pliase un jade mi ustinazion tel mèl i medascheise la grazia dö nö tume töl Infiern RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); c) Nlo l à prové tánta fam, che plu de n viade l assa mangé chël, che mangiáva i porciei En lò l’ha provè tanta fam, che plù d’en viade l’assa mangiè cal, che mangiava i porciei DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.)
l prum iade (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ la prima volta Ⓓ das erste Mal ◇ a) Gejù toma l prim iede sot la Crëusc. Giesu toma ‘l prim jade sotto la crousch. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Tlo toma l bon Gejù per l prim iede a tiera. / Y nëus i fajon for cun nosc tumé la viera. Clo toma ‘l bon Giesu pèr ‘l prim jadœ a tiara. / J nous j faschon fort cun nosch tume la viara. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.) ◆ mo n iade (grd. G 1923; L 1933; F 2002) Ⓘ ancora una volta Ⓓ noch einmal ◇ a) Ma la usc à dit mo n iede: "Franz, Franz! ne me audes’a?" ma̤ la̤ už a dit mǫ ŋ iá̤dę: "frants, frants! ŋę m’áudęs-a̤?" RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.) ◆ n iade (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ una volta Ⓓ

i2 [ 475 ] einst ◇ a) L fova n iede un che ova doi fions ‘L foa ‘n iede ung, ch’oa doi fiongs Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.).

iade (gad., mar., Badia, LD) ↦ iade.

iade (gad., mar., Badia) ↦ viade.

iadedô (gad., mar., Badia) ↦ viadedò.

ial (gad., mar., bra.) ↦ gial.

iama (gad., mar.) ↦ giama.

Iani (mar.) ↦ Jani.

iardun (gad.) ↦ giardon.

iat (gad., mar., caz.) ↦ giat.

iava (caz.) ↦ giava.

idea Ⓔ it. idea ‹ IDEA ‹ iδέα (EWD 4, 19) 6 1873 idea (Anonim, Monumento1873:2)
gad. idea mar. idea Badia idea grd. idea fas. idea fod. idea amp. idea LD idea
s.f. Ⓜ idees
1 rappresentazione mentale schematica, sommaria, ossia nozione elementare, di un oggetto, di un fatto, di un concetto (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ idea Ⓓ Idee, Vorstellung ◇ a) T’as vorù, col "Monumento" / Brao el musc, éi capì ades / Dà una idea del to talento / A ra śente del paes. Tas vorù, col monumento / Brao el mŭsc, ei capĭ adés / da una idea del to’ talento / Ara zènte del paes. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.); b) Ciáreme avisa, ch’i sun tüa fomena; […]; revëgn a te istës, o signur, desmëna dala fantasia la trista idea. Ciareme avviſa, ch’i sung tua fomena; […]; r’vengn’ a tè istess, o Signur, desmena dalla fantasia la triste idea. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia)
2 ispirazione, progetto, proposta da tradurre in realtà (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ idea Ⓓ Idee ◇ a) No ‘l é nuia de mereea / Che un somaro come te / El no ebe calche idea / Vera lingua, cioè chel che ‘l é!… No le nuia de mereea / Che un somaro come tè / El no ebbe, calche idĕa / Vera lingua, cioè chel che le!… Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.)
nience per idea (gad., fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ neanche per sogno, neanche per idea Ⓓ nicht im Traum, keinesfalls ◇ a) Co ‘l à vedù el Podestà / Che cuaji cuaji vencea / El responde ben stizà: / "Chesto gnanche par idea!" Co l’á vedú el Podestá / Che quagi quagi vincea / El responde ben stizzá: / "Chesto gnanche par idea!" Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

idea (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

idea.

Idî (gad., Badia) ↦ Idie.

Idie Ⓔ it. iddio (EWD 3, 97) 6 1631 Iddio (Proclama1631-1991:156)
gad. Idî mar. Idio Badia Idî grd. Idie fas. Idio caz. Idio fod. Idio col. Idio amp. Idio MdR Idie
s.m. sg.
l’essere supremo, concepito come perfettissimo, eterno, creatore e ordinatore dell’universo (gad. A 1879; Ma 1950, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879, amp. A 1879, MdR) Ⓘ Dio, Iddio Ⓓ Gott ◇ a) y respuend, che chësta fossa na bona gauja per speré, che Idie ejaude si preghiera y respuend, kœ kæsta fossa una bona gauscha pœr speré, kœ Idìœ eschaude si preghiœra PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) Tö te as porté al German na fortaia / Mo al á dit, al sará Idî che te la paia. Tö te ās porté al Germann una fortaja / Mo all’ ha dit, al sarà Iddio, che tla paja. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); c) O sibe laudà Idie! śën t’ei! O si lauda Idie! ʃën t’ ei! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); d) Perdonede, iö me stà dërt bëin, sie ringrazié Idie! Perdonéde, jeu me sta dërt bëiǹ, sie ringrazié Iddie! DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR); e) Mi è ofendù Idio, e è ofendù ence vos. Mi è offendù Iddio, e è offendù ‘ncie vos. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); f) y respogn, che cösta foss na bona gauja por speré, ch’Idio ejaudiss söa periada y respogn, che quèsta foss ‘na bona gauŝa por sperè, ch’Iddio eŝaudiss soa priada PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); g) A patrun este pro Idî: / dagnora stá, sce no dí! A patrun est’prò Idî: / dagnëra sta, sce no dî! DeclaraJM, ITavella1857-1988:9 (Badia); h) Salamon da la Scritura sà pa Idie che che i se dura / gé per me lascia stèr, che gé la inchèghe al maridèr. Salamon dalla scritura zapo iDio cheche i ze dura / gie per me lassa stè, che gliel’ incheghe al Maridè. ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.); i) Auza la mënt y l cuer a Idie, che l uebe te custodì. Auza la mënt y ‘l cuer a Iddie, chë ‘l uëbbe të custodì. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); j) Idio ne la mande bona a noi e a lori. Iddio ne la mande bona a noi e a lori. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.); k) Oh conserved’ la gherlanda, Signur Primiziant, / Fin che Idî al gran cunt Ves chërda pa inant! Oh conservéd’ la gherlanda, Signur Primiziant, / Fing che Iddie al grang cunt Ves cárda pa inant! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia); l) chësta usc ie unida da ciel! Vo, bon Idie, vo m’ëis salvà! ká̤šta̤ už íe uní[da̤] da̤ tšíel! vo, boŋ idíe, vo m’áis sa̤lvá! RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
Die1.

Idie (grd., MdR) ↦ Idie.

Idio (mar., fas., caz., fod., col., amp.) ↦ Idie.

idolatria Ⓔ it. idolatria 6 1878 idolatrìa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1)
gad. idolatria Badia idolatria grd. idolatria fas. idolatrìa
s.f. sg.
adorazione tributata a oggetti o a immagini a cui si attribuiscano caratteri e poteri divini (gad. A 1879; Ma 1950, grd. F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ idolatria Ⓓ Götzendienst ◇ a) Dopo che la löm dl Cristianejim â fat sparí les scurités dl’idolatria en Germania - ti lüsc todësc - ára nia püch smorjelé i costüms groi de chëra jënt amanta dla vera Dopo che la lum d’l Cristianesimo ā fatt sparì les scuritès d’l’ idolatrìa in Germania - in t’ i lusc’ todesc’ - àla nia puc smorjelè i costumi grŏi de chella jent amante d’la verra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia).

idolatria (gad., Badia, grd.) ↦ idolatria.

idolatrìa (fas.) ↦ idolatria.

Idolfo 6 1878 Idolfo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4)
gad. Idolfo Badia Idolfo
antrop.
(gad.) Ⓘ Idolfo Ⓓ Hildolf ◇ a) En chël momënt comparësc le vësco Idolfo, ch’â bele dé adöm i sposi Ing chel moment comparesc’ ‘l Vesco Idolfo, ch’ā belle dè adum i sposi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia).

Idolfo (gad., Badia) ↦ Idolfo.

ie (grd.) ↦ ti2.

ie Ⓔ EGO (EWD 4, 110) 6 1445 jw (WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:104)

ie [ 476 ]
gad. iö mar. iu Badia iö grd. ie fas. gé caz. gé bra. ió, gio moe. giö amp. ió LD ie MdR iö
pron.
pronome soggetto tonico di prima persona singolare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ io Ⓓ ich ◇ a) Ie stlaf y franch Jw sglaff ee frankh WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:104 (grd.); b) jit ie tl rot sit tutel rot WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:107 (grd.); c) sce chël, ch’à perdù chësta bëursa, fossa restà pendù te liet, sciche ie, ne l’ëssel perduda. sche kœl, k’a perdù kæsta bœursa, fossa ræstà pendù te liet, schkœ je, ne l’æssel perdùda. PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); d) Jide, portai cà duc; ió stae pa endana apede chest segnor. Schide: portai ca dutg: io stae pà indana appede chest segnor. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); e) Mi caro bon amich, / Orghenist de San Durich! / Ie te dëss gratulé. Mi karo bon amik, / Orghenist de San Durik! / Ie te dës gratulè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); f) Mo iö me pënsi che tö te sides / chëst ann che vëgn / chël tan plü derijënt. Ma iö me pense, che tö te sies / Käscht an, che väng / Käll tang Plü d’rsänt. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia); g) Cotan de servitú en ciasa de mi pere á pan dessurora, y iö me möri chiló da fan. Cotang de servitu in tgiasa de mi père ha pang d’sorora, e iö me möre chilò da fang. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); h) gé te serve jà tenc de egn je te serve shà teng d’eng HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); i) Iö sun por fà tüt, chël che vorëis. Jeu suǹ por fà tüt, quël che vorëis. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244 (MdR); j) Aha, mo ponsâi iu, / Cösc sará pa mio fre Jan Aha mo pungsai iú / Cösch sarapa mio Frö Schang AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); k) cuanta servitù a ciasa de me pare à pan che ghin vanza e ió son ca che moro da ra fame! quanta servitù a ciasa de me pare ha pan che ghen vanza e iò son ca che moro dara fame! ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); l) Gio volesse orc e gnoches Io volössö ôrtsch e gniôches ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.); m) Aré zerto anche vos / de sta storia cognizion / ma ió taje no no pos, / e se parlo éi ben rajon Avaré zèrto anche vos / de sta storia cognizion / ma io taje nò no pos, / e se parlo éi ben rajon DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.); n) ue udëi, chi ch’à da cumandé te cësa, ie oder tu! voi udëi, chi ch’hà da cumandè te tgèsa, jö oder tu! VianUA, OstFëna1864:196 (grd.); o) Segnor mio, giö no vegne a la tova prejenza per vendicazion che giö me spete de l’ofeja che m’é stat fat Signor mio, giö non vegne alla toa presenza per vendicazion che giö me aspette dell’offesa che m’è stat fat, SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); p) Mi Signur, iö ne vëgni ala tüa presënza por vendëta ch’i oress chirí Mi Signur, jö nẹ vagnẹ alla tüa prẹsåinza pẹr vẹndatta ch’i’ o̮rẹssẹ chirì PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia).

ie (grd., LD) ↦ ie.

ièch (fod.) ↦ liech1.

iede (grd.) ↦ iade.

iega (fod.) ↦ ega.

ienn (mar.) ↦ gen.

ierba (grd., fod.) ↦ erba.

Iere (mar., bra.) ↦ Iuere.

ierpadú (mar.) ↦ arpadour.

ierpé (mar.) ↦ arpé.

ierpejun (mar.) ↦ arpejon.

iesta (gad., mar., Badia) ↦ viesta.

iestì (mar.) ↦ vistì.

iestimont (mar.) ↦ vestiment.

ietelpae † (caz.) ↦ dietelpae.

ièva (caz.) ↦ giava.

ignante (amp.) ↦ inaànte.

ignante duto (amp.) ↦ dandadut.

ignante mesodì (amp.) ↦ dantmesdì.

igner (Badia, moe.) ↦ inier.

ignó (gad.) ↦ iniò.

ignorant Ⓔ it. ignorante (da lGNŌRANTIA) (EWD 4, 21) 6 1873 ignorante (Anonim, Monumento1873:3)
gad. ignorant Badia ignorant grd. iniurant fas. ignorant fod. ignoránt amp. ignorante LD ignorant
agg. Ⓜ ignoranc, ignoranta, ignorantes
che non conosce una determinata materia, che è in tutto o in parte digiuno di un determinato complesso di nozioni (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ ignorante Ⓓ unwissend ◇ a) Pitosc che śì a spende / Inze na comiscion, / Che ra no se pó mia ofende, / A i dì ignorante in chistion. Pittosc che zí a spende / Inze na Commission, / Cá no se pó mia offende, / Ai dí ignorante in quistion. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

ignorant (gad., Badia, fas., LD) ↦ ignorant.

ignoránt (fod.) ↦ ignorant.

ignorante (amp.) ↦ ignorant.

ignoranza Ⓔ it. ignoranza ‹  lGNŌRANTIA (EWD 4, 22) 6 1870 ignoranza (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. ignoranza Badia ignoranza grd. iniuranza fas. ignoranza fod. ignoránza col. ignoránza LD ignoranza
s.f. Ⓜ ignoranzes
l’ignorare determinate cose, per non essersene mai occupato o per non averne avuto notizia (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ ignoranza Ⓓ Unkenntnis ◇ a) I se l’à meritada, ma zerti e forsa la maor part à falà per ignoranza I se l’ha meritada, ma zerti e forsa la maor part ha fallà per ignoranza AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

ignoranza (gad., Badia, fas., LD) ↦ ignoranza.

ignoránza (fod., col.) ↦ ignoranza.

Ijep (fod.) ↦ Ujep.

Ijidoro 6 1819 Isodoro (PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195)
gad. Isidoro mar. Dolo Badia Isidoro, Ijodoro
antrop.
(gad. V/P 1998) Ⓘ Isidoro Ⓓ Isidor ◇ a) O mi bun pice Pitschaider / sce tö vas col Ijodoro / vëgneste pa n püre laider, / Porcí che plom ne n’é or. O mie bung pitsche Pitschaider / Schë tö vas’ coll’ Isodoro. / Vängnäste pa un püre Laider, / Portgicché plom nö n’é oro. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia).

ijin (mar.) ↦ vejin.

Ijodoro (Badia) ↦ Isidoro.

ilaota (Badia) ↦ inlaota.

ilezit Ⓔ it. illecito 6 1878 illezites f. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11)
gad. ilezit Badia ilezit fas. ilézit
agg. Ⓜ ilezic, ilezita, ilezites
contrario all’ordinamento giuridico o morale vigente (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ illecito, illegale Ⓓ ungesetzlich, illegal, unrechtmäßig ◇ a) S’imaginëies vignun, cun ci sdëgn, che la virtuosa Genofefa desprijâ y refodâ te domandes ilezites S’ immagini vignung, cung ci sdegno, che la virtuosa Genofefa desprijā e refudā te dimandes ille- [ 477 ] zites DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

ilezit (gad., Badia) ↦ ilezit.

ilézit (fas.) ↦ ilezit.

ilibato Ⓔ it. illibato 6 1878 illibata f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2)
Badia ilibato
agg. Ⓜ ilibati, ilibata, ilibates
esente da qualsiasi contaminazione dell’originaria purezza (Badia) Ⓘ illibato Ⓓ jungfräulich, unversehrt ◇ a) iló injenedlada dan alté te na proca curida cun plomac de scarlat, col müs jintil devot en corú de porpora sot ai ragi d’ilibata inozënza illò ingjenedlada dang Altè tena procca curida cung plumatc’ de scarlat, col mus jintil devot in curù de porpora soutt ai raggi d’illibata innozenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia).

ilibato (Badia) ↦ ilibato.

iló (gad., grd., caz.) ↦ ilò.

ilò Ⓔ ILLŌC (EWD 4, 22) 6 1763 lassa vi lò ‘sine stare’ (Bartolomei1763-1976:85)
gad. iló Badia ilò grd. iló caz. iló fod. ilò LD ilò MdR ilò
avv.
lì, in quel luogo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, caz. Mz 1976, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ là, lì Ⓓ dort ◇ a) y ai la fajô iló sté amez e ai la faschóa illó sté amez HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Conescëise vos chël forestì ilò? Connescëise vos quël forestì illò? DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244 (MdR); c) se n ie jit te n paesc dalonc, y à iló batù n pec duta si roba sen ie yit t’ n pavisc dalontsc, i ha ilò battù ‘n petse dutta si roba Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.); d) Daspò che l é rué ilò, l s’à dé a ogni sort de vic Daspò che ‘l è ruè illò, ‘l s’ ha dè a ogni sort de vicc DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); e) sciöch’ al foss te na morona / stôl iló taché / fin ch’al gnô ciamé. scioch’ al foss te na murona / stêl ilò tachè / finch’ al gnê ćiamè. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); f) Finalmënter ie ël jit ora n’ëura inant che surëdl flëure, y n à mo giatà de chëi, che stajova iló a fé nia Finalmënter jè ël s̄it òra un’ ëura inàŋchè surëdl flëure, y n’hà mò giatà de chëi, chë stas̄òva ilò a fè nia VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); g) Tel retourné da ilò, ruada a Cipri éla stada maltratada vilanamenter da cativi omegn Tel reto̮rné da illò, ruåda a Cipri ẹlla stada maltrattada villanamẹnter da cattivi o̲mẹni PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); h) Y spo canch’ara â apëna complí i diesc agn, y jô a dlijia cun sü geniturs, y ê iló injenedlada dan alté te na proca E spo cang, ch ell’ ā appena complì i disc’ angn’, e jē a dlisia cung sū genitori, ed ē illò ingjenedlada dang Altè tena procca DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); i) te ne n’ei minà, ma mi pitl Franz, che à vardà l’auces iló pra ruf tę nęn ę-i miná, ma̤ mi pitl frants, k’ a va̤rdá l’áutxęs iló pra̤ ruf RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
.

ilò (Badia, fod., LD, MdR) ↦ ilò.

ilominaziun (gad., Badia) ↦ iluminazion.

ilominé (gad.) ↦ iluminé.

ilouta (fod.) ↦ nlouta.

iluminà (amp.) ↦ iluminé.

iluminazion Ⓔ it. illuminazione (vs. EWD 4, 257) 6 1873 luminazión (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28)
gad. ilominaziun Badia ilominaziun grd. iluminazion fas. enluminazion caz. iluminazion bra. lumenazion fod. iluminazion amp. iluminazion, luminazion LD iluminazion
s.f. Ⓜ iluminazions
illuminazione a festa mediante fuochi e candele in occasione di avvenimenti importanti (amp.) Ⓘ illuminazione Ⓓ Beleuchtung ◇ a) Presto Bepe da ra scora / Bete in moto el canpanon / Vea ra banda, e lumes fora / Voron fei luminazion. Presto Beppe da ra scòra / Bete in mòto el campanòn / Vea ra banda, e lumès fòra / Vorόn fei luminaziόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28 (amp.).

iluminazion (grd., caz., fod., amp., LD) ↦ iluminazion.

iluminé Ⓔ it. illuminare ‹ ILLŪMINĀRE (EWD 4, 23) 6 1878 illuminè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65)
gad. ilominé mar. iluminé Badia iluminé grd. iluminé fas. iluminèr fod. iluminé amp. iluminà LD iluminé
v.tr. Ⓜ ilumeneia
1 rendere chiaro o luminoso diffondendo luce (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ illuminare Ⓓ erhellen, beleuchten, erleuchten ◇ a) iló vál ite le cialt ince d’invern, y ai ne patësc mai frëit, y ai sá da ilominé de nöt les ciases oramai sciöche de de illò vale ite ‘l cialt incie d’ingvèr, e ei nè patesc’ mai freit, e ei sa da illuminè d’noutt les ciaſes oramai sceoucche de dè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia)
2 far conoscere il vero (gad.) Ⓘ illuminare Ⓓ erleuchten ◇ a) Os sëis por me sorëdl, che ilominëis mia anima Os seis pur mè soredl, che illumineis mia anima DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ iluminés, ilumineda, iluminedes
rischiarato, reso luminoso dalla luce naturale o artificiale (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002) Ⓘ illuminato Ⓓ beleuchtet ◇ a) so palaz, che fajô dalunc odëi dötes les finestres ilominades so palazz, ch’fajō da lunc’ udei duttes les finestres illuminades DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia).

iluminé (mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ iluminé.

iluminèr (fas.) ↦ iluminé.

iluster Ⓔ it. illustre 6 1845 Lustríšem (BrunelG, TomasKuz1861:2)
gad. iluster Badia iluster fas. iluster bra. iluster
agg. Ⓜ ilustri, ilustra, ilustres
titolo, appellattivo di onore e di rispetto (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ illustre Ⓓ hochverehrt ◇ a) E chel auter con n mus da sperdù respon: "Lustriscem, m’é pissà, che ampò i me picia; dapò tant che die po valch o no. E kel áuter kon ‘n mus da sperdù respóng: "Lustríšem m’he pisà, ke mpò i me piča; dapo tant ke die po valk o no. BrunelG, TomasKuz1861:2 (bra.); b) Signura ilustriscima sëgn sunsi ligher, ch’i Mori n’á fruzé mi ce blanch Signura illustrissima ſengn’ sungſi ligh’r, ch’i Mori nen à fruzzè mi ciè blanc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia).

iluster (gad., Badia, fas., bra.) ↦ iluster.

imagina Ⓔ it. immagine 6 1878 immagine (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102)
gad. imagina Badia imagine bra. imagina
s.f. Ⓜ imagines
1 figura, forma esteriore percepita dai sensi, spec. dalla vista (gad., bra. R 1914/99) Ⓘ immagine Ⓓ Bild ◇ a) Chësc ne podôl capí, y süa morvëia y ligrëza ê colma, a odëi, che l’imagina tl taí fajô la grigna da rí Chesc’ n’pudŏle capì, e sua morvouia e ligrezza ē colma, a udei, che l’immagine t’ l taì fajŏ la grigna da rì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
2 manifestazione visibile, anche se parziale o incompleta, di un’entità di per sé immateriale e astratta (gad.) Ⓘ immagine Ⓓ Bild, Sinnbild ◇ a) Tolede a inom de nos düc chësta gherlanda, imagina de chëra bela corona trionfala Tollede a innom d’nos duttg’ chesta gh’rlanda, [ 478 ] immagine d’chella bella corona trionfale DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia); b) conscidrede te chësta porjun l’imagina dl picé y dl viz considerede t’ chesta p’rjung l’immagine d’l picciè e d’l vizio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

imagina (gad., bra.) ↦ imagina.

imaginà (amp.) ↦ imaginé.

imaginar (bra.) ↦ imaginé.

imaginazion Ⓔ it. immaginazione (EWD 4, 25) 6 1878 immaginaziung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117)
gad. imaginaziun mar. imaginaziun Badia imaginaziun grd. imaginazion fas. imaginazion fod. imaginazion LD imaginazion
s.f. Ⓜ imaginazions
facoltà della mente di creare e accostare con libertà immagini e pensieri (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ immaginazione Ⓓ Vorstellung ◇ a) La sapiënza y bunté d’Idî á fat ci che degügn ne s’ess ponsé, y surapassa vigni imaginaziun. La sapienza e bontè d’Iddì à fatt cicche d’gungn’ n’s’ ess’ pungsè, e surapassa vigne immaginaziung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117 (Badia).

imaginazion (grd., fas., fod., LD) ↦ imaginazion.

imaginaziun (gad., mar., Badia) ↦ imaginazion.

imagine (Badia) ↦ imagina.

imaginé Ⓔ it. immaginarsi ‹ IMĀGINĀRĪ (EDW 4, 25) 6 1848 imaginava (PiccolruazA, Scassada1848-1978:70)
gad. imaginé mar. imaginé Badia imaginé grd. imaginé fas. enmaginèr caz. imaginèr bra. imaginar moe. enmaginar fod. imaginé, nmaginé amp. imaginà LD imaginé
v.tr. Ⓜ imagineia
raffigurare nel pensiero, creare nell’immaginazione (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ immaginare Ⓓ vorstellen
se imaginé (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ immaginarsi Ⓓ sich vorstellen, sich einbilden ◇ a) Ci che mai la jënt cuntâ / Vijo tosc s’imaginâ. Ćiche mai la jënt contava / Vijo tost s’ imaginava. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); b) T’á preparé le Signur na gran fortüna, bëgn che desfarënta assá da chëra, che i presënc chiló s’imaginëia T’ à preparè ‘l Signor na grang fortuna, bengn’ che differente assà da chella, che i presentg’ chilò s’ imagina DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); c) y an ne se pó imaginé, ci dolur che la uma â e ang nè sè pò immaginè, ci dulur ch’l’a uma ā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia).

imaginé (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ imaginé.

imaginèr (caz.) ↦ imaginé.

imbalsamà (col.) ↦ imbalsamé.

imbalsamé Ⓔ it. imbalsamare (EWD 1, 211) 6 1844 inbàlsama 3 (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. imbalsamé Badia imbalsamé grd. mbalsamé fas. embalsamèr fod. mbalsamé col. imbalsamà amp. inbalsamà LD imbalsamé
v.tr. Ⓜ imbalsameia
sottoporre il cadavere di un uomo o di un animale a opportuno trattamento che lo preservi dalla decomposizione organica, mantenendone intatta la forma (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ imbalsamare Ⓓ einbalsamieren ◇ a) Ce magnas da inperator / cojinade a uśo Franza, / ch’a sentì noma ‘l odor / se s’inbalsama ra panza! Ce magnàs da inperatór / coginade a uso Franz̄a, / c’ a sentì nòma l’odór / se s’ inbàlsama ra panz̄a! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

imbalsamé (gad., Badia, LD) ↦ imbalsamé.

imbasteèr (caz.) ↦ embesteé.

imbastí (gad., Badia) ↦ embastì.

imbate (gad., Badia, col.) ↦ embate.

imbater (caz.) ↦ embate.

imbosché (gad.) ↦ embosché.

imboschè (Badia) ↦ embosché.

imbratà (col.) ↦ embraté.

imbraté (gad.) ↦ embraté.

imbratè (Badia) ↦ embraté.

imbriagon (col.) ↦ embriagon.

imbrocé (col.) ↦ embrocé.

imbrocèr (caz.) ↦ embrocé.

imbroié (gad., col.) ↦ embroié.

imbroiè (Badia) ↦ embroié.

imbroièr (fas.) ↦ embroièr.

imbroion (col.) ↦ embroion.

imbroiun (gad., Badia) ↦ embroion.

imbruncé (gad.) ↦ embrocé.

imbrunćè (Badia) ↦ embrocé.

imens Ⓔ it. immenso 6 1878 immensa f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74)
gad. imens Badia imens
agg. Ⓜ imensc, imensa, imenses
di inusitata estensione o entità (gad.) Ⓘ immenso Ⓓ unermesslich ◇ a) Y le fi d’Idî i le mëna pro ala uma, ch’â na ligrëza imensa. E ‘l Fì d’Iddì il mena pro alla uma, ch’ā na ligrezza immensa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia); b) y al n ê na fola imensa, mo chîta, y cun bela manira gnô düc cina sön üsc ne s’infidâ a se möre o jí n vare plü inant e el n’ē na folla immensa, mo chīta, e cung bella maniera gnē duttg’ cina soung usc’ nè s’ ingfidā a sè moure o ji ‘ng vare plou innant DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia).

imens (gad., Badia) ↦ imens.

imensamenter Ⓔ it. immensamente 6 1878 immensament’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69)
gad. imensamënter Badia imensamënter
avv.
in modo immenso, smisuratamente, assai (gad.) Ⓘ immensamente Ⓓ unermesslich, überaus ◇ a) Impó me consolëia imensamënter la speranza Impò mè consola immensament’r la speranza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia); b) Mirabl é Idî en süa infinida bunté, y imensamënter sapiënt Mirabile è Iddì in sua infinita bontè, e immensament’r sapient DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia).

imensamënter (gad., Badia) ↦ imensamenter.

imobil Ⓔ it. immobile 6 1878 immobile (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22)
gad. imobil Badia imobil LD imobil
agg. Ⓜ imobii, imobila, imobiles
che non si muove (gad. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ immobile Ⓓ unbeweglich ◇ a) en chël momënt, che te liaras chësc sföi, sará mi corp bele n bun pez imobil y frëit sot tera ing chel moment, che t’ lieràs chesc’ sfŏi, sarà mi corp belle ‘ng bung pezz immobile e freit soutt terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia).

imobil (gad., Badia, LD) ↦ imobil.

imortal Ⓔ it. immortale ‹ IMMORTĀLIS (EWD 4, 34) 6 1878 immortale (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63)
gad. imortal mar. imortal Badia imortal grd. imurtel [ 479 ]
agg. Ⓜ imortai, imortala, imortales
che non è soggetto a morte (gad. P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ immortale Ⓓ unsterblich ◇ a) Ël nes á ince a nos conzedü na vita imortala El nes à incie a nos conzedù na vita immortale DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia).

imortal (gad., mar., Badia) ↦ imortal.

impara (gad., Badia, MdR) ↦ empera.

imparà (col.) ↦ emparé.

imparadú (gad., Badia) ↦ imperadour.

imparar (bra.) ↦ emparar.

imparé (gad., Badia) ↦ emparé.

imparè (MdR) ↦ emparé.

imparèr (caz.) ↦ emparé.

impazà (col.) ↦ empazé.

impazé (gad.) ↦ empazé.

impazèr (caz.) ↦ empazé.

impazienza Ⓔ it. impazienza (EWD 5, 221) 6 1821 impazienza (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55)
grd. mpazienza
s.f. sg.
condizione di vivace sollecitudine, provocata dall’attesa (grd. G 1923; L 1933; F 2002) Ⓘ impazienza Ⓓ Ungeduld ◇ a) Ve spitan bën ert, sci sci. / Y cun vera mpazienza, / No mé nëus - dut Urtijëi! Ve spitan bën ert, shi shi. / I kun vera impazienza, / No me nëus - dut Urtiʃhëi! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55 (grd.).

impé (gad., Badia) ↦ empé.

impede (gad., Badia, caz., MdR) ↦ empede.

impedì Ⓔ it. impedire ‹  IMPEDĪRE (EWD 4, 37) 6 1805 impedi (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189)
gad. impedì mar. empedì Badia impedì grd. mpedì fas. empedir caz. empedir, impedir fod. mpedì amp. inpedì LD impedì
v.tr. Ⓜ impedesc
fare sì che un’azione non si compia, togliere la possibilità che una cosa avvenga (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ impedire, ostacolare Ⓓ hindern, behindern, verhindern ◇ a) Ntánt Tomesc fè mpedì ne se lasciáva / ma fra se stës se pensáva / o per forza o per amour / la voi fè ca, e con onour. intant Thomes fe impedi ń se lasava / ma fra se stes se pensava / o per forza o per amour / la voi fè cha, e con onour PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) outre doi in éi ciatà pì inze un toco / che i r’ava del Comun e i bestemaa / pi in inze ancora m’inpedisce i pasc outre doi in éi ciatà pi inže un toco / che i r’ ava del Comun e i bestemaa / pi in inže ancora m’impedisce i pash DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); c) Ince les spines incëria sorvësc a impedí, ch’i ri corfs ne pois ite a scarzé i pici Incie les spines incearia serv a impedì, ch’i rì corf nè posse ite a scarzè i piccei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ impedis, impedida, impedides
interrotto da un ostacolo (gad.) Ⓘ impedito Ⓓ verhindert ◇ a) É so vire na bela storia / De bëgn fat, de piciá impedis. È so vir’ na bella storia / De bengn’ fatt, d’piccià impedìs. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia); b) dal sodlot impedida stentâra a gní cun les parores dal sedlott impedida stentāla a gnì colles parores DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia); c) Guelfo á cunté la storia rara assá, impedí gonot dales leghermes, ch’i gnô te sü edli grisc Guelfo à cuntè la storia rara assà, impedì gonot dalles legrimes, ch’i gnē t’ su oudli grisc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia).

impedì (gad., Badia, LD) ↦ impedì.

impedir (caz.) ↦ empedir.

impedrí (gad.) ↦ empedrì.

impegn Ⓔ it. impegno 6 1878 impegno (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12)
gad. impëgn Badia impëgn grd. mpëni fas. empegn caz. impegn fod. impegno amp. impegno LD impegn
s.m. Ⓜ impegns
obbligo assunto nei riguardi di altri, a proposito del proprio atteggiamento o comportamento, oppure di una corresponsione o prestazione (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ impegno Ⓓ Verpflichtung ◇ a) Draco, le pröm cöch dl conte, n om da bëgn, porté por sü patruns, cuindi contrar ai pescims dessëgns de Golo, s’â tut l’impëgn d’i fá rové la lëtra inascusc a Sigfrid Draco, ‘l prum coug dl conte, ‘ng om da bengn’, purtè pur su patrungs, quindi contrario ai pessimi desengn’s de Golo, s’ ā tut l’impegno d’i fa r’vè la lettra inascusc’ a Sigfrid DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia).

impegn (caz., LD) ↦ impegn.

impëgn (gad., Badia) ↦ impegn.

impegno (fod., amp.) ↦ impegn.

impenì (col.) ↦ emplenì.

imper (gad., Badia) ↦ emper.

imperadou (fod., col.) ↦ imperadour.

imperadour Ⓔ it. imperatore ‹ IMPERĀTOR (EWD 4, 35) 6 1844 inperatór (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. imparadú mar. emparadú Badia imparadú grd. mperadëur fas. emperador caz. imperator bra. emperator fod. imperadou, imperator col. imperadou amp. imperator LD imperadour
s.m.f. Ⓜ imperadours, imperadoura, imperadoures
titolo assunto da sovrani di formazioni statali sovrannazionali o di vasti stati, o di stati che abbiano acquisito possessi coloniali (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ imperatore Ⓓ Kaiser ◇ a) Ce magnàs da inperator / cojinade a uśo Franza, / ch’a sentì noma ‘l odor / se s’inbalsama ra panza! Ce magnàs da inperatór / coginade a uso Franz̄a, / c’ a sentì nòma l’odór / se s’ inbàlsama ra panz̄a! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) El to gato inperator / Chel amigo, bon sincero / Che tolesc, me a el Signor. El tò gatto imperator / Chel amigo, bόn sincero / Che tòlesc, me a el Signor. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.); c) Por Idî, l’Imparadú y la patria, mituns, / Chiló dlungia i confins sunse nos cuaji i pröms, / Sc’ al é debojëgn, che l’Imparadú nes tlama, / A destodé dles veres la burta flama Per Iddio, l’Imparadù e la patria, mittungs, / Chilò dlungia i confings sungse nos quasi i prüms / S’ all’ è de bosagn, ch’l’Imparadù nes tlama, / A destodè dles veres la burta flamma PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

imperadour (LD) ↦ imperadour.

imperator (caz., fod., amp.) ↦ imperadour.

impermëte (MdR) ↦ empermete.

impermò (Badia) ↦ empermò.

impestà (col.) ↦ empesté.

impesté (gad.) ↦ empesté.

impestè (Badia) ↦ empesté.

impetrì (col.) ↦ empedrì.

impetrir (caz.) ↦ empedrì.

impiantà (col.) ↦ emplanté.

impiantè (Badia) ↦ emplanté. [ 480 ]

impiantèr (caz.) ↦ emplanté.

impianton (fas., bra.) ↦ empianton.

impiciadrí (gad.) ↦ empiciadrì.

impićiadrí (Badia) ↦ empiciadrì.

impićiadrì (MdR) ↦ empiciadrì.

impidrí (Badia) ↦ empedrì.

impié (gad., Badia) ↦ empié.

impiegà (col.) ↦ impieghé.

impieghé Ⓔ it. impiegare (EWD 4, 40) 6 1833 impieghes 2 (DeRüM, Grosc1833-1995:287)
gad. impieghé Badia impieghé grd. mpieghé fas. impieghèr, empieghèr bra. empiegar moe. empiegar fod. mpieghé col. impiegà LD impieghé MdR impieghè
v.tr. Ⓜ impiega
utilizzare per uno scopo, adoperare (MdR) Ⓘ impiegare, usare Ⓓ verwenden ◇ a) Iö n’ó dì nia por zacotanć de rainesc plü o manco, pö ch’iö sape che t’i impieghes bëin. Jeu n’ó dì nìa por zacotantg de rëineŝ plü o manco, peu ch’jeu sappe che t’ i impieghes bëiǹ. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR)
se impieghé (gad.) Ⓘ impiegarsi, dedicarsi Ⓓ sich verwenden ◇ a) por chësta gauja ál mené so proprio cariscim fi acioch’ Ël s’impiegass a i corege; y l’inom adorabl de chësc fi é Gejú Crist pur chesta gausa àle m’nè so proprio carissimo Fi acceocch’ El s’ impiegass’ ai coregger; e l’innom adorabile d’chesc’ Fì è Gesù Cristo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia).

impieghé (gad., Badia, LD) ↦ impieghé.

impieghè (MdR) ↦ impieghé.

impieghèr (fas.) ↦ impieghé.

impienir (caz.) ↦ emplenì.

impizà (col.) ↦ empizé.

impizé (gad.) ↦ empizé.

implanté (gad.) ↦ emplanté.

implantè (Badia) ↦ impiantè.

implí (gad., Badia) ↦ emplì.

impó (gad., col.) ↦ empò.

impò (Badia, MdR) ↦ empò.

impone (gad., Badia, MdR) ↦ empone.

impone Ⓔ dt. imponieren x lad. pone 6 1873 impone 3 (Anonim, Monumento1873:2)
amp. inpone
v.intr. Ⓜ impon, imponon, imponù
coinvolgere dal punto di vista emotivo, colpire (amp.) Ⓘ impressionare Ⓓ imponieren, beeindrucken ◇ a) ‘L ea stà doi a propone, / E a dì ra so opignon / Su una roba che inpone: / De i tuoi śo al farmazista, / Almanco in parte el salario L’ea stá doi a propone, / E a dí ra só opignon / Su una roba che impone: / Dei tuoi zó al Farmazista, / Almanco in parte el salario Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

impormal (gad.) ↦ empermel.

impormëte (gad., Badia) ↦ empermete.

impormó (gad.) ↦ empermò.

impormò (Badia) ↦ impermò.

import Ⓔ it. importo 6 1873 importo (Anonim, Monumento1873:2)
gad. import Badia import grd. import fas. emport fod. import amp. inporto LD import
s.m. Ⓜ imporc
ammontare complessivo; somma di denaro (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp., LD DLS 2002) Ⓘ importo Ⓓ Betrag ◇ a) Col dài un inporto / De undesc zento fiorine; / Apò co i ‘l à scorto / Chi sote che vien prime. Col dai un importo / De undesczento fiorine; / Appó co i l’á scorto / Chí sotte che en prime. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

import (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ import.

importà (col.) ↦ emporté.

important (gad., Badia) ↦ emportant.

importanza (gad., Badia) ↦ emportanza.

importánza (fod.) ↦ emportanza.

importé (gad., fod.) ↦ emporté.

importèr (caz.) ↦ emporté.

imposcibel Ⓔ it. impossibile ‹ IMPOSSIBILIS (EDW 4, 43) 6 1878 impossibile (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82)
gad. imposcibl Badia imposcibl grd. mpuscibl fas. empossìbol fod. imposcibile amp. inposcibel LD imposcibel
agg. Ⓜ imposcibli, imposcibla, imposcibles
non consentito entro o oltre i limiti della normalità, che non può compiersi né attuarsi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983, LD DLS 2002) Ⓘ impossibile Ⓓ unmöglich ◇ a) can ponsâl al’inozënza de süa fomena, spo tignîl indô por imposcibl, che Golo, ch’â albü tan de benefizi da d’ël, foss sté capaze de l’ingiané en na manira tan crödia cang pungsāle all’ innozenza d’sua fomena, spo tignīle indō pur impossible, che Golo, ch’ā aibù tangn’ d’benefizi da d’el, fossa ste capaze d’l’ ingianè in na maniera tang crudia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (gad.).

imposcibel (LD) ↦ imposcibel.

imposcibile (fod.) ↦ imposcibel.

imposcibl (gad., Badia) ↦ imposcibel.

imposta Ⓔ it. imposta 6 1870 imposta (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
caz. imposta, emposta fod. imposta col. imposta
s.f. Ⓜ impostes
parte di ricchezza che ciascuno deve allo stato (caz. Mz 1976, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ imposta Ⓓ Steuer ◇ a) I é restai incantai a sentì l nuof prezo del sal, del tabach, la carta, la imposta su la masena I è restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal, del tabac, la carta, la imposta sulla másena AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

imposta (caz., fod., col.) ↦ imposta.

impostura Ⓔ it. impostura 6 1870 impostura (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
fod. impostura col. impostura
s.f. Ⓜ impostures
l’abituale ricorso all’inganno (fod.) Ⓘ impostura Ⓓ Betrug, Betrügerei ◇ a) De na cosa me faje marevea, che finmai l clero é stat cojì fazile a crede tanta impostura De una cosa me faje marevea, che fin mai ‘l Clero è stat così facile a crede tanta impostura AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

impostura (fod., col.) ↦ impostura.

