Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/570

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


lieje
535


gnur berba, ch’in tütes les cosses fô l’ordine instës, n’abe possedü n catalogh de süa libreria Jeu stënte bëiǹ a creÿe che tò Signur Bärba, ch’iǹ tüttes les cosses fô l’ordine instëss, n’abbe possedü ‘ǹ catalog de süa libreria DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:285 (MdR).

libraria (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ libraria.

librarìa (fas.) ↦ libraria.

librazion (grd.) ↦ liberazion.

librèr (fas., caz.) ↦ liberé.

libreria (col., MdR) ↦ libraria.

libro (amp.) ↦ liber.

licare (mar.) ↦ vicare.

liché (Badia) ↦ leché.

liciorent Ⓔ p. presente di alad. *lüčolâr ‹  *LŪCIOLĀRE (da LŪX) (GsellMM) 6 1878 licceorent (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59)
gad. liciorënt mar. licioront Badia liciorënt
agg. Ⓜ liciorenc, liciorenta, liciorentes
che ha riflessi di luce (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ lucido, luccicante Ⓓ glitzernd, glänzend, blank ◇ a) O ch’al fornî fora la grota cun scüsces zinces de sgnec o cun müstl y peres liciorëntes, y la fajô en chësta manira bela y amabla. O ch’el fornì fora la grotta cung scūsces zincies de sgněcc’ o cung mūst’l e pěres liceorantes, e la fajō in chesta maniera bella e amabile. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia); b) Vëigheste (dijô Genofefa) coche la bunté d’Idî se desmostra ince en chësta sajun, sëgn él döt bel blanch, nët y liciorënt. Veigheste (dijō Genofefa) cocche la buntè d’Iddì sè desmostra incie in chesta sajung, ſengn’ elle dutt bell blanc, nett e licceorent. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia); c) Canche le sorvidú i â dé n taí sferié liciorënt sciöche n spidl, y lominus sciöche arjënt, y al s’odô le müs laite, s’ál sprigoré, y tremorâ Canch’ ‘l servidù i ā dè ‘ng taì sfriè licceorant sceoucchè ‘ng spid’l, e luminùs sceoucche arjent, e el s’ udō ‘l mus laite, s’ àle sp[r]igorè, e tromorā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia).

liciorënt (gad., Badia) ↦ liciorent.

licioront (mar.) ↦ liciorent.

lié Ⓔ LIGĀRE (EWD 4, 211) 6 1763 liè ‘ligor, alligo’; liè ‘vinctus’ (Bartolomei1763-1976:85)
gad. lié mar. lié Badia lié grd. lië fas. leèr fod. lié amp. leà LD lié
v.tr. Ⓜ lieia
avvolgere, stringere una persona, una cosa o più cose assieme con una fune e simili (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ legare Ⓓ binden
lié adum (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ legare, collegare, congiungere Ⓓ verbinden, zusammenbinden ◇ a) Sot a n ciadortl de peció ára ciafé na röta dër bel inzinciorada da barbücia blancia ghela y foscia, ara la rump en dui toc desvalis y i liëia cun na rama tëndra adöm en forma de crusc Soutt a ‘ng ceadōrt’l d’pecceŏ alla ceaffè na rŏuta der bell inzinzorada da barbuzza blancia ghēla e foscea, ella la rump in dui tōc’ desvalīs e i lieia cuna rama teindra adum in forma d’crusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

lié (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ lié.

lië (grd.) ↦ lié.

liech (fod.) ↦ lech.

liede (grd.) ↦ lede.

liegher Ⓔ *ALECRIS (EWD 1, 80) 6 1763 alleligher ‘solamen’; ligher ‘laetus’ (Bartolomei1763-1976:68, 85)
gad. ligher mar. ligher Badia ligher grd. liegher, aliegher fas. aiegher caz. agegher bra. liegher, aliegher moe. algegher fod. liegher LD liegher MdR ligher
agg. Ⓜ liegri, liegra, liegres
1 di persona che prova allegrezza, che sente e dimostra allegria (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ allegro Ⓓ heiter, fröhlich ◇ a) Aliegri nëus da Bula! / Fajëve ncuei unëur! Aliegri nëus da Bula! / Faſhëve nkuei unëur! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.); b) l’é vegnù vosc fra, e vosc père dal gran gust, che l’é tornà san e salvo, l’à fat mazèr n bel vedel, e l’à dat orden de stèr algegres. l’é vegnù vos frà, e vos père dal gran gust, che l’é tornà sang e salvo, l’ha fat mazzèr un bel vedel, e l’ha dat ordeng de ster agliègres. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); c) Vosc fra ie unì, y vosc pere dal’alegrëza, che l ie ruà sann y nton, à fat mazé n bel vadel, y śën iesi su aut, che i maia y sta aliegri. Vosc frà i è unì, i vosc père dall’ allegrezza, ch’el iè ruà san i’ n tong, ha fà mazzè ‘n bel vadel, i desèng i èzi su àut, chi maja i sta alliegri. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); d) L é vegnù tuo fradel, e tuo pere l eva tán’ content, che tuo fradel l é vegnù liegher e sann a cesa, che l à fat mazé n bel vedel, e spo l à dit: che i stiebe liegri. L’è vegnù tuo fradèl, e tuo père l’eva tang content, che tuo fradèl l’è vegnù liegher e san a cieŝa, che l’ha fa mazzè en bel vedèl, e spò l’ha dit: Che i stiebe liegri. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); e) Stajon algegres! - / Tin, ton, tan / Tirà polit chele ciampane! Stasong algegress! - / Ting, tong, tang / Tirà polit chelle tgiampane! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.); f) inlaota essi le rëgn zelest tl cör, y podess vire söl monn ligri y contënc zënza pora illaota essi ‘l regno zeleste t’ l cour, e pudess vire soul mon ligri e cuntentg’ zenza pora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia); g) L’onoré Guelfo ê ligher y contënt de podëi acompagné le vësco deboriada cun sü compagns. L’onorato Guelfo ē ligher e content d’pudei accompagnè l vesco d’buriada cung su compangn’s. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia)
2 che è leggermente inebriato da bevande alcoliche (fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ brillo Ⓓ angeheitert ◇ a) Canche n pech da vin / Co la taza te man / Algegher e san / Disc don Valentin Canche n pech da vin / Colla tazza te man / Agliegher e san / Diss Don Valentin PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.)
ester liegher (gad., MdR) Ⓘ essere contento Ⓓ froh sein ◇ a) Iö sun bëin ligher, sc’ ëles ves plej. Jeu suǹ bëiǹ ligr, ŝ’ ëlles ves pläŝ. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); b) Signura ilustriscima sëgn sunsi ligher, ch’i Mori ne n’á fruzé mi ce blanch, deach’ Idî m’á conzedü d’ester presënt a chësc spetacul de doreja Signura illustrissima ſengn’ sungſi ligh’r, ch’i Mori nen à fruzzè mi ciè blanc, dea ch’Iddì m’à conzedù d’est’r pr’jent a chesc’ spettacol d’doreja DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia)
alegher.

liegher (grd., bra., fod., LD) ↦ liegher.

lieje Ⓔ LEGERE (EWD 4, 203) 6 1763 lì ‘lego’ (Bartolomei1763-1976:85)
gad. lí mar. lí Badia lí grd. liejer fas. lejer bra. lejer moe. lgéjer fod. lieje amp. liese LD lieje MdR lì
v.tr. Ⓜ liej, liejon, liet
1 riconoscere dai segni della scrittura le parole e comprenderne il significato (gad. B 1763; A 1879; A