Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/538

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


jeté
503


PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
4 collettivamente, gli abitanti di un terriorio (gad. P/P 1966, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ popolo, gente Ⓓ Volk, Bevölkerung ◇ a) La jent? / La jent é bona in ogni cont. La dimostra religion soda e timor de Dio. La ʃent? / La ʃent è bona in ogni cont. La dimostra religion ʃoda e timor de Dio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); b) Dopo che la löm dl Cristianejim â fat sparí les scurités dl’idolatria en Germania - ti lüsc todësc - ára nia püch smorjelé i costüms groi de chëra jënt amanta dla vera Dopo che la lum d’ l Cristianesimo ā fatt sparì les scuritès d’ l’ idolatrìa in Germania - in t’ i lusc’ todesc’ - àla nia puc smorjelè i costumi grŏi de chella jent amante d’ la verra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia)
5 complesso dei parenti e dei famigliari (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas., MdR) Ⓘ parentela, gente Ⓓ Ver wandt schaft, Leute ◇ a) Chël é bëin vëi ël! Mo ći dijarà pa süa jënt? / Po ëi messerà inć’ ëi se ressegné Quël é bëiǹ vëi ël! Mó çhi dirà pa süa ĝënt? / Pó ëi messerà inçh’ ëi se ressegné DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); b) Canche i é vegnui a la porta, l père l chiama la sia jent, e l ge disc: portà chiò sobit dal vestir l più bel guant che aon Canche i é vegnùi alla porta, el père el clama la sia jent, e ’l ghiè dis: portà clò subit dal vestir el plu bel goànt, che aòng SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) Ne son plu dëni de vester tlamà vosc fi; ma ve prëie de me tò su fra vosta jënt. Ne son plù degn de vester tlamà vosc fì; ma ve preie de me tò su fra vosta gent. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); d) Cun gran devoziun vëgni un ala ota / Döta süa jënt, le tot y la tota Cong grang devoziung vagni ung alla ótta / Dütta süa saint, l’ tot e la tota PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
bona jent (grd., fas., amp.) Ⓘ buona gente Ⓓ gute Leute ◇ a) Per no volerle - e ge dir sgherle / Mia bona jent - n tèl fondament. Per no volerle - e ge dir sgherle / Mia bona xent - n tel fondament. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.); b) Chi outre, che i ea bona śente / Che i v’ à dà pì che i à podù / Che i zercava fei contente / Dute cuante ci che i à abù! Chi outre, che iea bóna zente / Che i vadà, pi che ià podù / Che i zercava fei contente / dute quante ci che ià abù! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.); c) Muessa unì da tëmp n tëmp sëura de vo dis tëurbli, sfertunes y dulëures, afinché deventëise bona jënt. múesa̤ uní da̤ ta̤mp n ta̤mp sóura̤ dę vo dis tóurdli, šfę̆rtúnęs i dulóuręs, a̤fíŋ kę dęvęntáiz-ę bǫ́na̤ ža̤nt. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.) ◆ jent jo-

ena (grd., MdR) Ⓘ giovani Ⓓ junge Leute ◇ a) Chëst pò tüt ester insciö che dijëis, mi bun signur Curat, mo la jënt jona se lascia impò massa gën condüje a le mal Quëst pò tüt estr insceu che diŝëis, mi buǹ Signur Curat, mó la ĝënt ĵonna se lascia impò massa giaǹ condüŝe a le mal DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) N di stajova n grum de jënt jëuna dant a n cunvënt di capuzineri, y cunscidrova na pitura sul mur Uŋ di stas̄ova uŋ grum de s̄ënt s̄ouna dànt a uŋ cunvënt dei Capuzineri, y cuns̄idròva na pittura sul mur VianUA, JëntCunvënt1864:195 (grd.) ◆ jentes gli individui umani in quanto ogget- to di considerazione o di determinazione nell’ambito delle funzioni e dei rapporti della vita sociale (amp.) Ⓘ persone Ⓓ Menschen ◇ a) Élo śentes da talento / Scusà… Besties se voré… / Ceun miracol, ceun contento, / De sapienza e de virtù. Elo zentes da talento / Scusà… Besties se vorè… / Ce un miracol, ce un contento, / de sapienza e de virtù. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.) ◆ puera jent (fod., amp.) Ⓘ povera gente Ⓓ arme Leute ◇ a) E massima la puora jent, che ven su per limojina sarave ben contenta de podè tornà sot a l’Austria E massima la puora jent, che ven su per limosena sarave ben contenta de podè tornà sott all’ Austria AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); b) El, par zento, a ra por’ śente / De zincuanta, e pì el tol / Co ra zates gentilmente / El i ciapa par el col. El par zento, ara por zente / De zinquanta, e pi el tòl / Cόra zàtes gentilmente / El i ciapa par el còl. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35 (amp.).

