Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/539

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


jeté
504


pre controllato, lanciare, scagliare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950) Ⓘ gettare Ⓓ werfen ☟ buté
p.p. come agg. Ⓜ jetés, jeteda, jetedes
giacente in posizione distesa (gad.) Ⓘ sdraiato Ⓓ liegend ◇ a) Canch’ ara vëgn ite ê la cerva jetada, mo é atira lovada sö a mangé fëia Cang ch’ ella vengn’ ite ē la cerfa jetada, mo è attira l’vada sou a mangiè fouia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia).

jeté (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ jeté.

jetè (Badia) ↦ jeté.

jëuf (grd.) ↦ jouf.

jëunn (grd.) ↦ joen.

(gad., mar., Badia) ↦ jì.

Ⓔ ĪRE (EWD 4, 125; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’Bad-e-) 6 1445 sit p.p. m.sg. (WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106)
gad. jí mar. jí Badia jí grd. jì fas. jir caz. jir bra. jir moe. jir fod. jì col. jì amp. śì LD jì MdR jì
v.intr. Ⓜ va, jon, jù
1 spostarsi, procedere andando a piedi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ camminare, andare Ⓓ gehen ◇ a) Cun bela pruzescion / A per, a man a man, / Po deberieda jon, / Cigan y bel ciantan Kun bela prozeshion / A per, a man a man, / Po de briëda ſhon, / Cigan i bel ciantan PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Tra chisc fòvel inće berba N. che, da via ch’ ël ê plü tost vedl, stentava a jì, e messava gonot palsè. Tra quiŝ fovel inçhié bärba N. che, da via ch’ ël ê plü tost vedl, stentava a ĝì, e messava gonót palsè. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); c) Y os, püri vedli, che jëis col bachët, / os dal me sëch, passede Col Maladët Y os, püri vedli, che jîs col bachët, / os dal mè sëch, passed’ Côl Maladët PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia) ☟ caminé
2 recarsi, dirigersi in un luogo o presso qualcuno (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ andare Ⓓ gehen ◇ a) chëst la tol, y va debota tla majon, ulache si auter fi fova pendù kæst la tol, y va debotta tælla massong, ullà kœ si auter fì fova pendù PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Mo porcí che t’es fi su / le Pere ne t’oress lascé jí a Porsenú. Ma portgì chë t’ ës fì sú / Il Pere në t’ oresa laschë schì a Porsenú. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); c) Dël peia via e và da so pere. El peja via e va da só pére. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) Na compagnia d’omi jê na ota a la Curt de Suramunt a dlijia. ’Na compagnìa d’ omi ĝê ’na óta a la Curt de Suramunt a dliŝia. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); e) ah! voi toi su, e śirei da el ah! vòi toi sù, e zirei da el ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); f) Y ci festa é pa tan bela, / Che can’ n prou vá pro alté / Do cincant’agn ch’al é bele sté E tgi Fësta ë pa tang bëlla, / Chë cang en Pro va pro altè / Do tsingcant agn ch’al ë bël stë PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); g) Canche jon pa vin Gardena, / Volaron se maridèr, / Ne a la ciaures, ne a la feides / No ge volon pa più ciutèr. Kan ke žon po vi n Gardena, / Volaron se maridèr, / Ne a le čures, ne a le feides / No ji volon po più čutèr. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:175 (caz.); h) Chel pere Tomas de Cuz l jìa valch outa d’invern a se tor n stroset de legna, per se la vener. Kel pere Tomas de Kuz l žia valk outa d’ invern a se tor ’n stroz̄ét de legna, per se la vener. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.)
3 partire da un luogo, allontanarsi (fas.) Ⓘ andare Ⓓ gehen ◇ a) Ma Gejù à dit: nience gé no te condène, va, e ades a vegnir no pecèr più. Ma Gesú a dit: niendghie je no te condene, va, e adess l’a vegnir no peggjer pglú. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.)
4 mettersi in movimento per svolgere una certa azione o attività (gad., grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ andare Ⓓ gehen ◇ a) Na vedla, che ne fajova auter che tussì y batulé, ova scheje daniëura mel de dënz, y jiva suvënz a mulesté n dutëur cun si ciacules. Una vödla, kœ ne faschòva auter kœ tussì y batulè, avòva schkesche dagniœura mel de dænts, y schiva suænts a mulestè ung dutœur cun si tgiacules. PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) Segnor scì, n’aon ben n pec. Volede che jissane a i tor, e? Segnor sì: n’aong beng un pétsch. Volede che schisane ai torr é? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); c) Śën ons bel ciantà, / Śën dëssel pa basté. / Nëus on dl dut bincià; / Śën jons a gusté. Sën onse bel ciantà, / Sën dëssel pa bastè. / Nëus on del dut bincià; / Sën ſhonse a gustè. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); d) A ći ora jëise pa a marëna? / A la üna. A çhi óra ĝëise pa a marënna? / A la üna. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:237 (MdR); e) Junde inte chësta osteria e bevunde na boza de vin deberiada. Ĝiunde inte quest’ osteria e bevunde ’na bozza de viǹ deberiada. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); f) Śon Marieta, te fesc meo che a stà a ciasa o śì a dormì! Zon Marieta, te fesc meo che a sta a ciasa o zi a dormì! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.); g) L pere no l à lascià rujené ora, ma l à cumandà a si jënt ch’ ëi vede subit a purté caprò guant a l furnì, y na varëta n sëni, che dut ie perdunà. ’L père no l’ hà laŝsà rusnè òra, ma l’ hà cumandà a si s̄ënt ch’ëi vède subit a purtè caprò guànt al furni, y na varëtta in sëŋ, che dutt jè perdunà. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); h) propio come l aragn, che spia da la sua tana, se na mosa và a se picà nte la tela propio come l’ aragn, che spia dalla sua tana, se una mossa va a se piccà ’nte la tela AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); i) Demez incö coles alces y vaces, / Ares vais dalunc a pastöra! / Che plaz de dlijia sides incö zënza maces, / Bel y nët sciöche la dlijia adertöra! Deméz incö colles altgies e vatgies, / Alles vade da lunts a pastüra! / Che plaz de dlisia sie incö zanza matgies, / Bell e nátt söcch’ la dlisia a dertüra! PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
5 fig. detto di una situazione o di un’attività, procedere, avere un esito, positivo o negativo (gad., amp.) Ⓘ andare fig.Ⓓ gehen, verlaufen ◇ a) Ma se ra và coscì, me par che presto / calche spegazo in sto paes se sente… Ma se ra va coscí, me par che presto / calche spegažo in sto paeš se sente… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); b) Finalmënter dij l’ater: ch’ara vais sciöche t’os tö, y risćiundela. Finalment’r disc’ l’at’r: ch’ella vade sceoucche t’os tou, e ris’ciund’ la. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia); c) I n’ess mai cherdü, che la ligrëza podess fá n te mote; y sc’ ara me vá a me insciö, ai geniturs podess la ligrëza improvisa porté la mort I n’ess’ mai cr’dù, ch’ la ligrezza pudessa fa ’ng te moto; e s’ella m’ va a mè ingsceoù, ai genitori pudess’ la ligrezza improvvisada portè la mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia)