Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/514

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


impiantè
479


agg. Ⓜ imortai, imortala, imortales
che non è soggetto a morte (gad. P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ immortale Ⓓ unsterblich ◇ a) Ël nes á ince a nos conzedü na vita imortala El nes à incie a nos conzedù na vita immortale DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia).

imortal (gad., mar., Badia) ↦ imortal.

impara (gad., Badia, MdR) ↦ empera.

imparà (col.) ↦ emparé.

imparadú (gad., Badia) ↦ imperadour.

imparar (bra.) ↦ emparar.

imparé (gad., Badia) ↦ emparé.

imparè (MdR) ↦ emparé.

imparèr (caz.) ↦ emparé.

impazà (col.) ↦ empazé.

impazé (gad.) ↦ empazé.

impazèr (caz.) ↦ empazé.

impazienza Ⓔ it. impazienza (EWD 5, 221) 6 1821 impazienza (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55)
grd. mpazienza
s.f. sg.
condizione di vivace sollecitudine, provocata dall’attesa (grd. G 1923; L 1933; F 2002) Ⓘ impazienza Ⓓ Ungeduld ◇ a) Ve spitan bën ert, sci sci. / Y cun vera mpazienza, / No mé nëus - dut Urtijëi! Ve spitan bën ert, shi shi. / I kun vera impazienza, / No me nëus - dut Urtiʃhëi! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55 (grd.).

impé (gad., Badia) ↦ empé.

impede (gad., Badia, caz., MdR) ↦ empede.

impedì Ⓔ it. impedire ‹  IMPEDĪRE (EWD 4, 37) 6 1805 impedi (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189)
gad. impedì mar. empedì Badia impedì grd. mpedì fas. empedir caz. empedir, impedir fod. mpedì amp. inpedì LD impedì
v.tr. Ⓜ impedesc
fare sì che un’azione non si compia, togliere la possibilità che una cosa avvenga (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ impedire, ostacolare Ⓓ hindern, behindern, verhindern ◇ a) Ntánt Tomesc fè mpedì ne se lasciáva / ma fra se stës se pensáva / o per forza o per amour / la voi fè ca, e con onour. intant Thomes fe impedi ń se lasava / ma fra se stes se pensava / o per forza o per amour / la voi fè cha, e con onour PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) outre doi in éi ciatà pì inze un toco / che i r’ava del Comun e i bestemaa / pi in inze ancora m’inpedisce i pasc outre doi in éi ciatà pi inže un toco / che i r’ ava del Comun e i bestemaa / pi in inže ancora m’impedisce i pash DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); c) Ince les spines incëria sorvësc a impedí, ch’i ri corfs ne pois ite a scarzé i pici Incie les spines incearia serv a impedì, ch’i rì corf nè posse ite a scarzè i piccei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ impedis, impedida, impedides
interrotto da un ostacolo (gad.) Ⓘ impedito Ⓓ verhindert ◇ a) É so vire na bela storia / De bëgn fat, de piciá impedis. È so vir’ na bella storia / De bengn’ fatt, d’piccià impedìs. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia); b) dal sodlot impedida stentâra a gní cun les parores dal sedlott impedida stentāla a gnì colles parores DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia); c) Guelfo á cunté la storia rara assá, impedí gonot dales leghermes, ch’i gnô te sü edli grisc Guelfo à cuntè la storia rara assà, impedì gonot dalles legrimes, ch’i gnē t’ su oudli grisc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia).

impedì (gad., Badia, LD) ↦ impedì.

impedir (caz.) ↦ empedir.

impedrí (gad.) ↦ empedrì.

impegn Ⓔ it. impegno 6 1878 impegno (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12)
gad. impëgn Badia impëgn grd. mpëni fas. empegn caz. impegn fod. impegno amp. impegno LD impegn
s.m. Ⓜ impegns
obbligo assunto nei riguardi di altri, a proposito del proprio atteggiamento o comportamento, oppure di una corresponsione o prestazione (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ impegno Ⓓ Verpflichtung ◇ a) Draco, le pröm cöch dl conte, n om da bëgn, porté por sü patruns, cuindi contrar ai pescims dessëgns de Golo, s’â tut l’impëgn d’i fá rové la lëtra inascusc a Sigfrid Draco, ‘l prum coug dl conte, ‘ng om da bengn’, purtè pur su patrungs, quindi contrario ai pessimi desengn’s de Golo, s’ ā tut l’impegno d’i fa r’vè la lettra inascusc’ a Sigfrid DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia).

impegn (caz., LD) ↦ impegn.

impëgn (gad., Badia) ↦ impegn.

impegno (fod., amp.) ↦ impegn.

impenì (col.) ↦ emplenì.

imper (gad., Badia) ↦ emper.

imperadou (fod., col.) ↦ imperadour.

imperadour Ⓔ it. imperatore ‹ IMPERĀTOR (EWD 4, 35) 6 1844 inperatór (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. imparadú mar. emparadú Badia imparadú grd. mperadëur fas. emperador caz. imperator bra. emperator fod. imperadou, imperator col. imperadou amp. imperator LD imperadour
s.m.f. Ⓜ imperadours, imperadoura, imperadoures
titolo assunto da sovrani di formazioni statali sovrannazionali o di vasti stati, o di stati che abbiano acquisito possessi coloniali (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ imperatore Ⓓ Kaiser ◇ a) Ce magnàs da inperator / cojinade a uśo Franza, / ch’a sentì noma ‘l odor / se s’inbalsama ra panza! Ce magnàs da inperatór / coginade a uso Franz̄a, / c’ a sentì nòma l’odór / se s’ inbàlsama ra panz̄a! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) El to gato inperator / Chel amigo, bon sincero / Che tolesc, me a el Signor. El tò gatto imperator / Chel amigo, bόn sincero / Che tòlesc, me a el Signor. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.); c) Por Idî, l’Imparadú y la patria, mituns, / Chiló dlungia i confins sunse nos cuaji i pröms, / Sc’ al é debojëgn, che l’Imparadú nes tlama, / A destodé dles veres la burta flama Per Iddio, l’Imparadù e la patria, mittungs, / Chilò dlungia i confings sungse nos quasi i prüms / S’ all’ è de bosagn, ch’l’Imparadù nes tlama, / A destodè dles veres la burta flamma PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

imperadour (LD) ↦ imperadour.

imperator (caz., fod., amp.) ↦ imperadour.

impermëte (MdR) ↦ empermete.

impermò (Badia) ↦ empermò.

impestà (col.) ↦ empesté.

impesté (gad.) ↦ empesté.

impestè (Badia) ↦ empesté.

impetrì (col.) ↦ empedrì.

impetrir (caz.) ↦ empedrì.

impiantà (col.) ↦ emplanté.

impiantè (Badia) ↦ emplanté.