jent (fas., caz., bra., moe., fod., col., LD) ↦ jent.

jënt (gad., Badia, grd., MdR) ↦ jent.

jentil Ⓔ ven. źentil ’delicato’ (Gsell1989a:160) 6 1878 jintil (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61)
gad. jintil mar. jontil Badia jintil grd. jentil fas. jentil fod. jentil amp. śentil
agg. Ⓜ jentii, jentila, jentiles
1 di aspetto grazioso, fine, delicato (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ gentile, fine Ⓓ zart, fein ◇ a) Le gran patí i â desfiguré deplëgn so müs jintil ’L grang patì i ā desfigurè d’ plengn’ so mus jintil DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia); b) O Dî! ah co mai! chësta nosta jintila prinzipëssa O Dio! ah cō mai! chesta nosta jintil prinzipessa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia)
2 che riesce gradito, che ha le caratteristiche per piacere (gad.) Ⓘ gradevole Ⓓ wohlig ◇ a) sëgn, ch’ al dê indô ite sorëdl tla caverna, y scialdâ ite cun sü ragi, s’ implira de n cialt jintil ſengn’, ch’ el dē indò ite sored’l t’la caverna, e scealdā ite cung su raggi, s’ implìla deng cialt jintil DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia); b) la fia de n düca ausada a mangé fora de massaries d’ or y d’ arjënt, trata sö en porpora y sëda, che stentâ a sofrí n zefir (vënt jintil) che sofla. la fia deng duca auſada a mangiè fora d’ massaries d’ or e d’ arjent, tratta sou in purpura e seda, ch’ stentā a soffri ’ng zeffir (vent jintìl) ch’ soffla. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia)
3 di nobile stirpe (gad.) Ⓘ gentile Ⓓ adelig ◇ a) mo la uma, prinzipëssa de jintil sanch, trata sö tla comodité te beles stanzes mo la uma, prinzipessa d’jintil sanc, tratta sou t’ la comoditè te belles stanzes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia).

jentil (grd., fas., fod.) ↦ jentil.

jentilmenter Ⓔ it. gentilmente 6 1873 gentilmente (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35)
amp. śentilmente
avv.
con gentilezza, con modi fini e garbati (amp.) Ⓘ gentilmente Ⓓ freundlich ◇ a) Co ra zates śentilmente / El i ciapa par el col. Cόra zàtes gentilmente / El i ciapa par el còl. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35 (amp.).

jenudlé (grd.) ↦ jenodlé.

jeografia (amp.) ↦ geografia.

jerman (bra., moe., col.) ↦ jorman.

jermán (fod.) ↦ jorman.

jeté Ⓔ JECTĀRE ‹ JACTĀRE (EWD 4, 124) 6 1763 schetè a bratsch ‘lucta’; schetè ia ‘jacio’; schetè inant ‘obiicio’, schetè ja ‘proijcio’ (Bartolomei1763-1976:96)
gad. jeté mar. jeté Badia jetè grd. jeté fod. jeté LD jeté
v.tr. Ⓜ jeta
tirare lontano da sé con un gesto rapido e non sem-