Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/524

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


inset
489


i sposi abitâ, é gnü plü tert desdrüt, mo sot l’inom Altensimmer él ciamó les rovines da odëi L’ciastell d’Sigfrid, solitament’r nomine Sigmern, o Simmern, ullacch’ i sposi abitā, è gnù plou tert desdrutt, mo sŏtt l’innom Altensimmer èle ciamò les rovines da udei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia)
a inom de (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ in nome di Ⓓ im Namen von ◇ a) Tolede a inom de nos düc chësta gherlanda, imagina de chëra bela corona trionfala, che s’aspeta en Cil. Tollede a innom d’nos duttg’ chesta gh’rlanda, immagine d’chella bella corona trionfale, ch’s’ aspetta in Ceìl. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia) ◆ avei

inom (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ chiamarsi Ⓓ heißen ◇ a) Co àl inom? / So inom é Iaco Antone Schwarz. Cò hal innom? / Sò innom é Jaco Antone S[ch]warz. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR); b) N Fariseo, che ova inuem Scimon, ova n di nvià Gejù a marënda. Uŋ Faris̄èo, chë òva inuem Ŝimoŋ, òva uŋ di iŋvidà Ges̄ù a mërenda. VianUA, Madalena1864:193 (grd.); c) dime che che te ès inom. Zenza se pissèr trop (l’aea n picol cian, che l’era coscita bon de jir dò la feides e chist l’aea inom Bolfin) l disc: "Gé é inom Cianbolfin. E vo che aede inom?" dime ke ke t’es inom ". Zenʒa se pissèr trop (l aea un picol čan, ke l era košita bon de ʒ̉ir dò la feides e kist l aea inom Bolfin) el diš: "Ǧé he inom Čanbolfin. E vo ke aede inom?" BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.).

inom (gad., Badia, fas., caz., fod., LD, MdR) ↦ inom.

inominé Ⓔ it. nominare x lad. inom 6 1878 innominā 3 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44)
gad. inominé Badia inominé
v.tr. Ⓜ inomineia
indicare con un nome, chiamare, in modo da poter distinguere e designare (gad.) Ⓘ nominare Ⓓ benennen
inominé su (gad.) Ⓘ enumerare Ⓓ aufzählen ◇ a) Ara baiâ ores alalungia impara te chël ander, y i insignâ chël tan, ch’ê te chël tugurio, o tla val, i inominâ sö döt, da sorëdl ales stëres, dal pëc cina al müstl, cina ch’ara podô tigní impara pici rajoná. Ella baiā ores alla lungia impara te chel and’r, e i insignā chell tang, ch’ē t’ chel tugurio, o t’ la val, i innominā sou dutt, da sored’l alles sterres, dal pecc’ cina al mūst’l, cina ch’ella pudō tignì impara piccei rajonà. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia)
nominé.

inominé (gad., Badia) ↦ inominé.

inozent Ⓔ it. ecclesiastico innocente ‹  INNOCĒNS (GsellMM) 6 1875 innozent (DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1)
gad. inozënt mar. inozont Badia inozënt grd. inuzënt fas. inozent fod. inozent col. inozente amp. inozente LD inozent
agg. Ⓜ inozenc, inozenta, inozentes
che è esente da colpa (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ innocente Ⓓ unschuldig ◇ a) Zerto n prou, che vir inozënt, / Dlunch y tres sará contënt. Zerto ‘ng Prò, che vì innozent, / Dlung e tres sarà content. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); b) O mi Dî! él poscibl, che n cör inozënt, pois ciafé so paraisc ’ci te n desert O mi Dì! elle possibile, che ‘ng cour innozent, posse ceaffè so paraisc’ ci teng deſert DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia)
s.m.f. Ⓜ inozenc, inozenta, inozentes
persona innocente (gad.) Ⓘ innocente Ⓓ Unschuldiger ◇ a) Sëise propi da tan, da acopé chësc inozënt desgrazié? O benedettg’ che seis! seiſe propi da tang, da accopè chesc’ innozent desgraziè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia).

inozent (fas., fod., LD) ↦ inozent.

inozënt (gad., Badia) ↦ inozent.

inozente (col., amp.) ↦ inozent.

inozenza Ⓔ it. ecclesiastico innocenza x lad. inozent (GsellMM) 6 1878 innozenza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82)
gad. inozënza mar. inozonza Badia inozënza grd. inozënza fas. inozenza fod. inozenza amp. inozenza LD inozenza
s.f. sg.
mancanza di colpa, con riferimento a un preciso reato o accusa (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ innocenza Ⓓ Unschuld ◇ a) Demez ch’ê chësc, se dê le conte vigni de plü ala mancogna, can ponsâl al’ inozënza de süa fomena D’mezz ch’ē chesc’, sè dē ‘l conte vigne dè plou alla mancogna, cang pungsāle all’ innozenza d’sua fomena DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia); b) Idî sá mia inozënza! Iddì sa mia innozenza! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia).

inozenza (fas., fod., amp., LD) ↦ inozenza.

inozënza (gad., Badia, grd.) ↦ inozenza.

inozont (mar.) ↦ inozent.

inozonza (mar.) ↦ inozenza.

inparà (amp.) ↦ emparé.

inpazà (amp.) ↦ empazé.

inpedì (amp.) ↦ impedì.

inpestà (amp.) ↦ empesté.

inpiantà (amp.) ↦ emplanté.

inpienì (amp.) ↦ emplenì.

inpizà (amp.) ↦ empizé.

inpò (amp.) ↦ empò.

inpone (amp.) ↦ impone.

inportà (amp.) ↦ emporté.

inportante (amp.) ↦ emportant.

inportanza (amp.) ↦ emportanza.

inporto (amp.) ↦ import.

inposcibel (amp.) ↦ imposcibel.

inprestà (amp.) ↦ empresté.

inpresto (amp.) ↦ emprest.

inpromete (amp.) ↦ empermete.

inrabià (amp.) ↦ enrabié.

inrabié (gad., col.) ↦ enrabié.

inrabiè (Badia) ↦ enrabié.

inrevé (gad., Badia) ↦ enrové.

inscì (fas.) ↦ enscì.

insciö (gad., MdR) ↦ enscì.

inscioma (Badia) ↦ insoma.

inscrizion (fod.) ↦ iscrizion.

insegnà (amp.) ↦ ensegné.

insegnèr (caz.) ↦ ensegnèr.

insema (caz., bra.) ↦ ensema.

insera (fas., col.) ↦ enseira.

insëra (gad., Badia) ↦ enseira.

inset Ⓔ it. insetto 6 1873 inseto (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34)
gad. inset grd. nset fas. inset fod. inset amp. inseto LD inset
s.m. Ⓜ insec
nome con cui sono comunemente indicati gli individui appartenenti alla classe degli insetti (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp., LD DLS 2002) Ⓘ insetto Ⓓ Insekt ◇ a) ‘L é arivà sto burto inseto / Diré pura ra verità / Beśen dì