Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/520

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


infelize
485


incuntè (Badia) ↦ enconté.

incuntra (gad., Badia, MdR) ↦ encontra.

incuntré (MdR) ↦ encontré.

incuoi (col.) ↦ encuei.

indana (bra.) ↦ endana.

indeblí (gad., Badia) ↦ endeblì.

indebolì (col., amp.) ↦ endeblì.

indebolir (caz.) ↦ endeblì.

indèna (caz.) ↦ endana.

indertöra (gad., Badia) ↦ endertura.

inderzà (col.) ↦ entrecé.

indesfidà (col.) ↦ endesfidé.

indesfidèr (caz.) ↦ endesfidèr.

indespò (gad., Badia) ↦ endespò.

indizibel Ⓔ it. indicibile 6 1878 indizibile (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44)
Badia indizibl
agg. Ⓜ indizibli, indizibla, indizibles
che non si può dire o descrivere in modo adeguato (Badia) Ⓘ indicibile Ⓓ unsagbar ◇ a) Le pröm lominus d’intendimënt, le pröm sëgn d’amur filial, ch’ara se n’ascorjô, i fajô n gusto indizibl ‘L prum luminùs d’intendiment, ‘l prum sengn’ d’amur filiale, ch’ella sè n’ascorjō, i fajō ‘ng gusto indizibile DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia).

indizibl (Badia) ↦ indizibel.

indò (Badia, caz.) ↦ endò.

indô (gad., MdR) ↦ endò.

indoinà (amp.) ↦ endeviné.

indoinèr (caz.) ↦ endeviné.

indolater (gad., Badia) ↦ endolauter.

indorà (col., amp.) ↦ endoré.

indoré (gad., Badia) ↦ endoré.

indoré (Badia) ↦ enduré.

indorèr (caz.) ↦ endoré.

indormedí (gad., Badia) ↦ endormedì.

indormedì (col.) ↦ endormedì.

indormenzèr (caz.) ↦ endormenzé.

indos (gad., Badia) ↦ endos.

indovinà (col.) ↦ endeviné.

indoviné (gad., Badia) ↦ endeviné.

indrezèr (caz.) ↦ enderzé.

indrio (gad., Badia, amp.) ↦ endrio.

indromedì (amp.) ↦ endormedì.

indromenzà (amp.) ↦ endormenzé.

indromenzèr (caz.) ↦ indormenzèr.

indurà (amp.) ↦ enduré.

induré (gad.) ↦ enduré.

indurí (gad., Badia) ↦ endurì.

indurì (col., amp.) ↦ endurì.

infam Ⓔ it. infame 6 1856 infame f. (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269)
gad. infam Badia infam fas. infam bra. infam LD infam
agg. Ⓜ infams, infama, infames
che merita il generale disprezzo, il pubblico discredito, a causa della sua pessima fama (gad. DLS 2002, fas., LD DLS 2002) Ⓘ infame, ignobile Ⓓ verwerflich, infam, schändlich ◇ a) Perché àl fat Sepon / A duc i fascegn / Ai pìcoi e gregn / Scì infame cianzon. Perche al fat Sepon / A dutc i Fassegn / Ai picoi e gregn / Si infame cianzogn. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.); b) intan cunta sö Golo, porsura l’inozënta y nobla sposa, les baujies plü infames, che finamai i domestizi se dodâ intang cunta sou Golo, pur sura l innozenta e nobil sposa, les baujiis plou infames, che finmai i domestizi se dodā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia); c) La bona contëssa!… Golo, Golo infam!… La bona contessa!… Golo, Golo infame!… DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia).

infam (gad., Badia, fas., bra., LD) ↦ infam.

infantaria Ⓔ it. infanteria / dt. Infanterie 6 1878 infanteria (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8)
gad. infantaria Badia infantaria grd. fantaria fas. fantarìa fod. fantaria LD infantaria
s.f. Ⓜ infantaries
arma dell’esercito che combatte a piedi (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ fanteria Ⓓ Infanterie, Fußtruppe ◇ a) Dan porta linia a linia aspetâ la cavalaria y l’infantaria. Dang porta ligna a ligna aspettā la cavellaria e l’infanteria. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

infantaria (gad., Badia, LD) ↦ infantaria.

infati (gad., caz., col.) ↦ enfati.

infedel Ⓔ it. infedele (EWD 3, 218) 6 1878 infedele (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123)
gad. infedel mar. infedele Badia infedel grd. nfedel fas. infideil fod. infedel amp. infedel LD infedel
agg. Ⓜ infedei, infedela, infedeles
colpevole di un comportamento contrario a un impegno di fedeltà (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ infedele Ⓓ untreu ◇ a) atira mënel n apostat al conte cun calunies plënes de baujies porsura la fomena, ch’ara i é infedela, y á macé l’onur attira menel ‘ng’ apostato al conte cung’ calunnies plenes de baujiis pur sura la fomena, ch’ella i è infedele, e à maccìè l’onor DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia); b) Por sentënza criminala êl condané ala mort, por colpa de caluniadú, infedel, y de trëi omizig, ch’al â albü l’intenziun de comëte Pur sentenza criminale ēle cundannè alla mort, pur colpa d’calunniatore, infedele, e d’trei omizidi, ch’el ā aibù l’intenziung d’commette DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

infedel (gad., Badia, fod., amp., LD) ↦ infedel.

infedele (mar.) ↦ infedel.

infedelté Ⓔ it. infedeltà (EWD 3, 218) 6 1833 infedeltés (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
grd. nfedeltà fas. infideltà MdR infedelté
s.f. Ⓜ infedeltés
mancato rispetto della fede data (grd. G 1923; L 1933; F 2002, fas. DILF 2013, MdR) Ⓘ infedeltà Ⓓ Untreue ◇ a) Cosses, ch’in atri lüsc vëgn castiades sco valch de püch, per ejëmpio: de pici rubamënć, infedeltês, ćioches, trasgresciuns de sü oblighi, dijubidiënza ec. Cosses, ch’iǹ atri lüŝ vëgn castiades sco valq de püc, per eŝempio: de picći rubamëntg, infedeltés, çhiocches, trasgre[s]ŝiuǹs de sü obblighi, diŝubidiënza ec. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR).

infedelté (MdR) ↦ infedelté.

infelize Ⓔ it. infelice 6 1878 infelize f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79)
Badia infelize fas. infelize
agg. Ⓜ infelizi, infelize, infelizes
sopraffatto da uno o più motivi di dolorosa avversità o contrarietà (Badia, fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ infelice Ⓓ unglücklich ◇ a) inanter la comodité y les richëzes ne te desmentié ia tüa uma infelize inant’r la comoditè e les ricchezzes nè t’ desmentiè ia tua uma infelize DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia)
s.m.f. Ⓜ infelizi, infelize, infelizes
divenuto oggetto di commiserazione (Badia) Ⓘ infelice Ⓓ Unglücklicher ◇ a) Püra infelize, ch’i sun, sospirâra, ch’i ne pó avëi le confort de n sacher minister Pura infelize, ch’i sung, sospirāla. ch’i nè po avei ‘l confort