Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/533

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


ite
498


(amp.); d) Voi orghenist sonà su ben! / Prest clarinec, flauc e sciubioc / Tree! - tombre, bombardogn, fagoc / Sofiage ite, par dì de legn! Voi orghenist sonà su beng! / Prest clarinetg, flautg e subiotg / Tree! - tombre, bombardogn, fagotg / Sioffiae it, par dì de leng! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.); e) Per no giaté striches mucia chël debota sot a mëisa ite. Per no giatè striches muĉa chëll debòta sott a mëiźa ite. VianUA, OstFëna1864:196 (grd.); f) "Ci él?" scraia le conte incuntra al scudier - portaermes, - che salta en chësc momënt da üsc ite. "Ci elle?" scraia ’ l conte incuntra al scudier - portaermes, - che salta in chesc’ moment da usc’ ite. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia)
prep.
indica, con verbi di quiete o di moto, posizione all’interno di un ambito circoscritto (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dentro Ⓓ in… hinein ◇ a) Vedé ben, che se ra pó / anche lieśe inze na jejia Vedé ben, che se ra po / anche lieze inz̄e na gegia DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); b) Ai stracia la desgraziada dî lunc ite por la boscaia, cina ch’ai ê rová a n plaz lëde Ei straccea la desgraziada dī lunc’ ite pur la boscaia, cina ch’ei ē r’va a ‘ng plāz lede DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia)
dì ite per fora (amp.) Ⓘ dire in modo allusivo Ⓓ durch die Blume sagen ◇ g) e po i scomenza con na burta vosc / a m’in dì d’ogni sorte inze par fora / a me ciamà sturlon, manso, magnato, / infinamai a dì che son un mato… e po i scomenža con na burta vosh / a m’in di d’ogni sorte inže par fora / a me ciamà sturlon, manzo, magnato, / infinamai a di che son un mato… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.) ◆ ite a (gad.) Ⓘ dentro a Ⓓ nach… hinein ◇ a) Sö mituns, toless’ la tascia / Stlop y polber y na flascia / D’ega de vita y de bun vin / Marsc bel snel it’ al confin. Sèu muttuns! toless la tasha / Stlop e polvr e na flasha / D’agua d’vita e d’bun vin / Marsh bell snell ît’ al confin PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia) ◆

ite y fora (gad.) Ⓘ dentro e fuori Ⓓ rein und raus ◇ a) Le romun dla cosciënza ne le lasciâ dormí, / al saltâ ite y fora tl scür - abramí. L’romun dla cosciënza ne l’lasciava dormí, / al saltaa it’ y fora tl scür - abramí. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia).

ite (gad., Badia, grd., fas., bra., fod., LD, MdR) ↦ ite.

iu (mar.) ↦ ie.

iudicar (bra.) ↦ giudiché.

iudiché (gad., mar.) ↦ giudiché.

iudichèr (caz.) ↦ giudichèr.

iudize (gad.) ↦ giùdize.

iudize Ⓔ it. giudizio ‹ JŪDICIUM (EWD 3, 401) 6 1763 fai judizi ‘resipisco’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. iudize mar. iudize Badia iudize, giudize grd. giudize fas. giudizie bra. iudìzio moe. giudìze fod. giudizio col. giudizio amp. judizio LD giudìze MdR iudize
s.m. Ⓜ iudizi
la facoltà stessa della mente che giudica e l’attitudine a ben giudicare (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ giudizio Ⓓ Verstand, Vernunft ◇ a) Chi che se marida con iudize, / Sënza ćiarè söla belëza, / Sënza ascoltè so rie caprize / O dejideré gran richëza, / S’ en stà bëin e sarà felize Chi [che] se marida coǹ judìce, / Sënza çhiarè seu la belëzza, / Sënz’ ascoltè sò rie caprìce / O deŝideré graǹ ricchëzza, / S’ eǹ sta bëiǹ e sarà felice DeRüM, VernunftHeiraten1833-1995:292 (MdR); b) Co là inze i à sapù / Che i aea fato sta roba: / El judizio aé pardù! / I disc, élo chesta ra moda? Co lá inze i á sapù / Che i avea fatto sta roba: / El giudizio avé pardù! / I disc, ello chesta ra moda? Anonim, Monumento1873:3 (amp.); c) Do val’ ora m’aspeta le iudize d’Idî: i uomini me mëna ala mort por colpevola cherdüda, mo Ël sá, ch’i möri inozënta. Dō val ora m’aspetta ‘l giudizio d’Iddì: li uomini mè mena alla mort pur colpevole c’rduda, mo El sà, ch’i moure innozenta. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia); d) Sön chësc dij le conte: "Idî istës á ordiné chësc triunf dla virtú porsura le viz;" y düc i ciavaliers y les madones laldâ pro dadalt chësc iudize Soung chesc’ disc’ ‘l conte: "Iddì istess à ordinè chesc’ trionfo d’la virtù pursura ‘l vizio;" e duttg’ i cavalieri e les madōnes laldā pro da d’alt chesc’ giudizio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia)
clamé en iudize (fas.) Ⓘ adire le vie legali Ⓓ klagen ◇ a) N’autra outa l’era chiamà sa Vich n giudizie, perché l’era jit a legna. ’N autr’ óuta l era kiamà sa Vik n judizio, perke l era žit a legna. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.) ◆

di dl iudize (gad., grd.) Ⓘ giorno del giudizio universale Ⓓ Tag des Jüngsten Gerichts ◇ a) me vën da bradlé canche me recorde, che l di dl giudize à ëila inò da ressuscité! më vëŋ da bràdlè càŋchè më reccòrde, che ‘l di del judize hà ëila inò da reŝuŝitè! VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.); b) deach’ i sun le plü vedl, dorará chësta palsada, cina al de dl iudize dea ch’i sung ‘l plou ved’l, durarà chesta palsada, cina al dè d’l giudize DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia).

iudize (gad., mar., Badia, MdR) ↦ iudize.

iùdize (bra.) ↦ giùdize.

iudìzio (bra.) ↦ iudize.

Iuere 6 1879 iúerę (RifesserJB, Surëdl1879:107)
gad. Iöre mar. Iere grd. Iuere, Ivuere fas. Gere bra. Iere
antrop.
(gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976) Ⓘ Giorgio Ⓓ Georg ◇ a) Iuere se n fajova marueia y à dit: "L ne n’ie plu stat degun te cësa; chi à pa mpià la lum?" iúerę sę ŋ fa̤žǫ́a̤ ma̤rúeia̤ i a dit: "l nęn íe pu šta’ dęgúŋ tę txá̤za̤; ki a pa̤ mpiá la̤ luŋ?" RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

Iuere (grd.) ↦ Iuere.

iüst (gad., mar., MdR) ↦ giust.

iusta (gad., grd., bra., fod.) ↦ giusta.

iüsta (mar., Badia) ↦ giusta.

iustizia (gad., mar.) ↦ giustizia.

iusto (amp.) ↦ giust.

iutèr (caz.) ↦ giutèr.

Ivuere (grd.) ↦ Iuere.