Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/525

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


inset
490


che ‘l é difeto / Tanto a vende, e a inprestà. Le arrivà sto burto insetto / Dirè pura ra verità / Besèn dì che le difetto / Tanto a vende, e a imprestà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); b) Ogni diou i ciata fora / Tante insete, mai chest’an. Ogni diou i ciata fόra / Tante insette, mai chest’an. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35 (amp.).

inset (gad., fas., fod., LD) ↦ inset.

inseto (amp.) ↦ inset.

insieme Ⓔ it. insieme 6 1844 insieme (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
amp. insieme LD insieme
avv.
in reciproca compagnia e unione (amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ insieme Ⓓ zusammen, gemeinsam ◇ a) Eh! ma ignante po de moe, / dute insieme deburiada / i se sturta con chi noe / a da r’ ultima spanzada. Eh! ma ignante po de moe, / dute insieme de buriada / i se sturta con chi noe / a da r’ ùltima spanz̄ada. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.)
ensema.

insieme (amp., LD) ↦ insieme.

insigné (gad., Badia, col., MdR) ↦ ensegné.

insnet (fas.) ↦ ensnuet.

insnöt (gad., Badia) ↦ ensnuet.

insö (gad., Badia) ↦ ensù.

insofribel Ⓔ it. insoffribile 6 1878 insofrìbiles f. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69)
gad. insofribl Badia insofribl
agg. Ⓜ insofribli, insofribla, insofribles
che non si può soffrire, tollerare, sopportare (gad.) Ⓘ insoffribile Ⓓ unerträglich ◇ a) zënza chësc confort foss les pënes de chësta vita insofribles por nos zenza chesc’ confort fossa les penes d’chesta vita insofrìbiles pur nos DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia).

insofribl (gad., Badia) ↦ insofribel.

insolent Ⓔ it. insolente ‹ ĪNSOLĒNS (EWD 4, 91) 6 1833 insolënt (DeRüM, Nu1833-1995:278)
gad. insolënt Badia insolënt fas. insolent bra. nsolent fod. insolent MdR insolënt
agg. Ⓜ insolenc, insolenta, insolentes
che oltrepassa, in modo intollerabile, i limiti imposti dalle convenienze (gad. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879, MdR) Ⓘ insolente Ⓓ unverschämt, frech ◇ a) Le müt dunca gnê de dé in dé plü rie e plü insolënt e fajova de gragn desplajëis a i vijins. Le mütt dunca gnê de dé iǹ dé plü rie e plü insolënt e faŝova [de] gragn desplaŝëis a i viŝiǹs. DeRüM, Nu1833-1995:278 (MdR); b) i ciüfs smaris o daldöt sparis, les fëies pingolâ gheles dai lëgns y dales trognores, che se pliâ al sofl di vënc frëic y insolënc i ceuff smarīs o d’l dutt spariis, les fouies pingolā gheles dai lengns e dalles trognores, che sè p’liā al soff’l di ventg’ freitg’ e insolenti DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia).

insolent (fas., fod.) ↦ insolent.

insolënt (gad., Badia, MdR) ↦ insolent.

insolenza Ⓔ it. insolenza 6 1873 insolenzes pl. (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27)
grd. nsulënza fod. insolenza, nsolenza col. insolenzia amp. insolenza
s.f. Ⓜ insolenzes
insopportabile sfacciataggine o arroganza (grd. F 2002, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ insolenza Ⓓ Frechheit ◇ a) Ra calunia, ra maldicenza / ‘L é res armes de ra vostres / Serà ben chera insolenzes / Che de fei senza, no podé! Ra calunnia, ra maldicenza / Le res’ armes, dera vὸstres / Serà, ben chera insolenzes / Che de fei senza, no podè! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.).

insolenza (fod., amp.) ↦ insolenza.

insolenzia (col.) ↦ insolenza.

insolit Ⓔ it. insolito 6 1873 insolito (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29)
gad. insolit Badia insolit fod. insolito amp. insolito
agg. Ⓜ insolic, insolita, insolites
inatteso, inconsueto, fuori del normale, sì da suscitare stupore, curiosità, apprensione (gad., fod. P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ insolito Ⓓ ungewöhnlich ◇ a) E es torna una gran bota / Cajo insolito śà dà / Fin ra femenes sta ota / Col concore a ra svoità. E es torna una gran bόta / Caso insolito zà dà / Fin ra femmenes sta vόta / Col concorre a ra svoità. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.); b) A odëi la pröma ota la pumpa dla bela sajun en döta süa belëza le möt bele intendô sintî na impresciun insolita A udei la pruma ŏta la pumpa d’la bella sajung in dutta sua bellezza ‘l mutt belle intendŏŏ sintì na impressiung insolita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia).

insolit (gad., Badia) ↦ insolit.

insolito (fod., amp.) ↦ insolit.

insom Ⓔ IN SUMMŌ (EWD 4, 93) 6 1858 insom (BrunelG, Cianbolpin1866:7)
gad. insom mar. ensom Badia insom grd. insom fas. insom caz. insom bra. nsom fod. nsom col. insom amp. inson LD insom
avv.
nella parte più alta di qualcosa, nella estremità superiore (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ in cima Ⓓ zu oberst ◇ a) Ca in Anpezo alcuante zurle / I vó dì, zenza rajon, / Che a Coiana i é maturle / ch’i à el diśordin cassù inson. Cà in Ampezzo alquante zurle / I vo dì, senza rasòn, / Che a Coiana j’è maturle / Ch’jà el disordin ca su in son. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.) ☟ en cima
fora insom (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod., LD DLS 2002) Ⓘ all’estremità Ⓓ zuäußerst, ganz draußen, ganz außen ◇ a) la ge à injignà ite na bela tascia de roba e la l’à compagnà fora scin foransom scèla. la ğe à inʒ̉egna te na bela taša de roba e la l a kompagnà fora šin fora insom šela. BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.); b) Indespó l’ára mené Genofefa fora insom la val te n pice bosch spës Indespò l’ala m’nè Genofefa fora insom la val teng picce bosc spess DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia); c) Al Vangele les crodes dal stlopeté rondenësc, / Ch’an alda ia Fascia, Gherdëna y fora insom i todësc Al Vangele les crodes dal stloppetè rendennáss, / Ch’ang alda ia Fassa, Gherdána e fora ingsom i Todáss PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

insom (gad., Badia, grd., fas., caz., col., LD) ↦ insom.

insoma Ⓔ it. insomma ‹ IN SUMMĀ (EWD 4, 90) 6 1833 iǹ somma (DeRüM, Mercadant1833-1995:286)
gad. insoma Badia inscioma grd. nsciuma fas. ensoma fod. nscioma col. insoma amp. insoma LD insoma MdR in soma
avv.
in conclusione, infine; conferisce valore riassuntivo e conclusivo a una frase o sequenza di discorso rispetto a quanto detto in precedenza (gad. Ma 1950, grd. L 1933; Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ insomma Ⓓ um es kurz zu fassen, kurzum ◇ a) E de plü ël me fej mè (mal) a le spiné, ël me dô i osc, in soma i sun stanch de stè inte chëst let. E de plü ël me féŝ mä (mal) a le spinné, ël me dó i