Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/523

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


inier
488


B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ieri Ⓓ gestern ◇ a) Sarëis stada inier a la comedia? Sarëis stada inier a la comédia? DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); b) Po à l pere dit: Inier ëis’a snel ndevinà, che ie é mpià la lum te nosta stua pǫ a l pę́rę dit: iníer áis-a̤ žnel ndęviná, k’íe ę mpiá la̤ luŋ tę nǫ́šta̤ štúa̤ RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

inier (gad., grd., col., MdR) ↦ inier.

inió (Badia, grd.) ↦ iniò.

iniò Ⓔ IN NEC UBI (EWD 4, 83) 6 1852 iniò (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4)
gad. ignó mar. engnó Badia inió grd. inió fas. nió caz. nió fod. nniò col. negó LD iniò
avv.
in nessun luogo, in nessun posto (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ da nessuna parte Ⓓ nirgends, nirgendwo ◇ a) Porcí n te prou, n te famëi / Ne n’él ignó, insciö diji ëi. Purgì ën të Pro, ën të Famäi / Në n’ëllë iniò, insö disi ai. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); b) la sëira dla noza, canche la fova rueda te cësa de si nevic, à ëila cialà y cris dlonch ora; ma dut fova uet y inió nia la sëira d’la nòzza, cànchè la fòa ruèda te tgèsa de si nëviĉ, hà ëila tgèlà y cris dlonch òra; ma dutt fòa uet y nio nia VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.); c) nesciugn no se fidèa più jir fora per chela monts, perché no i podea passèr nió nešugn no se fidea più ʒ̉ir fora per kela monʒ, perkè no i podea pasér niò BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.); d) N plü bel post ne ciaton pa ignó / Por na Mëssa novela, chël diji pa ’ci iö. Ng plö bell post ne tgiatteng pa iniò / Per na Mássa novella, call disi pa tg’ iö. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

iniò (LD) ↦ iniò.

inirèr (caz.) ↦ eniré.

iniurant (grd.) ↦ ignorant.

iniuranza (grd.) ↦ ignoranza.

iniüst (gad.) ↦ ingiust.

iniustamenter (gad., Badia) ↦ ingiustamenter.

iniustizia (gad.) ↦ ingiustizia.

injegnà (amp.) ↦ enjigné.

injegné (col.) ↦ enjigné.

injenedlé (gad.) ↦ enjenedlé.

injenedlè (Badia) ↦ enjenedlé.

injenegèr (caz.) ↦ enjenedlé.

injigné (gad., Badia, col.) ↦ enjigné.

injignèr (caz.) ↦ enjigné.

injö (gad., Badia) ↦ enjù.

injopé (gad.) ↦ enjopé.

injopè (Badia) ↦ enjopé.

injunigé (col.) ↦ enjenedlé.

injurièr (caz.) ↦ enjurié.

injustizia (amp.) ↦ ingiustizia.

inlá (gad., Badia) ↦ enlà.

inlà (MdR) ↦ enlà.

inlaota (gad., Badia) ↦ enlaouta.

inlèngia (caz.) ↦ enlongia.

inló (gad., Badia) ↦ enlò.

inlota (col.) ↦ enlaouta.

inn Ⓔ it. inno 6 1873 ino (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30)
gad. inn grd. inn fod. inn amp. ino LD in
s.m. Ⓜ inns
componimento poetico che esalta valori ideali, politici, religiosi; può essere musicato e cantato (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ inno Ⓓ Hymne ◇ a) Ma ce conta, i cianta un ino, / Co i se struta a ciacolà / E lo spirito del vino / Ra pazienza li darà. Ma ce conta, i cianta un’ ino, / Co’ i se strutta a ciaccolà / E lo spirito del vino / Ra pazienza e li darà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.).

inn (gad., grd., fod.) ↦ inn.

ino (amp.) ↦ inn.

inò (grd.) ↦ inaò.

inom Ⓔ NŌMEN (EWD 4, 86) 6 1833 innom (DeRüM, MütPitava1833-1995:278)
gad. inom mar. ennom Badia inom grd. inuem fas. inom caz. inom fod. inom amp. gnon LD inom MdR inom
s.m. Ⓜ inoms
1 parola con la quale si designano gli esseri animati, gli oggetti, i sentimenti, le caratteristiche, i fenomeni (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ nome Ⓓ Name ◇ a) Mo sperede en Dio y so sant ennom / Gnará en aiüt te vigne afliziun Mo spörödö ‘ng Dio i so sant ng Nom / Gnarà ‘ng najut tö vignö affliziung AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); b) Un cian de bela raza / Che da turco el porta el gnon / ‘L à el pelo longo; ‘l é da caza / Molto cuesto ma teston. Un ciàn de bella razza / Che da turco el porta el gnόn / L’à el pelo longo; le da caza / Molto questo ma testόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); c) y ciamó plü se la godôra canch’ël söl pröm dl invern la cherdâ bel tler por inom "uma" e ciamò plou’ s’ la godōla cang ch’el soul prum d’l ingvēr la cherdā bell tler pur innom "uma" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia); d) Die l à fat nsci ch’é messù svaië adaut y te cherdé per inuem zënza savëi velch de te. díe l a fat ŋši k’ ę męsú žva̤iá̤ a̤dáut i tę kę̆rdę́ pę̆r inúem tsá̤ntsa̤ sa̤vái vęlk dę tę. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
2 nome che identifica una persona oppure un luogo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ nome Ⓓ Name ◇ a) Alessio! (chëst ê so inom), t’àl lascè desëin de te dorëi le vënter? Alessio! (quëst ê sò innom), t’ hal lasciè desëiǹ de te dorëi le vëntr? DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR); b) Preon dute ancuoi san Śuane, / Che ‘l é ‘l Santo del so gnon: / Ah! lasciamelo zento ane! / E po outro no voron. Preòn dute ancuoi san Zuane, / Che l’è ‘l Santo del so gnon: / Ah! lassamelo cento ane! / E po outro no voron! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); c) ades cognede me dir vosc inom e cognom, e da olà che siede ades cognede me dir el vos inom e cognóm, e daulè che siede IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); d) Ploner, Bacher, Rudiferia, / Costadedoi, Vittur, Sopplá. / Düc inoms de gran memoria Ploner, Bacher, Rudiferia, / Costad’doi, Vittur, Sopplà. / Duttg’ inomts de grang memoria DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia); e) de chisc orôra savëi l’inom y i agn, y i fajô te bi regai, che düc ciarâ fit y ê scomöc de chisc’ orōla savei l’innom e i angn’, e i fajō te bi regai, che duttg’ ciarà fitt e ē scomoutg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); f) Le ciastel de Sigfrid, solitamënter nominé Sigmern, o Simmern, olach’