imprescion Ⓔ it. impressione ‹ IMPRESSIŌ (EWD 4, 44) 6 1873 impression (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22)
gad. impresciun mar. empresciun Badia impresciun grd. mprescion fas. imprescion fod. imprescion, mprescion amp. imprescion LD imprescion
s.f. Ⓜ imprescions
qualsiasi forma di esperienza conoscitiva o emotiva, in quanto capace di suscitare una reazione anche intensa, ma sempre soggettiva o provvisoria (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ impressione Ⓓ Eindruck ◇ a) Vos scusà, sé braa śente / Galantome e de bon cuor / Boi da fazile inprescion / Ma [ 481 ] no ve mancia nuia. Vòs scusà se braà zènte / Galantòme e de bon cuor / Boi da faziele impression / Ma no ve mancia nuia. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.); b) en chël momënt fô ’ci l’impresciun grana, porcí che i trac de Genofefa, […], portâ la somëia de n angel ing chel moment fō ci l’impressiung grana, purcicche i trattg’ de Genofefa, […], portā la someia deng angel DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); c) Ala finada s’ál remetü dal’impresciun, y cuaji descedé fora de n gran some s’ál lascé jö avilí dan sü pîsc Alla finada s’ àle r’metù dall’ impressiung, e quasi descedè fora deng grang semme s’ àle lascè jou avvilì dang su pisc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia).

imprescion (fas., fod., amp., LD) ↦ imprescion.

impresciun (gad., Badia) ↦ imprescion.

imprest (col.) ↦ emprest.

imprëst (gad., fod.) ↦ emprest.

imprestà (col.) ↦ empresté.

impresté (gad.) ↦ empresté.

imprestè (Badia) ↦ empresté.

imprestèr (caz.) ↦ empresté.

impröma (gad.) ↦ empruma.

impromete (col.) ↦ empermete.

imprometer (caz.) ↦ empermete.

improvis Ⓔ it. improvviso (cfr. esempio c x improvvisare) 6 1878 improvvisa f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12)
gad. improvis Badia improvis caz. improvis
agg. Ⓜ improvisc, improvisa, improvises
di fatto che si verifica malgrado la totale assenza di cause o motivi apparenti (gad.) Ⓘ improvviso Ⓓ unerwartet ◇ a) "Na pasciun improvisa", rajonâ chël malvaje, "descedada y soflada sö te chël bel anim sará sciöche l’anel al nes dla laurs, che la fej jí olach’ an ó." "Na passiung improvvisa", rajonava chel malvagio, "descedada e sofflada sou te chel bell animo sarà sceoucche l’anell al nēs d’la laurz, che la fesc’ jì ullacch’ ang ŏ." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia); b) Golo, y düc i amisc salta sö impé, al scraiamënt por döt le ciastel: - le conte! le conte! Le maester de ciasa, spordü dal’improvisa comparsa, i é jü umil incuntra Golo, e duttg’ i amīsc’ salta sou impè, al scraiament pur dutt ‘l ciastell: - ‘l conte’! ‘l conte!’ L maest’r d’ciaſa, spordù dall’ improvvisa comparscea, i è jū umil ingcuntra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia); c) ai geniturs podess la ligrëza improvisa porté la mort, tla medema manira, che na saita trata vá a ferí le cör ai genitori pudess’ la ligrezza improvvisada (sic!) portè la mort, nella m’demma maniera, che na saitta tratta va a firì ‘l cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia)
a l’improvisa (gad.) Ⓘ all’improvviso Ⓓ plötzlich ◇ a) intan che Genofefa firâ y ciantâ, acompagnada dal sposo col laut, döt al’ improvisa aldon ingherdenin adalerch sonamënt de trombëta intang che Genofefa firā e ciantava, accompagnada dal sposo col laut, dutt al l’improvvisa aldung ingherdening adarlerc sonament de trombetta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

improvis (gad., Badia, caz.) ↦ improvis.

imprüma (Badia, MdR) ↦ empruma.

impurmal (Badia) ↦ empermel.

imurtel (grd.) ↦ imortal.

imutabel Ⓔ it. immutabile 6 1878 immutabile (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54)
gad. imutabl Badia imutabl
agg. Ⓜ imutabli, imutabla, imutables
identico in ogni momento, sempre uguale, non suscettibile di sostituzioni o mutamenti (gad.) Ⓘ immutabile Ⓓ unveränderlich, unwandelbar ◇ a) l’amur d’Idî é imutabl etern l’amur d’Iddì è immutabile eterno DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia).

imutabl (gad., Badia) ↦ imutabel.

in (Badia, col., amp., MdR) ↦ en1.

in (amp.) ↦ ghin2.

in (LD) ↦ inn.

in ca (amp.) ↦ encà.

in ju (col.) ↦ enjù.

in là (amp.) ↦ enlà.

in lèngia (caz.) ↦ inlèngia.

in min de ćé (MdR) ↦ enmindecé.

in pe (col.) ↦ empé.

in pes (amp.) ↦ empé.

in scondon (col., amp.) ↦ enascondon.

in śo (amp.) ↦ enjù.

in soma (MdR) ↦ insoma.

inaànte (amp.) ↦ inant.

inadöm (gad., Badia) ↦ enadum.

inalzé (gad.) ↦ enauzé.

inalzè (Badia) ↦ enauzé.

inamorà (col., amp.) ↦ enamoré.

inamoré (gad.) ↦ enamoré.

inant Ⓔ IN ABANTE (EWD 4, 54) 6 1631 in navant (Proclama1631-1991:156)
gad. inant mar. ennant Badia inant grd. inant fas. inant bra. inant moe. inavant fod. navánt col. inant amp. inaànte, ignante LD inant MdR inant
avv.
1 indica antecedenza nello spazio (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ avanti Ⓓ vorwärts ◇ a) Da Pescosta chi da noza vëgn bele inant. Da Pescosta chi da nozza vagn belle innant. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) ☟ avanti
2 al di là (in senso spaziale o temporale), più in avanti (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ oltre Ⓓ weiter ◇ a) Chël Bun Dio t’á daidé / Fina sën dagnora ennant, / Te vëighes pö da de a de, / Che da d’Ël anse döt cant. Chel bung Dio ta daidö / Fina seng dagnora ngnant, / Tö vöigös pō da dö ang dö, / Chö da del angse dōt cant. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); b) O sc’ al ne messess te so convënt / Ne le lasciasson plü jí inant! O s’ Al në mëssas të so Convant / N’El lasasung plö sì inant! PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); c) Amò un cart ora inant, se rua a Poza. Amo un cart ora inant, sö ruo a Pozza. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.); d) L’é jit inant e l’é ruà te un gran bosch. Lö schit inant ö lö ruà tö un gran bosk. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3 (bra.); e) y cun bela manira gnô düc cina sön üsc ne s’infidâ a se möre o jí n vare plü inant. e cung bella maniera gnē duttg’ cina soung usc’ nè s’ ingfidā a sè moure o ji ‘ng vare plou innant. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia)
3 in un momento o periodo anteriore, in precedenza, antecedentemente (grd. G 1879; G 1923; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ prima Ⓓ vorher ◇ a) Po dirala: cëla vé / Chësc dij prëst de maridé. / Lasceme inant unì! / Posse pa bën mo te l dì. Po dirala: ciëla ve / Kësh dish prëst de maridè. / Lasheme inant unì! / Posse pa bën mo tel di. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) E la terza era la ciasa de mi non. Inant la era de un certo Mayersfeld. Ö la terzo era la tschiasa dö mi non. Inant la ero dö un certo Mayersfeld. ZacchiaGB, FamilieNobile1858*:2 (bra.); c) Finalmënter ie ël jit ora n’ëura inant che surëdl flëure Finalmënter jè ël s̄it òra un’ëura inàŋchè surëdl flëure VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); d) Chi [ 482 ] magnoi che ‘l ea ignante / I strazaa i sode a grun / Ma i ea contente dute cuante / Col seralio comunal! Chi magnòi, che lea ignante / I strazava i sòde a grun / Ma ieà, contente dute quante / Col seralio Comunal! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.)
4 indica posteriorità nel tempo (gad. A 1895; P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ avanti, innanzi Ⓓ weiter ◇ a) Dëida ma inant, insciöche le vënt / ligher tres, sciöche bones ês Dëida mâ inant, insciöch’ l vënt / ligher tres, sciöch’ bones ês DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9 (Badia); b) á motü man […] a deventé n dër rigorus paiadú de düc, co cuntra le onur de söa corona fajess valch da chël ennant ha mẹtö man […] a deventè n dęrt regorus pajadù de dötg, cho cuntra le onur de süa corona fassessa valc da chel inant PescostaC, DecameronIXMAR1875:651 (mar.); c) mantëgnete insciö ince da chiló inant mantegnete ingsceou incie da chilò inant DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia); d) Da tlo inant ne uei plu me desmencë l dit, che chël che Idie manda ie bën minà da̤ tlo inánt n’úe-i plu mę dęžmęntxá̤ l dit, kę ka̤l k’idíe mánda̤ íe ba̤ŋ miná RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
5 più facilmente, più spesso, più volentieri (grd. G 1879; G 1923; L 1933, fas. R 1914/99) Ⓘ piuttosto Ⓓ eher, lieber ◇ a) Chëi mutons lassù da Bula, / maridessa inant na mula Chei Mutons la su da Bulla, / marides in’and n’a Mulla PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) Ie lascësse inant la testa, / Che me tò na tel’ rie pesta Jê lassês in’and la testa, / Chê me tò, n’a tel’ riè pèsta PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.)
inant de (amp. DLS 2002) Ⓘ prima che Ⓓ bevor ◇ a) Eh! ma ignante po de moe, / dute insieme deburiada / i se sturta con chi noe Eh! ma ignante po de moe, / dute insieme de buriada / i se sturta con chi noe DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.) ◆ tant inant (gad.) Ⓘ per quanto Ⓓ soweit ◇ a) y i cunta sö por menü döta süa storia, tan inant, ch’al la podô capí e i cunta sou pur m’nù dutta sua storia, tang innant, ch’el la podō capì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia) ◆ truep inant (MdR) Ⓘ lontano Ⓓ weit ◇ a) Avun pö ejëmpi assà, che persones de la plü bassa condiziun é arivà col fà de le bëin, con l’aplicaziun e col savëi s’en tó, tröp inant e é deventà de gragn signurs Avuǹ peu eŝempi assà, che persones de la plü bassa condiziuǹ é arrivà col fa de le bëiǹ, coǹ l’applicaziuǹ e col savëi s’ eǹ tó, treup inant é [é] deventà de gragn Signurs DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR).

inant (gad., Badia, grd., fas., bra., col., LD, MdR) ↦

inant.

inant mesdì (caz.) ↦ dantmesdì.

inant mesodì (moe.) ↦ dantmesdì.

inanter Ⓔ comp. di in + anter (GsellMM) 6 1878 inantr (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5)
gad. inanter Badia inanter fod. nánter col. inanter
prep.
indica fondamentalmente posizione intermedia tra persone, oggetti, o tra limiti di luogo (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ tra Ⓓ zwischen ◇ a) Le ciastel de Sigfrid s’alzâ te n beliscim post sön n crëp inanter le Rein y la Mosel. ‘L ciastell de Sigfrid s’ alzā teng bellisimo post sounung crepp inantr ‘l Rein e la Mosel. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); b) Uma, i gnará cun os; i n’ó resté iö inanter i bur lus, che ne dá degöna resposta sc’ an i baia ados Uma, i gnarà cung os; i n’ò r’stè iou inant’r i bur lŭs, che nè da d’guna resposta s’ ang i baia addōs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia)
inanter ite (gad. P/P 1966, fod. Pe 1973; Ms 2005) Ⓘ in mezzo Ⓓ dazwischen ◇ a) Ince les spines incëria sorvësc a impedí, ch’i ri corfs ne pois ite a scarzé i pici, insciö ái pora dales spines, intan che le vedl vicel svata saurí inanter ite, zënza urté. Incie les spines incearia serv a impedì, ch’i rì corf nè posse ite a scarzè i piccei, ingsceou ai pora dalles spines, in tang ch’l ved’l vicell svuata sauri inant’r ite, zenza urtè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia) ◆

sté inanter does (gad.) Ⓘ dubitare Ⓓ zweifeln ◇ a) Le conte confessa ch’al s’é surassalté, mo al stô impó inanter döes, cal sará le colpevol, la sposa, o Golo benefiché L’conte confessa, ch’el s’ è surasaltè, mo el stē impò inant’r duus, cal sarà ‘l colpevole, la sposa, o Golo benefichè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (gad.).

inanter (gad., Badia, col.) ↦ inanter.

inantmesdì (fas.) ↦ dantmesdì.

inaó (gad., Badia) ↦ inaò.

inaò Ⓔ IN AD POS(T) (GsellMM) 6 1631 (sij in navant è) in navò (Proclama1631-1991:156)
gad. inaó grd. inò fod. inaò, nnavò amp. inaos
avv.
1 alle spalle, nella direzione di ciò che è alle spalle (gad. A 1895; P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp.) Ⓘ dietro, indietro, indietro Ⓓ hinten, zurück ◇ a) Cuore donca da Zacheo! / No voron restà inaos! / Parché ancuoi ‘l é ‘l Giubileo / E par El, e anche par nos. Cuore donca da Zachéo! / No voron restà in avòs! / Parchè ancuoi l’è ‘l Giubileo / E par El, e anche par nos. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); b) Te chël ch’al vëiga le ciampaní, / tomel inaó, döt intramortí. Te chël ch’al vëiga l’ćiampaní, / tomel inaò, düt intramortí. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia)
2 un’altra volta (gad. A 1879, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ di nuovo Ⓓ wieder, wiederum ◇ a) Sté pa bën inò pra te, / É n iede ulù purvé, / Sce te ies bon da me giapé. Ste pa bën inò pra te, / E n jëde ulù pruvè, / She t’ ies bon da me giapè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) me vën da bradlé canche me recorde, che l di dl giudize à ëila inò da ressuscité! më vëŋ da bràdlè càŋchè më reccòrde, che ‘l di del judize hà ëila inò da reŝuŝitè! VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.)
da ca inaò (fod.) Ⓘ d’ora in avanti, d’ora in poi, da adesso in poi Ⓓ von nun an ◇ a) Ciala pur da ca inaò d’ester bon / de n’esser ruo o poltron Chiala pur da cha ináo d’ester bon / d’ń esser ruo o poltrong PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.).

inaò (fod.) ↦ inaò.

inaos (amp.) ↦ inaò.

inarmé Ⓔ deriv. di it. armarsi 6 1878 (s’ēle) inarmè (sou) p.p. m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110)
gad. inarmé Badia inarmé
v.rifl. Ⓜ s’inarmeia
se inarmé prendere le armi, fornirsi di armi (gad.) Ⓘ armarsi Ⓓ sich rüsten, sich bewaffnen ◇ a) Guelfo ne n’â stlüt l’edl en döta nöt nia, y denanch’al vëgnes l’alba s’êl inarmé sö, á cherdé i ciavaliers, i daidâ imbastí i ciavai, i solezitâ a se spazé Guelfo nen ā stlutt l’oud’l in dutta noutt nia, e denanch’ el vegne l’alba s’ ēle inarmè sou, à ch’rdè i cavalieri, i deidā imbastì i ciavai, i sollezitā a sè spazzè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia).

inarmé (gad., Badia) ↦ inarmé.

inascondun (gad.) ↦ enascondon.

inascundun (Badia) ↦ enascondon.

inascusc (gad., Badia) ↦ enascousc.

inaspetatamenter Ⓔ it. inaspettatamente 6 1878 inaspettatament’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20) [ 483 ]
gad. inaspetatamënter Badia inaspetatamënter
avv.
in un modo e in un momento imprevedibile (gad.) Ⓘ inaspettatamente Ⓓ unerwartet ◇ a) ’Cër mesanöt, inaspetatamënter, vëgnel batü pro le vider de chë ria picia finestra Cear mezza noutt, inaspettatament’r, vegnel battù pro ‘l vider de che ria piccea finestra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia).

inaspetatamënter (gad., Badia) ↦ inaspetatamen-

ter.

inavant (moe.) ↦ inant.

inbalsamà (amp.) ↦ imbalsamé.

inbate (amp.) ↦ embate.

inbriagon (amp.) ↦ embriagon.

inbrocià (amp.) ↦ embrocé.

inbroià (amp.) ↦ embroié.

inbroion (amp.) ↦ embroion.

incá (gad., Badia) ↦ encà.

incà (bra., MdR) ↦ encà.

incagà (col.) ↦ encheghé.

incamerà (col.) ↦ incameré.

incameré Ⓔ it. incamerare 6 1870 incamerà (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
col. incamerà
v.tr. Ⓜ incamereia
devolvere allo stato il possesso di beni già appartenenti a privati, a società o a enti pubblici (col.) Ⓘ incamerare Ⓓ einziehen ◇ a) I é restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal, del tabach, la carta, la imposta su la masena, e po incamerà i beni da le gejie I è restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal, del tabac, la carta, la imposta sulla másena, e po’ incamerà i beni dalle gesie AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

incandenó (gad.) ↦ encandenò.

incandenò (Badia, MdR) ↦ encandenò.

incantà (col., amp.) ↦ incanté.

incanté Ⓔ it. incantare ‹ INCANTĀRE (EWD 4, 57) 6 1844 incanta 3 (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
gad. incanté mar. encanté Badia incantè grd. ncanté fas. encantèr caz. encantèr, incantèr bra. encantar moe. encantar fod. ncanté col. incantà amp. incantà LD incanté
v.tr. Ⓜ incanteia
privare qualcuno della coscienza o della volontà per mezzo di arti o formule magiche (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ incantare Ⓓ bezaubern, verzaubern ◇ a) Come zeoles ‘l é dopio, / inz’ i voe el i ra fesc, / el i incanta, / el i dà ‘l opio, / el i torze d’ogni ves. Come z̄éoles l’e dópio, / inz̄’ i voe el i ra fèsc, / el i incanta, / el i da l’òpio, / el i tòrz̄e d’ògni vès. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.)
p.p. come agg. Ⓜ incantés, incanteda, incantedes
riempito di ammirazione, di stupore, di rapimento (anche in senso negativo) (gad., grd. F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ incantato, sorpreso Ⓓ fasziniert, verblüfft ◇ a) Canche l’à vedù l’é restà incantà, e a un vers ence sperdù, che l se pissèa: "Mostegno, olà saré mai ruà." Kan ke l a vedù l é restà nkantà e a un vers enče sperdù, ke l se pisea: mostegno, olà sere mai rua BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.); b) I é restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal, del tabach, la carta, la imposta su la masena I è restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal, del tabac, la carta, la imposta sulla másena AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); c) y ël scutâ pro scomöt y incanté e el scoltā pro scommout e incantè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia).

incanté (gad., LD) ↦ incanté.

incantè (Badia) ↦ incanté.

incantèr (caz.) ↦ encantèr.

incapaze Ⓔ it. incapace 6 1878 incapaze (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12)
gad. incapaze Badia incapaze fas. incapaze fod. incapaze
agg. Ⓜ incapazi, incapaza, incapazes
che non sa, non è capace di fare qualcosa (gad., fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ incapace Ⓓ unfähig ◇ a) plëgn de compasciun y generus, mo cun dötes chëstes virtus incapaze da se gorné le sënn spezialmënter sce tizé da gelosia plengn’ de compassiung e generoso, mo cung duttes chestes virtūs incapaze de se gornè ‘l senn spezialment’r se tizzè da gelosìa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia).

incapaze (gad., Badia, fas., fod.) ↦ incapaze.

ince (gad., fod.) ↦ ence.

inće (mar., Badia, MdR) ↦ ence.

incenjara (gad.) ↦ incenjera.

incenjera Ⓔ deriv. di incens (EWD 4, 109) 6 1879 incensara (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. incenjara mar. ancionsciara Badia inzanjara grd. ncenjiera, ncenjea
s.f. Ⓜ incenjeres
recipiente per bruciare l’incenso e distribuirne il fumo odoroso (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ incensiere, turibolo Ⓓ Weihrauchfass ◇ a) Cater mituns cun cota y gonela / L’incenjara porti y la navicela Cattr mittung cong cotta e gonella / L’incensara porti e la navicella PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

incër (gad.) ↦ incërch.

incercené (gad.) ↦ encercené.

incercenè (Badia) ↦ encercené.

incërch (gad., Badia) ↦ encerch.

incëria (gad., Badia) ↦ encervia.

inché (caz.) ↦ encuei.

inchegar (moe.) ↦ encheghé.

incheghèr (caz.) ↦ encheghé.

incherscimun (gad., Badia) ↦ encherscedum.

incherscior (gad., Badia) ↦ encherscioul.

inchin (fas.) ↦ enchin.

inchina † (Badia) ↦ incina.

inchinamai † (Badia) ↦ incinamai.

inciamó (gad., Badia) ↦ enciamò.

inćiamò (MdR) ↦ enciamò.

incina (gad., Badia) ↦ enchin.

incinamai (gad., Badia) ↦ enchinamai.

inciocà (col., amp.) ↦ encioché.

incioché (gad.) ↦ encioché.

inćiochè (MdR) ↦ encioché.

inciochèr (caz.) ↦ encioché.

inciorní (Badia) ↦ enciornì.

inciuché (Badia) ↦ encioché.

inciurní (gad.) ↦ enciornì.

inciurnida (gad., Badia) ↦ enciornida.

inclinazion Ⓔ it. inclinazione (EWD 4, 63) 6 1878 inclinaziungs pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38)
gad. inclinaziun Badia inclinaziun grd. ntlinazion fas. inclinazion
s.f. Ⓜ inclinazions
caratteristica psicologica individuale che motiva la direzione o l’assunzione di un comportamento (gad. P/P 1966, grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ inclinazione Ⓓ Neigung ◇ a) Le laur cun diligënza ne n’é ma na fortëza cuntra les tentaziuns y ries inclinaziuns, mo al é [ 484 ] ’ci sann por le corp ‘L laur cung deligenza nen è ma na fortezza cuntra les tentaziungs e ries inclinaziungs, mo el è ci sān pur ‘l corp DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia).

inclinazion (fas.) ↦ inclinazion.

inclinaziun (gad., Badia) ↦ inclinazion.

incliné Ⓔ it. inclinato (EWD 4, 63) 6 1878 inchlinada f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18)
gad. incliné Badia incliné
agg. Ⓜ inclinés, inclineda, inclinedes
piegato o volto in basso, chino (gad. P/P 1966) Ⓘ chinato, inclinato, chino Ⓓ gebeugt ◇ a) canch’ara odô spo ch’al dormî chitamënter, porsura inclinada sospirâra: O Signur, dede na odlada da Cil sön chësc püre pice cang ch’ella odō despò ch’el dormī chitament’r, pur sura inchlinada sospirāla: O Signur, dede na udlada da Ceìl soung chesc’ pure picce DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia).

incliné (gad., Badia) ↦ incliné.

incö (gad., Badia, MdR) ↦ encuei.

incolpà (col., amp.) ↦ encolpé.

incolpé (gad.) ↦ encolpé.

incolpè (Badia) ↦ encolpé.

incombenza Ⓔ it. incombenza (da INCUMBERE) (EWD 4, 66) 6 1878 incombenza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109)
gad. incombënza Badia incombënza fas. incombenza fod. incombenza amp. incombenza
s.f. Ⓜ encombenzes
commissione data o ricevuta (gad. A 1879; Ma 1950, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ incombenza, incarico Ⓓ Auftrag, Aufgabe ◇ a) mo le vecio Guelfo â otenü l’incombënza, de i porté ai geniturs dla contëssa la noela mo ‘l veccio Guelfo ā ottenù l’incombenza, di portè ai genitori d’la contessa la novella DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia); b) Pora degöna, dopo ch’al é gnü la bona signura, me sënti iö de diesc agn plü jonn, y plü bëgn ne pói mai finí mi ofize co cun chësta incombënza d’onur Pŏra d’guna, dopo ch’el è gnù la bona signura, m’senti iou d’disc’ angn’ plou jŏn, e plou ben n’poi mai finì mi offizze che cung chesta incombenza d’onor DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia).

incombenza (fas., fod., amp.) ↦ incombenza.

incombënza (gad., Badia) ↦ incombenza.

incomodé Ⓔ it. incomodare (vs. EWD 2, 349) 6 1833 in[c]omodé (DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:239)
gad. incomodé Badia incomodé MdR incomodé
v.tr. Ⓜ incomodeia
disturbare, importunare (gad. P/P 1966, MdR) Ⓘ incomodare Ⓓ stören, belästigen ◇ a) Ël é tëmp, che iö m’en vade a ćiasa per ne ves incomodé plü die. Ël é tëmp, ch’jeu m’eǹ vade a çhiasa per ne ves in[c]omodé plü die. DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:239 (MdR); b) Vos ne m’incomedëis nët nia vos. Stede ćiamò n’orela pro me. Vos ne m’incomedëis nëtt nia vos. Stéde çhiamò ‘n’ orella prò mè. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR); c) Iö m’en pò mal, che iö ves mësse incomodé tant. Jeu m’eǹ pò mal, ch’jeu ves mësse incomodé tant. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:253 (MdR).

incomodé (gad., Badia, MdR) ↦ incomodé.

incomodité Ⓔ it. incomodità 6 1833 incomodités pl. (DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:240)
gad. incomodité Badia incomodité MdR incomodité
s.f. Ⓜ incomodités
mancanza di comodità o motivo di disagio (gad. P/P 1966, MdR) Ⓘ incomodità Ⓓ Unbehaglichkeit, Unbequemlichkeit ◇ a) Ne rajonéde pö ne d’incomoditês, vosta compagnia m’é dagnora cara. Ne raĝionéde peu ne d’incomodités, vosta comp[a]gnia m’é dagnóra cara. DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:240 (MdR); b) Ne dijéde pö demà nia d’incomoditês; tüt ći che iö ves pò fà, me dà plajëi. Ne diŝéde peu demà nìa d’incomodités; tüt çhi ch’jeu ves pò fà, me dà plaŝëi. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:253 (MdR).

incomodité (gad., Badia, MdR) ↦ incomodité.

incomodo Ⓔ it. incomodo 6 1878 incomodi pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110)
Badia incomodo
s.m. Ⓜ incomodi
motivo, imposto o subito, di disagio (Badia) Ⓘ incomodo, fastidio Ⓓ Unannehmlichkeit, Belästigung ◇ a) Y n uomo da bëgn ne dess ciaré a sü propri incomodi, sc’ al i pó sparagné ince ma n’ora de tribolaziun. E ‘ng uomo da bengn’ nè dess’ ciarè a su propri incomodi, s’ el i pō sparagnè inciè ma ‘ngn’ ora d’tribulaziung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia).

incomodo (Badia) ↦ incomodo.

incontra (caz., col., amp.) ↦ encontra.

incontrà (col., amp.) ↦ encontré.

incontrar Ⓔ it. all’incontrario 6 1873 all’incontrario (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20)
col. incontrario amp. incontrare, incontrario
avv.
al contrario, alla rovescia (col., amp.) Ⓘ all’incontrario Ⓓ umgekehrt
al incontrar (col. Pz 1989, amp. C 1986) Ⓘ all’incontrario Ⓓ umgekehrt, im Gegenteil ◇ a) Chiste i fesc, al incontrario / Dei stanpioi, che pì non é Chiste i fesc, all’ incontrario / Dei stampiòi, che pi non ne Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.).

incontrare (amp.) ↦ incontrar.

incontrario (col.) ↦ incontrar.

incontré † (gad.) ↦ encontré.

incontrèr (fas.) ↦ encontré.

incostant Ⓔ it. inco(n)stante 6 1878 inconstante (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54)
gad. incostant Badia incostant
agg. Ⓜ incostanc, incostanta, incostantes
soggetto a frequenti variazioni, instabile, variabile, discontinuo (gad.) Ⓘ incostante Ⓓ unbeständig ◇ a) söla tera é döt incostant, y passa, l’amur d’Idî é imutabl etern soulla terra è dutt inconstante, e passa, l’amur d’Iddì è immutabile eterno DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia).

incostant (gad., Badia) ↦ incostant.

incresce (amp.) ↦ encresce.

incrësce (gad., Badia) ↦ encresce.

increscégol (caz.) ↦ encherscioul.

increscer (caz.) ↦ encresce.

incresciùjum (caz.) ↦ encherscedum.

incresse (col.) ↦ encresce.

incressedum (col.) ↦ encherscedum.

incresseol (col.) ↦ rincresseol.

incuet (amp.) ↦ incuiet.

incuiet Ⓔ it. inquieto 6 1873 inqueta f. (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32)
amp. incuet
agg. Ⓜ incuiec, incuieta, incuietes
non tranquillo, irrequieto, in uno stato di agitazione per turbamento dell’equilibrio fisico o psichico (amp.) Ⓘ inquieto Ⓓ unruhig ◇ a) Ra tien i oce senpre basc / Canche ra i alza i fesc paura / Senpre incueta e senza pasc. Ra tien i òcie, sempre básc / Canche ra jalza i fesc paura / Sempre inqueta e senza pasc. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.).

incundé (gad., Badia) ↦ encundé.

incunté (gad.) ↦ enconté. [ 485 ] incuntè (Badia) ↦ enconté.

incuntra (gad., Badia, MdR) ↦ encontra.

incuntré (MdR) ↦ encontré.

incuoi (col.) ↦ encuei.

indana (bra.) ↦ endana.

indeblí (gad., Badia) ↦ endeblì.

indebolì (col., amp.) ↦ endeblì.

indebolir (caz.) ↦ endeblì.

indèna (caz.) ↦ endana.

indertöra (gad., Badia) ↦ endertura.

inderzà (col.) ↦ entrecé.

indesfidà (col.) ↦ endesfidé.

indesfidèr (caz.) ↦ endesfidèr.

indespò (gad., Badia) ↦ endespò.

indizibel Ⓔ it. indicibile 6 1878 indizibile (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44)
Badia indizibl
agg. Ⓜ indizibli, indizibla, indizibles
che non si può dire o descrivere in modo adeguato (Badia) Ⓘ indicibile Ⓓ unsagbar ◇ a) Le pröm lominus d’intendimënt, le pröm sëgn d’amur filial, ch’ara se n’ascorjô, i fajô n gusto indizibl ‘L prum luminùs d’intendiment, ‘l prum sengn’ d’amur filiale, ch’ella sè n’ascorjō, i fajō ‘ng gusto indizibile DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia).

indizibl (Badia) ↦ indizibel.

indò (Badia, caz.) ↦ endò.

indô (gad., MdR) ↦ endò.

indoinà (amp.) ↦ endeviné.

indoinèr (caz.) ↦ endeviné.

indolater (gad., Badia) ↦ endolauter.

indorà (col., amp.) ↦ endoré.

indoré (gad., Badia) ↦ endoré.

indoré (Badia) ↦ enduré.

indorèr (caz.) ↦ endoré.

indormedí (gad., Badia) ↦ endormedì.

indormedì (col.) ↦ endormedì.

indormenzèr (caz.) ↦ endormenzé.

indos (gad., Badia) ↦ endos.

indovinà (col.) ↦ endeviné.

indoviné (gad., Badia) ↦ endeviné.

indrezèr (caz.) ↦ enderzé.

indrio (gad., Badia, amp.) ↦ endrio.

indromedì (amp.) ↦ endormedì.

indromenzà (amp.) ↦ endormenzé.

indromenzèr (caz.) ↦ indormenzèr.

indurà (amp.) ↦ enduré.

induré (gad.) ↦ enduré.

indurí (gad., Badia) ↦ endurì.

indurì (col., amp.) ↦ endurì.

infam Ⓔ it. infame 6 1856 infame f. (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269)
gad. infam Badia infam fas. infam bra. infam LD infam
agg. Ⓜ infams, infama, infames
che merita il generale disprezzo, il pubblico discredito, a causa della sua pessima fama (gad. DLS 2002, fas., LD DLS 2002) Ⓘ infame, ignobile Ⓓ verwerflich, infam, schändlich ◇ a) Perché àl fat Sepon / A duc i fascegn / Ai pìcoi e gregn / Scì infame cianzon. Perche al fat Sepon / A dutc i Fassegn / Ai picoi e gregn / Si infame cianzogn. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.); b) intan cunta sö Golo, porsura l’inozënta y nobla sposa, les baujies plü infames, che finamai i domestizi se dodâ intang cunta sou Golo, pur sura l innozenta e nobil sposa, les baujiis plou infames, che finmai i domestizi se dodā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia); c) La bona contëssa!… Golo, Golo infam!… La bona contessa!… Golo, Golo infame!… DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia).

infam (gad., Badia, fas., bra., LD) ↦ infam.

infantaria Ⓔ it. infanteria / dt. Infanterie 6 1878 infanteria (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8)
gad. infantaria Badia infantaria grd. fantaria fas. fantarìa fod. fantaria LD infantaria
s.f. Ⓜ infantaries
arma dell’esercito che combatte a piedi (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ fanteria Ⓓ Infanterie, Fußtruppe ◇ a) Dan porta linia a linia aspetâ la cavalaria y l’infantaria. Dang porta ligna a ligna aspettā la cavellaria e l’infanteria. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

infantaria (gad., Badia, LD) ↦ infantaria.

infati (gad., caz., col.) ↦ enfati.

infedel Ⓔ it. infedele (EWD 3, 218) 6 1878 infedele (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123)
gad. infedel mar. infedele Badia infedel grd. nfedel fas. infideil fod. infedel amp. infedel LD infedel
agg. Ⓜ infedei, infedela, infedeles
colpevole di un comportamento contrario a un impegno di fedeltà (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ infedele Ⓓ untreu ◇ a) atira mënel n apostat al conte cun calunies plënes de baujies porsura la fomena, ch’ara i é infedela, y á macé l’onur attira menel ‘ng’ apostato al conte cung’ calunnies plenes de baujiis pur sura la fomena, ch’ella i è infedele, e à maccìè l’onor DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia); b) Por sentënza criminala êl condané ala mort, por colpa de caluniadú, infedel, y de trëi omizig, ch’al â albü l’intenziun de comëte Pur sentenza criminale ēle cundannè alla mort, pur colpa d’calunniatore, infedele, e d’trei omizidi, ch’el ā aibù l’intenziung d’commette DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

infedel (gad., Badia, fod., amp., LD) ↦ infedel.

infedele (mar.) ↦ infedel.

infedelté Ⓔ it. infedeltà (EWD 3, 218) 6 1833 infedeltés (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
grd. nfedeltà fas. infideltà MdR infedelté
s.f. Ⓜ infedeltés
mancato rispetto della fede data (grd. G 1923; L 1933; F 2002, fas. DILF 2013, MdR) Ⓘ infedeltà Ⓓ Untreue ◇ a) Cosses, ch’in atri lüsc vëgn castiades sco valch de püch, per ejëmpio: de pici rubamënć, infedeltês, ćioches, trasgresciuns de sü oblighi, dijubidiënza ec. Cosses, ch’iǹ atri lüŝ vëgn castiades sco valq de püc, per eŝempio: de picći rubamëntg, infedeltés, çhiocches, trasgre[s]ŝiuǹs de sü obblighi, diŝubidiënza ec. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR).

infedelté (MdR) ↦ infedelté.

infelize Ⓔ it. infelice 6 1878 infelize f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79)
Badia infelize fas. infelize
agg. Ⓜ infelizi, infelize, infelizes
sopraffatto da uno o più motivi di dolorosa avversità o contrarietà (Badia, fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ infelice Ⓓ unglücklich ◇ a) inanter la comodité y les richëzes ne te desmentié ia tüa uma infelize inant’r la comoditè e les ricchezzes nè t’ desmentiè ia tua uma infelize DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia)
s.m.f. Ⓜ infelizi, infelize, infelizes
divenuto oggetto di commiserazione (Badia) Ⓘ infelice Ⓓ Unglücklicher ◇ a) Püra infelize, ch’i sun, sospirâra, ch’i ne pó avëi le confort de n sacher minister Pura infelize, ch’i sung, sospirāla. ch’i nè po avei ‘l confort [ 486 ] deng sacro ministro DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia).

infelize (Badia, fas.) ↦ infelize.

infer (gad., Badia) ↦ infern.

inferé (gad.) ↦ enferé.

infern Ⓔ ĪNFERNUM (EWD 4, 29) 6 1763 l’infer ‘infernus’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. infer mar. lonfer Badia infer grd. infiern fas. infern fod. infiern amp. inferno LD infern
s.m. Ⓜ inferns
l’ambito definito dalla pena eterna inflitta dalla giustizia divina (contrapposto a paradiso) (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ inferno Ⓓ Hölle ◇ a) ie ve prëie cula gotes ti uedli, y cul dulëur tl cuer, che pliëise n iede mi ustinazion tl mel y me dajëise la grazia de ne tumé tl infiern che é merità tan de iedesc je ve preje culla gotes ti uedli, i cul dulour tel cuer, che pliase un jade mi ustinazion tel mèl i medascheise la grazia dö nö tume töl Infiern khè merità tan de iadesch RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Vardëde che deguni / Sëura y sot Cuntruni / Ne vede a se dané / Tl infiern po a cheghé. Vardëde ke deguni / Sëura i sot Kuntruni / Ne vede a se danè / Tel infiern po a keghè. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); c) Ci dijessel mai lonfer, / Sce al podess ël rajoné? Tgi dischesl mai longfer / Schal podes el raschonö AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); d) Signesse y tolede, sce podëis, l’ega santa / che ciacia la forza dl infer döta canta! Signésse y tolede, sce podês, l’ega santa / che ćiacia la forza dl infêr düta canta! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); e) Ah, loter de Golo, Dî te castiëies jön funz dl infer. Ah, lot’r de Golo, Dii te castieie jou ing funz d’l ingfèr. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia).

infern (fas., LD) ↦ infern.

inferno (amp.) ↦ infern.

infidé (gad., Badia) ↦ enfidé.

infidè (MdR) ↦ enfidé.

infideil (fas.) ↦ infedel.

infideltà (fas.) ↦ infedelté.

infièr (caz.) ↦ enfièr.

infiern (grd., fod.) ↦ infern.

infilzé (gad., Badia) ↦ enfilzé.

infin (gad.) ↦ infina.

infina (gad., Badia, MdR) ↦ enfin.

infinamai (gad., Badia, amp., MdR) ↦ enfinamai.

infiní (gad., Badia) ↦ infinit.

infinit Ⓔ it. infinito 6 1875 infinite f.pl. (RifesserJB, Decame- ronIXBRA1875:649)
gad. infiní Badia infiní grd. nfinit fas. infinit bra. infinit
agg. Ⓜ infinic, infinita, infinites
che è assolutamente privo di limiti e determinazioni spaziali o temporali (gad., grd., fas.) Ⓘ infinito Ⓓ unendlich ◇ a) no solamenter no vendicaa con giustizia le ofeje di etres, ma anzi infinite con dejonorevol viltà fate a el ne soportaa no̬ so̬lamenter no̬ vendicaa con justizia le offese dei etres, ma anzi infinite co̬n diso̬no̬revo̬l viltà fatte a öl nę sopportaa RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); b) al ne castiâ cun iustizia les ofejes fates ad atri, mo sofrî finamai infinites fates ad ël instës ål ne ćastiava con giustizia les offöžes fattes ad altri, ma soffriva finmai infinites fattes ad åll inståss PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); c) l ne castigova cun giustizia l’ufejes fates ai autri, ma n sufriva anzi nfinites fates ad ël ‘l nę cåstigo̱a cun giustizia l’ufföžęs fattęs åi autri, man suffriva anzi infinites fattes å d’ęl RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); d) Mirabl é Idî en süa infinida bunté, y imensamënter sapiënt riguardo ai mesi por nes mantigní Mirabile è Iddì in sua infinita bontè, e immensament’r sapient riguardo ai mezzi pur nes mantignì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia).

infinit (fas., bra.) ↦ infinit.

infinitamenter Ⓔ it. infinitamente 6 1833 infinitamëntr (DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:240)
gad. infinitamënter Badia infinitamënter MdR infinitamënter
avv.
oltre ogni possibile punto di riferimento quantitativo o qualitativo (gad., MdR) Ⓘ infinitamente Ⓓ unendlich ◇ a) Vos m’oblighëis infinitamënter. Areveder! Vos m’obblighëis infinitamëntr. A revédr! DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:240 (MdR); b) Os sëis infinitamënter rich de scincundes Os seis infinatamentr ricc d’sincundes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia); c) por chësc Se rengraziëii infinitamënter! pur chesc’ S’ ringrazi infinitament’r! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia).

infinitamënter (gad., Badia, MdR) ↦ infinitamenter.

inflé (gad., Badia) ↦ enflé.

influenza Ⓔ it. influenza 6 1833 influënza (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264)
gad. influënza Badia influënza fas. influenza fod. influenza LD influenza MdR influënza
s.f. Ⓜ influenzes
possibilità di intervenire nella determinazione o nella modificazione di un fatto (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ influenza, influsso Ⓓ Einfluss ◇ a) n rie cristian pò ejerzité na ria influënza sö i atri ‘ǹ rie cristiaǹ pò eŝercité ‘na ria influënza seu i atri DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR).

influenza (fas., fod., LD) ↦ influenza.

influënza (gad., Badia, MdR) ↦ influenza.

infora (gad., Badia, col., amp.) ↦ enfora.

infrè (Badia, MdR) ↦ enferé.

infumentà (amp.) ↦ enfumenté.

ingan (fod.) ↦ ingian.

inganà (col.) ↦ engiané.

inganèr (caz.) ↦ enganèr.

inganevol Ⓔ it. ingannevole 6 1878 inganevoli m.pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10)
Badia inganevol
agg. Ⓜ inganevoi, inganevola, inganevoles
che induce in errore mediante imbrogli (Badia) Ⓘ ingannevole Ⓓ trügerisch ◇ a) Golo, n om furbo, capaze de trá a se le cör de n ater cun baiá inganevoi y manires ducejines Golo, ‘ng om furbo, capaze de tra a se ‘l cour deng n’at’r cung baià inganevoli e manieres dulcejines DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia).

inganevol (Badia) ↦ inganevol.

ingern (caz.) ↦ inier.

ingert Ⓔ mhd. ungereit ‘nicht bereit, ungerüstet’ (Gsell 1993b:174) 6 1833 ingièrt (DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:243)
gad. ingert mar. eniert Badia ingert grd. ngërt bra. ngert LD ingert MdR ingert
avv.
di mala voglia, non volentieri o poco volentieri (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, bra., LD DLS 2002, MdR) Ⓘ malvolentieri Ⓓ ungern ◇ a) Da comanè n’ài nia con vos, mo iö ves prëie, sce ne le fajëis cies ingert. / Ingert scé! Tüt feji gën, ći che ves plej. Da comanè n’hai nìa coǹ vos, mó jeu ves prëÿe, ŝe ne le faŝëis ćies in- [ 487 ] gièrt. / Ingièrt ŝé! Tüt feŝi giaǹ, çhi che ves pläŝ. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:243 (MdR); b) Ve l diré chiar - a mi me par / Che cò i vel duc - far i vedli muc / Se arà po danz - vedla mutans / Le fasc sia èrt - e les fèsc ngert. Vel dirè chiar - a mi me par / Che co i vel dutg - fé i vedli mutg / Se arà po dans - vedla mutans / Le fas si ert - e les fes ngert. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.) gardenismo; c) J. Oh sce savësse chëla di autri, o la vosta, po ulassais avëi ngërt! S̄. O ŝe savess chëlla dei autri, o la vòsta, pò ulasais avëi ingert! VianUA, JanTone1864:198 (grd.); d) ci ch’ai á fat, ái sigü fat dër ingert cicch’ ei à fatt, ai sigù fatt der ingiert DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia).

ingert (gad., Badia, LD, MdR) ↦ ingert.

ingherdení (gad., Badia) ↦ engherdenì.

