Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/553

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


lamenté
518


se lamonté. De cöst sen àra abü pǫr mal zǫnza degöna consolaziun, e s’ ha ponsè de ži dalle Rè a se lamontè. PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); h) De chësc s’ un ára albü pormal zënza degöna consolaziun, y á ponsé de jí dal Re a se lamenté. De cast sẹn hala albü pẹr mal žåinza degüna consolaziun, ẹ ha pensè de ži dal Rę a sẹ lamentè. PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); i) de chëst la se n à abù permel zenza consolazion, che pensa de jì a se lamenté dal Re. de cast la sẹn ha abú per mẹl zenza consolazion, che pẹnsa de ži a se lamẹntè dal Re. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); j) Davia de chësc fovel melcuntënt y se à sterch lamentà, che Die i à dat n tan rie tëmp sul viac. da̤ vía̤ dę ka̤s fǫ́vę-l męlkuntá̤nt i s’ a štęrk la̤męntá, kę díe i a dat n taŋ ríe ta̤mp su l viátš. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

lamenté (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ lamenté.

lamentè (MdR) ↦ lamenté.

lamentèr (fas.) ↦ lamenté.

lamento (fod., amp.) ↦ lament.

lampada (fod., LD) ↦ lampeda.

lampant Ⓔ it. lampante ‹ lampare (Battisti/Alessio 3, 2157) 6 1844 lanpantes pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
amp. lanpante
s.m. Ⓜ lampanc
un tipo di moneta antica (amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ tipo di moneta d’oro Ⓓ Art Goldmünze ◇ a) Non é cajo, ch’i ghe tome / chi lanpantes da ra mas, / el sodisfa i porome / con boldoi e zigar asc. Non e cagio, ch’i ghe tome / chi lanpantes dara mas, / el sodisfa i poeròme / con boldói e z̄igaràsc. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

lampeda Ⓔ it. lampada ‹ LAMPADA (da λαμπάς) (EWD 4, 165) 6 1879 lampedes pl. (PescostaC, MëssaPescosta1879:4)
gad. lampeda Badia lampeda fas. làmpeda fod. lampada amp. lampeda LD lampada
s.f. Ⓜ lampedes
nome generico col quale si indicano vari tipi di sorgenti luminose artificiali (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ lampada Ⓓ Lampe ◇ a) Les stëres, la löna, sce le tëmp ne se müda, / Y sorëdl é les lampedes che mai se destöda. Les stálles, la lüna, se l’táimp ne se müda, / E sorádl è les lampedes che mai se destüda. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

lampeda (gad., Badia, amp.) ↦ lampeda.

làmpeda (fas.) ↦ lampeda.

lancia Ⓔ it. lancia ‹ LANCEA (EWD 4, 167) 6 1853 lancia (PescostaC, BracunCoz1853-1994:226)
gad. lancia mar. lancia Badia lancia grd. lancia fas. lancia fod. láncia
s.f. Ⓜ lances
arma da urto o da getto, costituita da un lungo fusto con ferro a punta (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879) Ⓘ lancia Ⓓ Speer, Lanze ◇ a) Le Pontac da Coz á la lancia tres fora / y dant y do i vá le sanch en malora. L’Pontać da Coz á la lancia tres fòra / y dant y daò i va l’sanch in malora. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); b) Al’ausënza dles sciores de ciastel comparësc Genofefa tl salun, i taca al sposo la spada ’cër la centöna, i dá la lancia en man All’ auſenza d’les Siores de ciastell comparesc’ Genofefa t’ l salung, i tacca allo sposo la spada cear la centuna, i dà la lancea in mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

lancia (gad., mar., Badia, grd., fas.) ↦ lancia.

láncia (fod.) ↦ lancia.

landro (amp.) ↦ ander.

lanpante (amp.) ↦ lampant.

laor (fas., col.) ↦ laour.

laora (grd.) ↦ lafora.

laorà (col.) ↦ laoré.

laorant Ⓔ ven. laorante, it. lavorante (EWD 4, 181) 6 1763 laorànt ‘operarius’ (Bartolomei1763-1976:84)
gad. laurant mar. laorante Badia laurant grd. laurant fas. laorant moe. laorante fod. laoránt amp. lourante LD laorant
s.m.f. Ⓜ laoranc, laoranta, laorantes
chi lavora esercitando un mestiere o una professione e simili (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lavoratore, operaio Ⓓ Arbeiter, Arbeitnehmer ◇ a) Sant Ujep, n bon laurant, / Che laurova mez debant Sant’ Uſhep, n bon laurant, / Ke laurova mez debant PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) N patron, dijova n di Gejù a si Apostuli, ova na vinia, y ie jit ora abenëura a crì lauranc per i mandé te si vinia Uŋ patroŋ, dis̄ova uŋ di Ges̄u a si Apostoli, òva na vigna, y jè s̄it òra a bon’ ëura a cri lauràntg per i màndè te si vigna VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.).

laorant (fas., LD) ↦ laorant.

laoránt (fod.) ↦ laorant.

laorante (mar., moe.) ↦ laorant.

laorar (moe.) ↦ laoré.

laoré Ⓔ LABORĀRE (EWD 4, 180) 6 1763 laorè ‘laboro, operor, elaboro’ (Bartolomei1763-1976:84)
gad. lauré mar. laoré Badia laurè grd. lauré fas. lurèr caz. lurèr bra. lurar moe. laorar fod. laoré col. laorà, laurà amp. lourà, laurà LD laoré MdR lavorè
v.intr. Ⓜ laora
operare nell’esercizio di un mestiere, di una professione, di un’arte (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ lavorare Ⓓ arbeiten ◇ a) N artejan ova doi fions […]; l auter fova valënt, y laurova gën. Ung arteschang avova doi fions […]; l’auter fova valent, y laurova gieng. PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) N bon vedl, na bon’ ana. / Tost laurovel cula plana, / Tost laurovel cula uega N bon vedl, na bon’ ana. / Tost laurovel kula plana, / Tost laurovel kula uega PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); c) o cotán de oure n cesa de mio pere, che à assè da laoré e da mangé ma mi muore da fam chilò! o cotan de oure ‘n tgièsa de mio pére, che ha assé da lavoré e da mangié ma mi muore da fam chiló! HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); d) sce iö n’esse tant da fà, da lavorè, e da festedié a ćiasa, voressi bëin gnì gonot da vos ŝ’ jeu n’esse tant da fà, da lavorè, e da festedié a çhiasa, voressi bëiǹ gnì gonot da vos DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR); e) Oh! bon Dio, angele sante, / conzedéme par sto an / na dentera de diamante / par lourà da cortejan Òh! bon Dio, àngele sante, / cònz̄edeme par sto an / na dentèra de diamante / par lourà da cortegian DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); f) I ó pa dër lauré, / mai plü santoré! I ô pa dër laurè, / mai plö santurè! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); g) Pì ‘l laora, e manco ‘l sente; / ‘L é de fer, e po zalà. Pì ʼl lavora, e manco ʼl sente; / L’è de fer, e po zalà. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); h) Donca se fasc descheche El vel, / Che i fenc laore, e che i vadagne Donca se fas deschè che El vel, / Che i fentg lao-