Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/566

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


levar
531


confort deng sacro ministro, che, p’liè a mi lett da mort, mè feje coraggio mè sporje ‘l pang dla vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia) ◆ sté te let (grd. F 2002, MdR) Ⓘ stare a letto Ⓓ im Bett bleiben ◇ a) i sun stanch de stè inte chëst let. i suǹ stanc de stè inte quest lett. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:256 (MdR).

let (gad., mar., Badia, fas., caz., fod., col., LD, MdR) ↦

let.

letagna (mar.) ↦ letania.

letaia Ⓔ deriv. di let + - aia ‹ -ALIA 6 1878 lettaia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99)
gad. letaia Badia letaia
s.f. Ⓜ letaies
specie di lettuccio usato per il trasporto a braccia o a spalla di ammalati o feriti (gad.) Ⓘ barella Ⓓ Tragbahre ◇ a) dui ciavaliers raita en galop al ciastel a dô guant por la contëssa, a fá injigné na letaia (n let portatil) dui cavalieri reita in galopp al ciastell a dō guant pur la contessa, a fa injignè na lettaia (’ng lett portatile) DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia); b) y la compagnia s’é inviada cuntra le ciastel, mo amesa strada ciafi la letaia, dër comoda por la contëssa y Schmerzenreich, che s’á atira ponü ite e la compagnia s’ è inviada cuntra ‘l ciastell, mo a mēſa strada ceaffi la lettaia, der comoda pur la contessa e Schmerzenreich, ch’s’ à attira ponù ite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

letaia (gad., Badia) ↦ letaia.

letania Ⓔ nordit. litània ‹ LITANĬA ‹ λιτανεία (EWD 4, 229) 6 1821 tanives (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:57)
gad. litania mar. letagna Badia litania grd. taniva fas. letènia, litènia caz. tènies bra. litània, tànie moe. tànie fod. letànie, litànie, tànie
s.f. Ⓜ letanies
preghiera liturgica costituita da una serie di invocazioni rivolte a dio, alla vergine, agli angeli e ai santi (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ litania Ⓓ Litanei ◇ a) Canche Stina uel cianté / Mësses, bespres o tanives, / Lascia pu jì aut la pives! Kanke Stina vuel ciantè / Mësses, vespres o tanives, / Lasha pu ʃhi aut la pives! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.).

letànie (fod.) ↦ letania.

letènia (fas.) ↦ letania.

letiera Ⓔ nordit. lettiera (Lardschneider 1933:190) 6 1813 litieria (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63)
gad. litiria mar. letira Badia litiria grd. letieria fas. litiera caz. litiera fod. letieria col. letiera amp. letiera LD letiera
s.f. Ⓜ letieres
intelaiatura del letto (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lettiera Ⓓ Bettstatt ◇ a) Y fajova mé te n bòt / Tost na mëisa o n criniot, / Na letieria oder n stuel I faſhova me te n bot / Tost na mëisa o n kriniot, / Na litieria oder n stuel PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) l’é sin jit sot letiera per no aer più brea de se lascèr veder l e sin ʒit sot letiera per no aer piu brea de se lašer veder BrunelG, Cianbolpin1866:21 (caz.).

letiera (col., amp., LD) ↦ letiera.

letieria (grd., fod.) ↦ letiera.

letira (mar.) ↦ letiera.

letra Ⓔ LITTERA (EWD 4, 198) 6 1833 lëttra (DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:286)
gad. lëtra mar. lëtra Badia lëtra grd. lëtra fas. letra fod. lëtra amp. letra LD letra MdR lëtra
s.f. Ⓜ letres
1 comunicazione scritta che una persona indirizza a un’altra, oppure a un ufficio, a un ente pubblico o privato (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ lettera Ⓓ Brief ◇ a) Intant osservi bele da tüa lëtra, che ël serà püch da fà Intant osservi bel[e] da tüa lëttra, ch’ël serà püc da fà DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:286 (MdR); b) Chëst ne mëste mai te desmentié, despò me serà tües lëtres dagnora bëinvegnüdes. Quëst ne mës[s]te mai te desmentié, despò me serà tües lëttres dagnóra bëiǹ vegnüdes. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); c) Y insciö alalungia l’essel ël desmenada, / ne i essel le Bracun scrit na lëtra por strada Y insciö alalungia l’éssel ël desmenada, / ne i éssal l’Bracun scrit na lëtra per strada PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); d) Canch’ara â chësc scríera por tera, che mësa n’êl degöna, chësta lëtra: Caro sposo! I te scrii dal salajëi frëit de mia porjun Cang, ch’ell’ ā chesc’ scrīla pur terra, chè meſa n’ēle d’guna, chesta lettra: Caro sposo! I te scrì dal salajei freit d’mia p’rjung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia)
2 ciascuno dei segni grafici che formano l’alfabeto di una lingua (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; DLS 2002, amp. A 1879; Q/K/F 1983; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lettera Ⓓ Buchstabe ◇ a) Mo nosc lingaz ne se lascia nia scrí belavisa coles lëtres talianes. Mo nosc’ lingaz nè sè lascea nia scrì bell’ avvisa colles lettres talianes. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia); b) en chësta gaujiun á Sigfrid ince fat spartí fora gran ciarité ai püri, y tla medema dlijia inalzé na pera por recordanza, cola scritöra a lëtres d’or in chesta gausiung à Sigfrid incie fatt spartì fora grang ciaritè ai pūri, e t’la medemma dlisia inalzè na pera pur r’cordanza, colla scrittura a lettres d’or DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

letra (fas., amp., LD) ↦ letra.

lëtra (gad., mar., Badia, grd., fod., MdR) ↦ letra.

lëuf (grd.) ↦ louf.

lëur (grd.) ↦ laour.

leuzit Ⓔ it. leucite / dt. Leuzit 6 1812 Leuzitg pl. (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57)
bra. leuzit
s.m. Ⓜ leuzic
allumino-silicato di potassio, in cristalli tondeggianti di colore biancastro (bra.) Ⓘ leucite Ⓓ Leuzit ◇ a) Chi dotrei leuzic i é ju de Aghé. Chi dò trei Leuzitg i è schù de Agai. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.).

leuzit (bra.) ↦ leuzit.

levà (col., amp.) ↦ levé.

levant Ⓔ it. levante 6 1873 levante (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31)
amp. levante
s.m. sg.
quello, tra i quattro punti cardinali dell’orizzonte di una località, che si trova dalla parte dove sorge il sole (amp.) Ⓘ levante, est Ⓓ Osten ◇ a) Da levante, da ponente / Vignarà i foreste a grun Da levante, da ponente / Vignarà i foreste a grŭn Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.).

levante (amp.) ↦ levant.

levar (bra., moe.) ↦ levé.