Inghiltera 6 1833 Inghilterra (DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:245)
gad. Inghiltera grd. Nghiltiera LD Inghiltera MdR Inghiltera
topon.
una delle quattro nazioni costitutive del regno unito (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ Inghilterra Ⓓ England ◇ a) Avede la bontè de gnì ite. Odarëis i plü bi panesc d’Inghiltera. Avéde la bontè de gnì ite. Oderëis i plü bi paneŝ d’Inghilterra. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:245 (MdR).

Inghiltera (gad., LD, MdR) ↦ Inghiltera.

ingian (fod.) ↦ engian.

ingianà (amp.) ↦ engiané.

ingianamënt (gad., Badia) ↦ engianament.

ingiané (gad.) ↦ engiané.

ingianè (Badia, MdR) ↦ engiané.

ingiann (gad.) ↦ engian.

ingiuria (Badia) ↦ enjuria.

ingiüria (gad., MdR) ↦ enjuria.

ingiürié (gad., Badia) ↦ enjurié.

ingiust Ⓔ deriv. di giust (EWD 4, 115) x it. ingiusto 6 1878 ingiust (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27)
gad. iniüst mar. eniüst Badia ingiust grd. ngiust fas. ingiust fod. ngiust(o)
agg. Ⓜ ingiusć, ingiusta, ingiustes
moralmente o giuridicamente in errore nell’attribuzione di valori, nell’impiego di parole o nella linea di condotta (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; PM 1985; Ms 2005) Ⓘ ingiusto Ⓓ ungerecht ◇ a) Ater ne feji iö, co ci che m’é sté comané, iüst, o iniüst, pënses Golo y le grof At’r nè feji iou, che cicche m’è stè comanè, giust, o ingiust, pengſe Golo e ‘l grof DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia).

ingiust (Badia, fas.) ↦ ingiust.

ingiustamenter Ⓔ it. ingiustamente 6 1878 ingiustament’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28)
gad. iniustamenter Badia iniustamenter
avv.
in modo ingiusto (gad.) Ⓘ ingiustamente Ⓓ ungerecht ◇ a) Insciö la odarëise gonot da sëgn inant en rimprovero vi dl sanch spanü iniustamënter Ingsceou la udereiſe gonot da ſengn’ innant ‘ng rimprovero vì d’l sanc spanù ingiustament’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia).

ingiustizia Ⓔ it. ingiustizia (EWD 3, 403) 6 1878 ingiustizia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8)
gad. iniustizia mar. eniüstizia Badia ingiustizia grd. ngiustizia fas. ingiustizia fod. ngiustizia amp. injustizia LD ingiustizia
s.f. Ⓜ ingiustizies
violazione del diritto o delle legittime aspirazioni altrui (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ingiustizia Ⓓ Ungerechtigkeit ◇ a) Manajëia chëstes ermes por Idî, por defëne l’inozënza arbandonada, y en castighe al’iniustizia crudela Maneja chestes ermes pur Iddì, pur defenne l’innozenza arbandonada, e in castigo all’ingiustizia crudele DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

ingiustizia (Badia, fas., LD) ↦ ingiustizia.

ingleis Ⓔ it. inglese (EWD 4, 79) 6 1873 ingleses pl. (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31)
gad. inglesc Badia ingleje grd. nglëisc fas. ingleis caz. ingleje fod. ingleje amp. inglese LD ingleje
s.m.f. Ⓜ ingleisc, ingleisa, ingleises
abitante, nativo, cittadino dell’inghilterra o, in genere, della gran bretagna (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ inglese Ⓓ Engländer ◇ a) Da levante, da ponente / Vignarà i foreste a grun / Ce ingleses, ce de śente / ‘L é rinforzo al nosc comun. Da levante, da ponente / Vignarà i foreste a grŭn / Ce ingleses, ce de zènte / Le rinforzo al nosc comun. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.).

ingleis (fas.) ↦ ingleis.

ingleje (Badia, caz., fod., LD) ↦ ingleis.

inglesc (gad.) ↦ ingleis.

inglese (amp.) ↦ ingleis.

ingrà (caz.) ↦ ingrat.

ingramazà (col., amp.) ↦ engramazé.

ingramenzà (amp.) ↦ engramazé.

ingrandí (gad., Badia) ↦ engrandì.

ingrandì (col., amp.) ↦ engrandì.

ingrandir (caz.) ↦ engrandì.

ingrassà (col., amp.) ↦ engrassé.

ingrassé (gad.) ↦ engrassé.

ingrassè (Badia) ↦ engrassé.

ingrat Ⓔ it. ingrato ‹ INGRĀTUS (EWD 4, 82) 6 1813 ingrat (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. ingrato mar. ingrato Badia ingrato grd. ngrat fas. engrà caz. ingrà fod. ngrato, ingrato col. ingrato amp. ingrato
agg. Ⓜ ingrac, ingrata, ingrates
1 che non risponde con la gratitudine al bene ricevuto (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ ingrato Ⓓ undankbar ◇ a) Tlo cëla, mort l bon Gejù per te a tort. / Y dëss ngrat cun ti picëi fé da nuef la mort. Clò ciala, mort ‘l bon Giesu per te a tort. / J dös’ ingrat cun ti piziej fa da nuef la mort. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.)
2 che impone uno sforzo sgradevole o scarsamente redditizio (fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, amp.) Ⓘ ingrato Ⓓ undankbar, unbequem ◇ a) ‘L é parsones come và, / E sun chera ingrata bancia / N’outra ota, i s’à ciatà. Le parsones come va, / E s’ ùn chera ingrata bancia / Noutra òta, i sa ciatà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.).

ingrato (gad., mar., Badia, fod., col., amp.) ↦ ingrat.

ingropà (col., amp.) ↦ engropé.

ingropé (gad.) ↦ engropé.

ingropè (Badia) ↦ engropé.

ingropèr (caz.) ↦ engropèr.

inier Ⓔ IN + HERI (EWD 4, 21) 6 1763 gnir ‘heri’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. inier mar. ennier Badia igner grd. inier fas. angern caz. ingern bra. eniern moe. igner, aigner fod. nnier col. inier amp. agnere LD enier MdR inier
avv.
nel giorno che precede immediatamente l’oggi (gad. [ 488 ] B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ieri Ⓓ gestern ◇ a) Sarëis stada inier a la comedia? Sarëis stada inier a la comédia? DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); b) Po à l pere dit: Inier ëis’a snel ndevinà, che ie é mpià la lum te nosta stua pǫ a l pę́rę dit: iníer áis-a̤ žnel ndęviná, k’íe ę mpiá la̤ luŋ tę nǫ́šta̤ štúa̤ RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

inier (gad., grd., col., MdR) ↦ inier.

inió (Badia, grd.) ↦ iniò.

iniò Ⓔ IN NEC UBI (EWD 4, 83) 6 1852 iniò (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4)
gad. ignó mar. engnó Badia inió grd. inió fas. nió caz. nió fod. nniò col. negó LD iniò
avv.
in nessun luogo, in nessun posto (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ da nessuna parte Ⓓ nirgends, nirgendwo ◇ a) Porcí n te prou, n te famëi / Ne n’él ignó, insciö diji ëi. Purgì ën të Pro, ën të Famäi / Në n’ëllë iniò, insö disi ai. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); b) la sëira dla noza, canche la fova rueda te cësa de si nevic, à ëila cialà y cris dlonch ora; ma dut fova uet y inió nia la sëira d’la nòzza, cànchè la fòa ruèda te tgèsa de si nëviĉ, hà ëila tgèlà y cris dlonch òra; ma dutt fòa uet y nio nia VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.); c) nesciugn no se fidèa più jir fora per chela monts, perché no i podea passèr nió nešugn no se fidea più ʒ̉ir fora per kela monʒ, perkè no i podea pasér niò BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.); d) N plü bel post ne ciaton pa ignó / Por na Mëssa novela, chël diji pa ’ci iö. Ng plö bell post ne tgiatteng pa iniò / Per na Mássa novella, call disi pa tg’ iö. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

iniò (LD) ↦ iniò.

inirèr (caz.) ↦ eniré.

iniurant (grd.) ↦ ignorant.

iniuranza (grd.) ↦ ignoranza.

iniüst (gad.) ↦ ingiust.

iniustamenter (gad., Badia) ↦ ingiustamenter.

iniustizia (gad.) ↦ ingiustizia.

injegnà (amp.) ↦ enjigné.

injegné (col.) ↦ enjigné.

injenedlé (gad.) ↦ enjenedlé.

injenedlè (Badia) ↦ enjenedlé.

injenegèr (caz.) ↦ enjenedlé.

injigné (gad., Badia, col.) ↦ enjigné.

injignèr (caz.) ↦ enjigné.

injö (gad., Badia) ↦ enjù.

injopé (gad.) ↦ enjopé.

injopè (Badia) ↦ enjopé.

injunigé (col.) ↦ enjenedlé.

injurièr (caz.) ↦ enjurié.

injustizia (amp.) ↦ ingiustizia.

inlá (gad., Badia) ↦ enlà.

inlà (MdR) ↦ enlà.

inlaota (gad., Badia) ↦ enlaouta.

inlèngia (caz.) ↦ enlongia.

inló (gad., Badia) ↦ enlò.

inlota (col.) ↦ enlaouta.

inn Ⓔ it. inno 6 1873 ino (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30)
gad. inn grd. inn fod. inn amp. ino LD in
s.m. Ⓜ inns
componimento poetico che esalta valori ideali, politici, religiosi; può essere musicato e cantato (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ inno Ⓓ Hymne ◇ a) Ma ce conta, i cianta un ino, / Co i se struta a ciacolà / E lo spirito del vino / Ra pazienza li darà. Ma ce conta, i cianta un’ ino, / Co’ i se strutta a ciaccolà / E lo spirito del vino / Ra pazienza e li darà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.).

inn (gad., grd., fod.) ↦ inn.

ino (amp.) ↦ inn.

inò (grd.) ↦ inaò.

inom Ⓔ NŌMEN (EWD 4, 86) 6 1833 innom (DeRüM, MütPitava1833-1995:278)
gad. inom mar. ennom Badia inom grd. inuem fas. inom caz. inom fod. inom amp. gnon LD inom MdR inom
s.m. Ⓜ inoms
1 parola con la quale si designano gli esseri animati, gli oggetti, i sentimenti, le caratteristiche, i fenomeni (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ nome Ⓓ Name ◇ a) Mo sperede en Dio y so sant ennom / Gnará en aiüt te vigne afliziun Mo spörödö ‘ng Dio i so sant ng Nom / Gnarà ‘ng najut tö vignö affliziung AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); b) Un cian de bela raza / Che da turco el porta el gnon / ‘L à el pelo longo; ‘l é da caza / Molto cuesto ma teston. Un ciàn de bella razza / Che da turco el porta el gnόn / L’à el pelo longo; le da caza / Molto questo ma testόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); c) y ciamó plü se la godôra canch’ël söl pröm dl invern la cherdâ bel tler por inom "uma" e ciamò plou’ s’ la godōla cang ch’el soul prum d’l ingvēr la cherdā bell tler pur innom "uma" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia); d) Die l à fat nsci ch’é messù svaië adaut y te cherdé per inuem zënza savëi velch de te. díe l a fat ŋši k’ ę męsú žva̤iá̤ a̤dáut i tę kę̆rdę́ pę̆r inúem tsá̤ntsa̤ sa̤vái vęlk dę tę. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
2 nome che identifica una persona oppure un luogo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ nome Ⓓ Name ◇ a) Alessio! (chëst ê so inom), t’àl lascè desëin de te dorëi le vënter? Alessio! (quëst ê sò innom), t’ hal lasciè desëiǹ de te dorëi le vëntr? DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR); b) Preon dute ancuoi san Śuane, / Che ‘l é ‘l Santo del so gnon: / Ah! lasciamelo zento ane! / E po outro no voron. Preòn dute ancuoi san Zuane, / Che l’è ‘l Santo del so gnon: / Ah! lassamelo cento ane! / E po outro no voron! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); c) ades cognede me dir vosc inom e cognom, e da olà che siede ades cognede me dir el vos inom e cognóm, e daulè che siede IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); d) Ploner, Bacher, Rudiferia, / Costadedoi, Vittur, Sopplá. / Düc inoms de gran memoria Ploner, Bacher, Rudiferia, / Costad’doi, Vittur, Sopplà. / Duttg’ inomts de grang memoria DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia); e) de chisc orôra savëi l’inom y i agn, y i fajô te bi regai, che düc ciarâ fit y ê scomöc de chisc’ orōla savei l’innom e i angn’, e i fajō te bi regai, che duttg’ ciarà fitt e ē scomoutg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); f) Le ciastel de Sigfrid, solitamënter nominé Sigmern, o Simmern, olach’ [ 489 ] i sposi abitâ, é gnü plü tert desdrüt, mo sot l’inom Altensimmer él ciamó les rovines da odëi L’ciastell d’Sigfrid, solitament’r nomine Sigmern, o Simmern, ullacch’ i sposi abitā, è gnù plou tert desdrutt, mo sŏtt l’innom Altensimmer èle ciamò les rovines da udei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia)
a inom de (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ in nome di Ⓓ im Namen von ◇ a) Tolede a inom de nos düc chësta gherlanda, imagina de chëra bela corona trionfala, che s’aspeta en Cil. Tollede a innom d’nos duttg’ chesta gh’rlanda, immagine d’chella bella corona trionfale, ch’s’ aspetta in Ceìl. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia) ◆ avei

inom (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ chiamarsi Ⓓ heißen ◇ a) Co àl inom? / So inom é Iaco Antone Schwarz. Cò hal innom? / Sò innom é Jaco Antone S[ch]warz. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR); b) N Fariseo, che ova inuem Scimon, ova n di nvià Gejù a marënda. Uŋ Faris̄èo, chë òva inuem Ŝimoŋ, òva uŋ di iŋvidà Ges̄ù a mërenda. VianUA, Madalena1864:193 (grd.); c) dime che che te ès inom. Zenza se pissèr trop (l’aea n picol cian, che l’era coscita bon de jir dò la feides e chist l’aea inom Bolfin) l disc: "Gé é inom Cianbolfin. E vo che aede inom?" dime ke ke t’es inom ". Zenʒa se pissèr trop (l aea un picol čan, ke l era košita bon de ʒ̉ir dò la feides e kist l aea inom Bolfin) el diš: "Ǧé he inom Čanbolfin. E vo ke aede inom?" BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.).

inom (gad., Badia, fas., caz., fod., LD, MdR) ↦ inom.

inominé Ⓔ it. nominare x lad. inom 6 1878 innominā 3 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44)
gad. inominé Badia inominé
v.tr. Ⓜ inomineia
indicare con un nome, chiamare, in modo da poter distinguere e designare (gad.) Ⓘ nominare Ⓓ benennen
inominé su (gad.) Ⓘ enumerare Ⓓ aufzählen ◇ a) Ara baiâ ores alalungia impara te chël ander, y i insignâ chël tan, ch’ê te chël tugurio, o tla val, i inominâ sö döt, da sorëdl ales stëres, dal pëc cina al müstl, cina ch’ara podô tigní impara pici rajoná. Ella baiā ores alla lungia impara te chel and’r, e i insignā chell tang, ch’ē t’ chel tugurio, o t’ la val, i innominā sou dutt, da sored’l alles sterres, dal pecc’ cina al mūst’l, cina ch’ella pudō tignì impara piccei rajonà. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia)
nominé.

inominé (gad., Badia) ↦ inominé.

inozent Ⓔ it. ecclesiastico innocente ‹  INNOCĒNS (GsellMM) 6 1875 innozent (DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1)
gad. inozënt mar. inozont Badia inozënt grd. inuzënt fas. inozent fod. inozent col. inozente amp. inozente LD inozent
agg. Ⓜ inozenc, inozenta, inozentes
che è esente da colpa (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ innocente Ⓓ unschuldig ◇ a) Zerto n prou, che vir inozënt, / Dlunch y tres sará contënt. Zerto ‘ng Prò, che vì innozent, / Dlung e tres sarà content. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); b) O mi Dî! él poscibl, che n cör inozënt, pois ciafé so paraisc ’ci te n desert O mi Dì! elle possibile, che ‘ng cour innozent, posse ceaffè so paraisc’ ci teng deſert DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia)
s.m.f. Ⓜ inozenc, inozenta, inozentes
persona innocente (gad.) Ⓘ innocente Ⓓ Unschuldiger ◇ a) Sëise propi da tan, da acopé chësc inozënt desgrazié? O benedettg’ che seis! seiſe propi da tang, da accopè chesc’ innozent desgraziè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia).

inozent (fas., fod., LD) ↦ inozent.

inozënt (gad., Badia) ↦ inozent.

inozente (col., amp.) ↦ inozent.

inozenza Ⓔ it. ecclesiastico innocenza x lad. inozent (GsellMM) 6 1878 innozenza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82)
gad. inozënza mar. inozonza Badia inozënza grd. inozënza fas. inozenza fod. inozenza amp. inozenza LD inozenza
s.f. sg.
mancanza di colpa, con riferimento a un preciso reato o accusa (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ innocenza Ⓓ Unschuld ◇ a) Demez ch’ê chësc, se dê le conte vigni de plü ala mancogna, can ponsâl al’ inozënza de süa fomena D’mezz ch’ē chesc’, sè dē ‘l conte vigne dè plou alla mancogna, cang pungsāle all’ innozenza d’sua fomena DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia); b) Idî sá mia inozënza! Iddì sa mia innozenza! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia).

inozenza (fas., fod., amp., LD) ↦ inozenza.

inozënza (gad., Badia, grd.) ↦ inozenza.

inozont (mar.) ↦ inozent.

inozonza (mar.) ↦ inozenza.

inparà (amp.) ↦ emparé.

inpazà (amp.) ↦ empazé.

inpedì (amp.) ↦ impedì.

inpestà (amp.) ↦ empesté.

inpiantà (amp.) ↦ emplanté.

inpienì (amp.) ↦ emplenì.

inpizà (amp.) ↦ empizé.

inpò (amp.) ↦ empò.

inpone (amp.) ↦ impone.

inportà (amp.) ↦ emporté.

inportante (amp.) ↦ emportant.

inportanza (amp.) ↦ emportanza.

inporto (amp.) ↦ import.

inposcibel (amp.) ↦ imposcibel.

inprestà (amp.) ↦ empresté.

inpresto (amp.) ↦ emprest.

inpromete (amp.) ↦ empermete.

inrabià (amp.) ↦ enrabié.

inrabié (gad., col.) ↦ enrabié.

inrabiè (Badia) ↦ enrabié.

inrevé (gad., Badia) ↦ enrové.

inscì (fas.) ↦ enscì.

