Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/555

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


laour
520


1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lavoro Ⓓ Arbeit, Tätigkeit ◇ a) Bën sën, os nüciuns, / Racomanede a Dio vigne de / Üsc laurs y crusc y ince pasciuns! Beng söng os Nütschungs, / Racomanödö a Dio vignödö / Üsch laurs i crusc e intgio paschiungs AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); b) N uem ie jit ora te si campania a sené. Fajan chësc lëur tumova na pert dla sumënza sula streda Un’ uem jè s̄it òra te si campàgna a sënè. Fas̄àŋ chëst lour tumòva una pèrt d’la sumënza sulla strèda VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.)
5 per estensione, e per lo più ironico, qualsiasi imbroglio, maneggio, o guaio combinato (amp.) Ⓘ lavoro Ⓓ Betrug, Übervorteilung ◇ a) Par vosoutre macaroi / Meritaa una risposta / Ce laoro da stanpioi. Par vosŏutre maccaroi / Meritaà una risposta / Ce lavoro da stampiòi. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.)
laorier.

laour (fod., LD) ↦ laour.

lapidé Ⓔ it. lapidare 6 1832 lapidé (HallerJTh, MadalenaFOD1832:160)
fod. lapidé
v.tr. Ⓜ lapideia
uccidere a sassate (fod.) Ⓘ lapidare Ⓓ steinigen ◇ a) Ma nte la lege l à pa comané a nos Moisé, che se dëssa na tela la fè morì a ie trè de sasc (la lapidé). Ma ‘ntella lege l’ha pa comané a nos Moisé, che se dassa na téla la fé mori ai tré de sass (la lapidé). HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.).

lapidé (fod.) ↦ lapidé.

lapró (gad.) ↦ laprò.

laprò Ⓔ comp. di + pro (EWD 5, 390) 6 1811 lapro (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. lapró mar. laprò Badia laprò grd. leprò fod. laprò LD laprò MdR laprò
avv.
oltre a ciò, per giunta (gad. Ma 1950; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ inoltre, anche Ⓓ überdies, dazu ◇ a) ve prëie mo leprò dl gran don de sté scialdi te vosc sant amor y timor nfin ala mort ve preje mò le prò del gran don de ste schaldi te vosch sant amor i timor in fin alla mort RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) Ince le picé, (dijôra) i dá gonot la somëia a chi früc intossiá, porater cöci, bi, adurbi l’edl, mo porta lapró maratia y la mort Incie ‘l picciè, (dijōla) i da gonot la someia a chi fruttg’ intossià, pur at’r coucci, bi, addorbi l’oud’l, mo porta lapprò marattìa e la mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia)
ester laprò (gad., grd. F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ essere presente Ⓓ dabei sein ◇ a) Timido y spaurí parô Schmerzenreich, a odëi tan de jënt, a ester la pröma ota lapró, mo plan plan ciafâl confidënza, y gnô discorsif. Timido e spaurì parō Schmerzenreich, a udei tang d’jent, a est’r la pruma ŏta lapprò, mo plang plang ceaffāle confidenza, e gnē discorsivo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia) ◆ sté laprò (gad.) Ⓘ stare con qualcuno Ⓓ bei jemandem bleiben ◇ a) arbandoné ciases y viles, tolon fora i amará, y chi che messâ sté lapró, por salté a odëi la bona signura arbandonè ciaſes e villes, tolando fora i amarà, e chicche m’ssā ste lapprò, pur saltè a udei la bona signura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia).

laprò (mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ laprò.

larch (bra., moe., col.) ↦ lerch.

lare (bra.) ↦ lere1.

largo (amp.) ↦ lerch.

Larjëi 6 1878 d’l Arjei (DeclaraJM, MaringSopplà1878:2)
gad. Larjëi Badia Larjëi
topon.
località del comune di badia, a est di san leonardo (gad.) Ⓘ Larjëi Ⓓ Larjëi ◇ a) Y i Socreles, Proi da Pecëi / Cënc; trëi Tasser vëgn impara, / Dui de Sorega, un de Larjëi E i Socrelles, Proi da P’ccei / Ceìnc; trei Tasser vengn’ impara, /Dui d’Sorega, ung d’l Arjei DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia).

Larjëi (gad., Badia) ↦ Larjëi.

lascé Ⓔ *LAXIĀRE (statt LAXĀRE) (EWD 4, 172; http://www.atilf.fr/ DERom/entree/’laks-a-) 6 1763 el sa lassè menè ‘deducere se permisit’; jeu à laschè ‘ego scivi’; lassa ‘sino’; lassa schtè ‘sine stare’, lassa vi lò ‘sine stare’; lassè ‘permitto’; lassè in avò ‘praetereo’ (Bartolomei1763-1976:79, 84, 85)
gad. lascé mar. lascé Badia lascè grd. lascé fas. lascèr caz. lascèr bra. lasciar moe. lasciar fod. lascé col. lassé amp. lascià LD lascé MdR lascè
v.tr. Ⓜ lascia
1 staccarsi da qualcuno o da qualche cosa allontanandosi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lasciare, abbandonare Ⓓ lassen, verlassen ◇ a) I à da bete śo ra ziera, / e i à ‘l cu da scarismà / a lascià chera scaliera, / chi sbroas, chel mescedà. I a da bete zò ra z̄iéra, / e i a ʼl cu da scarismà / a lascà chera scaliéra, / chi sbroàs, chel mescedà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) No ve lascio coscì presto / Ve lo śuro, nolafé No ve lascio cosci presto / Velo zuro, no la’ fè Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.); c) I lasci chësta vita cun n anim reconzilié plëgn d’amur I lasce’ chesta vita cunnung n’animo reconziliè plengn’ d’amur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia); d) Confinada iló s’âra lascé jö sot n gran peció, y iló l’ái lasciada i soldas, y s’un é jüs por les pedies, ch’ai ê gnüs. Confinada illò s’ āla lascè jou soutt ang grang pecceŏ, e illò l’ai lasceada i soldas, e sen è jūs pur les pedies, ch’ei ē gnūs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia)
2 cessare di tenere, di reggere, di stringere; fare a meno (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950, grd. A 1879; Ma 1953, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976, fod. A 1879; T 1934, amp. A 1879) Ⓘ lasciare, rinunciare Ⓓ loslassen, überlassen ◇ a) Ie t’ la lasce gën a ti. Ie t’ la lashe giën a ti. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Ie lascësse inant la testa, / Che me tò na tel’ rie pesta, / Che me dà n tel guviern, / Sciche n fossa tl infiern. Jê lassês in’ and la testa, / Chê me tò, n’a tel’ riè pèsta, / Chê me da un’g tel guvièrn, / Schi’c’ un fossa tê l’infiêrn. PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); c) Sce te ne stes bel sot mi zochi, / Cul sciadas, ares ti cochi! / Chël che ie ue - es da fé, / Chël che ne ue - es da lascé! S’ tê ne stès, bœll sott’ mi zocchi, / Col schadàs, aurès ti cocchi! / Chêl che jê vuê - es da fè, / Chêl che n’uê - es da lassè! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.)
3 far rimanere qualcosa o qualcuno in un certo stato o condizione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ lasciare Ⓓ lassen ◇ a) el s’impiza ra lun, el và inze lieto / e inze stua con nos ra lascia sola el s’ impiza ra lun, el va inže lieto / e inže stua con noš ra lascia sola DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); b) y lascia le möt en dübe, sce chëra nescia gnô dala sonn, o dala mort e lascea ‘l mūtt in dubbio, se chella něscea gnē dalla son, o dalla mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia)