Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/509

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


474
474


mi care, dè de chël ne se pò degügn lamentè, sc’ ëla n’i và dagnora a so möt. Insceu éla, mi care, dè de quël ne se pò degügn lamentè, ŝ’ ëlla n’i va dagnóra a sò meut. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); k) N mercadant da ćiavai â mefo gonot la desgrazia, ch’ël i n morî. Süa fomena dunca le rejiava vign’ota ch’ël i n moriva un. ‘Ǹ mërcadant da çhiavai â meffo gonót la desgrazia, ch’ël i ‘ǹ morî. Süa fomena dunca le reŝiava vign’ôta ch’ël i ‘n moriva uǹ. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); l) E canche ‘l ea ancora dalonse, lo vede so pare, e ‘l i fesc pecà, ‘l i core incontra e ‘l se lo tira al col E chanche l’eva ancora da lonze, lo vede so pare, e gli fes peccà, gli corre incontra el se lo tira al col ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); m) cuanta servitù a ciasa de me pare à pan che ghe n vanza e ió son ca che moro da ra fame! quanta servitù a ciasa de me pare ha pan che ghen vanza e iò son ca che moro dara fame! ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); n) i’ mazei n vedel gras, e i’ fajei na tel festa: Ma fiol caro, ie disc el pere; t’ es dagnára con mi gli mazzeì en vedel grass, e i fasei ‘na tel festa: Ma fiol caro, gli diss el père; T’es dagnava [sic] commì DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.); o) I ra molo a chera śente, / che sto an fesc outo e bas I ra mòlo a chera zènte, / che sto an fèsc òuto e bas DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); p) ch’i se nete pu ra bocia, / ch’i no guze i marzelasc, / parché a lore no ghin tocia. ch’i se nete pu ra bocia, / ch’i no guz̄e i marz̄elàsc, / parché a lore no gh’in tocia. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); q) Non é cajo, ch’i ghe tome / chi lanpantes da ra mas Non e cagio, ch’i ghe tome / chi lanpantes dara mas DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); r) A chi da Pera ge volon ensegnar / Colpes e bote ge volon dar. A ki da Perra je volóng ‘nsegnár / Kolpes e bote je volóng dar. BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.); s) Varda là, ce onor, ce smaia, / Che li à fato a Parsenon! Varda là, ce onor, ce smaja, / Che li ha fato a Parsenon! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); t) la sora grazia, ch’al ess da damané da Dio, foss de i arlungé la vita la sora grazia, ch’el es da damanè da Dio, foss de i arlungié la vita PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); u) L ciaf i ge smoza / E i li trasc morc a tera. El ciaf i gie smozza / E i li tras mortc a terra PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); v) L pere partësc la roba, y dà al fi chël, che ie tucova. ‘L père partèŝ la roba, y dà al fi chëll, chë jë tuccova. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); w) l ne soportava de ogni sort con vergognosa viltà ence de chele che i ge aeva fat sofrir a el enstes ‘l ne zopportava de ogni zort con vergognaza viltà encie de chelle che i ge avea fat zoffrir a el en stez SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); x) ma ge é stat dit da valgugn che chesto sarae perder la fadìa ma ge è stat dit da valgugn che chest zaroe perder la fadìa SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); y) te sas pö, ch’i messun porté i edli por proa de süa mort t’ sas pou, ch’i messung portè i oudli pur prova de sua mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia)
i vel (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ occorrere, ci vuole Ⓓ nötig sein ◇ a) A jir te lejia e a n pech de messa, / N pech de vida la ge volessa, / Se no paron tenc deslaibé. A xir te lesia e a ‘n pe de messa, / Un pe de vida la e volessa, / Se no parong tentg deslaibè. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.).

i (gad., mar., Badia, fod., col., amp., LD, MdR) ↦ i2.

I Cougoi 6 1866 i Kougoi (BrunelG, Cianbolpin1866:2)
fas. I Cougoi caz. I Cougoi
topon.
massi rocciosi con paretine strapiombanti e ripari sottoroccia nella media val lastìes, situati sulla destra orografica del ruf de antermont, nel comune di canazei (fas.) Ⓘ I Cougoi Ⓓ I Cougoi ◇ a) de messèl i pèstres sin jìa col pestujum te la Lastìes, coscì l’é se n jit ence l pèster da chel an. E te sot i Cougoi l se stajea bel e bon de messél i pestres sin ʒ̉ia ko l pestus̄um te la Lesties, coši l é se n ʒ̉it ence l pester da kel an. E te sot i Kougoi l se staʒ̉ea bel e ben BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.).

I Cougoi (fas., caz.) ↦ I Cougoi.

ia (gad., mar., Badia, amp.) ↦ via1.

iacia (bra.) ↦ glacia.

iaciar (bra.) ↦ glacé.

Iaco 6 1833 Jaco (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233)
gad. Iaco mar. Iaco Badia Iaco grd. Iacun fod. Iaco MdR Iaco
antrop.
(gad. Ma 1950; V/P 1998, grd. F 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ Giacomo Ⓓ Jakob ◇ a) Co à pa inom vost maester? / So inom é Iaco, mo so cognom ne sài iö. Cò ha pa innóm vost Maéstr? / So innom é Jaco, mó sò cognóm ne sai jeu. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); b) Sëgn düc sö, fajei na viva / A siur Iaco da La Ila Seingn duttg’ sou, fascei na viva / A Sior Jaco da Lailla DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

Iaco (gad., mar., Badia, fod., MdR) ↦ Iaco.

Iacun (grd.) ↦ Iaco.

iade Ⓔ VIĀTICUM (EWD 4, 17) 6 1763 cotagn diades ‘quoties, quot’; na diades ‘quondam’; tant diades ‘tot vices’ (Bartolomei1763-1976:75, 78, 102)
gad. iade mar. iade Badia iade grd. iede fod. viade LD iade
s.m. Ⓜ iadi
circostanza o momento in cui un fatto si verifica (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ volta Ⓓ Mal ◇ a) N sëul iede iel ël mucià / N chël iede bën, perdieja, / S’al scundù trëi dis te dlieja N seul jëde iel ël mucià / In kël jëde bën, per Dieſha, / S’al skendù trëi dis te dlieſha PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) ie ve prëie cula gotes ti uedli, y cul dulëur tl cuer, che pliëise n iede mi ustinazion tl mel y me dajëise la grazia de ne tumé tl infiern je ve preje culla gotes ti uedli, i cul dulour tel cuer, che pliase un jade mi ustinazion tel mèl i medascheise la grazia dö nö tume töl Infiern RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); c) Nlo l à prové tánta fam, che plu de n viade l assa mangé chël, che mangiáva i porciei En lò l’ha provè tanta fam, che plù d’en viade l’assa mangiè cal, che mangiava i porciei DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.)
l prum iade (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ la prima volta Ⓓ das erste Mal ◇ a) Gejù toma l prim iede sot la Crëusc. Giesu toma ‘l prim jade sotto la crousch. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Tlo toma l bon Gejù per l prim iede a tiera. / Y nëus i fajon for cun nosc tumé la viera. Clo toma ‘l bon Giesu pèr ‘l prim jadœ a tiara. / J nous j faschon fort cun nosch tume la viara. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.) ◆ mo n iade (grd. G 1923; L 1933; F 2002) Ⓘ ancora una volta Ⓓ noch einmal ◇ a) Ma la usc à dit mo n iede: "Franz, Franz! ne me audes’a?" ma̤ la̤ už a dit mǫ ŋ iá̤dę: "frants, frants! ŋę m’áudęs-a̤?" RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.) ◆ n iade (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ una volta Ⓓ

i2