insciö (gad., MdR) ↦ enscì.

inscioma (Badia) ↦ insoma.

inscrizion (fod.) ↦ iscrizion.

insegnà (amp.) ↦ ensegné.

insegnèr (caz.) ↦ ensegnèr.

insema (caz., bra.) ↦ ensema.

insera (fas., col.) ↦ enseira.

insëra (gad., Badia) ↦ enseira.

inset Ⓔ it. insetto 6 1873 inseto (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34)
gad. inset grd. nset fas. inset fod. inset amp. inseto LD inset
s.m. Ⓜ insec
nome con cui sono comunemente indicati gli individui appartenenti alla classe degli insetti (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp., LD DLS 2002) Ⓘ insetto Ⓓ Insekt ◇ a) ‘L é arivà sto burto inseto / Diré pura ra verità / Beśen dì [ 490 ] che ‘l é difeto / Tanto a vende, e a inprestà. Le arrivà sto burto insetto / Dirè pura ra verità / Besèn dì che le difetto / Tanto a vende, e a imprestà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); b) Ogni diou i ciata fora / Tante insete, mai chest’an. Ogni diou i ciata fόra / Tante insette, mai chest’an. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35 (amp.).

inset (gad., fas., fod., LD) ↦ inset.

inseto (amp.) ↦ inset.

insieme Ⓔ it. insieme 6 1844 insieme (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
amp. insieme LD insieme
avv.
in reciproca compagnia e unione (amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ insieme Ⓓ zusammen, gemeinsam ◇ a) Eh! ma ignante po de moe, / dute insieme deburiada / i se sturta con chi noe / a da r’ ultima spanzada. Eh! ma ignante po de moe, / dute insieme de buriada / i se sturta con chi noe / a da r’ ùltima spanz̄ada. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.)
ensema.

insieme (amp., LD) ↦ insieme.

insigné (gad., Badia, col., MdR) ↦ ensegné.

insnet (fas.) ↦ ensnuet.

insnöt (gad., Badia) ↦ ensnuet.

insö (gad., Badia) ↦ ensù.

insofribel Ⓔ it. insoffribile 6 1878 insofrìbiles f. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69)
gad. insofribl Badia insofribl
agg. Ⓜ insofribli, insofribla, insofribles
che non si può soffrire, tollerare, sopportare (gad.) Ⓘ insoffribile Ⓓ unerträglich ◇ a) zënza chësc confort foss les pënes de chësta vita insofribles por nos zenza chesc’ confort fossa les penes d’chesta vita insofrìbiles pur nos DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia).

insofribl (gad., Badia) ↦ insofribel.

insolent Ⓔ it. insolente ‹ ĪNSOLĒNS (EWD 4, 91) 6 1833 insolënt (DeRüM, Nu1833-1995:278)
gad. insolënt Badia insolënt fas. insolent bra. nsolent fod. insolent MdR insolënt
agg. Ⓜ insolenc, insolenta, insolentes
che oltrepassa, in modo intollerabile, i limiti imposti dalle convenienze (gad. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879, MdR) Ⓘ insolente Ⓓ unverschämt, frech ◇ a) Le müt dunca gnê de dé in dé plü rie e plü insolënt e fajova de gragn desplajëis a i vijins. Le mütt dunca gnê de dé iǹ dé plü rie e plü insolënt e faŝova [de] gragn desplaŝëis a i viŝiǹs. DeRüM, Nu1833-1995:278 (MdR); b) i ciüfs smaris o daldöt sparis, les fëies pingolâ gheles dai lëgns y dales trognores, che se pliâ al sofl di vënc frëic y insolënc i ceuff smarīs o d’l dutt spariis, les fouies pingolā gheles dai lengns e dalles trognores, che sè p’liā al soff’l di ventg’ freitg’ e insolenti DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia).

insolent (fas., fod.) ↦ insolent.

insolënt (gad., Badia, MdR) ↦ insolent.

insolenza Ⓔ it. insolenza 6 1873 insolenzes pl. (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27)
grd. nsulënza fod. insolenza, nsolenza col. insolenzia amp. insolenza
s.f. Ⓜ insolenzes
insopportabile sfacciataggine o arroganza (grd. F 2002, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ insolenza Ⓓ Frechheit ◇ a) Ra calunia, ra maldicenza / ‘L é res armes de ra vostres / Serà ben chera insolenzes / Che de fei senza, no podé! Ra calunnia, ra maldicenza / Le res’ armes, dera vὸstres / Serà, ben chera insolenzes / Che de fei senza, no podè! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.).

insolenza (fod., amp.) ↦ insolenza.

insolenzia (col.) ↦ insolenza.

insolit Ⓔ it. insolito 6 1873 insolito (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29)
gad. insolit Badia insolit fod. insolito amp. insolito
agg. Ⓜ insolic, insolita, insolites
inatteso, inconsueto, fuori del normale, sì da suscitare stupore, curiosità, apprensione (gad., fod. P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ insolito Ⓓ ungewöhnlich ◇ a) E es torna una gran bota / Cajo insolito śà dà / Fin ra femenes sta ota / Col concore a ra svoità. E es torna una gran bόta / Caso insolito zà dà / Fin ra femmenes sta vόta / Col concorre a ra svoità. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.); b) A odëi la pröma ota la pumpa dla bela sajun en döta süa belëza le möt bele intendô sintî na impresciun insolita A udei la pruma ŏta la pumpa d’la bella sajung in dutta sua bellezza ‘l mutt belle intendŏŏ sintì na impressiung insolita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia).

insolit (gad., Badia) ↦ insolit.

insolito (fod., amp.) ↦ insolit.

insom Ⓔ IN SUMMŌ (EWD 4, 93) 6 1858 insom (BrunelG, Cianbolpin1866:7)
gad. insom mar. ensom Badia insom grd. insom fas. insom caz. insom bra. nsom fod. nsom col. insom amp. inson LD insom
avv.
nella parte più alta di qualcosa, nella estremità superiore (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ in cima Ⓓ zu oberst ◇ a) Ca in Anpezo alcuante zurle / I vó dì, zenza rajon, / Che a Coiana i é maturle / ch’i à el diśordin cassù inson. Cà in Ampezzo alquante zurle / I vo dì, senza rasòn, / Che a Coiana j’è maturle / Ch’jà el disordin ca su in son. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.) ☟ en cima
fora insom (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod., LD DLS 2002) Ⓘ all’estremità Ⓓ zuäußerst, ganz draußen, ganz außen ◇ a) la ge à injignà ite na bela tascia de roba e la l’à compagnà fora scin foransom scèla. la ğe à inʒ̉egna te na bela taša de roba e la l a kompagnà fora šin fora insom šela. BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.); b) Indespó l’ára mené Genofefa fora insom la val te n pice bosch spës Indespò l’ala m’nè Genofefa fora insom la val teng picce bosc spess DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia); c) Al Vangele les crodes dal stlopeté rondenësc, / Ch’an alda ia Fascia, Gherdëna y fora insom i todësc Al Vangele les crodes dal stloppetè rendennáss, / Ch’ang alda ia Fassa, Gherdána e fora ingsom i Todáss PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

insom (gad., Badia, grd., fas., caz., col., LD) ↦ insom.

insoma Ⓔ it. insomma ‹ IN SUMMĀ (EWD 4, 90) 6 1833 iǹ somma (DeRüM, Mercadant1833-1995:286)
gad. insoma Badia inscioma grd. nsciuma fas. ensoma fod. nscioma col. insoma amp. insoma LD insoma MdR in soma
avv.
in conclusione, infine; conferisce valore riassuntivo e conclusivo a una frase o sequenza di discorso rispetto a quanto detto in precedenza (gad. Ma 1950, grd. L 1933; Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ insomma Ⓓ um es kurz zu fassen, kurzum ◇ a) E de plü ël me fej mè (mal) a le spiné, ël me dô i osc, in soma i sun stanch de stè inte chëst let. E de plü ël me féŝ mä (mal) a le spinné, ël me dó i [ 491 ] oŝ, iǹ somma i suǹ stanc de stè inte quest lett. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:256 (MdR); b) Iö l’oresse o tüt blanch o tüt ros, in soma d’un corù. Jeu l’oresse o tüt blanc o tüt ross, iǹ somma d’uǹ corù. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); c) Sü ciavëis fosc grëc, le frunt alt, i edli gragn y vis, le nes n pü’ gumbe, la bocia picera, insoma düc i trac dl müs é retrac dl pere Sū ciaveis fosc’ grattg’, ‘l frunt alt, i oudli grangn’ e vīs, l nēs ‘ng pū gumbe, la boccia piccera, in somma duttg’ i trattg’ d’l mus è retrattg’ d’l pere DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia).

insoma (gad., col., amp., LD) ↦ insoma.

inson (amp.) ↦ insom.

inśoneà (amp.) ↦ enjenedlé.

insos (col.) ↦ ensouz.

insous (moe.) ↦ ensois.

inspirà (col., amp.) ↦ inspiré.

inspirar (bra.) ↦ inspiré.

inspiré Ⓔ it. inspirare ‹ ĪNSPĪRĀRE (EWD 4, 92) 6 1873 inspirà (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27)
gad. ispiré Badia inspiré grd. nspiré fas. inspirèr bra. inspirar fod. nspiré col. inspirà amp. inspirà LD inspiré
v.tr. Ⓜ inspireia
suggerire, consigliare, indurre a far qualche cosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ ispirare Ⓓ inspirieren ◇ a) Śà, saon che in conpagnia / De ra tigre t’as lourà / E che ‘l estro in poesia / El nosc jato t’à inspirà. Zà, săon che in compagnia / Dera tigre, tas lourà / E chel’ estro in poesia / El nòsc, giatto tà inspirà. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.); b) "Lascede de baudié, y godessela tl Signur", dijôl y sciöch’ al foss ispiré da Idî "Lascede de baudiè, e gedess’la nel Signur", dijōle e sceocch’ el foss inspirè da Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia); c) Ai peri spo y ales umes i racomanâra d’i dé na bona educaziun a sü fis, d’i trá sö tla s. religiun y devoziun cristiana, d’ispiré spezialmënter na gran devoziun a Maria Ai peresc’ spo e alles umes i raccomanāla di dè na bona educaziung a su fiis, d’i tra sou t’ la s. Religiung e devoziung cristiana, d’inspirè spezialment’r na grang devoziung a Maria DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia)
inspiré ite (gad.) Ⓘ ispirare Ⓓ vermitteln ◇ a) La vita dl uomo foss massa pesocia y döra zënza la dërta fede en Dî, y i mesi de salvëza da Gejú C. Chësc ispirei ite por tëmp a üsc mituns. La vita d’l uomo foss’ massa pſoccia e dura zenza la derta fede in Dì, e i mezzi d’salvezza da Gesù C. Chesc’ inspirei ite pur temp a ousc’ mittungs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia).

inspiré (Badia, LD) ↦ inspiré.

inspirèr (fas.) ↦ inspiré.

Inspruch (fod., amp.) ↦ Dispruch.

instà (grd.) ↦ isté.

instalà (col., amp.) ↦ instalé.

instalé Ⓔ it. installare 6 1873 instalade p.p. m.pl. (Anonim, Monumento1873:1)
gad. istalé Badia istalé grd. nstalé fod. nstalé col. instalà amp. instalà LD instalé
v.tr. Ⓜ instaleia
stabilire (per lo più solennemente) in una carica, in una dignità, in un ufficio ecclesiastico (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ installare Ⓓ installieren, anschließen
p.p. come agg. Ⓜ instalés, instaleda, instaledes
collocato in una particolare funzione (amp.) Ⓘ installato Ⓓ installiert ◇ a) Apena instalade / I à vorù tacà man, / Da vere intressade, / Intor a carne e el pan. Appena installade / I á vorrú taccá man, / Da vere intressade, / Intor a carne e el pan. Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

instalé (LD) ↦ instalé.

instanza (MdR) ↦ istanza.

instës (gad., Badia, MdR) ↦ enstes.

instituí (Badia) ↦ istituì.

instradà (col.) ↦ enstradé.

instradé (gad.) ↦ enstradé.

instradè (Badia) ↦ enstradé.

instruí (Badia) ↦ istruì.

instruì (MdR) ↦ istruì.

instruziun (Badia, MdR) ↦ istruzion.

insù (grd., col.) ↦ ensù.

insuz (gad., Badia) ↦ ensouz.

int (moe.) ↦ ite.

intaèr (caz.) ↦ entaèr.

intaià (col., amp.) ↦ entaié.

intaié (gad., Badia) ↦ entaié.

intamez (col.) ↦ entamez.

intan (gad., Badia) ↦ entant.

intant (bra., col., MdR) ↦ entant.

intanto (amp.) ↦ entant.

intardié (gad.) ↦ entardivé.

intardivà (col.) ↦ entardivé.

intardivé (Badia) ↦ entardivé.

intardivèr (caz.) ↦ entardivé.

intaresso (amp.) ↦ interes.

inte (MdR) ↦ te2.

intende (col., amp.) ↦ entene.

intendimënt (gad., Badia) ↦ entendiment.

intendó (Badia) ↦ entendoul.

intendô (gad.) ↦ entendoul.

intëne (gad., Badia, MdR) ↦ entene.

intener (caz.) ↦ entene.

intënje (gad., Badia) ↦ entenje.

intenjer (caz.) ↦ entenjer.

intenśe (col., amp.) ↦ entenje.

intenzion Ⓔ it. intenzione ‹ INTENTIŌ (EWD 4, 100) 6 1807 intention (PlonerM, Erzählung5GRD1807:48)
gad. intenziun mar. entonziun Badia intenziun grd. ntenzion fas. intenzion caz. intenzion fod. ntenzion amp. intenzion LD intenzion
s.f. Ⓜ intenzions
orientamento, tendenza a compiere un determinato atto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ intenzione Ⓓ Absicht, Vorsatz ◇ a) L cunfessëur cherdova, che l amalà ëssa bona ntenzion de sudesfé ai debitëurs L’cunfessœur kerdòva, kœ l’ammalà avæssa bona intention de sodeschfè ai debitœurs PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) Le confessur cherdô, che l’amaré ess la bona intenziun de sodesfá ai crediturs ‘L confessúr cherdô, ch’l’amaré ess la bona intenziuŋ de sodeŝfé ai creditúrs PlonerM, Erzäh- lung5BAD1856:26 (Badia); c) El confessor cardea, che ‘l pensasse dassen (aesse proprio intenzion) de sodisfà i creditore El confessor cardeva, che ‘l pensasse da senn (avesse proprio intenzion) de soddisfá i creditore PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.); d) L confessour cherdëva, che l malé assa la bona ntenzion de paié ju i debic ‘L confessour cherdeva, che l’amalé avessa la bona intenzioŋ de paye ĝiú i debitŝ PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); e) Enjignà n bon let a chest brao tous, l’à dit chel che l’aea menà, perché l’à intenzion de dormir chiò. Insigna un bon let a chist brau tous, la dit chelche la ea mená, perche la [ 492 ] intenzion de dormir chió. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); f) Pere! dajëme la pert che me toca, che é la ntenzion de me n jì da tlo demez. Père! das̄emë la pèrt chë më tocca, chè hè la intenzioŋ de mën s̄i da tlò dëmöz. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); g) por colpa de caluniadú, infedel, y de trëi omizig, ch’al â albü l’intenziun de comëte pur colpa d’calunniatore, infedele, e d’trei omizidi, ch’el ā aibù l’intenziung d’commette DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

intenzion (fas., caz., amp., LD) ↦ intenzion.

intenzionà (col.) ↦ intenzioné.

intenzioné Ⓔ it. intenzionato 6 1878 intenzionè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112)
gad. intenzioné Badia intenzioné grd. ntenziunà fas. entenzionà fod. ntenzioné col. intenzionà LD intenzioné
agg. Ⓜ intenzionés, intenzioneda, intenzionedes
che ha in animo di fare una determinata cosa (gad.) Ⓘ intenzionato Ⓓ entschlossen
ester intenzioné de (gad.) Ⓘ avere l’intenzione, essere intenzionato Ⓓ beabsichtigen, die Absicht haben ◇ a) I sun istës intenzioné de jí a ciafé i veci geniturs, mi sacher minister me chërda por iló; duncue, aló, junde. I sung istess intenzionè d’jì a ceaffè i vecci genitori, mi sacro ministero m’cherda pur illò; dunque, allo, junde. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia).

intenzioné (gad., Badia, LD) ↦ intenzioné.

intenziun (gad., Badia) ↦ intenzion.

intercè (Badia) ↦ entrecé.

intercesciun (Badia) ↦ enterzescion.

interes Ⓔ it. interesse ‹  INTERESSE (EWD 4, 101) x dt. Interesse 6 1873 interesse (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36)
gad. interes mar. enteres Badia interes grd. nteres fas. enteress caz. interess fod. nteresc, interesc amp. intaresso, interesse LD interes
s.m. Ⓜ interesc
1 utilità, vantaggio, convenienza in senso non solo materiale ed economico ma anche spirituale, morale (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ interesse Ⓓ Interesse ◇ a) Ce sai lore poerete / D’interesse de comun / I stà ferme agnó ch’i bete / I no s’intriga con negun. Ce sai lóre poerete / D’interesse de comun, / I sta ferme agnò chi bette / I nò s’ intriga con negun. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.); b) chël é osc nemich, y lapró se desprijel te so intern, porcí ch’ël ne vá ater, che sön so interes. chel è osc’ nemico, e lapprò sè desprijel te so interno, purcicch’ el nè va at’r, che soung so interesse. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80 (Badia)
2 partecipazione attiva a una realtà o a fatti capaci di assumere significato e importanza (gad.) Ⓘ interesse Ⓓ Interesse ◇ c) le möt bele intendô sintî na impresciun insolita y conscidrâ döt plëgn de morvëia y interes ‘l mutt belle intendŏŏ sintì na impressiung insolita e considerā dutt plengn’ d’morvouia e intereſse DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia).

interes (gad., Badia, LD) ↦ interes.

interesc (fod.) ↦ nteresc.

interescé (Badia) ↦ interessé.

interess (caz.) ↦ interes.

interessà (col., amp.) ↦ interessé.

interesse (amp.) ↦ intaresso.

interessé Ⓔ it. interessare (EWD 4, 101) 6 1873 intressá p.p. m.sg. (Anonim, Monumento1873:4)
gad. interessé Badia interescé grd. nteressé fas. enteressèr caz. interessèr bra. enteressar fod. nterescé col. interessà amp. interessà, intressà LD interessé
v.tr. Ⓜ interesseia
essere d’interesse, avere cioè importanza, riguardare da vicino, concernere (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ interessare, attenere Ⓓ betreffen, angehen, wichtig sein
p.p. come agg. Ⓜ interessés, interesseda, interessedes
che ha interesse a qualche cosa (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ interessato Ⓓ interessiert ◇ a) Apena instalade / I à vorù tacà man, / Da vere intressade, / Intor a carne e el pan. Appena installade / I á vorrú taccá man, / Da vere intressade, / Intor a carne e el pan. Anonim, Monumento1873:1 (amp.); a) E el capocomun, / Che ‘l no parea intressà, / ‘L à bù anch’ el el barlume / D’un grun de ores portà. E el Capo Comune, / Ch’el no parea intressá, / L’abú anch’ el el barlume / D’un grun de ores portá. Anonim, Monumento1873:4 (amp.)
se interessé (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879, LD) Ⓘ interessarsi Ⓓ sich interessieren ◇ a) Mia bona jënt, dijôra, me fajëis na gran ligrëza cun osta vijita, i m’la godi d’osc amur, che s’interessëis de mi patimënc Mia bona jent, dijōla, me fajeis na grang ligrezza cung osta visita, i m’la gode d’osc’ amur, ch’s’ interessais d’mi patimentg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia).

interessé (gad., LD) ↦ interessé.

interessèr (caz.) ↦ interessé.

interminabel Ⓔ it. interminabile 6 1878 interminabile m. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68)
gad. interminabl Badia interminabl
agg. Ⓜ interminabli, interminabla, interminables
che non avrà mai termine, che è senza fine (gad.) Ⓘ interminabile Ⓓ endlos ◇ a) Ah! zerto mi amur ad ël é pur interminabl desche l’or de chësc anel, che ne se finësc ignó Ah! zerto mi amur ad el è puro interminabile desch’ l’or d’chesc’ anell, che nè s’finesc’ inniò DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia).

interminabl (gad., Badia) ↦ interminabel.

intern Ⓔ it. interno 6 1878 interno (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80)
gad. intern Badia intern grd. ntern fas. intern fod. intern LD intern
agg. Ⓜ interns, interna, internes
fig. dell’animo, della coscienza (gad.) Ⓘ interno fig.Ⓓ innerer fig. ◇ a) al parô che na usc interna i dijess: Bun coraje, Genofefa el parò che na usc’ intěrna i discess’: Bung coraggio, Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia); b) Zerto, chësta fontana de vita interna me nodrësc de consolaziun. Zerto, chesta fontana d’vita interna mè nudresc’ d’consolaziung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia)
s.m. Ⓜ interns
quanto appartiene o è riferibile al contenuto di uno spazio circoscritto (in senso proprio o fig.) (gad.) Ⓘ interno Ⓓ Inneres ◇ a) chël é osc nemich, y lapró se desprijel te so intern chel è osc’ nemico, e lapprò sè desprijel te so interno DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80 (Badia); b) Spordüs a chëstes parores se ciari un l’ater y ales parores lorëntes dl om sant cojôl sö tl intern sentimënc inzer- [ 493 ] ti Spurdūs a chestes parores sè ciarai ung l’at’r e alles parores lorantes d’l om sant cojōle sou t’ l interno sentimentg’ inzerti DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia).

intern (gad., Badia, fas., fod., LD) ↦ intern.

interzesciun (gad.) ↦ enterzescion.

interzession (col.) ↦ enterzescion.

intesseèr (caz.) ↦ entossié.

intià (amp.) ↦ entivé.

intier (gad., Badia, MdR) ↦ entier.

intiero (col., amp.) ↦ entier.

intimorí (gad., mar., Badia) ↦ intimorì.

intimorì Ⓔ it. intimorire 6 1878 intimorì p.p. m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91)
gad. intimorí mar. intimorí Badia intimorí fod. ntimorì
v.tr. Ⓜ intimoresc
incutere spavento, impaurire qualcuno (gad. P/P 1966, fod. Ms 2005) Ⓘ intimorire Ⓓ verängstigen
p.p. come agg. Ⓜ intimoris, intimorida, intimorides
preso da un senso più o meno accentuato ed evidente di timore (gad.) Ⓘ intimorito Ⓓ verängstigt ◇ a) "Che este tö? y co este rovada chiló?" damana le conte, intan ch’al zessa intimorí "Che este tou? e cō este r’vada chilò?" damana ‘l conte, intang ch’el zessa intimorì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia).

intitolà (col., amp.) ↦ intitolé.

intitolé Ⓔ it. intitolare 6 1878 intitulada p.p. f.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127)
gad. intitolé Badia intitolé grd. ntitulé fas. entitolèr fod. ntitolé col. intitolà amp. intitolà LD intitolé
v.tr. Ⓜ intitoleia
fornire qualcosa di un certo titolo (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ intitolare Ⓓ betiteln
p.p. come agg. Ⓜ intitolés, intitoleda, intitoledes
fornito di un certo titolo (gad., fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ intitolato Ⓓ benannt ◇ a) na capela a man dërta dla caverna, ch’ê gnüda consacrada da vësco Idolfo, intitolada dal popul: "Dlijia dla Signura" na cappella a mang derta d’la caverna, ch’ē gnuda consagrada da vesco Idolfo, intitulada dal popol: "Dlisia d’la Signura" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia).

intitolé (gad., Badia, LD) ↦ intitolé.

intivà (col.) ↦ entivé.

intlaidé (gad.) ↦ enclaudé.

intom (amp.) ↦ enton.

inton (fas.) ↦ enton.

intonà (col., amp.) ↦ entoné.

intoné (gad., LD) ↦ entoné.

intonè (Badia) ↦ entoné.

intopà (col.) ↦ entopé.

intopé (gad.) ↦ entopé.

intopè (Badia) ↦ entopé.

intopèr (caz.) ↦ entopé.

intor (col., amp.) ↦ entourn.

intorje (gad., Badia) ↦ entorje.

intorjer (caz.) ↦ entorje.

intorn (caz.) ↦ entourn.

intorśe (col., amp.) ↦ entorje.

intossié (gad., Badia) ↦ entossié.

intrà (caz.) ↦ entrà.

intrada (MdR) ↦ entreda.

intrami (gad., Badia) ↦ entrami.

intramidui (gad., Badia) ↦ entramidoi.

intramortí (gad., Badia) ↦ entramortì.

intratan (gad., Badia) ↦ entratant.

intrecé (gad.) ↦ entrecé.

intrecèr (caz.) ↦ entrecèr.

intressà (amp.) ↦ interessà.

intriech (caz.) ↦ entier.

intrigà (col., amp.) ↦ intrighé.

intrighe (gad., Badia) ↦ intrigo.

intrighé Ⓔ it. intrigare ‹ INTRĪCĀRE (EWD 4, 105) 6 1763 intrighè ‘implico’ (Bartolomei1763-1976:84)
gad. intrighé mar. entrighé Badia intrighé grd. ntrighé fas. entrighèr bra. entrigar moe. entrigar fod. ntrighé col. intrigà amp. intrigà LD intrighé
v.intr. Ⓜ intrigheia
impacciare, ostacolare, dare impiccio, in senso proprio e figurato (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ intrigare Ⓓ intrigieren, Ränke schmieden
se intrighé (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ impicciarsi, intrigarsi Ⓓ sich einmischen ◇ a) Ce sai lore poerete / D’interesse de comun / I stà ferme agnó ch’i bete / I no s’intriga con negun. Ce sai lóre poerete / D’interesse de comun, / I sta ferme agnò chi bette / I nò s’ intriga con negun. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.).

intrighé (gad., Badia, LD) ↦ intrighé.

intrigo Ⓔ it. intrigo (EWD 4, 105) 6 1878 intrighe (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77)
gad. intrighe mar. entrigo Badia intrighe grd. ntrigo fas. entrich moe. entrigo fod. ntrigo col. intrigo amp. intrigo LD intrigo
s.m. Ⓜ intrighi
trama, macchinazione segreta, specie per nuocere o destabilizzare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ intrigo Ⓓ Intrige ◇ a) O mi Dî! sce te podesses almanco rové pro to pere zënza urté te val’ intrighe O mi Dì! se t’ pudesses almanco r’vè pro to pere zenza ortè t’ val intrighe DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia).

intrigo (col., amp., LD) ↦ intrigo.

intun (gad., Badia) ↦ enton.

inuem (grd.) ↦ inom.

inultima (gad., Badia, col., MdR) ↦ enultima.

inuman Ⓔ it. inumano 6 1878 inumano (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29)
gad. inuman Badia inuman
agg. Ⓜ inumans, inumana, inumanes
di chi è privo delle caratteristiche e dei sentimenti propri dell’essere umano; crudele, spietato (gad. DLS 2002) Ⓘ inumano Ⓓ unmenschlich ◇ a) O Conrad! ne sideste inuman. O Conrad! nè sìste inumano. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia).

inuman (gad., Badia) ↦ inuman.

inutil Ⓔ it. inutile (GsellMM) 6 1878 inutile (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55)
gad. inutil Badia inutil fod. inutile
agg. Ⓜ inutili, inutila, inutiles
che non serve perché superfluo, inefficace o inutilizzabile (gad., fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ inutile Ⓓ nutzlos ◇ a) mo da sëgn inant ê vigni taconamënt inutil mo da d’ſengn’ innant ē vigne tacconament inutile DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia); b) sce ne n’esson les besties, al foss püces campagnes coltivades, y inutili i bi [ 494 ] pra se nen essung les besties, el foss’ pūcies campagnes coltivades, e inutili i bi prà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia)
avv.
senza alcun risultato apprezzabile, vanamente (gad.) Ⓘ inutilmente Ⓓ vergeblich, umsonst ◇ a) Genofefa pliada sura l’animal por tera, i á dé ite valgünes gotes de lat, por le trá a vita, mo inutil. Genofefa pliada sura l’animal pur terra, i à dè ite valgunes gottes d’latt, pur ‘l tra a vita, mo inutile. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia).

inutil (gad., Badia) ↦ inutil.

inutile (fod.) ↦ inutil.

inuzënt (grd.) ↦ inozent.

invar (col.) ↦ invern.

inventà (col.) ↦ inventé.

inventé Ⓔ it. inventare ‹ *INVENTĀRE (da INVENTUM) (EWD 4, 48) 6 1852 inventè p.p. m.sg. (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4)
gad. inventé Badia inventè grd. nventé fas. enventèr bra. enventar moe. enventar fod. nventé col. inventà LD inventé
v.tr. Ⓜ inventeia
ideare e realizzare col proprio ingegno qualcosa di nuovo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ inventare Ⓓ erfinden ◇ a) Y ci portuns ch’ai á alzé, / Y ci scric ch’ai á inventé. / Tan bel nes ál parü, / Che cherdôn che le monn foss nü. E tgi portungs ch’ai ha alzè, / E tgi scritg ch’ai ha inventè. / Tang bël n’es al parü, / Chë chërdong ch’ël mon fos nü. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia).

inventé (gad., LD) ↦ inventé.

inventè (Badia) ↦ inventé.

inver (Badia) ↦ invern.

invern Ⓔ HĪBERNUM (EWD 4, 48) 6 1763 invèr ‘hyems’ (Bartolomei1763-1976:84)
gad. invern mar. invern Badia inver grd. inviern fas. invern bra. invern fod. inviern col. invar amp. inverno LD invern
s.m. Ⓜ inverns
stagione dell’anno, tra l’autunno e la primavera (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1953; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923;T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ inverno Ⓓ Winter ◇ a) Por Mariana Camploj da Pastrogn / Chësc invern messâste gní sö por n gran rogn Per Mariańa Camploj da Pastrong / Käsch inver mesaasste gnì sö por un grang rong PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); b) J. Ie l’é trëi invierns, che d’instà l’ova la ciajarina sa mont. S̄. Iö l’hè trëi iŋviergn, che d’iŋstà l’òva la caras̄ina sa mont. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); c) Al passâ l’invern, s’un jô l’isté, al gnô indô la sajun crödia, zënza che val’ azidënt desturbass le tinton de süa vita. El passā l’ingver, sung jē l’istè, el gnēa indò la sajung crudia, zenza ch’val azzident desturbass’ ‘l ting tong d’sua vita. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia)
da d’invern (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ invernale Ⓓ Winter…, winterlich ◇ a) Ël istës á deslié sö la pocaja, trat y destenü fora dlungia le füch na cuerta, á curí la sposa de so proprio mantel da d’invern El istess, à d’sliè sou la poccasc’, tratt e destenŭ fora d’lungia ‘l fuc na cuerta, à corì la sposa d’so proprio mantell da d’ingvēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia) ◆ d’invern (gad. V/P 1998, fas. DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ d’inverno Ⓓ im Winter ◇ a) Chel pere Tomas de Cuz l jìa valch outa d’invern a se tor n stroset de legna, per se la vener. Kel pere Tomas de Kuz l žia valk outa d’invern a se tor ‘n stroz̄ét de legna, per se la vener. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.); b) s’ á tut le pice tl gremo, y á somené fora, sciöch’ ara fajô datrai d’invern, val’ somenzares d’erbes salvaries s’ à tutt ‘l picce t’ l greme, e à som’nè fora, sceoucch’ ella fajō datrei d’ingvēr, val somenzares d’erbes selvares DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia).

invern (gad., mar., fas., bra., LD) ↦ invern.

inverno (amp.) ↦ invern.

investí (gad.) ↦ investì.

investì Ⓔ deriv. di vestì 6 1878 s’investī 6 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116)
gad. investí
v.rifl. Ⓜ se investesc
acquistare, presentare, riferito ad aspetti direttamente constatabili
se investì (gad.) Ⓘ assumere, assumere un aspetto, assumere una caratteristica Ⓓ sich überziehen ◇ a) Intan s’â ’ci Genofefa remetü en forza de bela pora y bona assistënza tan inant, che les massëdles s’investî le corú cöce en sëgn ch’ara gnô indô pro sanité. Intang s’ ā ci Genofefa r’mettù in forza d’bella pora e bona assistenza tang inant, che les masselles s’ investī ‘l curù coucce in sengn’ ch’ella gnē indō pro sanitè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116 (Badia).

inveze (gad., col., amp.) ↦ enveze.

invià (amp.) ↦ envié.

invidà (col.) ↦ envié.

invidié (gad., Badia, col., MdR) ↦ envidié.

invidièr (caz.) ↦ envidié.

invidios (col., amp.) ↦ envidious.

invidious (fod.) ↦ nvidious.

invidius (gad., Badia) ↦ envidious.

invié (gad., Badia) ↦ envié.

invièr (caz.) ↦ envié.

inviern (grd., fod.) ↦ invern.

invigoré Ⓔ it. invigorire 6 1878 invigorè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48)
gad. invigoré Badia invigoré
v.tr. Ⓜ invigoresc
rendere più vigoroso, irrobustire (gad.) Ⓘ invigorire Ⓓ stärken ◇ a) L’atra nöt do vëgnel na bona plöia bunorida, ch’â invigoré les plantes L’atra noutt dō vegnel na bona plouia bonorìa, ch’ā invigorè les piantes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia).

invigoré (gad., Badia) ↦ invigoré.

invijibile (Badia) ↦ invisibel.

invinzibel Ⓔ it. invincibile 6 1878 invinzibile f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16)
gad. invinzibl Badia invinzibl
agg. Ⓜ invinzibli, invinzibla, invinzibles
che non può essere vinto, imbattibile (gad.) Ⓘ invincibile Ⓓ unbesiegbar ◇ a) Na te virtú invinzibla implanta le s. timur d’Idî ince te na dona! Na te virtŭ invinzibile impianta ‘l s. timor d’Iddì incie tena donna! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia).

invinzibl (gad., Badia) ↦ invinzibel.

invisibel Ⓔ it. invisibile 6 1878 invisibile (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66)
gad. invisibl Badia invijibile fod. nvijibile LD invisibel
agg. Ⓜ invisibli, invisibla, invisibles
che non è visibile, che non si può percepire (gad. DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ invisibile Ⓓ unsichtbar ◇ a) Pói ’ci l’odëi y le tó por la man sciöche os? o él invisibl, sciöche le Pere en Cil? Poi [ 495 ] ci l’udei è l tō pur la mang sceoucche os? o elle invisibile, sceoucche ‘l Pere in Ceìl? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66 (Badia).

invisibel (LD) ↦ invisibel.

invisibl (gad.) ↦ invisibel.

invitazion Ⓔ it. invitazione 6 1833 invitaziuǹ (DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254)
LD invitazion MdR invitaziun
s.f. Ⓜ invitazions
garbata offerta (fatta o ricevuta) di ospitalità, di partecipazione a qualcosa (LD DLS 2002, MdR) Ⓘ invito Ⓓ Einladung ◇ a) Iö m’en pò dërt mal de ne podëi azetè vosta generosa invitaziun. Jeu m’eǹ pò dërt mal de ne podëi accettè vosta generosa invitaziuǹ. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR).

invitazion (LD) ↦ invitazion.

invitaziun (MdR) ↦ invitazion.

inzai (gad., Badia) ↦ enzaul.

inzanjara (Badia) ↦ incenjera.

inze (amp.) ↦ ite.

inze (amp.) ↦ te2.

inzert Ⓔ it. incerto 6 1763 incerto ‘incertus’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. inzert Badia inzert
agg. Ⓜ inzerc, inzerta, inzertes
limitato da condizioni di dubbio o indecisione o da insufficienza di pratica o di addestramento (gad.) Ⓘ incerto Ⓓ unsicher ◇ a) Spordüs a chëstes parores se ciari un l’ater y ales parores lorëntes dl om sant cojôl sö tl intern sentimënc inzerti Spurdūs a chestes parores sè ciarai ung l’at’r e alles parores lorantes d’l om sant cojōle sou t’ l interno sentimentg’ inzerti DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia).

inzert (gad., Badia) ↦ inzert.

inzerteza Ⓔ it. incertezza 6 1878 inzertezza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3)
gad. inzertëza Badia inzertëza
s.f. Ⓜ inzertezes
mancanza di sicurezza a proposito di un dato o di un evento (gad.) Ⓘ incertezza Ⓓ Unsicherheit ◇ a) t’arbandones pere y uma atempá col’inzertëza de t’odëi ciamó na ota en vita süa t’ arbandones pere e uma attempà coll’ inzertezza de t’ udei ciamò na ŏta in vita sua DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); b) insciö ê so cör continuamënter tormenté dal dübe y dal’inzertëza tirana ingsceou ē so cour continuament’r tormentè dal dubbio e dall’ inzertezza tiranna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia).

inzertëza (gad., Badia) ↦ inzerteza.

inzertié (gad., Badia) ↦ enzartié.

Inzija 6 1879 Incisa (PescostaC, MëssaPescosta1879:3)
gad. Inzija fod. Anzisa
topon.
valico tra livinallongo e la val badia (gad., fod.) Ⓘ Incisa Ⓓ Incisa-Joch ◇ a) Da Pre dai Corfs, da Störes, da Inzija, Da Ju de Cherz, Planfistí y da Frara / Vëgni jö dales munts düc avisa / Y s’abina söi plans da Corvara. Da prè dai corf, da Störes, da Incisa, / Da ŝou de Cherz, Plangfistì e da Frara / Vagni ŝö dalles munts dütg avisa / E s’abina soi plangs da Corvara PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

Inzija (gad., Badia) ↦ Inzija.

inzincioré (gad., Badia) ↦ enzinzolé.

(bra., amp.) ↦ ie.

(gad., Badia, MdR) ↦ ie.

Iob 6 1828 Job (PlonerM, VedlMut1828-1997:349)
grd. Job
antrop.
(grd.) Ⓘ Giobbe Ⓓ Job, Hiob ◇ a) A san Job, - dij la Scritura / Iela jita ënghe dura; / N se muessa spaventé, / Al pensé de maridé. A san Job, - dis la Scritùra / Jêlla schìta ênche durra; / En se muêssa spaventè, / Al pensè de maridè. PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.).

Iochele Ⓔ dtir. Jåggl 6 1858 Iocl (PescostaC, Orco- Iocl1858-1994:231)
gad. Iocl mar. Iochele Badia Iocl fas. Iochele caz. Giòchele bra. Ióchele moe. Gióchele fod. Iochele
antrop.
(gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ Giacomo Ⓓ Jakob ◇ a) Os ne savëis os ci ch’al é sté. / Iocl dl Vedl savess pa cunté! Os ne savês os ćî ch’al é stè. / Iocl dl Vedl savess pa contè! PescostaC, Orco- Iocl1858-1994:231 (Badia).

Iochele (mar., fas., fod.) ↦ Iochele.

Ióchele (bra.) ↦ Iochele.

Iocl (gad., Badia) ↦ Iochele.

iolan (mar.) ↦ dilan.

ion (gad.) ↦ gen.

Iöre (gad.) ↦ Iuere.

ipera (amp.) ↦ vipera.

ira Ⓔ it. ira 6 1865 ira (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
grd. ira fas. ira caz. ira
s.f. Ⓜ ires
impeto rabbioso e incontrollato (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ ira Ⓓ Zorn ◇ a) No sibes dessenëus, da duc bën temù ie l viz dl’ira, / Odia y schiva uni cossa, ch’al bur mel te tira. No sibbes desënnous, da dutg bëŋ tëmù jè ‘l viz d’l’ ira, / Odia y schiva ugni còssa, ch’a el bur mèl të tira. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Duta chela femenes che l’era aló les zachèa la lenga da la ira, perché ogniuna aessa volù esser la più bela Duta kela femenes, ke l era alò les zakea la lenga da la ira, perkè ogniuna aesa volù esser la più bela BrunelG, Cianbolpin1866:11 (caz.).

ira (grd., fas., caz.) ↦ ira.

irité Ⓔ it. irritare 6 1833 irrité p.p. m.sg. (DeRüM, HandleLeidenschaft1833-1995:290)
gad. irité fod. irité LD irité MdR irité
v.tr. Ⓜ iriteia
far perdere la calma, indisporre, innervosire (gad. DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ irritare Ⓓ reizen
p.p. come agg. Ⓜ irités, iriteda, iritedes
fig. mosso (con una certa violenza), burrascoso, grosso (MdR) Ⓘ agitato Ⓓ unruhig ◇ a) Porćì t’arisćé / Söl mer irité? Porçhi t’arrisçhié / Seul mär irrité? DeRüM, HandleLeidenschaft1833-1995:290 (MdR).

irité (gad., fod., LD, MdR) ↦ irité.

iscrizion Ⓔ it. i(n)scrizione ‹  INSCRĪPTIŌ (EWD 6, 91) 6 1878 iscriziung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85)
gad. iscriziun Badia iscriziun grd. iscrizion fas. iscrizion fod. inscrizion amp. iscrizion LD iscrizion
s.f. Ⓜ iscrizions
testo inciso su marmo, bronzo, metallo e sim. (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ iscrizione Ⓓ Inschrift ◇ a) les perles intreciades portâ l’iscriziun: Al eroe Sigfrid la fedela consorte Genofefa les perles int’rceades portà l’iscriziung: Al eroe Sigfrid la fedele consorte Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia).

iscrizion (grd., fas., amp., LD) ↦ iscrizion.

iscriziun (gad., Badia) ↦ iscrizion.

