Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/527

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


intenzion
492


intenzion de dormir chió. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); f) Pere! dajëme la pert che me toca, che é la ntenzion de me n jì da tlo demez. Père! das̄emë la pèrt chë më tocca, chè hè la intenzioŋ de mën s̄i da tlò dëmöz. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); g) por colpa de caluniadú, infedel, y de trëi omizig, ch’al â albü l’intenziun de comëte pur colpa d’calunniatore, infedele, e d’trei omizidi, ch’el ā aibù l’intenziung d’commette DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

intenzion (fas., caz., amp., LD) ↦ intenzion.

intenzionà (col.) ↦ intenzioné.

intenzioné Ⓔ it. intenzionato 6 1878 intenzionè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112)
gad. intenzioné Badia intenzioné grd. ntenziunà fas. entenzionà fod. ntenzioné col. intenzionà LD intenzioné
agg. Ⓜ intenzionés, intenzioneda, intenzionedes
che ha in animo di fare una determinata cosa (gad.) Ⓘ intenzionato Ⓓ entschlossen
ester intenzioné de (gad.) Ⓘ avere l’intenzione, essere intenzionato Ⓓ beabsichtigen, die Absicht haben ◇ a) I sun istës intenzioné de jí a ciafé i veci geniturs, mi sacher minister me chërda por iló; duncue, aló, junde. I sung istess intenzionè d’jì a ceaffè i vecci genitori, mi sacro ministero m’cherda pur illò; dunque, allo, junde. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia).

intenzioné (gad., Badia, LD) ↦ intenzioné.

intenziun (gad., Badia) ↦ intenzion.

intercè (Badia) ↦ entrecé.

intercesciun (Badia) ↦ enterzescion.

interes Ⓔ it. interesse ‹  INTERESSE (EWD 4, 101) x dt. Interesse 6 1873 interesse (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36)
gad. interes mar. enteres Badia interes grd. nteres fas. enteress caz. interess fod. nteresc, interesc amp. intaresso, interesse LD interes
s.m. Ⓜ interesc
1 utilità, vantaggio, convenienza in senso non solo materiale ed economico ma anche spirituale, morale (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ interesse Ⓓ Interesse ◇ a) Ce sai lore poerete / D’interesse de comun / I stà ferme agnó ch’i bete / I no s’intriga con negun. Ce sai lóre poerete / D’interesse de comun, / I sta ferme agnò chi bette / I nò s’ intriga con negun. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.); b) chël é osc nemich, y lapró se desprijel te so intern, porcí ch’ël ne vá ater, che sön so interes. chel è osc’ nemico, e lapprò sè desprijel te so interno, purcicch’ el nè va at’r, che soung so interesse. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80 (Badia)
2 partecipazione attiva a una realtà o a fatti capaci di assumere significato e importanza (gad.) Ⓘ interesse Ⓓ Interesse ◇ c) le möt bele intendô sintî na impresciun insolita y conscidrâ döt plëgn de morvëia y interes ‘l mutt belle intendŏŏ sintì na impressiung insolita e considerā dutt plengn’ d’morvouia e intereſse DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia).

interes (gad., Badia, LD) ↦ interes.

interesc (fod.) ↦ nteresc.

interescé (Badia) ↦ interessé.

interess (caz.) ↦ interes.

interessà (col., amp.) ↦ interessé.

interesse (amp.) ↦ intaresso.

interessé Ⓔ it. interessare (EWD 4, 101) 6 1873 intressá p.p. m.sg. (Anonim, Monumento1873:4)
gad. interessé Badia interescé grd. nteressé fas. enteressèr caz. interessèr bra. enteressar fod. nterescé col. interessà amp. interessà, intressà LD interessé
v.tr. Ⓜ interesseia
essere d’interesse, avere cioè importanza, riguardare da vicino, concernere (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ interessare, attenere Ⓓ betreffen, angehen, wichtig sein
p.p. come agg. Ⓜ interessés, interesseda, interessedes
che ha interesse a qualche cosa (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ interessato Ⓓ interessiert ◇ a) Apena instalade / I à vorù tacà man, / Da vere intressade, / Intor a carne e el pan. Appena installade / I á vorrú taccá man, / Da vere intressade, / Intor a carne e el pan. Anonim, Monumento1873:1 (amp.); a) E el capocomun, / Che ‘l no parea intressà, / ‘L à bù anch’ el el barlume / D’un grun de ores portà. E el Capo Comune, / Ch’el no parea intressá, / L’abú anch’ el el barlume / D’un grun de ores portá. Anonim, Monumento1873:4 (amp.)
se interessé (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879, LD) Ⓘ interessarsi Ⓓ sich interessieren ◇ a) Mia bona jënt, dijôra, me fajëis na gran ligrëza cun osta vijita, i m’la godi d’osc amur, che s’interessëis de mi patimënc Mia bona jent, dijōla, me fajeis na grang ligrezza cung osta visita, i m’la gode d’osc’ amur, ch’s’ interessais d’mi patimentg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia).

interessé (gad., LD) ↦ interessé.

interessèr (caz.) ↦ interessé.

interminabel Ⓔ it. interminabile 6 1878 interminabile m. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68)
gad. interminabl Badia interminabl
agg. Ⓜ interminabli, interminabla, interminables
che non avrà mai termine, che è senza fine (gad.) Ⓘ interminabile Ⓓ endlos ◇ a) Ah! zerto mi amur ad ël é pur interminabl desche l’or de chësc anel, che ne se finësc ignó Ah! zerto mi amur ad el è puro interminabile desch’ l’or d’chesc’ anell, che nè s’finesc’ inniò DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia).

interminabl (gad., Badia) ↦ interminabel.

intern Ⓔ it. interno 6 1878 interno (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80)
gad. intern Badia intern grd. ntern fas. intern fod. intern LD intern
agg. Ⓜ interns, interna, internes
fig. dell’animo, della coscienza (gad.) Ⓘ interno fig.Ⓓ innerer fig. ◇ a) al parô che na usc interna i dijess: Bun coraje, Genofefa el parò che na usc’ intěrna i discess’: Bung coraggio, Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia); b) Zerto, chësta fontana de vita interna me nodrësc de consolaziun. Zerto, chesta fontana d’vita interna mè nudresc’ d’consolaziung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia)
s.m. Ⓜ interns
quanto appartiene o è riferibile al contenuto di uno spazio circoscritto (in senso proprio o fig.) (gad.) Ⓘ interno Ⓓ Inneres ◇ a) chël é osc nemich, y lapró se desprijel te so intern chel è osc’ nemico, e lapprò sè desprijel te so interno DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80 (Badia); b) Spordüs a chëstes parores se ciari un l’ater y ales parores lorëntes dl om sant cojôl sö tl intern sentimënc inzer-