Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/572

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


lingua
537


Martin, t’ es ligherzin, / mo ligrëza tla ćiavëza! DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9 (Badia).

ligherzin (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ ligherzin.

ligna (mar., Badia, amp.) ↦ linia.

lignada (gad., Badia) ↦ legneda.

ligrëza (gad., mar., Badia, MdR) ↦ legreza.

lijier (fas.) ↦ lesier.

lim (Badia, grd., LD) ↦ lime.

lime Ⓔ LĪMEN (EWD 4, 213) 6 1878 lime (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55)
gad. limo mar. limo Badia lim grd. lim fod. lime LD lim
s.m. Ⓜ limi
parte inferiore del vano della porta; entrata, ingresso (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ soglia Ⓓ Schwelle ◇ a) ara porvâ gonot sön limo sentada cun les leghermes ai edli, de taché adöm i toc ella purvā gonot soung lime sentada colles legrimes ai oudli, d’tacchè adūm i tocc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia)
lime d’usc (gad. V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; F 2002, LD DLS 2002) Ⓘ soglia della porta Ⓓ Türschwelle ◇ a) "Te portun i edli" dij Conrad y i mostra dal limo d’üsc tla man i edli dl cian. "T’ portung i oudlì" disc’ Conrad, e i mostra dal lime d’usc’ t’ la mang i oudli d’l ciang. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia).

lime (fod.) ↦ lime.

liminous (fod.) ↦ luminous.

limo (gad., mar.) ↦ lime.

limojina Ⓔ nordit. limòśina ‹ ELEĒMOSYNA ‹ έλεημoσύνη (EWD 4, 216) 6 1870 limosena (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. limojina † mar. limojina Badia limojina grd. lemojina fas. limójina fod. limojina col. limojina amp. limojina
s.f. Ⓜ limojines
soccorso materiale che si dà al prossimo bisognoso (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ elemosina Ⓓ Almosen ◇ a) E massima la puora jent, che ven su per limojina sarave ben contenta de podè tornà sot a l’Austria E massima la puora jent, che ven su per limosena sarave ben contenta de podè tornà sott all’ Austria AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

limojina (mar., Badia, fod., col., amp.) ↦ limojina.

limójina (fas.) ↦ limojina.

limojina † (gad.) ↦ limojina.

limpea (grd.) ↦ empera.

lin Ⓔ LĪNUM (EWD 4, 217) 6 1763 lin ‘linum’ (Bartolomei1763-1976:85)
gad. lin mar. lin Badia lin grd. lin fas. lin fod. lin amp. lin LD lin MdR lin
s.m. sg.
1 fibra tessile estratta dalla pianta omonima mediante macerazione del fusto (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; PM 1985; Pz 1989; DLS 2002; MS 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ lino Ⓓ Flachs, Leinen ◇ a) A. Oh, i à bëin comprè, che i à comprè zacotan de biesces, e na ria asora, despò n pü’ de lin. A. Oh, j’ha bëiǹ comprè, ch’j’ha comprè zacotaǹ de biesces, e ‘na ria azòra, despò ‘ǹ pü’ de liǹ. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); b) al me paress d’ester felize, sc’ i ess n bun liber, lin y roda da firé! el mè paress’ d’est’r felize, s’ i ess’ ‘ng bung liber, ling e roda da firè! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia); c) Te verzon ie unides flaces flëures y ierbes, y l lin sun chël che la mutans ova tan gudù, l lin ie unì apëina n dëit lonch. tę vęrtsóŋ íe unídęs flátšęs flóuręs i iá̤rbęs, i l liŋ suŋ ka̤l kę la̤ mutáŋs ǫ́a̤ taŋ gudú, l liŋ íe uní a̤pá̤ina̤ n dá̤it loŋk. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
2 la fibra del lino filata e tessuta (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tessuto di lino, lino Ⓓ Leinwand, Leinen ◇ a) mo chiló i smarësc le müs, vëgn blanch desche che le lin, ch’ara tignî en man mo chilò i smaresc’ ‘l mus, vengn’ blanc desc’ che ‘l ling, ch ella tignìa in mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

lin (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦

lin.

lincerna Ⓔ *LINTERNA x *LŪCERNA (GsellMM) 6 1858 lincerna (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234)
gad. lincerna mar. lincerna Badia lincerna fod. lincerna amp. lizerna
s.f. Ⓜ lincernes
nome generico col quale si indicano vari tipi di sorgenti luminose artificiali (gad. A 1879; Ma 1950; Pi 1967; V/P 1998, fod. A 1879; T 1934, amp. A 1879) Ⓘ lampada, lampada a petrolio Ⓓ Lampe, Petroleumlampe ◇ a) Por lincerna sorvî la löna / ala fia de Iocl ch’injignâ la cöna. Per lincerna servía la lüna / ala fia de Iocl ch’anjignava la cüna. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) Ah! (dijôra gonot tra se) podessi avëi na lincerna, che cun süa löm amabla me fajess chëst’abitaziun scöra manco inchersciora Ah! (dijōla gonot tra sè) pudessi avei na lincerna, che cung sua lum amabile mè fajess’ chest’abitaziung scura manco inc’rsceŏra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia) ☟ lucerna.

lincerna (gad., mar., Badia, fod.) ↦ lincerna.

linea (bra.) ↦ linia.

linëus (grd.) ↦ luminous.

lingaz Ⓔ deriv. di lenga + -az ‹ apadan. *-atso ‹ aprov. -atge (GsellMM) 6 1833 linguaz (DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280)
gad. lingaz mar. lingaz Badia lingaz grd. lingaz fas. lengaz fod. lengaz LD lingaz MdR lingaz
s.m. Ⓜ lingac
sistema grammaticale e lessicale per mezzo del quale gli appartenenti ad una comunità comunicano tra loro (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005;, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ lingua, linguaggio Ⓓ Sprache ◇ a) Ël i và pro e dij inte so lingaz ladin: "N’ëise nia odü berba Jan Casper da Ćiaminades valgó stan incërch chisc parëis a sorëdl?" Ël i va prò e diŝ inte sò linguaz ladiǹ: "N’ ëise nìa odü bärba Ĵean Caspr da Çhiaminades valgó staǹ inćërc quiŝ parëis a sorëdl?" DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR); b) Mo nosc lingaz ne se lascia nia scrí belavisa coles lëtres talianes. Mo nosc’ lingaz nè sè lascea nia scrì bell’ avvisa colles lettres talianes. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia); c) Da pice insö me recordi, che bones porsones se confortâ, de ciafé […] la vita de S. Genofefa stampada te nosc lingaz ladin. Da picce ingsou me recordi, che bones persones sè confortā, de ceaffè […] la vita d’S. Genofefa stampada te nosc’ lingaz lading. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia) ☟ lingua, linguaje.

lingaz (gad., mar., Badia, grd., LD, MdR) ↦ lingaz.

lingua Ⓔ it. lingua 6 1833 lingúa (DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231)
fod. lingua amp. lingua MdR lingua
s.f. Ⓜ lingues
sistema grammaticale e lessicale per mezzo del qua-