Isepo (col.) ↦ Ujep.

Isidoro (gad., Badia) ↦ Ijidoro. [ 496 ]

isnet (caz.) ↦ ensnuet.

ispezient Ⓔ it. austro-ung. ispeziente 6 1873 ispeziente (Anonim, Monumento1873:4)
amp. ispeziente
s.m.f. Ⓜ ispezienc, ispezienta, ispezientes
chi sorveglia, chi esercita una sorveglianza (amp. C 1986) Ⓘ ispettore, sorvegliante Ⓓ Inspektor, Aufpasser ◇ a) Ma dal ispeziente / Non arà mia mancià? / Oh! no zertamente / Ma da feise pagà! Ma dall’ ispeziente / Non avará mia manciá? / Oh! nó certamente / Ma da feise pagá! Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

ispeziente (amp.) ↦ ispezient.

ispiré (gad.) ↦ inspiré.

istà (fas., bra., col.) ↦ isté.

istade (amp.) ↦ isté.

istalé (gad., Badia) ↦ instalé.

istanza Ⓔ it. i(n)stanza 6 1833 instanzes pl. (DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254)
gad. istanza Badia istanza grd. istanza fas. istanza fod. istánza LD istanza MdR instanza
s.f. Ⓜ istanzes
richiesta rivolta ad un organo amministrativo o giurisdizionale (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ istanza Ⓓ Gesuch
fé istanzes (MdR) Ⓘ essere insistente Ⓓ beharrlich sein ◇ a) Fajëis mo tant d’instanzes, ch’an ne ves pò desdì nia. Faŝëis mó tant d’instanzes, ch’aǹ ne ves pò desdì nìa. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR).

istanza (gad., Badia, grd., fas., LD) ↦ istanza.

istánza (fod.) ↦ istanza.

istanza (gad., Badia, grd., fas., LD) ↦ istanza.

isté Ⓔ AESTĀS (EWD 4, 112) 6 1763 istè ‘aestas’ (Bartolomei1763-1976:84)
gad. isté mar. isté Badia isté grd. instà fas. istà bra. istà fod. isté col. istà amp. istade LD isté MdR isté
s.m. Ⓜ istés
seconda stagione dell’anno, compresa, per l’emisfero boreale, tra il solstizio d’estate e l’equinozio d’autunno (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ estate Ⓓ Sommer ◇ a) Che le vin da chëst ann ne sie tant bun che chël da l’ann passè pervia de les gran plöies ch’avun avü chëst isté, crëii Che le viǹ da quest an ne sie tant buǹ che quël da l’an passè per via de les graǹ pleujes ch’avuǹ avü quest isté, crëÿi DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR); b) L’istà da aost l’é jit via n le scole, giusta che i fajea sescion. L’istà da Aost le žit via n le skole, justa ke i fažea šešióng. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.); c) L’aisciöda y l’isté é passá inanter chëstes ligrëzes inozëntes L’ainsceuda e l’istè è passà inant’r chestes ligrezzes innozentes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia)
d’isté (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ d’estate Ⓓ im Sommer ◇ a) D’istà é propio bel fora mont perché l’é tropa jent e trop bestiam lafora. Dista ö propio bel fôrô mont perchö lö tropa schent ö trop böstiam lafora. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.); b) J. Ie l’é trëi invierns, che d’instà l’ova la ciajarina sa mont. S̄. Iö l’hè trëi iŋviergn, che d’iŋstà l’òva la caras̄ina sa mont. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); c) E col vetrinario / Che s’in é śù d’istade? E col veterinario / Che si n’é zù d’istade? Anonim, Monumento1873:2 (amp.); d) D’isté, canch’al ê dër cialt D’istè, cang ch’el ē der cialt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia).

isté (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ isté.

istes Ⓔ it. istesso 6 1811 istass; istassa (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. istës Badia istescio grd. istës fas. istesc caz. istesc bra. istesc fod. istescio col. istesso amp. istesso
agg. Ⓜ istesc, istessa, istesses
esprime identità nel senso di ‘medesimo’ (gad., grd. Ma 1953, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ stesso Ⓓ selber, selbst ◇ a) Gejù adulerà! Ciarià per amor de me cul pëis dla crëusc, y l istës tëmp ve prëii dla bela grazia de purté cun frut l jëuf dëuc de vosc santiscimi cumandamënc. Giesu adulerà! ciarià per amor de me cul peis d’la crousch, i l’istès temp vœ preije d’la bella grazia dë purte cun frut ‘l schouf doutsch de vosc santisimi comandameintg. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Aon el Primissario / Che podea tegnì scora / Col istesso onorario / Che ‘l à anche ora Aon el Primissario / Che podéa tegni scora / Coll’ istesso onorario / Che l’á anche ora Anonim, Monumento1873:2 (amp.); c) Os istës l’ëis dit Os istess l’ais ditt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia)
ester pro se istes (gad.) Ⓘ essere cosciente Ⓓ bei Bewusstsein sein, bei sich sein ◇ a) Canch’al ê spo pro se istës gnôl cun baiá, che fajô pora a vigni anima da bëgn. Cang ch’el ē spo pro sè istess gnēle cung baià, ch’fajō pora a vigne anima da bengn’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia) ◆ l é istes (fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ è lo stesso, non importa Ⓓ es ist egal, es ist gleich ◇ a) A. Na, ló no jon perché l’é l vin ciar e trist. B. Ah! L’é istesc. A. Ben, ben, jon. A. Na lo no schon perchö lö l’ving tschar ö trist. B. A! Lö listös. A. Bön, Bön schon. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.); b) vèlch outa troon trop da lurèr e trop da risćèr. Chel a mi me l’é istesc. De lurèr son bon e paura no n’é. velk outa troon trop da lurer e trop da riščer. Kel a mi me l e istes. De lurer son bon e paura no n’è. BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.)
enstes.

istës (gad., grd.) ↦ istes.

istës † (gad.) ↦ instës.

istesc (fas., caz., bra.) ↦ istes.

istescio (Badia, fod.) ↦ istes.

istesso (col., amp.) ↦ istes.

istint Ⓔ it. istinto 6 1873 istinto (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32)
gad. istint grd. istint fas. istint fod. istint, istinto amp. istinto LD istint
s.m. Ⓜ istinc
impulso, tendenza innata che provoca negli animali e nell’uomo comportamenti che consistono in risposte o reazioni caratteristiche (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ istinto Ⓓ Instinkt ◇ a) ‘L à un istinto assai curios / Par na scimia da pipà La un istinto assai curioso / Pàr na scimia da pipà Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.).

istint (gad., grd., fas., fod., LD) ↦ istint.

istinto (fod.) ↦ istint.

istituí (gad.) ↦ istituì.

istituì Ⓔ it. i(n)stituire ‹ ĪNSTITUERE (EWD 4, 96) 6 1873 istituisce 3 (Anonim, Monumento1873:2)
gad. istituí Badia instituí grd. istituì fas. istituir fod. istituì amp. istituì LD istituì [ 497 ]
v.tr. Ⓜ istituesc
stabilire nell’uso, fondare, dare inizio a cose di pubblica utilità, o comunque d’importanza morale o sociale (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. Ma 1953; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ istituire Ⓓ einrichten, einsetzen ◇ a) E par chi che patisce / E che à biśoign de conprà, / I ciapa e istituisce / Senzoutro el marcà. E par chí che patisce / E che á bisogn de comprá, / I ciappa e istituisce / Senz’autro el marcá. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

istituì (grd., fod., amp., LD) ↦ istituì.

istituir (fas.) ↦ istituì.

istitut Ⓔ it. istituto ‹ INSTITŪTUM (EWD 4, 112) 6 1878 instituto (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV)
gad. istitut Badia istitut grd. istitut fas. istitut fod. istitut amp. istituto LD istitut
s.m. Ⓜ istituc
organismo, ente costituito per il perseguimento di un dato fine (specie nel settore formativo) (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ istituto Ⓓ Institut ◇ a) Da pice insö me recordi, che bones porsones se confortâ, de ciafé por man dl M. R. S. Micurá de Rü - Bacher - ch’ê inlaota Professur tl I. R. Istitut militar a Milan, la vita de S. Genofefa stampada te nosc lingaz ladin. Da picce ingsou me recordi, che bones persones sè confortā, de ceaffè pur mang d’l M. R. S. Micora de Ru - Bacher - ch’ē illaota Professòr t’l I. R. Instituto militare a Milang, la vita d’S. Genofefa stampada te nosc’ lingaz lading. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

istitut (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ istitut.

istituto (amp.) ↦ istitut.

istruí (gad.) ↦ istruì.

istruì Ⓔ it. i(n)struire ‹  ĪNSTRUERE (EWD 4, 96) 6 1832 instruì (HallerJTh, MadalenaBAD1832:154)
gad. istruí mar. enstruí Badia instruí grd. nstruì fas. istruir fod. istruì amp. istruì LD istruì MdR instruì
v.tr. Ⓜ istruesc
fare acquisire, mediante insegnamento teorico o pratico, le nozioni di una disciplina, di un’arte, di un’attività (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ istruire Ⓓ unterrrichten, ausbilden ◇ a) Y da doman abonora al gnô indô tl tëmpl, y döt le popul é gnü pro ël, y canch’al s’é senté jö al scomenciâ da l’istruí. E dadomang abonora al gnéa indó in tel’ tempel, e düt ‘l popol é gnü pro al, e chan ch’al s’ é senté schö al scomentscháva da l’instruì. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) i consola, i instruësc, i conforta, in soma ch’i fej tüt ći che prescrî nosta santa religiun i consola, i instruësc, i conforta, iǹ somma ch’i feŝ tüt çhi che prescrì nosta santa religiuǹ DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); c) Chëlun majer o miëur bën pudons nëus fé ala patria, auter che chël de nsenië y de nstruì la joventù, mascimamënter a chisc tëmpes, ulache la ie tan ruineda Chl’ uŋ màs̄er o miour ben pudons nous fè alla patria, auter chë chëll de ’ŋsëgnè y de ‘nstruì la s̄oventù, maŝŝimamënter a chis tempes, ulà chë la jè tan ruineda PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

istruì (fod., amp., LD) ↦ istruì.

istruir (fas.) ↦ istruì.

istruzion Ⓔ it. istruzione (EWD 4, 96) 6 1632 inst(r)ution (Proclama1632-1991:160)
gad. istruziun Badia instruziun grd. istruzion, nstruzion fas. istruzion fod. istruzion amp. istruzion LD istruzion MdR instruziun
s.f. Ⓜ istruzions
1 opera di insegnamento o di addestramento pratico condotta nei confronti di qualcuno (MdR) Ⓘ istruzione Ⓓ Unterricht ◇ a) Ël avrà mefo tröp da fà. Ël avrà tröpes instruziuns? / No, no; iö mine, ch’ël sie demà insciö frat. Ël avrà meffo treup da fà. Ël avrà treupes instruziuǹs? / Nò, nò; jeu mine, ch’ël sie demà insceu frad. DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:238 (MdR); b) Na pert dij che ël é por dè instruziuns inte le Mercantile, atri pretënd, ch’ël pënsa de fà n viade inte l’Ostindia. ’Na pärt diŝ ch’ël é por dè instruziuǹs inte le Mercantile, atri pretënd, ch’ël pënsa de fà ‘ǹ viade inte l’Ostindia. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244 (MdR)
2 effetto dell’istruire o dell’istruirsi; cultura (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ istruzione Ⓓ Bildung ◇ a) Inlaota me podessi paré ia le tëmp de gusto y cun istruziun Illaota mè pudessi parè ia ‘l temp d’gusto e cung istruziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia); b) chësta bela sajun, cun sü ciüfs y vicí, y i ê plü d’istruziun che vign’atra cossa te chël desert chesta bella sajung, cung su ceuff e vicceì, e i ē plou d’istruziung ch’vign’ atra cosa te chel desērt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia)
istruzions direttiva data in merito allo svolgi- mento di un’attività, di un compito (gad.) Ⓘ istruzione Ⓓ Anweisung ◇ a) sc’ an la pó lí y conscidré fora plü avisa, ciafon laite tan de beles istruziuns, por geniturs, filiolanza, servitú, patruns s’ ang la po lì e considerè fora plou avvisa, ceaffung laìte tan de belles instruziungs, pur Genitori, figliolanza, servitū, Patrungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:V (Badia); b) Insciö i dá bugn geniturs utiles istruziuns a sü fis do süa eté y capazité. Ingsceou i dà bongn’ genitori utiles instruziungs a su fiīs dō sua etè e capazitè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

istruzion (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ istruzion.

istruziun (gad.) ↦ istruzion.

Italia (fod., col.) ↦ Talia.

itan † (gad.) ↦ intan.

ite Ⓔ INTUS (EWD 4, 113) 6 1710 (tolle) ite (Proclama1710-1991:167)
gad. ite mar. ete Badia ite grd. ite fas. ite bra. ite moe. int fod. ite amp. inze LD ite MdR ite
avv.
nell’interno o nella parte interna (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dentro Ⓓ drinnen ◇ a) Jì delongo a tò l plu bel guánt, vestilo e meteie ite ntel deit l anel, e tireie ite i ciauzei. Schí de longo a tó ‘l plu bel govant, vestílo e mettéje ite ‘n tel deit l’anel, e tiréje ite i tgiauzéi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); b) Perdonede, iö ne sun stada ite, porćì che la raprejentaziun ch’ëi à dè inier, n’ê de mi gusto. Perdonéde, jeu ne suǹ stada ite, porçhi che la rapreŝentaziun ch’ëi ha dè inier, n’ê de mi gusto. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); c) Presto portà ca el pì bel vestì che on, e vestilo, e betei inz’ el diedo un anel, e scarpe inz’ i pes Preste portà ca el pi bel vestì, che on, e vestillo, e metei inc’ el diedo un’ anel, e scarpe inz’ i pes ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 [ 498 ] (amp.); d) Voi orghenist sonà su ben! / Prest clarinec, flauc e sciubioc / Tree! - tombre, bombardogn, fagoc / Sofiage ite, par dì de legn! Voi orghenist sonà su beng! / Prest clarinetg, flautg e subiotg / Tree! - tombre, bombardogn, fagotg / Sioffiae it, par dì de leng! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.); e) Per no giaté striches mucia chël debota sot a mëisa ite. Per no giatè striches muĉa chëll debòta sott a mëiźa ite. VianUA, OstFëna1864:196 (grd.); f) "Ci él?" scraia le conte incuntra al scudier - portaermes, - che salta en chësc momënt da üsc ite. "Ci elle?" scraia ’ l conte incuntra al scudier - portaermes, - che salta in chesc’ moment da usc’ ite. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia)
prep.
indica, con verbi di quiete o di moto, posizione all’interno di un ambito circoscritto (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dentro Ⓓ in… hinein ◇ a) Vedé ben, che se ra pó / anche lieśe inze na jejia Vedé ben, che se ra po / anche lieze inz̄e na gegia DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); b) Ai stracia la desgraziada dî lunc ite por la boscaia, cina ch’ai ê rová a n plaz lëde Ei straccea la desgraziada dī lunc’ ite pur la boscaia, cina ch’ei ē r’va a ‘ng plāz lede DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia)
dì ite per fora (amp.) Ⓘ dire in modo allusivo Ⓓ durch die Blume sagen ◇ g) e po i scomenza con na burta vosc / a m’in dì d’ogni sorte inze par fora / a me ciamà sturlon, manso, magnato, / infinamai a dì che son un mato… e po i scomenža con na burta vosh / a m’in di d’ogni sorte inže par fora / a me ciamà sturlon, manzo, magnato, / infinamai a di che son un mato… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.) ◆ ite a (gad.) Ⓘ dentro a Ⓓ nach… hinein ◇ a) Sö mituns, toless’ la tascia / Stlop y polber y na flascia / D’ega de vita y de bun vin / Marsc bel snel it’ al confin. Sèu muttuns! toless la tasha / Stlop e polvr e na flasha / D’agua d’vita e d’bun vin / Marsh bell snell ît’ al confin PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia) ◆

ite y fora (gad.) Ⓘ dentro e fuori Ⓓ rein und raus ◇ a) Le romun dla cosciënza ne le lasciâ dormí, / al saltâ ite y fora tl scür - abramí. L’romun dla cosciënza ne l’lasciava dormí, / al saltaa it’ y fora tl scür - abramí. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia).

ite (gad., Badia, grd., fas., bra., fod., LD, MdR) ↦ ite.

iu (mar.) ↦ ie.

iudicar (bra.) ↦ giudiché.

iudiché (gad., mar.) ↦ giudiché.

iudichèr (caz.) ↦ giudichèr.

iudize (gad.) ↦ giùdize.

iudize Ⓔ it. giudizio ‹ JŪDICIUM (EWD 3, 401) 6 1763 fai judizi ‘resipisco’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. iudize mar. iudize Badia iudize, giudize grd. giudize fas. giudizie bra. iudìzio moe. giudìze fod. giudizio col. giudizio amp. judizio LD giudìze MdR iudize
s.m. Ⓜ iudizi
la facoltà stessa della mente che giudica e l’attitudine a ben giudicare (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ giudizio Ⓓ Verstand, Vernunft ◇ a) Chi che se marida con iudize, / Sënza ćiarè söla belëza, / Sënza ascoltè so rie caprize / O dejideré gran richëza, / S’ en stà bëin e sarà felize Chi [che] se marida coǹ judìce, / Sënza çhiarè seu la belëzza, / Sënz’ ascoltè sò rie caprìce / O deŝideré graǹ ricchëzza, / S’ eǹ sta bëiǹ e sarà felice DeRüM, VernunftHeiraten1833-1995:292 (MdR); b) Co là inze i à sapù / Che i aea fato sta roba: / El judizio aé pardù! / I disc, élo chesta ra moda? Co lá inze i á sapù / Che i avea fatto sta roba: / El giudizio avé pardù! / I disc, ello chesta ra moda? Anonim, Monumento1873:3 (amp.); c) Do val’ ora m’aspeta le iudize d’Idî: i uomini me mëna ala mort por colpevola cherdüda, mo Ël sá, ch’i möri inozënta. Dō val ora m’aspetta ‘l giudizio d’Iddì: li uomini mè mena alla mort pur colpevole c’rduda, mo El sà, ch’i moure innozenta. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia); d) Sön chësc dij le conte: "Idî istës á ordiné chësc triunf dla virtú porsura le viz;" y düc i ciavaliers y les madones laldâ pro dadalt chësc iudize Soung chesc’ disc’ ‘l conte: "Iddì istess à ordinè chesc’ trionfo d’la virtù pursura ‘l vizio;" e duttg’ i cavalieri e les madōnes laldā pro da d’alt chesc’ giudizio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia)
clamé en iudize (fas.) Ⓘ adire le vie legali Ⓓ klagen ◇ a) N’autra outa l’era chiamà sa Vich n giudizie, perché l’era jit a legna. ’N autr’ óuta l era kiamà sa Vik n judizio, perke l era žit a legna. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.) ◆

di dl iudize (gad., grd.) Ⓘ giorno del giudizio universale Ⓓ Tag des Jüngsten Gerichts ◇ a) me vën da bradlé canche me recorde, che l di dl giudize à ëila inò da ressuscité! më vëŋ da bràdlè càŋchè më reccòrde, che ‘l di del judize hà ëila inò da reŝuŝitè! VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.); b) deach’ i sun le plü vedl, dorará chësta palsada, cina al de dl iudize dea ch’i sung ‘l plou ved’l, durarà chesta palsada, cina al dè d’l giudize DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia).

iudize (gad., mar., Badia, MdR) ↦ iudize.

iùdize (bra.) ↦ giùdize.

iudìzio (bra.) ↦ iudize.

Iuere 6 1879 iúerę (RifesserJB, Surëdl1879:107)
gad. Iöre mar. Iere grd. Iuere, Ivuere fas. Gere bra. Iere
antrop.
(gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976) Ⓘ Giorgio Ⓓ Georg ◇ a) Iuere se n fajova marueia y à dit: "L ne n’ie plu stat degun te cësa; chi à pa mpià la lum?" iúerę sę ŋ fa̤žǫ́a̤ ma̤rúeia̤ i a dit: "l nęn íe pu šta’ dęgúŋ tę txá̤za̤; ki a pa̤ mpiá la̤ luŋ?" RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

Iuere (grd.) ↦ Iuere.

iüst (gad., mar., MdR) ↦ giust.

iusta (gad., grd., bra., fod.) ↦ giusta.

iüsta (mar., Badia) ↦ giusta.

iustizia (gad., mar.) ↦ giustizia.

iusto (amp.) ↦ giust.

iutèr (caz.) ↦ giutèr.

Ivuere (grd.) ↦ Iuere.